Noves formes de producció de béns i serveis públics

Les relacions entre l''administració, la societat civil organitzada i les empreses ja són definitivament reticulars i plenament interactives. Es mantenen posicions jeràrquiques en uns àmbits determinats, sovint requerits pels mateixos administrats, però creixen imparablement unes altres formes de relació i cooperació. Una d''aquestes és la que motiva aquesta reflexió. La creació de valor públic, factor clau de desenvolupament per a las societats modernes, per mitjà de la producció de béns i serveis públics, de serveis d''interès general i d''accions de concertació i col·laboració d''interès mutu, és una de les bases estratègiques d''aportació de valor i l’eina clau per a la implementació de la majoria de polítiques públiques. Públic pur o privat pur ja no són les úniques formes ni tan sols les principals alternatives possibles per a la provisió de béns i serveis d''interès general. Entre estatalisme fordista i privatització, cada vegada hi ha més espai per a la innovació, la qualitat i l''eficiència en la gestió de les polítiques públiques. Entre l’un i l’altra, cada dia sorgeixen opcions noves que faciliten un ajustament millor entre els objectius fixats per les polítiques públiques, els mitjans per assolir-los i les expectatives de les empreses i de la societat civil.

Aquest nou escenari inclou des de la regulació de mercats estratègics fins a l''estructuració d''aliances i partenariats de caràcter voluntari que permeten compartir objectius i estratègies; passant per la mera compra de béns i serveis de suport; la gestió de la provisió i producció de sistemes estratègics de serveis públics, com ara la sanitat, l''educació o l''atenció a la dependència; la implementació de sofisticats sistemes de finançament, i la gestió de grans infraestructures. En les darreres dècades, s''ha anat construint, en tots aquests àmbits, un conjunt d''instruments que permeten una millora substancial en la implementació de les polítiques públiques.

Sorgeix, així, un escenari en el qual la cooperació entre el sector públic, les organitzacions socials i les empreses es converteix en la millor opció per implementar una part molt rellevant de les polítiques públiques i per assegurar l''optimització de la producció de béns i serveis públics i d''interès general, com també la satisfacció dels usuaris. A més, cal afegir-hi que la gestió de recursos del sector públic, del sector privat i de la societat civil, operant sota formes estables i formalitzades de cooperació i partenariat, aporten un nou paradigma per al desenvolupament econòmic sostenible del segle xxi. La cooperació i els partenariats publicoprivats ja són una eina clau de les polítiques públiques i privades per al desenvolupament i la gestió de les infraestructures, de l''espai i dels serveis estratègics que donen suport a l''activitat econòmica i social.

Els reptes de la cooperació publicoprivada

La superació de la dicotomia entre públic i privat o de la fórmula, encara més simple, que redueix la qüestió de la presència de l''Estat i el mercat a “polítiques públiques” o “privatització”, comporta reformular, en un contínuum de possibilitats cada vegada més ampli, la interacció de la relació publicoprivada i augmentar exponencialment les capacitats de resposta del conjunt del sistema i, molt especialment, les alternatives d''implementació de les polítiques públiques. El desenvolupament d''aquestes estratègies, com acostuma a succeir amb qualsevol alternativa complexa, es pot plantejar des de lògiques i visions distintes. Les bases que considerem idònies per desenvolupar aquestes vies de treball en tota la seva potencialitat són:

§   L''escenari de la cooperació publicoprivada, en l''accepció limitada que aquí es proposa, es planteja com un instrument estratègic que es recolza en l''especialització i les capacitats diferenciades dels distints agents, per aconseguir la gestió òptima de les polítiques públiques, fent compatible i sinèrgic el propòsit de l''acció de govern amb els requeriments i condicionaments a què estan subjectes les empreses privades i les organitzacions socials.

§   La ooperació publicoprivada necessita, per desenvolupar-se, entorns institucionals i corporatius dotats de seguretat jurídica, econòmica i financera, legitimitat política i social, definició explícita d''objectius orientats a la creació de valor públic i mecanismes consistents i absolutament transparents de rendició de comptes, responsabilitat i responsabilització. Una rigorosa pràctica d’accountability ha d''acompanyar l''acció pública i, molt especialment, la cooperació publicoprivada.

§   La gestió de la cooperació publicoprivada exigeix apenentatges i canvis en les cultures, les percepcions, els instruments de gestió i els rols dels diferents agents que participen en aquesta cooperació, com també dels directius públics i privats responsables de gestionar-la. Les relacions publicoprivades estan fonamentalment sostingudes, encara, per estereotips i per intents continus de forçar el domini dels sistemes d''objectius de cada part sobre l’altra. La sostenibilitat i consistència de la cooperació exigeixen nous desenvolupaments en les formes de gestió respectives, requereixen l''eliminació d''estereotips, desconeixements i ignoràncies mútues i exigeixen que es busqui la compatibilització de sistemes d''objectius, distints per definició i no subordinables mecànicament els uns als altres.

Encara estem lluny que hi hagi aquestes condicions de treball a l''àmbit de la cooperació publicoprivada. I ho estem molt més a l''àmbit de la comprensió global del sistema de cooperació que no pas en el desenvolupament d''eines concretes de gestió. Però aquestes eines no produeixen el resultat adequat en un escenari infestat de desconfiances i enfangat en la mera captura de pressupost o en la gestió burocràtica de processos d''alta complexitat organitzativa i tècnica. La cooperació publicoprivada es basa en la diferenciació de rols i objectius. Des d''aquesta diferenciació es pot albirar més clarament la complementarietat entre ambdós grups d''agents. I aquesta complementarietat és la font de valor afegit, sinergia i sostenibilitat estratègica de les polítiques públiques i de la mateixa cooperació publicoprivada. De les capacitats de direcció disponibles en aquest escenari, depèn, en gran mesura, l''èxit o el fracàs de la cooperació publicoprivada.