La relació entre l'avaluació dels estudiants internacionals i la formació d'una política educativa ve avalada per una recerca realitzada per a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ¿l'organisme internacional responsable de la coordinació del programa PISA. Breakspear (2012) va analitzar l'impacte de PISA a 37 països (Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica ¿les comunitats francesa i flamenca¿, el Canadà, Corea, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hong Kong-Xina, Hongria, Indonèsia, Irlanda, Israel, Itàlia, el Japó, Letònia, Luxemburg, Mèxic, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Singapur, el Regne Unit ¿Anglaterra, Escòcia i Gal·les¿, la República Eslovaca, Suècia, Turquia i Xile). Algunes de les conclusions més destacades foren que els resultats de PISA informaven diverses polítiques i iniciatives, entre elles la formació, l'ampliació i la millora dels sistemes d'avaluació i valoració nacionals i federals; la revisió dels estàndards curriculars, sovint per incloure-hi les competències i fer-hi èmfasi, com fa el programa PISA (p. ex., a Irlanda, Alemanya, Grècia i Noruega); posposant les decisions de seguiment dels estudiants (p. ex., a Bèlgica ¿la comunitat francesa); promovent estratègies i debats sobre com millorar les actituds i el compromís dels estudiants (p. ex., a Àustria, el Japó i Corea), i fomentant l'ensenyament i l'aprenentatge basats en les competències (p. ex., a Hongria). En conjunt, l'anàlisi de Breakspear (2012) ha observat que els rànquings de PISA van provocar o inspirar canvis a 19 països/economies i, parcialment, a 11 països/economies més. Col·lectivament, l'OCDE i l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IAEA), que coordina el TIMSS i el PIRLS, recolzen l'ús de dades de les proves internacionals per millorar el sistema.

Lamentablement, no tothom està convençut de la relació positiva entre les proves comparatives internacionals i la formació de la política educativa, especialment aquells acadèmics que ensenyen i investiguen en les àrees objecte d'avaluació i valoració. En una carta oberta adreçada al Dr. Andreas Schleicher, director del programa de l'OCDE, un grup de més de 80 acadèmics d'arreu del món expressava la seva inquietud per l'impacte del programa PISA i exigia la suspensió immediata de la ronda següent de proves. Les seves preocupacions eren bàsicament que PISA fomenta una escalada de les proves i confia excessivament en els mesuraments quantitatius; que se centra en les solucions a curt termini, orientades a ajudar un país a pujar ràpidament als rànquings, malgrat que moltes investigacions demostren que els canvis més duradors en la pràctica educativa triguen dècades en donar fruits; que es desinteressa pels objectius educatius que són menys mesurables o gens, com ara el desenvolupament físic, moral, cívic i artístic, amb la qual cosa redueix perillosament la nostra visió col·lectiva sobre quina ha de ser la finalitat de l'educació; que s'inclina naturalment més pel rol econòmic de les escoles públiques [estatals] que a pensar com preparar els estudiants per tal que puguin participar en l'autogovern democràtic, en l'acció moral i en una vida de desenvolupament personal, creixement i benestar, i que, amb el seu cicle constant de proves globals, perjudica els nens i incideix negativament en les aules, perquè hi introdueix bateries més llargues de tests de resposta múltiple, més lliçons preelaborades pel 'proveïdor' i menys autonomia professional per al professorat <http://www.theguardian.com/education/2014/may/06/oecd-pisa-tests-damaging-education-academics>. En conjunt, aquesta rastellera de preocupacions posa de manifest la convergència dels governs i de les polítiques educatives arreu del món, que és el resultat de fer més èmfasi en les avaluacions internacionals dels estudiants.

És difícil reconciliar aquestes visions tan oposades. Certament, els programes d'avaluació internacional ofereixen a la comunitat internacional una informació molt valuosa de referència per entendre millor la interacció d'importants variables contextuals (p. ex., l'estatus socioeconòmic, els nivells educatius dels pares) amb el rendiment dels estudiants. Tanmateix, el grau d'influència dels resultats de les avaluacions internacionals en les reformes a gran escala sembla excessiu, sobretot tenint en compte que l'assumpció de les polítiques d'un context educatiu en un altre país de rendiment alt és significativament diferent, des del punt de vista cultural, social i polític. La comunitat internacional haurà de trobar l'equilibri adequat entre 'aprendre de' i 'copiar' dels països que obtenen els millors resultats i emprendre programes de recerca que ajudin les seves jurisdiccions educatives a aconseguir aquest objectiu tan difícil d'assolir. Aquesta última no és una tasca gens fàcil, ateses les forces actuals de la globalització que actuen sobre els sistemes educatius nacionals i regionals per fer-los incrementar ràpidament el seu capital intel·lectual.

Louis Volante és professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Brock University de Hamilton, Ontàrio, Canadà. La seva ponència se centra en les cultures i els sistemes d'avaluació, la globalització i el canvi educatiu, l'anàlisi comparativa de les polítiques i l'avaluació de les reformes a gran escala.

Referències

Andrews, P., et al. (2014). 'OECD and PISA tests are damaging education worldwide ¿ academics', The Guardian, 6 de maig. Extret de <http://www.theguardian.com/education/2014/may/06/oecd-pisa-tests-damaging-education-academics>

Breakspear, S. (2012). 'The policy impact of PISA: An exploration of the normative effects of international benchmarking in school system performance', OECD Education Working Papers, 71. Extret de <http://www.eunec.eu/sites/www.eunec.eu/files/attachment/files/5k9fdfqffr28.pdf>