Per què les dades són importants per a les ciutats

Les ciutats generen més dades que mai, des de registres administratius i sensors fins a enquestes de residents. Malgrat aquesta abundància, molts governs locals tenen dificultats per fer-ne un ús sistemàtic i significatiu. Una enquesta recent de l’OCDE [3] va trobar que un 61% de les ciutats continuen tenint problemes per utilitzar les dades en la presa de decisions. Al mateix temps, la ciutadania, els polítics i els responsables de polítiques públiques esperen que les dades ajudin a oferir millors serveis, resultats més equitatius i una major rendició de comptes.

El nostre nou estudi, *The Data-Informed City: A Conceptual Framework for Advancing Research and Practice*, ofereix un full de ruta per reduir la bretxa entre el potencial i la realitat. Proposem un marc integral per ajudar els governs a passar d’iniciatives fragmentades a una governança integrada i informada per les dades. El nostre marc no només cataloga les diferents maneres en què els governs municipals poden utilitzar dades, sinó que també mostra com aquests usos evolucionen amb el temps i contribueixen a la creació de valor públic. L’article vol anar més enllà del debat sobre “big data” i “ciutats intel·ligents” per avançar cap a una comprensió més sòlida i matisada de com els governs locals poden integrar les dades en la governança quotidiana.

Un marc per a l’ús de les dades

La nostra recerca identifica vuit usos principals de les dades en la governança urbana:

1. Comprendre els problemes.
2. Informar les decisions polítiques.
3. Comunicar informació.
4. Aliniar esforços.
5. Monitorar el progrés.
6. Avaluar resultats.
7. Extreure lliçons.
8. Anticipar situacions.

Aquests usos es poden observar en diverses pràctiques municipals que hem estudiat nosaltres i els nostres col·legues de la Bloomberg Harvard City Leadership Initiative. Per exemple, ciutats han utilitzat dades per analitzar els reptes que afronten els veterans sense llar [4]; han integrat imatges per satèl·lit amb registres policials per dissenyar una assignació de recursos més efectiva en la inspecció urbanística [5]; han utilitzat dades en reunions públiques per informar els residents sobre iniciatives en curs [6]; han consolidat informació departamental per establir grups de treball interdepartamentals sobre propietats degradades [7]; han aplicat mètodes quasi experimentals per avaluar l’impacte de programes de reducció del crim; i han aprofitat registres històrics d’inspeccions per predir quines propietats tenen més probabilitats de generar riscos futurs i, per tant, haurien de ser prioritzades [8].

Aquests vuit usos abasten tres dimensions temporals:

• Rendiment en el present: informar, aliniar, monitorar i comunicar.
• Reflexió sobre el passat: avaluar i aprendre.
• Preparació per al futur: comprendre i anticipar.

El nostre marc també distingeix entre diferents nivells de desenvolupament organitzatiu —inicial, intermedi i avançat— que poden ser necessaris per a usos diferents de les dades. Això és important perquè no totes les ciutats tenen la mateixa capacitat per recollir, processar, analitzar i actuar sobre les dades. Per exemple, el monitoratge del progrés es pot fer fins i tot en un nivell bàsic, mentre que anticipar riscos futurs normalment requereix tècniques analítiques avançades i competències tècniques sofisticades.

En connectar les dimensions funcionals, temporals i de desenvolupament, el nostre marc proporciona als líders municipals una brúixola: no només una llista de possibles usos de les dades, sinó una manera estructurada d’avaluar on es troben i com poden avançar.

Fonaments teòrics i debat acadèmic

El marc es construeix a partir dels debats en administració pública, presa de decisions basada en evidències i teoria del valor públic. L’obra seminal de Mark Moore (1995) serveix de fonament per explorar com diferents usos de les dades contribueixen a la creació de valor públic:

• Eficàcia: utilitzar dades per dissenyar polítiques i accions més ben dirigides.
• Eficiència: prioritzar recursos amb anàlisi informada per dades.
• Equitat: identificar poblacions desateses i reorientar-hi el suport.
• Rendició de comptes: fer visible l’acció de govern davant la ciutadania.

És important destacar que fem servir deliberadament el terme data-informed (informada per les dades) en lloc de data-driven (guiada exclusivament per les dades). Aquesta distinció assenyala que les dades s’han d’integrar amb el context, el judici polític i la participació ciutadana. Les dades són una eina per a l’aprenentatge i el diàleg, no un substitut del debat democràtic.

L’ús de les dades també comporta riscos: pot reforçar biaixos, consolidar asimetries de poder o ser mal utilitzat de manera que perjudiqui comunitats vulnerables. L’analítica predictiva, per exemple, pot aprofundir la discriminació si els conjunts de dades reflecteixen desigualtats històriques. Per això, l’avanç cap a una governança informada per les dades ha d’anar acompanyat d’una atenció acurada a les salvaguardes ètiques, la transparència i la inclusió.

Per què és important

La promesa de les dades en el govern és immensa, però també ho són els riscos d’una adopció superficial o d’un mal ús. El marc presentat a The Data-Informed City ofereix un camí a seguir: reconeix la diversitat de maneres en què les dades poden servir els governs, subratlla la interacció entre diferents fases d’acció i nivells de capacitat, i connecta aquests usos amb la creació de valor públic.

Per als responsables polítics, el nostre marc ofereix una guia fonamentada en la recerca per diagnosticar les pràctiques actuals i prendre decisions sobre com desenvolupar millor les capacitats, amb l’objectiu d’avançar cap a un ús de les dades més efectiu, eficient, equitatiu i responsable. Per als acadèmics, obre noves vies per a estudis longitudinals i comparatius sobre com s’estan utilitzant —o no— les dades.

En definitiva, convertir-se en una ciutat informada per les dades no es tracta d’adquirir les eines més noves o adoptar les pràctiques més de moda. Es tracta d’integrar les dades en la governança per abordar els reptes urbans, alhora que es mantenen presents les consideracions ètiques. El repte per als líders municipals no és si cal utilitzar dades, sinó com fer-ho amb saviesa, responsabilitat i estratègia per crear autèntic valor públic.

Recomanacions de política pública

• Invertir en la creació de capacitat – enfortir els actius i les competències en dades.
• Fomentar la col·laboració – alinear les pràctiques de dades entre agències i jurisdiccions.
• Desenvolupar estàndards d’ús responsable – mitigar riscos de biaix i inequitat, vulneracions de privacitat i mals usos.

Implicacions per als professionals

• Començar amb un problema – deixar que els reptes guiïn quines dades recollir i com utilitzar-les.
• Fer servir el marc com a eina d’autoavaluació – mapar les pràctiques actuals i identificar mancances.
• Equilibrar ambició i capacitat – aconseguir èxits inicials i avançar progressivament cap a zones de desenvolupament proper.

Jorrit de Jong és director del Bloomberg Center for Cities de la Universitat de Harvard i professor Emma Bloomberg de Polítiques i Gestió Pública a la Harvard Kennedy School. Fernando Fernandez-Monge és sènior associate a la Bloomberg Harvard City Leadership Initiative, Universitat de Harvard. Quinton Mayne és director de recerca a la Bloomberg Harvard City Leadership Initiative, Universitat de Harvard. Nick Vachon és project leader al Boston Consulting Group (BCG) i antic assistent de recerca a la Bloomberg Harvard City Leadership Initiative, Universitat de Harvard.

Referències

[1] https://cityleadership.harvard.edu/program/city-leadership-initiative/ 

[2] https://doi.org/10.1177/15701255251335459 

[3]  https://www.oecd.org/content/dam/oecd/en/publications/reports/2021/12/innovation-and-data-use-in-cities_f621a0a6/9f53286f-en.pdf 

[4] https://cityleadership.harvard.edu/resources/collection/how-rockford-changed-course-to-tackle-veterans-homelessness-using-data-to-diagnose-and-remedy-complex-problems/ 

[5] https://cityleadership.harvard.edu/resources/using-big-data-for-local-decisions-which-demolitions-reduce-gun-violence-most/ 

[6] https://cityleadership.harvard.edu/resources/collection/mayor-curtatones-culture-of-curiosity-building-data-capabilities-at-somerville-city-hall/ 

[7] https://cityleadership.harvard.edu/resources/collection/a-task-force-with-teeth-driving-city-performance-in-lawrence-mass/ 

[8] https://cityleadership.harvard.edu/resources/saving-lives-time-and-money-using-data-to-find-unsafe-and-unhealthy-buildings-faster/