International Summer School in Public Management 2006
Preocupació per la democràcia
Podem parlar de crisi de l¿Estat del benestar? Hi ha algun problema de legitimitat? Per tractar d¿aquest tema, vàrem comptar amb la presència de prestigiosos professors de la Universitat d¿Oxford i de la Universitat d¿Oslo.
El professor Stein Ringen, de la Universitat d¿Oxford (Regne Unit), va defensar que aquesta crisi no s¿ha esdevingut. Va argumentar que s¿havia de respondre negativament a la pregunta de si l¿Estat del benestar s¿ha mantingut tal qual. L¿Estat del benestar és viu i va bé, i ni tan sols ha reduït la seva grandària, però és diferent. En l¿essència, en el treball i en les pensions, el que abans era un Estat del benestar que tenia cura del ciutadà (we-will-take-care-of-you welfare state) s¿està convertint en un Estat del benestar en què el ciutadà ha de tenir cura de si mateix (take-care-of-yourself welfare state). Aquest canvi no tan sols és objecte de consideració i de discussió, sinó que és una realitat en gran part. Si la pregunta és si la governança democràtica és capaç d¿afrontar les pressions derivades de l¿Estat del benestar, segons Ringen, la resposta ha de ser afirmativa. Les pressions s¿han fet sentir com a resultat dels canvis democràtics inesperats que s¿han produït i de noves demandes que són resultat d¿innovacions científiques i tecnològiques, agreujades per la pèrdua de capacitat impositiva, de manera que els canvis ja no es poden facilitar amb finançament addicional. Enmig de tot plegat, l¿Estat del benestar prospera perquè va ser creat per adaptar-se. Ringen planteja que els estats del benestar de l¿Europa occidental afronten la situació mitjançant la governança democràtica, i responen als canvis amb una "enginyeria poc estructurada" i l¿execució de reformes, i s¿hi adapten mostrant-se flexibles i dinàmics, de manera que no tan sols sobreviuen a la situació, sinó que la milloren.
"Els canvis s¿estan produint, independentment de quines siguin les il·lusions o les creences dels polítics, dels gestors públics i de les persones en general", va afirmar la professora Inger-Johanne Sand, de la Universitat d¿Oslo (Noruega). Amb un punt de vista lleugerament pessimista, la professora Sand va exposar que, en un marc transnacional, hi ha dèficits democràtics, derivats dels reptes transnacionals. A pesar que els problemes complexos requereixen la coordinació de diversos sistemes, les institucions que són interdependents no s¿entenen entre elles. Els diferents nivells de governança han produït competències asimètriques i regulacions internacionals de protecció social, sanitària i mediambiental insuficients. Segons Sand, probablement el problema és la falta d¿un procés de presa de decisions legitimat; la falta d¿institucions prou democràtiques ; el fet que la llei i la política, tal com les coneixem, són incapaces de resoldre els nous problemes transnacionals, i també el fet que els requisits de legitimitat varien segons els diferents nivells i institucions de la governança democràtica.
Com reconstruir una ciutat devastada
Després del debat actiu del primer dia, ens vàrem endinsar a analitzar les implicacions d¿aquestes idees en la pràctica de la gestió pública i a posar a prova el seu ethos i la seva solidaritat. Mitjançant el desenvolupament de l¿estudi de cas "Rebuilding New New Orleans", que va comptar amb la intervenció d¿un ponent excel·lent, Robert Whelan, de la Universitat de Nova Orleans (Estats Units), i del treball actiu en grup dels participants, es van analitzar dues qüestions: Com desenvolupar models de reconstrucció en una ciutat fragmentada socialment, com ho és Nova Orleans, que no té tradició de treball conjunt? I quins principis i decisions haurien de guiar els esforços en curs i les relacions entre el Govern federal, l¿estatal i el local perquè Nova Orleans es pugui convertir en un model de compromís sostenible?
El professor Whelan va presentar els problemes que planteja per a la reconstrucció l¿existència d¿una societat fragmentada, amb uns grups de base mancats d¿iniciativa. A això cal afegir un govern fragmentat, amb competència entre departaments, poca tradició de planificació urbana i incapacitat per a la presa de decisions.
La reforma de la sanitat de 2006 als Països Baixos
Aprofitant la nostra estada als Països Baixos i la tradició de l¿Escola d¿Estiu de dedicar una jornada centrada en les novetats en la gestió pública del país amfitrió, els organitzadors holandesos van presentar dos interessants ponents convidats, que van tractar de la reforma sanitària duta a terme en aquest país el mes de gener de 2006, des dels punts de vista d¿un acadèmic expert en salut pública i d¿una professional de la direcció hospitalària.
Romke van der Veen, de l¿Erasmus Universiteit Rotterdam (Països Baixos), i Yvonne van Kemenade, de l¿Albert Schweitzer Hospital de Dordrecht (Països Baixos), van tractar amb eloqüència de la gestió de la competitivitat que la reforma introduïa. El nou sistema incorpora els principis del mercat en la seguretat social i en la provisió de serveis sanitaris, basant-se en el principi d¿una seguretat social universal i integral obligatòria per a tots els ciutadans.
Per al ciutadà, aquest sistema implica l¿obligació de contractar una assegurança mèdica a una entitat asseguradora. L¿assegurança consta de dues parts: un paquet bàsic (que actualment representa el 90 % de les prestacions) i un copagament per a serveis addicionals a les empreses. El ciutadà té llibertat d¿elecció i, per atreure¿l, les empreses, a més de les prestacions variables, tenen la possibilitat de dissenyar polítiques de restitució si no s¿utilitza el servei, com també d¿oferir-li beneficis en espècie. El ciutadà té dret a canviar d¿asseguradora lliurement al cap d¿un any. I, a més, s¿hi introdueix la possibilitat de contractar assegurances per grups (empreses, entitats esportives, etc.).
Les empreses han d¿operar en unes condicions de mercat limitades: han d¿oferir un paquet bàsic de serveis; tenen l¿obligació d¿acceptar qualsevol client potencial, i, com a contrapartida, disposen d¿un sistema de compensació entre empreses per controlar el risc.
Van Kemenade va defensar que el sistema sanitari als Països Baixos es transformés en un mercat regulat, ja que introduïa una competència interessant entre els diversos serveis proveïdors de salut i un sistema de contractes entre proveïdors i asseguradors. Així mateix, van der Veen, més crític, va insistir que, perquè aquest nou sistema funcioni correctament, són necessàries una sèrie de lògiques de mercat que encara no existeixen: competència, transparència, professionalisme i gestió.
Algunes conseqüències de la implantació del nou sistema han estat les següents: mobilitat del consumidor (20-25 %); contractacions de grup; fusions de les companyies asseguradores: 4 asseguradores han obtingut el 90 % del mercat, i les diferents parts (asseguradores i hospitals/especialistes, consumidors) s¿estan començant a moure per possicionar-se. Alhora, també han sorgit una sèrie d¿incògnites: Què succeirà amb els no assegurats? Quines repercusions es donaran sobre costos i qualitat? Es podruirà contractació selectiva?
Reconstruint lo públic?
Finalment, Janet Newman, de l¿Open University (Regne Unit), i Christoph Reichard, de la Universitat de Potsdam (Alemanya), van plantejar les conseqüències de les reformes basades en la nova gestió pública (NGP) en els valors i l¿ètica en el sector públic.
La professora Newman va argumentar que hi poden haver dos punts de vista respecte d¿aquest tema. Primer, centrar-se en l¿ètica i en la recerca de formes "més toves" i "més democràtiques" de NGP planteja qüestions sobre el valor i el propòsit. No obstant això, altres autors opinen que aquest tema és pura retòrica i que no podrà sobreviure en el context de la creixent orientació al mercat (marketisation) i l¿increment de poder que adquireix el consumidor. Segons Newman, actualment els reptes per a la gestió pública se centren en com reafirmar el caràcter públic i el valor públic en institucions que ja no són particularment públiques i en com idear una ètica de la pràctica diària.
Hi ha "interrelacions entre les reformes en la gestió i la corrupció", va afirmar el professor Reichard amb contundència, com a resultat dels seus estudis de 15-25 anys de reformes de la gestió pública en la majoria dels països de l¿OCDE. Algunes dades d¿avaluacions internacionals comparatives indiquen externalitats negatives, com ara:
§ Comercialització de valors i comportaments
§ Pèrdua de l¿orientació al "bé públic", en alguns casos
§ Fragmentació causada per les tendències centrífugues de les entitats autònomes
§ Afebliment del poder legislatiu (enfortiment del poder executiu)
§ Problemes ètics: menys integració, menys orientació pública a valors, etc.
Una qüestió crítica és preguntar-se si l¿NGP incrementa el perill de corrupció. Els analistes defensen tres posicions. La posició optimista, segons la qual modernitzar l¿Estat té efectes positius pel que fa al risc de corrupció, perquè l¿NGP ofereix més transparència, més instruments de control (por exemple, comptabilitat, auditoria). Segons aquest punt de vista, les dades indiquen que els estats líders quant a l¿NGP, com ara Nova Zelanda i els països nòrdics, presenten nivells elevats en el CPI de Transparency International. La posició pessimista argumenta que l¿NGP redueix la integritat dels sistemes públics de personal i incrementa les "temptacions" i les oportunitats de corrupció. I es generen situacions típiques de foment de la corrupció en el govern: en la preparació i el processament de concursos i licitacions; en la negociació d¿ordres; en la distribució d¿ajudes, i en la supervisió de la prestació de serveis i la construcció d¿infraestructures. Així mateix, s¿analitzen alguns sectors i departaments de govern que es troben en situació típica "de risc": d¿aprovisionament, de construccions, de gestió de la propietat i de les instal·lacions, de manteniment de les infraestructures, de llicències i autoritzacions, d¿assumptes financers. Finalment, la posició neutral defensa que no hi ha cap interrelació directa entre l¿NGP i la corrupció, perquè la corrupció és un problema de sempre i no està relacionat amb certs conceptes o doctrines de gestió.
Algunes dades empíriques d¿Alemanya indiquen que la corrupció ha augmentat a causa de la pèrdua de valors públics i de les irritacions ètiques; que hi ha més temptacions a causa de l¿augment de l¿autonomia i la discrecionalitat; menys control i supervisió a causa de la descentralització i de la ineficàcia dels instruments d¿auditoria i control; més interfícies d¿unitats que tenen les seves circumscripcions respectives (mercats, proveïdors, etc.), i falta de capacitats de supervisió central. Davant d¿aquesta evidència, Reichard proposa una sèrie d¿actuacions necessàries: redissenyar les estructures de l¿NGP i les seves orientacions ideològiques (més èmfasi en els valors públics i en el govern i el control central); la consolidació de la sensibilitat ètica de tots els actors (conscienciació, valors); més èmfasi en les mesures preventives per reforçar la integritat; més protecció i suport al personal que intervé en les transaccions comercials; més assistència i consultes als treballadors sobre licitacions i adquisicions; prou capacitats de supervisió central (unitat central d¿anticorrupció, etc.); un ombudsman per a les consultes anònimes; l¿ús de les TIC en les mesures anticorrupció (per exemple, elaboració d¿un banc de dades central de licitacions i adquisicions), i nous conceptes integradors d¿auditoria (més revisions ex ante i d¿acompanyament).
En conclusió, en aquesta Escola d¿Estiu hem analitzat, des de diverses perspectives, la pluralitat de valors que conviuen en la gestió pública:
§ Ethos de solidaritat enfront d¿ethos de consumisme
§ Responsabilitat social enfront de forces del mercat
§ Individualisme enfront de bé públic
§ Economia enfront de consideracions ètiques
§ Regulació enfront d¿elecció i llibertat
§ Qualitat enfront d¿igualtat
§ Tensió entre responsabilització de les empreses i responsabilitat ètica
Aquests temes, sens dubte, els continuarem discutint l¿any que ve, aquesta vegada a Steinjer (Noruega). Us hi esperem.
L¿opinió dels participants
"Per a mi, venir a l¿Escola d¿Estiu ha estat una experiència profitosa. He après dels ponents i he après, tant o més encara, dels companys, de les seves experiències i de les realitats diverses dels països d¿Europa. Que bo i com n¿és, de necessari, ampliar horitzons... Per a mi, era un repte especial, perquè el meu anglès parlat ha de millorar, però vaig tenir uns companys fantàstics a l¿equip de treball que em van fer molt fàcil la comunicació. Gràcies a tots! Si la vida és un llarg viatge, l¿estada a l¿Escola d¿Estiu n¿haurà estat una bella etapa."
Antoni Mir Fullana, director de Linguamón ¿ Casa de les Llengües, Generalitat de Catalunya.
"Ha estat un espai d¿intercanvi nou no tan sols amb persones d¿altres països, sinó també amb altres maneres de treball en el sector públic. Molt interessant."
Javier Martínez Gómez, Gerent de VNG Aparcaments (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú).
Sobre la International Summer School in Public Management
El programa de
Membres de la xarxa:
§ ESADE · Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP), Barcelona, Espanya
§ Copenhagen Business School (CBS), Dinamarca
§ Bocconi University (Business School), Itàlia
§ Erasmus University Rotterdam, Països Baixos
§ Nord-Tröndelag/South-Tröndelag College (HiNT i HiST), Steinkjær i Trondheim, Noruega
§ South Bank University, Business School, Regne Unit
§ Universität Potsdam, Alemanya
§ Fachhochschule für Technik und Wirtschaft (FHTW), Alemanya
§ Crakow University of Economics, Polònia
§ University of Limerick, Irlanda
Objectius de l¿escola d¿estiu
L¿objectiu de l¿escola d¿estiu és proporcionar als estudiants una experiència d¿aprenentatge autènticament internacional. Hi ha moltes maneres de definir un programa com a internacional: a partir del programa d¿estudi, de les conferències, etc. El que per a nosaltres és important del nostre programa d¿escola d¿estiu és que, a part de tenir un tema internacional amb un programa i unes conferències internacionals, també tenim participants de diversos països. La idea és que, durant el treball de grup que forma part del programa, els participants intercanviïn idees i experiències sobre la base del seu bagatge individual i cultural. Al nostre entendre aquesta és una oportunitat única perquè els participants puguin realment ¿posar-se a la pell¿ d¿altres experiències europees en matèria de gestió pública.
Alhora, això proporciona una oportunitat única per desenvolupar xarxes de gestió pública arreu d¿Europa.
Més enllà de la dimensió internacional, també esperem que el sòlid programa i les conferències de ponents de renom internacional donaran noves idees i seran una base per a la reflexió amb posterioritat a l¿escola d¿estiu.
Tamyko Ysa és professora de l¿Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d¿ESADE i membre del comitè de direcció de
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.