L’acte de concessió d''aquest guardó honorífic, que converteix Henry Mintzberg en la vint-i-cinquena personalitat a la qual la URL investeix amb aquest grau, s’ha iniciat amb la lectura a càrrec del Dr. Josep M. Garrell, vicerector de recerca i innovació/secretari general de la URL, de l’acta de nomenament de la Junta Acadèmica de la URL en què, a proposta d’ESADE, es va prendre l’acord de concedir el grau de doctor honoris causa de la URL al professor Henry Mintzberg.

Seguidament el Dr. Xavier Mendoza ha glossat els mèrits de l’homenatjat, de qui ha destacat “la seva magna i incomparable contribució a la comprensió de les organitzacions contemporànies”.

Mendoza durant l’exposició de la laudatio ha remarcat que Mintzberg veu el desenvolupament teòric com un procés que pot adoptar diferents formulacions al llarg d’un continuum, segons el seu grau de capacitat explicativa. Aquest continuum va de l’elaboració de llistes (categories) a l’elaboració de tipologies (llistes comprensives), passant per impressions sobre relacions entre factors, seguint amb relacions de causalitat i patrons entre aquestes interrelacions, per acabar amb models plenament explicatius.

Al llarg de la seva trajectòria, i en les seves diferents línies de treball, Henry Mintzberg ha fet un esforç constant per fer pujar cadascuna de les seves propostes teòriques als esglaons següents d’aquest continuum, demostració inequívoca de la seva ambició teòrica i de la seva tenacitat intel·lectual”.

A continuació s’ha procedit a la investidura com a doctor honoris causa i al lliurament del títol i dels atributs a Henry Mintzberg a càrrec de la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas.

Seguidament Mintzberg ha pronunciat el discurs intitulat: “Del lideratge individual al lideratge compartit” en el qual ha fet una repassada al concepte lideratge i les seves diverses formes de presentar-se.

En la seva reflexió Mintzberg ha afirmat “que el fet que ens centrem en el lideratge, de qualsevol mena, ens porta a construir unes organitzacions que depenen de la iniciativa individual. Només cal que observem l’omnipresent organigrama, amb els nivells dels ”alts” directius, els directius “mitjans” i els baixos directius (com és que mai no diem “baixos directius”?). Això no és res més que una metàfora distorsionada. Ens diu que estem obsessionats per l’autoritat. Potser el retrat no respon a la realitat, però per a moltes persones l’organigrama s’ha convertit en l’organització”.

I tot seguit Mintzberg ha interpel·lat: “No és hora ja que pensem en les nostres organitzacions com a comunitats de cooperació i, fent això, posem el lideratge al seu lloc?: no com a desaparegut, sinó al costat d’altres processos socials importants”. En la seva reflexió ha continuant dient: “El que hauria de desaparèixer és l’individu com la solució dels problemes del món.

Nosaltres som la solució dels problemes del món, tu i jo, tots nosaltres, treballant d’acord. Aquesta obsessió pel lideratge és la causa de molts dels problemes del món. I amb ella, alliberem-nos del culte al lideratge, donant almenys un cop a la nostra obsessió creixent per la individualitat. I no creem un nou culte entorn del lideratge distribuït, sinó reconeguem que la mera insistència en la paraula lideratge inclina el pensament cap a l’individu i l’aparta de la comunitat. No tan sols necessitem un lideratge millor, sinó també menys lideratge”.

Finalment, la rectora de la URL ha lloat la figura de Mintzberg de qui ha dit “és una ment creativa i independent que ha sabut desenvolupar i difondre una concepció valenta i innovadora de la gestió de les organitzacions”. En aquest sentit la rectora de la URL ha remarcat que “Henry Mintzberg és un clàssic per a la nostra universitat. Les seves idees han aconseguit tenir una existència més enllà dels llibres. Les seves idees han passat a ser tan naturals en les nostres aules i centres de recerca que sembla que formen part del sentit comú mateix”.

Per acabar ha afegit que “aquest nomenament no és només el reconeixement d’una carrera científica i acadèmica impressionant, sinó també una declaració de principis, ja que les idees d’Henry Mintzberg han entrat a formar part de la nostra manera de veure el món.

Perfil biogràfic de Henry Mintzberg

Henry Mintzberg, nascut  el 1939, és un acadèmic internacionalment reconegut i autor d’estudis de referència sobre negocis i gestió de les organitzacions. De tota manera, la seva trajectòria per esdevenir una figura de referència en l’àmbit de les organitzacions és paradoxal ja que ha seguit camins alternatius i de vegades solitaris. Així, no és professor d’un centre universitari de referència mundial sinó que ha preferit sempre la proximitat amb la seva residència.

En l''actualitat és professor de la Càtedra Cleghorn d''Estudis de Gestió en la Universitat de McGill a Canadà, on ha estat ensenyant des de 1968, després d''obtenir la seva PhD de la MIT Sloan School of Management. El professor Mintzberg escriu amb profusió en les àrees de gestió i estratègia de negocis, amb més de 140 articles i 13 llibres.

El professor Mintzberg es nega a considerar les organitzacions com a pures màquines sinó formades per persones col·lectives. Això implica considerar la direcció d’empreses no com una ciència pura sinó, més aviat, com un art. En paraules de la rectora de la URL: “l’art de la direcció d’empreses no s’ensenya com les matemàtiques, en el buit abstracte dels números, sinó com la medicina, observant i practicant”. 

Però no només el mètode de la seva tesi va ser revolucionari. També ho han estat les seves conclusions: Mintzberg, cronòmetre en mà i convertit en l’ombra del líder que gestiona una organització, va demostrar que els gestors no ocupen la major part del seu temps planificant i executant plans racionalment dissenyats. Més aviat el contrari: la major part del seu horari l’ocupen resolent crisis imprevistes producte d’elements irracionals a l’interior del món de la gestió.

Des del seu treball inicial, The Rise and Fall of Strategic Planning, ja critica algunes de les pràctiques i teories del planejament estratègic actuals i és considerada lectura requerida per a qualsevol que desitgi prendre un rol de definició d''estratègies dins de la seva organització.

Mintzberg també ha publicat un llibre titulat “Managers Not MBAs” (Gerents no MBAs) on justifica perquè considera erronis determinats programes formatius de gestió que s’estan impartint actualment. També suggereix un nou programa de mestratge, enfocat a gerents en pràctica laboral (en oposició a estudiants joves amb poca experiència del món real) i emfatitzant en temes pràctics.

Premis

Li han atorgat dues vegades el Premi McKinsey per publicar el millor article en el Harvard Business Review. En 1997 va ser condecorat com a Oficial de l''Ordre de Canadà. El 1998 va ser condecorat com a Oficial de l''Ordre Nacional de Quebec.

Obres

The Strategy Process, amb James Brian Quinn i Sumantra Ghoshal, (1998); Strategy Safari: A Guided Tour Through the Wilds of Strategic Management, (1998); The Canadian Condition: Reflections of a "pure cotton", (1995); The Rise and Fall of Strategic Planning: Reconceiving Rols for Planning, (1994); Structure in Fives: Designing Effective Organizations, (1983); Mintzberg on Management: Inside Our Strange World of Organizations, (1989); Organizations: A Quantum View, per Danny Miller & Peter Friesen, (1984). Escrit amb la col·laboració de Mintzberg qui va escriure el capítol 1, "The Case for Configuration", i el capítol 3, "A Typology of Organizational Structure". "The Case for Configuration" també es troba en Beyond Method: Strategies for Social Research, per Gareth Morgan, (1983); Tracking Strategies in the Birthplace of Canadian Tycoons: The Sherbrooke Record 1946-1976, (1984); Power in and Around Organizations, (1983). The Structuring of Organizations: A Synthesis of the Research, (1979); Clues to Executive Time Control: The Manager - Puppet or Conductor?, (1977); Impediments to the Use of Management Information, (1975); The Structure of Strategic Decision Processes, amb Raisinghani & Theoret, (1975); The Nature of Managerial Work, (1973).