William D. Eggers, director de Deloitte Research i professor del Manhattan Institute for Policy Research, i Stephen Goldsmith, director de la Innovation in American Government Program de la Harvard¿s Kennedy School of Government i exalcalde de la ciutat d¿Indianapolis, són els autors del llibre Governing by Network: The New Shape of Public Sector, publicat amb la col·laboració de Deloitte i la Harvard¿s Kennedy School of Government.

En els darrers anys, el sector públic ha experimentat un canvi substancial amb relació a la gestió dels seus serveis: l¿entrada del sector privat, el que es coneix com a ¿privatització¿ o ¿externalització¿. Segons Goldsmith i Eggers, el debat sobre la conveniència o no de la privatització o l¿externalització dels serveis dins el sector públic ha quedat obsolet. En aquest sentit, el fet va més enllà i ha passat a ser una realitat cada vegada més evident en la prestació de serveis sanitaris, educatius, socials, etc. 

Ens trobem davant d¿un model de gestió en xarxa en què els agents públics i privats conviuen sota una estructura de governança, o de governance si utilitzem la terminologia anglosaxona,[1] en què la satisfacció de les necessitats del ciutadà és vista com l¿objectiu principal que han d¿assolir els càrrecs públics.

Un dels reptes que planteja aquesta nova situació, doncs, radica en la manera com els treballadors públics puguin exercir de gestors del servei, així com de dirigir i planificar l¿actuació dels nous agents implicats, tant públics com privats, amb finalitat de lucre o sense.

Pel que fa al model en xarxa proposat, s¿hi destaquen tres eixos principals:

§  Inadequació del model jeràrquic per satisfer les demandes actuals dels ciutadans

S¿assenyala la ineficiència de les estructures jeràrquiques i piramidals a l¿hora de resoldre problemes de caire més horitzontal en què es veuen implicats actors de diferents nivells. Es tracta de sistemes en què els treballadors tenen poca autonomia i presten els serveis de manera uniforme i autodirigida. No hi ha diverses agències involucrades en la prestació del servei, sinó que un sol nivell de govern s¿encarrega d¿aquesta tasca.

§  Canvi de rol dels ens públics en tant que generadors de valor en els serveis que proveeixen

Es destaca la importància que té per al ciutadà el fet d¿identificar l¿Administració pública com a generadora de valor en els serveis públics i no com a simple proveïdora de serveis. Sens dubte, aquest punt s¿analitza com una de les principals diferències entre el model jeràrquic d¿Administració pública i el model en xarxa que proposen els autors.

§  Creació d¿agències encarregades de la planificació i el control dels serveis prestats conjuntament amb d¿altres actors

Apareix la idea de la creació d¿agències centrals encarregades de definir l¿estratègia i l¿actuació de la resta d¿entitats involucrades en la prestació del servei. En aquest sentit, els autors reclamen un nou perfil de treballador públic, capaç de fer una gestió eficient i d¿avaluar el projecte. Això implica el reclutament i la formació de persones capaces de planificar, negociar, analitzar riscos i resoldre problemes inesperats.

Paral·lelament a aquestes tres idees principals, els autors enumeren, per mitjà d¿exemples reals de països com ara els Estats Units i el Regne Unit, una sèrie d¿avantatges fruit de la col·laboració publicoprivada. Entre aquests destaquen els següents:

§ Flexibilitat i dinamisme dels agents participants

§ Polivalència dels professionals contractats

§ Quantificació i tangibilitat dels resultats obtinguts

§ Definició de sistemes de control quant a la prestació i la qualitat dels serveis

§ Utilització de les noves tecnologies a l¿hora de la prestació dels serveis

§ Innovació entesa com la capacitat d¿adaptació de les unitats a les necessitats dels clients/ciutadans

§ Diversitat d¿agències com a proveïdores dels serveis

§ Velocitat i flexibilitat a l¿hora de la provisió de serveis

§ Accessibilitat dels ciutadans als serveis

§ Especialització de les unitats encarregades de la prestació del servei

Així doncs, per mitjà d¿aquestes experiències en els països esmenats, el lector pot observar l¿adequació del model que proposen els autors a les necessitats de les societats del segle xxi.