L¿informe (adjunt en format PDF), en l¿elaboració del qual ha participat Francisco Longo, director de l¿IDGP, com a membre de la Comissió, proposa reforçar la professionalitat de l¿empleat públic, reduir la temporalitat d¿aquest sector, millorar l¿ordenació de l¿ocupació pública i desenvolupar un sistema retributiu més vinculat al rendiment.

Aquest document constituirà el punt de partida del procés per arribar a un consens sobre l¿Estatut Bàsic amb els sindicats, els partits polítics, les comunitats autònomes i les corporacions locals, entre altres entitats i organitzacions.

El ministre d¿Administracions Públiques, Jordi Sevilla, va presentar, a l¿Institut Nacional d¿Administració Pública (INAP), l¿informe elaborat per una comissió d¿experts, presidida pel catedràtic de Dret Administratiu i exmagistrat del Tribunal Constitucional, Miguel Sánchez Morón, i composta per quinze vocals dels àmbits de la docència, la recerca i l¿Administració, per a l¿estudi i la preparació de l¿Estatut Bàsic de l¿Empleat Públic.

El document servirà de base per a l¿elaboració posterior de l¿avantprojecte d¿aquest Estatut, que s¿haurà de consensuar amb les organitzacions que tenen interessos professionals i socials relacionats amb l¿ocupació pública, principalment els sindicats. Així mateix, es debatrà en diversos fòrums i en tots els departaments de l¿Administració general de l¿Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals i els grups parlamentaris.

L¿objectiu és que el projecte de llei que aprovi el Govern tingui acords de partida que facilitin una tramitació parlamentària ràpida, amb la finalitat que l¿Estatut es pugui aprovar abans de l¿any 2007. Un cop promulgada la llei, cada comunitat autònoma en desenvoluparà els principis, en el marc de les seves competències.

Assignatura pendent de la democràcia

Quan es va constituir la Comissió, el dia 18 d¿octubre de 2004, el ministre Jordi Sevilla es va comprometre a iniciar ben aviat les negociacions per a l¿aprovació de l¿Estatut. En aquest sentit, afirmava: ¿Vint-i-cinc anys després de la promulgació de la Constitució, ja és hora de disposar d¿un instrument legislatiu que permeti afrontar els canvis que s¿han produït en l¿entorn (la globalització, la descentralització de l¿Estat i els canvis tecnològics, entre altres), en el marc de valors com ara la transparència, la participació, la responsabilitat, l¿eficàcia i la coherència de l¿Administració pública, que està al servei dels ciutadans¿.

L¿Estatut ha d¿esdevenir la norma bàsica per tractar l¿heterogeneïtat i la diversitat del col·lectiu d¿empleats públics d¿Espanya, que té funcions molt diverses, amb l¿objectiu de millorar la competitivitat del nostre país a escala nacional i internacional. El règim jurídic aplicable ha de permetre la selecció dels millors candidats, l¿oportunitat de la promoció professional i una compensació per la seva feina, a fi d¿estimular-ne la dedicació al servei públic, com també la formació més apropiada.

L¿Estatut Bàsic de l¿Empleat Públic afectarà tots els treballadors de les diverses administracions, aproximadament 2.350.000 persones, una xifra que representa el 12,4 % de la població activa d¿Espanya.

Propostes principals de l¿informe

§          Un Estatut per a tots els empleats públics, amb un règim bàsic comú de drets i deures per a tot aquest col·lectiu, tant si es tracta de funcionaris com de contractats laborals. Cal traçar amb claredat les condicions legals d¿ocupació d¿ambdós col·lectius.

§          Un Estatut per a totes les administracions públiques. S¿ha d¿aplicar a totes les administracions i entitats públiques, i només n¿han de quedar al marge alguns funcionaris que s¿han de regir per llei orgànica (membres de les Forces Armades, de les Forces i Cossos de Seguretat, de l¿Administració de justícia, els funcionaris dels òrgans constitucionals, etc.) i altres casos molt específics (empleats del Centre Nacional d¿Intel·ligència, notaris i registradors de la propietat).

§          Una regulació flexible i adaptable a cada sector de l¿ocupació pública que ho requereixi. Els principis i les regles de l¿Estatut han de permetre tractar amb eficàcia els problemes específics de cada sector de l¿ocupació pública. Per aconseguir-ho, cal que sigui una regulació flexible, que s¿haurà de desenvolupar per mitjà de lleis especials ―per al sector sanitari, docent, investigador, dels serveis exteriors, entre altres― que en tinguin en compte les peculiaritats.

§          Un Estatut Bàsic ¿de mínims¿. La seva regulació també ha d¿obrir espais per a l¿autonomia de les comunitats autònomes i de l¿Administració local, perquè puguin adoptar les polítiques de personal més adients, respectant els drets i els deures comuns dels empleats públics. Aquesta autonomia s¿ha d¿equilibrar amb instruments de cooperació reforçada entre les diverses administracions, a fi d¿afrontar conjuntament problemes que els són comuns i facilitar la mobilitat dels empleats públics entre les diverses administracions.

§          Personal funcionari i laboral i modalitats d¿ocupació. Les lleis per a l¿Administració de l¿Estat i de les comunitats autònomes i les que regulin l¿Administració local han de determinar, en cada cas, les funcions que corresponen al personal funcionari i al personal laboral, amb l¿única limitació bàsica de reservar necessàriament a funcionaris públics l¿exercici de les funcions de sobirania o que requereixin exercici d¿autoritat. L¿Estatut Bàsic també ha de preveure que s¿admetin modalitats d¿ocupació a temps parcial i a distància, a més de l¿aplicació dels diversos tipus de contractes establerts per la legislació laboral.

§          Reducció de la temporalitat en l¿ocupació pública. L¿Estatut Bàsic ha d¿establir mesures per reconduir la temporalitat en l¿ocupació pública, actualment molt elevada, i limitar-la a aquells supòsits en que està estrictament justificada, i per combatre la prolongació irregular de les interinitats i els contractes temporals. En aquest sentit, cal introduir controls previs i exigir responsabilitat personal a qui adopti mesures contràries a la llei.

§          Personal directiu. L¿Estatut Bàsic ha d¿introduir la figura del directiu públic professional (una figura diferent de la del personal de confiança política), que ha de ser un factor essencial de modernització dels serveis. No obstant això, han de ser les lleis sobre l¿Administració de l¿Estat i les de les comunitats autònomes o les que regulin l¿Administració local les que n¿han d¿establir, si escau, l¿estatut específic.

§          Planificació dels recursos humans per prevenir problemes de falta o d¿excedent de personal i optimització dels efectius disponibles.

§          Ordenació de l¿ocupació pública. Cada Administració ha de tenir la facultat de crear i ordenar els cossos, les escales, les especialitats i els grups professionals que consideri adequats per a les seves necessitats, que s¿han de classificar segons la titulació exigida per accedir-hi.

§          Accés a l¿ocupació pública. Cal reforçar tant les garanties de compliment dels principis d¿igualtat, mèrit i capacitat i transparència com l¿agilitat dels processos de selecció. Per a això, les proves s¿han d¿adaptar al tipus de funcions que s¿hauran de desenvolupar. La composició dels òrgans de selecció haurà de ser estrictament tècnica i oferir les màximes garanties d¿imparcialitat.

§          Promoció professional. La promoció professional o carrera dels funcionaris públics s¿ha de basar, sobretot, en l¿avaluació periòdica del seu rendiment. Alhora, les administracions públiques han de poder restablir models de carrera ¿horitzontals¿, que permetin ascendir de categoria i millorar les condicions retributives sense necessitat de canviar de lloc de treball. Igualment, l¿Estatut ha de facilitar l¿anomenada promoció interna.

§          Provisió de llocs de treball i continuïtat del seu acompliment. Per regla general, l¿accés als llocs de treball s¿ha de dur a terme mitjançant procediments fonamentats en la publicitat i la concurrència, amb la màxima agilitat i tenint en compte l¿avaluació del rendiment.

§          Mobilitat. Les administracions públiques han de poder restringir la mobilitat voluntària del personal a àrees o sectors determinats segons l¿especialitat de l¿empleat. Cal, en canvi, ampliar les possibilitats de mobilitat dels empleats entre diverses administracions, mitjançant acords impulsats per la Conferència Sectorial de l¿Administració Pública.

§          Extinció de la relació d¿ocupació. L¿Estatut ha de mantenir els supòsits d¿extinció de la relació de servei dels funcionaris públics. Per tant, ha de respectar el dret dels funcionaris a la inamobilitat de la seva condició (no del lloc de treball), que és garantia d¿imparcialitat.

§          Drets bàsics dels empleats públics. Cal establir una llista de drets bàsics dels empleats públics, entre els quals hi ha d¿haver el dret a la conciliació de la vida professional i la familiar i el dret que es respectin la intimitat, l¿orientació sexual, la pròpia imatge i la dignitat en el treball de l¿empleat, especialment pel que fa a l¿assetjament sexual i psicològic.

§          Règim retributiu. Els límits generals de l¿increment anual de les retribucions dels empleats públics que poden establir les lleis de pressupostos generals de l¿Estat s¿hauran de determinar mitjançant consulta prèvia a les comunitats autònomes i als representants de l¿Administració local, a fi d¿establir una posició comuna per a la negociació amb els sindicats. El sistema retributiu ha de guanyar transparència i equitat i s¿ha de vincular, encara més, al rendiment i l¿assoliment dels objectius de l¿organització, alhora que ha de servir per motivar, atreure i retenir els millors empleats. Pel que fa als contractats laborals, cal establir-hi condicions similars per conveni col·lectiu.

§          Negociació col·lectiva. L¿Estatut Bàsic ha d¿aclarir el model de negociació col·lectiva dels funcionaris, que actualment pateix algunes ambigüitats i disfuncions. Entre altres qüestions, s¿hi ha de preveure la constitució d¿una taula general de negociació de les administracions públiques, en què es negociaria la legislació bàsica de l¿Estat i les previsions sobre ocupació pública de les lleis de pressupostos generals de l¿Estat.

§          Cal definir amb més claredat quines matèries són objecte de negociació ―sens perjudici de la corresponent consulta als sindicats―, a fi de correspondre a les facultats d¿organització dels serveis pròpies de cada Administració. Si no s¿arriba a cap acord, s¿ha de tenir la possibilitat d¿acollir-se a sistemes de mediació i, si escau, d¿arbitratge.

§          Codi ètic i deures dels empleats públics. Per primera vegada, l¿Estatut Bàsic ha de recollir una llista de deures bàsics dels empleats públics, inspirat en els principis ètics enunciats per organitzacions internacionals.

§          Incompatibilitats. L¿Estatut ha de mantenir la legislació vigent, que impedeix compatibilitzar dues o més activitats públiques, llevat de casos degudament justificats.

§          Règim disciplinari. L¿Estatut ha d¿establir uns principis bàsics del règim disciplinari i permetre la tramitació de procediments més ràpids i eficaços que els actuals per sancionar els infractors, sens perjudici de les garanties de defensa corresponents.

§          Col·laboració entre totes les administracions públiques. Sense renunciar a la seva autonomia, l¿Estatut Bàsic ha d¿insistir en la necessitat que es dugui a terme una col·laboració estreta entre administracions pel que fa a qüestions de personal i ha d¿establir mecanismes que li serveixin de via (per exemple, la Conferència Sectorial d¿Administració Pública), en què participin representants de les administracions de l¿Estat, autonòmiques i locals.