Aquesta recerca respon a la voluntat d'identificar els factors crítics que condicionen l'èxit dels processos d'implementació d'iniciatives d'interoperabilitat a Catalunya, i de contrastar la hipòtesi que, tot i que la interoperabilitat s'ha tractat tradicionalment des del punt de vista de la tecnologia, apareixen altres variables estratègiques, polítiques, de gestió, institucionals o legals que incideixen realment en aquests processos.

Per fer-ho, s'ha elaborat, en primer lloc, un ampli marc conceptual sobre la interoperabilitat, que s'acompanya d'una primera definició d'un model holístic on s'identifiquen sis dimensions i les seves interrelacions: factors relacionats amb les dades i la informació, factors relacionats amb la tecnologia, factors organitzatius, factors relacionats amb la governança de la xarxa, factors institucionals i factors contextuals. En segon lloc, s'ha portat a terme un extens treball de camp en dues fases, que ha culminat amb la realització de 37 entrevistes amb profunditat i d'un grup focal, i que ha tingut com a objectius fer una valoració del model català d'interoperabilitat i conèixer els factors que condicionen els projectes d'interoperabilitat de Catalunya, per testar el model holístic proposat.

L'estudi confirma, en primer lloc, l'existència d'un model català d'interoperabilitat que té alguns punts forts, com ara l'aposta per un node d'interoperabilitat que simplifica les relacions entre administracions, però també planteja importants reptes, molt relacionats amb el funcionament intern de les organitzacions i amb la complexitat de la governança de la xarxa d'actors. Aquests resultats constaten que aquest model no s'ha consolidat, després de més de deu anys de vida. En segon lloc, es corrobora la hipòtesi de partida: la interoperabilitat depèn sobretot de factors de caràcter estratègic, polític, de gestió, institucional i legal, i no tant de motius tecnològics. Concretament, les variables organitzatives internes i la governança de la xarxa d'actors són les més importants. En tercer lloc, es formulen recomanacions orientades a millorar la realitat catalana: entre d'altres, cal un lideratge polític fort, un canvi a favor d'una cultura de cooperació més oberta i un avenç cap a la millora de la governança de la xarxa. En definitiva, cal repensar l'estratègia i valorar la implementació de nous models d'interoperabilitat a Catalunya. 

La realització d'aquest treball de recerca ha estat possible gràcies a la subvenció atorgada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya per a treballs de recerca sobre Administració pública de l'any 2011, a través de la Resolució GAP/2992/2011, de 17 de novembre.

Disponible a:

http://www20.gencat.cat/docs/eapc/Home/Publicacions/Col_leccio%20Estudis%20de%20Recerca%20Digital/8_gestio_govern_electronic/ERD_08_gestio_govern_electronic.pdf