La dinàmica de les xarxes públiques
El procés ¿definit per Van de Ven com ¿una seqüència d¿esdeveniments que descriu com canvien les coses amb el temps¿ (1992: 169)¿ ha estat objecte de recerca en els estudis sobre l¿organització utilitzant un dels quatre tipus de les teories de processos (Van de Ven i Poole, 1995): lineal seqüencial, teleològic (circular repetitiu), evolutiu (determinat pel medi ambient) i dialèctic. Pel que fa a la recerca en el procés de xarxes, les més populars han estat les dues primeres: la lineal seqüencial entre els estudiosos dels partenariats publicoprivats (PPP) (Comissió Europea, 2003) i l'enfocament circular teleològic en la bibliografia sobre aliances (Doz, 1996).
La majoria de la recerca s¿ha centrat en els factors antecedents que afecten l¿emergència de les xarxes o en les diferents estructures de xarxes (Ebers, 1997). Molta menys recerca s¿ha centrat en el procés a través del qual la xarxa evoluciona. Tanmateix, és fonamental entendre el procés per a la gestió de les xarxes, ja que els gestors l¿han de tenir en compte a l¿hora de prendre decisions sobre inputs, inversions o l¿estructura (Ring i Van de Ven, 1994) i a l¿hora d¿avaluar l¿acompliment.
En el paper que he escrit conjuntament amb Alfred Vernis, ¿The Dynamics of Public Networks: A Critique of Linear Process Models¿ [La dinàmica de les xarxes públiques: una crítica dels models de processos lineals] (Saz-Carranza i Vernis, 2006), ens proposem cobrir el buit que hi ha en la recerca sobre el procés de xarxes públiques. Aquest paper, després de revisar la bibliografia existent, intenta respondre a la pregunta: Quin procés experimenta una xarxa pública interorganitzativa?
Primer revisem diferents models de xarxes lineals seqüencials proposats per diversos estudiosos. A partir d¿aquí, comparem els diferents models proposats i en destaquem les complementarietats i les contradiccions. Les nostres conclusions indiquen que diferents autors esperen evolucions contradictòries de les relacions entre els actors al llarg de les diferents fases evolutives. Complementar els models de processos lineals amb altres tipus d¿enfocaments, per exemple, models dialèctics, pot contribuir a fre una síntesi perfecta entre les conclusions oposades.
Conceptualitzacions seqüencials lineals
Si bé alguns investigadors prefereixen la conceptualització seqüencial lineal del procés pel qual passa una xarxa, mentre que d¿altres en prefereixen les aproximacions cícliques, tots els investigadors sembla que coincideixen a afirmar que una xarxa es crea, funciona o es desenvolupa i, finalment, deixa d¿existir. El procés seqüencial lògic bàsic, que és integrat per les fases d¿emergència, evolució i dissolució, utilitzant la terminologia de Ring i Van de Ven (1994), és present en la majoria de la recerca sobre els processos de xarxes. La taula 1 resumeix les diferents conceptualitzacions lineals del procés de xarxes.
Taula I. Processos lineals tal com han estat conceptualitzats per diferents autors
Font: Saz-Carranza i Vernis, 2006
La dinàmica de les relacions en xarxa
Els models de processos lineals revisats no tan sols presenten fases sinó que també prediuen un cert comportament de la xarxa a través de diverses etapes. Atès que les relacions són els blocs que construeixen les tasques (Knoke i Kuklinski, 1991), comparem els diferents models de processos utilitzant, entre altres dimensions, la tipologia de relacions d¿Ebers (1997): recursos, informació i expectatives mútues. Els recursos aquí s¿entenen en sentit ampli. Els fluxos d¿informació poden preveure, per exemple, els objectius i les finalitats de les diferents organitzacions implicades en la xarxa, o l¿aclariment de qui està a la xarxa i qui no (Huxham i Vangen, 2000). Finalment, els fluxos d¿expectatives mútues es refereixen a la confiança entre els membres.
Aquest paper troba diferències importants entre les prediccions realitzades per diversos estudiosos ¿la figura 1 il·lustra aquestes tendències. Per exemple, en el nivell d¿emergència, segons Ring i Van de Ven (1994), els mecanismes comencen essent formals i progressivament es converteixen en informals, a mesura que la confiança passa de fràgil a resistent (Ring, 1997). Contràriament a aquesta tendència, Kanter (1994) i Larson (1992) declaren que les relacions primer són personals i informals, i posteriorment es converteixen en formals i basades en el rol.
De forma similar, diferents estudiosos prediuen diferents tendències relacionals durant la fase d¿evolució. Ring i Van de Ven (1994) identifiquen una reducció dels mecanismes formals, seguit d¿un increment posterior. Segons aquests autors, una vegada es troba en la fase d¿evolució, la xarxa es comença a institucionalitzar. Aquest és un procés socialitzador que objectiva i internalitza els objectius, la missió i els procediments de
Kanter (1994), Lowndes i Skelcher (1998) i Larson (1992) troben les tendències contràries. Lowndes i Skelcher (1998) identifiquen en aquesta fase una perpètua falta de confiança en
Figura 1. Evolucions del flux segons diferents autors
Font: Saz-Carranza i Vernis, 2006
Més enllà de la linealitat
El paper conclou fent una crida perquè es duguin a terme facin més investigacions en els processos de xarxes que vagin més enllà dels enfoques lineals seqüencials. Encara que aquests enfocaments lineals són, sens dubte, necessaris, d¿altres tipus d¿enfocaments, com els dialèctics, per exemple, sembla que són complementaris i podrien resultar útils per arribar a una síntesi d¿algunes de les contradiccions aparents que els estudiosos prediuen. Atès l¿interès cada vegada més complex i canviant d¿aquest estudi, els investigadors en gestió de xarxes públiques poden fer bé seguint l¿exemple d¿altres estudiosos de les organitzacions, que afegeixen als seus punts de vista algunes perspectives que van més enllà de l¿epistemologia tradicional, racional i lineal.
Ángel Saz-Carranza és professor investigador de l¿Institut de Direcció i Gestió Pública d¿ESADE i del Research Center for Leadership in Action a la Wagner School of Public Service de la New York University. (angel.saz@esade.edu /angel.saz@nyu.edu)
[1] S¿ha publicat una ressenya
Bibliografia
Agranoff, Robert; McGuire, Michael. 2001. ¿Big questions in public network management¿. Journal of Public Administration Research and Theory, 11(3): 295-327.
Comissió Europea. 2003. Guidelines for successful public-private partnerships. Brussel·les: Comissió Europea.
Doz, Yves. 1996. ¿The evolution of cooperation in strategic alliances: initial conditions or learning processes?¿ Strategic Management Journal, 17(1): 55-79.
Ebers, Mark. 1997. ¿Explaining inter-organisational network formation¿. A: The formation of inter-organisational networks. Oxford: Oxford University Press, p. 3-40.
Hay, Colin. 1998. ¿The tangled webs we weave: the discourse, strategy and practice of networking¿. A: Marsh, David. Comparing policy networks. Buckingham: Open University Press, p. 33-51.
Huxham, Chris; Vangen, Siv. 2000. ¿What makes partnerships work?¿ A: Osborne, Stephen. Public-private partnerships: theory and practice in international perspective. Londres: Routledge.
Kanter, Rosabeth Moss. 1994. ¿Collaborative advantage¿. Harvard Business Review, 72(4): 96-109.
Kickert, Walter; Klijn, Erik-Hans; Koopenjan, Joop. 1997. ¿Introduction: A management perspective on policy networks¿. A: Kickert, Walter; Klijn, Erik-Hans; Koopenjan, Joop. Managing complex networks. Londres: Sage, p. 1-13.
Knoke, David; Kuklinski, James. 1991. ¿Network analysis: basic concepts¿. A: Thompson, Graham; Frances, Jennifer; Levacic, Rosalind; Mitchell, Jeremy. Markets, hierarchies and networks: the coordination of social life. Londres: Sage Publications, p. 173-182.
Larson, Andrea. 1992. ¿Network dyads in entrepreneurial settings: a study of the governance exchange relationships¿. Administrative Science Quarterly, 37(1): 76-105.
Lowndes, Vivien; Skelcher, Chris. 1998. ¿The dynamics of multi-organizational partnerships: an analysis of changing modes of governance¿. Public Administration, 7(6): 313-333.
Mendoza, Xavier. 1991. ¿Algunes reflexions sobre la "transició al mercat" dels serveis socials¿. Jornades Publicoprivat i Benestar Social.
Osborne, Stephen; Murray, Vic. 2000. ¿Understanding the process of public-private partnerships¿. A: Osborne, Stephen. Public-private partnerships: theory and practice in international perspective. Londres: Routledge, p. 70-83.
Ring, Peter; Van de Ven, Andrew. 1994. ¿Developmental processes of cooperative inter-organisational relationships¿. Academy Management Review, 19(1): 90-119.
Ring, Peter Smith. 1997. ¿Processes facilitating reliance on trust in inter-organizational networks¿. A: Ebers, Mark. The formation of inter-organisational networks. Oxford: Oxford University Press, 113-145.
Savas, E. S. 2000. Privatization and public-private partnerships. Nova York: Chatham House.
Saz-Carranza, Angel; Vernis, Alfred. 2006. ¿The Dynamics Of Public Networks: A Critique of Linear Process Models¿. International Journal of Public Sector Management, 19(5): 416-428.
Van de Ven, Andrew H. 1992. ¿Suggestions for Studying Strategy Process: A Research Note¿. Strategic Management Journal, 13: 169-189.
Van de Ven, Andrew H.; Poole, Marshall Scott. 1995. ¿Explaining development and change in organizations¿. Academy of Management. The Academy of Management Review, 20(3): 510-541.
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.