Durant el segon semestre de l¿any 2004, a Catalunya vam viure un fenomen inèdit: el Govern de la Generalitat va iniciar un procés per promoure la participació de la ciutadania en la reforma de l¿Estatut d¿Autonomia de Catalunya. El procés participatiu es va construir a partir de tres objectius bàsics: explicar què és l¿Estatut i per què cal reformar-lo; afavorir-hi la participació per mitjà d¿espais sistemàtics i ordenats, i assumir el compromís d¿analitzar totes les aportacions i de transmetre-les a la ponència parlamentària encarregada d¿elaborar la proposta de reforma. L¿objectiu era aconseguir la participació de les organitzacions representatives de la societat civil i dels ciutadans individualment.

La recollida d¿aportacions va finalitzar amb prop de 22.000 contribucions escrites i amb més d¿una setantena de documents lliurats per diverses organitzacions. Més enllà de les xifres, cal destacar la diversitat de temes tractats i la riquesa dels arguments aportats. Contràriament al que apuntaven alguns, els ciutadans han reflexionat de forma pertinent sobre tots els àmbits del corpus estatutari, és a dir, han fet propostes que tenen sentit i s¿inscriuen perfectament en una norma com ara l¿Estatut. Al marge que certs "temes estrella" han aparegut amb més freqüència i intensitat, les aportacions dels ciutadans s¿han dispersat fins a assolir el conjunt de la complexitat de l¿Estatut. L¿àmbit de la gestió i l''Administració pública no n''han estat una excepció i han suscitat l¿interès dels ciutadans a títol individual i de les organitzacions per mitjà de les quals s¿articulen.

Pel que fa a les demandes, cal destacar la petició de la inclusió en l¿Estatut del "dret a serveis públics de qualitat", una reclamació que comparteixen ciutadans i organitzacions com ara el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, CC.OO. i el Consell de la Gent Gran de Catalunya. No n¿hi ha prou amb la simple garantia de la prestació de certs serveis, sinó que s¿exigeix que siguin de qualitat. I, per aconseguir-ho, es proposen alguns principis rectors de l¿actuació dels poders públics. En primer lloc, la participació de la ciutadania en la definició, la gestió, la implementació i l''avaluació dels serveis públics. Segons el Col·legi d¿Ambientòlegs de Catalunya, "el govern ha de promoure mecanismes de consulta, deliberació i intervenció de la ciutadania en l¿elaboració de les seves polítiques". Així mateix, la Federació de Municipis de Catalunya assenyala que els ciutadans "tenen dret a participar en les decisions i la gestió dels afers que els afecten"; a més, la Federació hi afegeix la referència al principi de subsidiarietat, que la ciutadania també esmenta, ja que és conscient dels beneficis que aporta el fet de prendre les decisions com més a prop millor del lloc on s''han d''aplicar. En aquest sentit, es reconeix la tasca desenvolupada pels ajuntaments en els darrers 25 anys i se¿n reclama més protagonisme, és a dir, l¿augment de competències i el finançament del món local. Semblantment, es demana que la Generalitat sigui l''Administració única de Catalunya i que, per evitar duplicitats, se simplifiqui l¿entramat institucional i l¿organització administrativa. Diverses organitzacions també s¿hi refereixen: "cal traspassar a la Generalitat tots els cossos de funcionariat de l¿Estat presents a Catalunya" (Plataforma per la Llengua), "la Generalitat s''ha de convertir en l''Administració única" (Cambra de Comerç de Girona i CC.OO.), "la Generalitat ha d¿esdevenir l¿Administració única a Catalunya pel que fa a totes les polítiques socials i laborals" (Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya).

La transparència i el control de la gestió i els fons públics ha estat una de les exigències més repetides. Es tracta d¿una demanda en què els ciutadans i les organitzacions socials coincideixen en freqüència i intensitat: "exigim transparència absoluta: els contribuents hem de saber en què s¿empren els nostres diners" (Col·lectiu per a la Correcció del Desequilibri), "és necessari que el poble català tingui la garantia que els poders públics actuen amb la màxima transparència en qüestions relatives a l¿ús dels recursos públics" (Associació Catalana de Professionals), "la transparència és un dret dels ciutadans" (Federació de Municipis de Catalunya). A més, els ciutadans sol·liciten una Administració eficient, més propera, més coordinació entre els diversos ens públics i l¿establiment de polítiques transversals (Col·legi d¿Ambientòlegs de Catalunya). Ara bé, de manera pragmàtica, s¿assumeix que sense el finançament adequat i sense les competències en l''Administració i la funció pública, res del que ambiciona el nou Estatut serà possible.

Finalment, ens referirem a la proposta de l¿Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), ja que, atesa la seva especialitat, mereix un tractament diferenciat. L¿aportació de l¿ACGP sintetitza en 10 punts les idees aparegudes en diverses contribucions:

§  Atribuir a la Generalitat la competència exclusiva en l¿organització de l¿Administració i la funció pública catalana.

§  Incorporar la capacitat de la societat civil per mantenir i incrementar l¿abast de la prestació de serveis de qualitat a la comunitat.

§  Retre comptes a la societat i els seus representants i assumir-ne les responsabilitats.

§  Garantir la segona descentralització cap a les institucions del món local.

§  Promoure la participació de la ciutadania en les polítiques públiques.

§  Avançar en la separació entre els centres de decisió política i els centres d¿execució i gestió de la despesa pública.

§  Professionalitzar la figura del directiu públic.

§  Establir un règim d¿incompatibilitats dels membres de l¿Administració per assegurar la transparència en la gestió (amb negocis privats i amb altres càrrecs públics o electius).

§  Fer esment de la necessitat de disposar d¿un codi ètic dels servidors públics.

§  Assumir els principis d¿organització i funcionament següents: objectivitat, legalitat, eficàcia, eficiència, economia, transparència, descentralització, desconcentració, coordinació i mèrit i capacitat en l¿accés a la funció pública.

Cal concloure que, contràriament al que es podria pensar, la ciutadania i les organitzacions socials són conscients de la problemàtica de l¿Administració pública, dels reptes als quals s''ha d''enfrontar i del valor que pot aportar l¿Estatut pel que fa a la millora de la qualitat dels serveis públics.

Per conèixer amb més profunditat la contribució de la ciutadania al debat estatutari en aquest i altres àmbits, podeu consultar l¿informe sobre els resultats del procés participatiu a www.gencat.net/nouestatut.