Implementar partenariats público-privats en els municipis: l'experiència de Varsòvia


La prestació de serveis públics depèn de la qualitat de les infraestructures disponibles per als usuaris. Els partenariats público-privats (PPP) s'han convertit en una solució innovadora per donar resposta a tres qüestions estratègiques que són crítiques per millorar les infraestructures urbanes a Polònia: augmentar la capacitat financera governamental, millorar l'eficiència de la inversió pública i aprofitar l'experiència de gestió orientada al consumidor. En aquesta nota es detallen els processos empresos per l'Ajuntament de Varsòvia, amb l’objectiu d'analitzar com es pot comprometre el sector privat en un partenariat público-privat en benefici de la societat.
Implementar partenariats público-privats en els municipis: l'experiència de Varsòvia


En el cas de l'Ajuntament de Varsòvia, una vegada la direcció de l'Ajuntament va haver reconegut i acceptat els beneficis que els partenariats público-privats representen, el pas següent va ser seleccionar els projectes.

Els criteris per seleccionar els projectes van ser els següents: 

  • Necessitat: els projectes han de ser útils i omplir un buit real en el servei a la comunitat local.
  • Repte: els projectes han d'obrir el camí a futurs projectes en el mateix àmbit.
  • Viabilitat: els projectes han de tenir una alta probabilitat d'èxit.

El projecte de PPP que constitueix un candidat ideal és aquell que proporciona serveis en l'àmbit públic, és a dir, serveis la provisió dels quals és responsabilitat de la institució de govern, i aquell que al mateix temps resulta comercialitzable (per exemple: el tractament d'aigües residuals, el transport urbà, les instal·lacions esportives). Els serveis comercialitzables que no recauen en l'àmbit públic no haurien de considerar-se candidats potencials per a un PPP, ja que constitueixen un àmbit per a l'activitat empresarial ordinària i les autoritats públiques no hi haurien d'interferir. Els serveis de l'àmbit públic que no són comercialitzables o que no haurien de ser comercialitzables (com la defensa o l'administració pública) tampoc no haurien de considerar-se candidats potencials per a un PPP.

Tenint en compte els criteris de selecció mencionats anteriorment, es van debatre set possibles projectes insígnia: un centre d'exposicions i conferències, unes instal·lacions esportives de barri (una pista de patinatge coberta), un pàrquing subterrani, un hospital, un edifici d’habitatges socials, una carretera o un pont urbans, i una escola pública. Tots els projectes requereixen inversions de capital, i tots excepte un eren projectes nous (el pàrquing subterrani era en realitat un projecte de nou desenvolupament), si bé cadascun d'ells amb les seves pròpies característiques.

L'Ajuntament de Varsòvia va establir diversos requisits previs perquè es poguessin prendre en consideració els projectes de PPP en el procés de planificació i d'adaptació:

  • Implicació de la gestió privada (i no només de capital privat):
    Com que és la ciutat més rica de Polònia, Varsòvia podria probablement fer front per si sola a pràcticament totes les necessitats d'inversió pública, a través del mercat de deute, sense la implicació del capital privat en el PPP. Amb uns ingressos anuals de 7.700 milions de zloty (2.100 milions d'euros) el 2006, podria suportar un deute de 4.600 milions de zloty (1.200 milions d'euros). L’any 2006 el deute públic de l’Ajuntament de Varsòvia era de 2.600 milions de zloty, i per tant encara quedava marge per a 2.000 milions de zloty (540 milions d'euros) més de deute. Tanmateix, les autoritats municipals es van adonar del rol fonamental que té la implicació de la gestió privada com a factor de racionalització dels costos i com a font de qualitat en el servei. A més, els fons privats poden permetre l'emissió de fons públics per a altres prioritats i la millora, al mateix temps, de la classificació creditícia de la ciutat.
  • Control públic de la qualitat del servei a través dels indicadors de rendiment clau:
    L'Ajuntament de Varsòvia es va comprometre a exercir el control de qualitat del servei prestat pels socis privats a través dels indicadors de rendiment clau, és a dir, d'una sèrie de mesures específicament adaptades a cada sector, i tant per als serveis primaris com per als serveis secundaris. Els indicadors de rendiment clau constitueixen per als usuaris un patró de referència del fet que el servei, tot i ser prestat pel sector privat, continua sent una responsabilitat pública i continua pertanyent a l'àmbit públic. Els indicadors de rendiment clau són crucials per a la percepció social d'un PPP; per tant, si és possible, caldria publicar-los. Els indicadors de rendiment clau s’han d'establir en el contracte, juntament amb la metodologia de mesurament, els estàndards d'acceptació, la freqüència dels controls i què passa si no es compleixen els estàndards.
  • Models de PPP que no generen deute públic:
    L'11 de febrer del 2004 (vegeu el comunicat de premsa STAT/04/18) Eurostat, l'Oficina d'Estadística de les Comunitats Europees, va prendre una decisió sobre el tractament comptable en els comptes nacionals dels contractes subscrits per unitats governamentals en el marc de partenariats amb unitats no governamentals. La decisió especifica l'impacte sobre el dèficit/excedent i el deute governamental. Eurostat recomana que els actius implicats en un partenariat público-privat siguin classificats com a actius no governamentals, i que per tant es registrin fora del balanç per al govern, si es compleixen les dues condicions següents: (a) el soci privat assumeix el risc de construcció, i (b) el soci privat assumeix almenys un dels dos factors següents: la disponibilitat o el risc de demanda.

 
Una vegada seleccionats els projectes i dut a terme el corresponent estudi de viabilitat preliminar, l'Ajuntament de Varsòvia va decidir treure a concurs la prestació de serveis de consultoria (fins a un màxim de cinc consorcis de consultoria, jurídics i empreses d'enginyeria), el guanyador del qual seria el responsable d'assessorar l'Ajuntament sobre la totalitat del procés per als projectes seleccionats. Tot i que en teoria no era obligatori, hi havia dos motius que justificaven aquesta decisió.

En primer lloc, l'Ajuntament de Varsòvia no té els coneixements ni l'experiència necessaris en matèria de partenariats público-privats. Les empreses internacionals de consultoria poden aportar més fàcilment l'experiència pràctica d'altres països en què les solucions de partenariats público-privats funcionen. I, en segon lloc, s'havia reconegut la necessitat de salvaguardar les autoritats municipals de les queixes i les crítiques de les administracions venidores. El compromís d'una empresa de consultoria independent reforça l'objectivitat del procés, especialment en països amb un sistema jurídic feble i on la corrupció continua sent un problema. Aquest compromís pot impedir alhora una acusació en el sentit que el procés de consulta i de cooperació que està tenint lloc entre els sectors públic i privat ha passat la ratlla de la connivència entre tots dos.

L'opció de l'empresa o empreses consultores es va dissenyar com una licitació pública que s’havia de dur a terme en dues fases. En la primera fase se seleccionarien cinc consorcis d'assessors sobre la base de l'experiència, les referències i el currículum dels experts clau implicats. En la segona fase, l'Ajuntament de Varsòvia negociaria el preu i les condicions per a cada projecte amb les empreses consultores preseleccionades. Una vegada triat el soci consultor, s'esperava que l'Ajuntament de Varsòvia i l'empresa consultora establirien els models empresarials i els indicadors de rendiment clau per a cada projecte i que prepararien la documentació de la licitació per als inversors privats.

Tot seguit se signarien els contractes amb els inversors privats, i l'empresa consultora prestaria suport a l'Ajuntament de Varsòvia durant les negociacions. 

L'última tasca de durada indefinida que a la institució de govern li quedaria per fer era el control i l'avaluació dels resultats del soci privat. Sempre que s'incompleixin els termes del contracte, la institució de govern no hauria de tenir cap mena de recança a imposar penalitzacions o fins i tot a rescindir el contracte, si bé de vegades aquesta darrera opció resulta difícil d'aplicar.

Durant la preparació dels models empresarials i les negociacions amb el soci privat, és crucial que s'especifiqui l'assignació adequada de riscos entre les parts (vegeu la taula 1).

 

Taula 1. Projectes insígnia de l''Ajuntament de Varsòvia en règim de PPP

Projecte

Descripció

Riscos transferits al soci privat

Centre d'exposicions i conferències

El soci privat construeix i gestiona el centre d'exposicions; l'Ajuntament de Varsòvia cobreix part de la demanda

C + D + A

Pista de patinatge coberta

El soci privat construeix i gestiona la pista; l'Ajuntament de Varsòvia pot exigir que en certes franges horàries s'apliqui un descompte a les escoles

C + D + A

Pàrquing subterrani

El soci privat construeix i gestiona els pàrquings subterranis situats sota les places públiques

C + D + A

Hospital

El soci privat construeix i gestiona l'hospital; el Servei Nacional de Salut cobreix la major part de la demanda

C + D

Habitatges socials

El soci privat construeix i manté els immobles, i cobra els lloguers;
l'Ajuntament de Varsòvia cobreix la diferència

C + A

Carreteres i ponts urbans

El soci privat construeix i manté els actius; rep uns pagaments globals més una bonificació per més trànsit

C + A

Escola pública

El soci privat construeix i manté l'escola; l'Ajuntament de Varsòvia és responsable d'impartir l'educació

C + A

Font: les autores.

De l’experiència de planificació de partenariats público-privats a l''Ajuntament de Varsòvia se’n poden extreure diverses conclusions. En primer lloc, que és important tenir una seu central on coordinar el procés de planificació del PPP entre els departaments de l''Ajuntament i els inversors privats fins que es publiquin les licitacions i l''avaluació ordinària dels resultats pugui transferir-se als departaments específics.

En segon lloc, la institució de govern hauria de poder definir clarament els seus criteris de selecció i les restriccions aplicables als projectes.

En tercer lloc, en les democràcies joves i en els països en període de transició les empreses de consultoria independents juguen un rol crucial no sols per aportar coneixements i experiència, sinó també per reforçar la legitimitat del procés davant les administracions venidores.

En quart lloc, els models financers són secundaris respecte a l''assignació de riscos i al mesurament dels resultats. La nostra experiència és que molts governs locals es concentren massa en els aspectes financers, i subestimen la importància de l''assignació prèvia de riscos i dels procediments de mesurament dels resultats amb relació als pagaments.

En cinquè lloc, si bé els partenariats estan pensats per a un llarg període, cal negociar les condicions de rescissió del partenariat. Les condicions de rescissió s’han d''establir de tal manera que dissuadeixin els socis d''adoptar una conducta oportunista a curt termini a costa de l''altra part.

En sisè lloc, l''assessorament acadèmic no pot substituir la pràctica. No hi ha cap model ideal a seguir, ja que cada aglomeració urbana té les seves pròpies particularitats. L''Ajuntament de Varsòvia va seleccionar diversos projectes que poden transformar-se en la història d''un èxit, però a partir dels quals els funcionaris també poden aprendre realment per mitjà de la pràctica.

En setè lloc, hauria d''haver-hi mecanismes que permetin retenir els beneficis dels coneixements adquirits durant la implementació dels projectes. Per consegüent, l''Ajuntament de Varsòvia exigirà a l''empresa consultora que formi els empleats municipals responsables del procés i de l''execució del partenariat público-privat.

 

 


Marina Moszoro és professora associada a la Nowy Sacz Business School de la National-Louis University, a Polònia. Magdalena Krzyzanowska és professora associada a la Leon Kozminski Academy of Entrepreneurship and Management de Varsòvia, a Polònia.

 

Aquesta nota sintetitza el procés i els resultats d''un projecte de recerca més ampli dut a terme entre març i agost del 2007 respecte a la implementació de partenariats público-privats a l''Ajuntament de Varsòvia, a Polònia.

 

 

Compartir aquesta notícia

És obligatori estar registrat per comentar.

Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.

Fes clic aquí per accedir.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.