La gestió dels recursos humans a les organitzacions de servei públic


Intentar escriure sobre la gestió dels recursos humans (HRM) a les organitzacions del sector públic i a les organitzacions del sector del voluntariat (PSO) els darrers 18 mesos ha estat quelcom semblant a escriure sobre sorres movedisses, com a conseqüència del ritme i l’abast del canvi que ha afectat aquestes organitzacions. Per exemple, un dels capítols principals sobre el reclutament i la retenció de personal a les PSO s’ha ampliat fins a les “3 R”, per tal d’incloure-hi també l’acomiadament (redundancy), un concepte nou per a gran part del sector públic, especialment quan és forçós. Deliberadament, no hem intentat fer un manual exhaustiu sobre què cal fer en matèria d’HRM, sinó que més aviat hem intentat identificar i explorar, mitjançant una anàlisi temàtica, a través de la nostra interacció amb les PSO, els temes i les qüestions principals sobre recursos humans que han d’atendre per dirigir i desenvolupar eficaçment el personal en temps difícils. Aquesta ponència resumeix els temes que es tracten al llibre; com ha estat escrit; introdueix el context actual del sector públic; fa una introducció breu d’un model que es desprèn del llibre, i conclou amb el cas d’una HRM per al sector públic basada en dades empíriques.
La gestió dels recursos humans a les organitzacions de servei públic




Entre els temes que s’hi analitzen destaquen
la HRM i el context del sector públic; els stakeholders de la direcció dels recursos humans; les “3 R”: reclutament, retenció i acomiadament (redundancy); la gestió de la igualtat i la diversitat; el mesurament de l’acompliment i la retribució; el desenvolupament dels recursos humans; la gestió del canvi, i les relacions de trebal des d’una perspectiva comparativa. Les nostres conclusions treuen diversos temes que han sorgit al llarg del llibre per tal de desenvolupar un model per ajudar a comprendre i a analitzar l’HRM a les PSO, qüestió que introduirem breument tot seguit.

Els continguts d’aquest llibre han estat determinats alhora per la recerca i per la pràctica utilitzant un enfocament multimètode. En primer lloc, s’han identificat contextos i estudis de casos rellevants a través d’un estudi rigorós de la bibliografia acadèmica, alhora que s’han obtingut dades més contemporànies d’alguns mitjans de qualitat (per exemple, al Regne Unit, el diari The Guardian [per bé que s’han de reconèixer les seves inclinacions cap al centre-esquerra], el lloc web de
la BBC i, a Austràlia, diversos fòrums de mitjans de l’ABC i l’SBS). En segon lloc, s’han obtingut altres percepcions de manera més oportunista o pragmàtica. Entre aquestes, hi ha hagut regularment interaccions amb professionals de recursos humans i directius de les PSO a través d’activitats docents a temps parcial i de tallers organitzats per a directius de determinats subsectors, entre ells les associacions de l’habitatge, la formació continuada i el govern local. L’anàlisi d’aquestes dades qualitatives ens ha permès donar exemples il·lustratius de pràctiques de recursos humans en aquests temps volàtils i ha informat el desenvolupament d’alguns models, que s’analitzen més endavant en el llibre, per tal de poder entendre i explicar els diversos enfocaments que s’han adoptat respecte a l’estratègia i a la pràctica de l’HRM en aquests temps tan volàtils. A l’efecte d’aquesta ponència (i llibre), es considera que l’estratègia de l’HRM l’han de desenvolupar i/o dur a terme directius sènior i/o professionals d’HRM.

El llibre comença amb una anàlisi de la incidència dels canvis volàtils i globals que s’han registrat els darrers 18-24 mesos, que han afectat profundament l’activitat de les PSO i de les persones que hi treballen. A continuació, analitzem els patrons emergents de respostes d’HRM utilitzant un model metafòric d’assistència mèdica. Finalment, el llibre conclou proposant fer noves recerques empíriques, més sòlides, per tal de provar i desenvolupar aquest model i identificar vies per ajudar les PSO a gestionar més eficaçment l’HRM en temps turbulents.

Com ja s’ha indicat, les PSO estan experimentant uns canvis incommensurables. Aquest entorn canviant és molt variat, atès que els canvis són de tipus polític, econòmic, social, tecnològic, psicològic i ecològic (v. Taula 1). La ponència i el llibre analitzen nombrosos exemples d’aquests canvis; aquí en donem dos petits exemples il·lustratius. Les tragèdies naturals que es van produir a Nova Zelanda, Austràlia i el Japó no es podien preveure, però la promptitud, la capacitat i l’habilitat diverses dels seus respectius sectors públics i del voluntariat evidencien clarament la necessitat constant d’invertir en serveis d’emergència, mèdics, d’assistència social, militars i infraestructurals. És evident que el mercat no pot cobrir les mancances mentre es produeixen aquests actes extraordinaris; tanmateix, si tenim la “pòlissa d’assegurança” d’uns servidors públics ben disposats i capaços (i a vegades valients), hem d’invertir en ells.

 

Tipus de canvi

Exemples

Polític

Canvi de govern; malestar social (primavera àrab; disturbis a Anglaterra); canvis en les polítiques sanitàries

Econòmic

Recessió global; crisi a la zona euro; retallades en el finançament; acomiadaments

Social

Creixement i envelliment de la població; atur juvenil

Tecnològic

Govern electrònic; fracassos de les inversions estratègiques en TI

Psicològic

Erosió del contracte psicològic (p. ex., pensions del sector públic); erosió de la moral dels servidors públics (crítica política)

Ecològic

Actes de la natura: terratrèmol a Nova Zelanda; inundacions a Queensland; tsunami al Japó

Taula 1: Reptes que afronten les organitzacions de servei públic



El segon exemple pren en consideració l’estat psicològic del directiu/servidor públic agafant com a exemple el cas d’Anglaterra. L’actual govern de coalició de Westminster ha adoptat un programa sever de retallades en la despesa pública per afrontar el dèficit econòmic actual. Sense entrar a debatre aquí els arguments econòmics relacionats amb aquesta estratègia, els resultats han estat acomiadaments massius i tenen una incidència clara en la prestació dels serveis públics. Malgrat això, els ministres del Govern es van apressar a criticar la policia perquè suposadament van reaccionar tard davant dels disturbis que es van produir a diverses ciutats angleses l’any 2011 i a dir que el sistema educatiu podria haver fet més per refrenar conductes com aquelles. Considerem l’impacte que això ha tingut en el contracte psicològic del sector públic.

L’anàlisi que estem duent a terme actualment assenyala tres respostes de l’HRM a aquests múltiples reptes, les quals es poden descriure metafòricament amb termes mèdics. Aquestes tres respostes, que s’il·lustraran al llibre amb estudis de casos, són: els primers auxilis (en què la resposta és reactiva i a curt termini); la cirurgia (en què la resposta és radical i adreçada a un grup/servei determinat, semblant a l’aprimament dels quadres intermedis o middle management downsizing dels anys noranta), i les cures intensives (en què la resposta és holística, sistemàtica i a llarg termini). Esperem que aquesta anàlisi metafòrica ajudi a entendre millor la pràctica de l’HRM a les PSO.

Concloent, com assenyalen els nostres editors, “la gestió dels recursos humans (HRM) és un element essencial de qualsevol servei, però d’una manera especial a les organitzacions de servei públic, en què els empleats en són sovint el recurs més valuós”. Tanmateix, encara es disposa de poca informació en forma de textos de referència que analitzin aquest tema important. Ara, aquest llibre tracta directament la qüestió a partir d’una recerca pionera en HRM en el sector públic. Aquest llibre, oportú i molt actual, serà de gran interès tant per als investigadors en els camps de l’HRM i la gestió del sector públic, com per als professionals de la gestió i dels recursos humans que vulguin fonamentar la seva pràctica amb una base d’evidències.

 


Rona Beattie
és catedràtica de Desenvolupament de Recursos Humans a
la Glasgow School for Business and Society de la Glasgow Caledonian University, r.beattie2@gcu.ac.uk (adreça per a correspondència). Jennifer Waterhouse és professora sènior de la Newcastle Business School de la University of Newcastle, Austràlia.


Publicació d’aparició imminent: HRM in Public Service Organisations (Londres: Routledge, tardor de 2012).


 

Compartir aquesta notícia

És obligatori estar registrat per comentar.

Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.

Fes clic aquí per accedir.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.