No és, doncs, cap sorpresa que, cap a finals de 2010, gairebé la meitat dels països membres de l’OCDE haguessin anunciat uns plans detallats a mitjà termini que incloïen mesures concretes adreçades a la consolidació fiscal, i que –com s’explica a Government at a Glance– la majoria s’inclinin més clarament a retallar la despesa que a augmentar els ingressos. Es redueixen els programes socials i econòmics, es retallen els salaris i s’encongeixen les plantilles de l’administració pública. Els resultats de diversos estudis que es presenten en aquesta nova publicació, per exemple, revelen que la majoria dels països de l’OCDE estan emprenent reestructuracions de les plantilles i que bastants d’aquests països no estan cobrint totes les vacants que es produeixen per jubilació: per exemple, els plans actuals del Govern espanyol preveuen cobrir només un 10% dels empleats del Govern central.

És en aquesta olla de pressió que els dissenyadors de les polítiques afronten la tasca ineludible de reestructurar l’estat i restablir les finances públiques sense retallar excessivament els serveis públics. Davant d’aquestes circumstàncies, els polítics poden tenir dubtes sobre quins passos fer, sobretot si els manquen dades concretes sobre quines reformes poden reportar guanys en eficàcia. En aquest punt, l’OCDE juga un paper important, facilitant l’accés a aquestes dades empíriques tan necessàries i, fins i tot, desenvolupant indicadors d’acompliment per tal de controlar i avaluar el progrés que es produeixi.

Les conclusions de Government at a Glance 2011 fan justament això, i tenen repercussions importants per als temes i les qüestions polítiques que susciten les mesures d’austeritat que s’estan adoptant actualment en la majoria dels països de l’OCDE. Algunes de les conclusions d’aquesta publicació porten àdhuc a qüestionar-se alguns mites amb molt suport popular que incideixen en importants decisions polítiques. Per exemple, les noves dades sobre la remuneració de determinades posicions clau del govern revelen una estructura salarial molt igualitària entre el funcionariat dels governs centrals, en què els alts càrrecs no perceben anualment més de 4,5 vegades el sou dels administratius. Seria difícil trobar una escala tan comprimida com aquesta en el sector privat per a posicions similars. Els resultats també mostren que molts professionals del sector públic (especialment, els mestres i les infermeres) perceben menys que altres treballadors amb una formació similar. Finalment, la publicació actualitza les dades sobre l’envelliment en l’administració pública. En alguns països, el percentatge de treballadors del govern central que tenen 50 anys o més és considerablement més alt que la mitjana de la població activa (p. ex., a Bèlgica o Islàndia). A Itàlia, gairebé el 50% dels treballadors del govern central tenen 50 anys o més.

Aquestes dades proporcionen una informació important per a la reflexió als qui estan impulsant les actuals reformes: si bé la reestructuració de les plantilles i les retallades en els salaris i en els beneficis socials poden resultar necessaris en alguns països, aquestes decisions s’han d’equilibrar amb els seus possibles efectes en la capacitat dels governs d’atraure el millor talent i prestar uns serveis públics de qualitat. Si als treballadors del sector públic en alguns països se’ls comencen a oferir paquets salarials menys atractius que en el sector privat, de quina manera poden afectar les noves retallades en la qualitat dels serveis públics sobre els quals es basa, almenys parcialment, la salut econòmica? Quins seran els efectes derivats d’aquestes reformes quan es jubilin els nascuts en una època de boom de natalitat? Aquests riscs s’haurien de tenir en compte a l’hora de prendre aquestes decisions.

Remuneració anual mitjana de determinades posicions dins dels governs centrals (2009)

Font: OCDE (2011), Government at a Glance 2011, OECD Publishing, <http://dx.doi.org/10.1787/gov_glance-2011-en>

Aquests resultats també criden l’atenció dels costos creixents de l’externalització. Els governs produeixen béns i serveis combinant la feina del seu personal propi amb la de contractistes privats i capital. Government at a Glance assenyala que el grau d’externalització ha crescut molt ràpidament: entre 2000 i 2009, el recurs a l’externalització per part dels governs s’ha incrementat fins arribar al 10% del PIB, de mitjana. En plenes retallades, s’hauria d’investigar més sobre quins són els factors causants principals dels creixents costos dels governs i quina relació qualitat-preu se n’obté.

Els resultats de nous estudis també assenyalen algunes àrees que necessiten reformes. Es va preguntar als països membres sobre els requisits que establien per revelar interessos privats, i els resultats indiquen que hi ha marge de millora en aquest sentit. Centrant-nos concretament en els reguladors financers, el 63% dels països membres no exigeixen que aquests funcionaris revelin les seves ocupacions anteriors, i més de la meitat no obliguen a revelar la font d’ingressos ni les quantitats percebudes de càrrecs externs. Això pot ocasionar conductes impròpies, com també generar un “cercle viciós” entre les institucions financeres i les autoritats nacionals. És important impedir situacions de conflicte d’interessos, i els governs han de demostrar que estan aprenent realment dels errors que van contribuir a agreujar la crisi.

Per aconseguir una eficàcia més gran, molts governs cerquen els beneficis que ofereixen les noves tecnologies. Certament, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tant en la gestió interna (back-office) com en l’externa (front-office), pot ajudar a reduir costos i a millorar l’accés als serveis públics, com també la seva qualitat. Tanmateix, algunes dades demostren que, si bé tant els ciutadans com les empreses prefereixen utilitzar cada vegada més els canals digitals per interaccionar amb els governs, les empreses superen de llarg els ciutadans en l’ús dels serveis en línia del govern. De mitjana, l’any 2010, prop del 80% de les empreses tenien serveis de govern electrònic, enfront del 40%, aproximadament, dels ciutadans. Una demanda creixent entre els usuaris serà essencial perquè els serveis de govern electrònic resultin un mode de servei més rendible i viable per als governs. Els esforços polítics no poden ignorar la important dimensió de la demanda en el govern electrònic, garantint que s’ofereixen oportunitats d’accés, formació i incentius per tal de maximitzar els beneficis d’aquest model.

És essencial restaurar la confiança en els governs per al bon funcionament de les societats i de les economies, i les noves dades demostren que els països entenen la importància creixent de la transparència i l’obertura. Avui, tots menys un dels països que han respost l’Enquesta de Govern Obert 2010 de l’OCDE (2010 Open Government Survey) tenen lleis o regulacions sobre la llibertat d’informació per tal de garantir el dret a l’accés a la informació. En la majoria dels països de l’OCDE, l’abast de la legislació en matèria de llibertat d’informació s’estén verticalment a tots els nivells del govern i, en la meitat d’ells, també horitzontalment a tots els àmbits del govern central (legislatiu, judicial i executiu). Tanmateix, uns pocs països publiquen proactivament informació sobre el sector públic, si bé el tipus d’informació que divulguen proactivament varia àmpliament: la majoria dels països revelen documents pressupostaris, informes anuals de ministeris i informes d’auditoria, però són menys els que publiquen proactivament llistes de servidors públics i els seus salaris.

Aquestes importants conclusions i d’altres extretes de Government at a Glance 2011 demostren el valor i el paper que poden i han de jugar les dades reals en el disseny de les polítiques. Trobareu més informació i dades suplementàries sobre aquest projecte, com també comentaris individualitzats per països, a: http://www.oecd.org/gov/indicators/govataglance