Per respondre aquestes preguntes, en un article teòric publicat recentment, Laurence O'Toole i Kenneth Meier (2015) sostenen que els estudis sobre gestió pública han de prendre en consideració els contextos polítics, ambientals i organitzatius. Proposen un marc de contingència per a la gestió pública en què el context influeix en els tipus d'accions de gestió que es poden aplicar de forma efectiva en les organitzacions públiques. Aquest marc inclou diverses dimensions, referides tant al context extern com a l'intern d'una organització. La política, la concentració de poder, la complexitat, les turbulències i la munificencia conformen el context extern, que genera 19 hipòtesis comprovables. Els objectius, la professionalitat, la jerarquia i la descentralització il·lustren el context intern, i condueixen a 5 hipòtesis demostrables. Aquest marc té potencial per integrar molts dels estudis existents en matèria de gestió pública i constitueix un punt de partida per a una nova generació d'estudiosos d'aquesta matèria.

En aquest sentit, el nostre recent llibre Comparative Public Management: Why National, Environmental, and Organizational Context Matter pretén explicar de quina manera el context condiciona la relació entre les variables de gestió i acompliment. El 'context' en aquest cas és molt inclusiu, ja que inclou més d'un 'entorn organitzatiu'. El llibre desenvolupa l'agenda del context: (1) presentant com la gestió incideix en l'acompliment en diferents contextos i (2) demostrant com alguns estudis individuals es poden emmarcar dins d'un context perquè siguin més generalizables. En els set estudis empírics que es presenten, els contextos són molt variats: des de les escoles dels Països Baixos i els hospitals de Dinamarca, fins als governs locals del Brasil, Anglaterra i Hondures, projectes d'atenció sanitària a Àfrica i d'educació superior als Estats Units. En conjunt, aquests estudis empírics permeten una àmplia valoració comparada de l'impacte de la gestió en l'acompliment organitzatiu. Alguns estudis tracten el context com una variable explicativa i/o moderadora, mentre que d'altres proven l'efecte de les variables de gestió sobre l'acompliment en dos contextos diferents. És a dir, els estudis utilitzen el context com una variable estructural i expliquen de quina manera un context específic encaixa amb el marc general proposat per O'Toole i Meier. A continuació, es resumeixen breument les conclusions de cada capítol pel que fa al rol del context.

El context modera la relació entre gestió i acompliment. Així ho il·lustra l'estudi de Wimpy, Jackson i Meier, en què la variable de gestió és la capacitat administrativa de 36 països africans, i el context s'associa amb la dependència del camí (path dependency) en ser una excolònia britànica. D'entre els països en què els estudis demostren que la capacitat administrativa està relacionada amb importants reduccions de la mortalitat infantil, el còlera, la infecció per VIH, la malària i la tuberculosi, s'observa que les reduccions més significatives es registren a les antigues colònies britàniques.

El context també incideix negativament en l'acompliment. Tanmateix, l'elecció d'una estratègia organitzativa per part dels governs pot moderar aquest efecte negatiu. Per demostrar-ho, Rhys Andrews valora el context en funció de la complexitat de l'entorn en el cas dels governs locals anglesos. Mentre una posició estratègica local innovadora redueix l'efecte negatiu de la complexitat sobre l'acompliment, una posició estratègica reactiva i defensiva l'accentua.

El rol del context també queda il·lustrat comparant els resultats de l'acompliment segons l'experiència dels directius en dos contextos: les institucions públiques i les privades d'educació superior als Estats Units. Segons les dades empíriques que aporten Amanda Rutherford i Claire Stieg, les universitats en què els presidents arriben al càrrec com a acadèmics reputats tendeixen a registrar un acompliment més alt que les que són dirigides per presidents sense mentalitat investigadora. Tanmateix, l'experiència relacionada amb l'activitat laboral (p. ex., el fet de ser expresident) sembla que incrementa l'acompliment a les institucions públiques, però no a les privades.

L'efecte del networking de gestió sobre l'acompliment varia segons els contextos escolars. René Torenvlied i Agnes Akkerman estudien si, a les escoles d'educació primària i secundària holandeses, el networking de gestió contribueix als resultats educatius en dos contextos diferents: a les escoles confessionals i a les no confessionals. Les seves conclusions indiquen que, a les escoles no confessionals, els contactes dels directors amb els governs locals són essencials per al seu acompliment. En canvi, a les confessionals, els contactes dels directors amb professionals de l'atenció juvenil n'incrementen l'acompliment.

El context de les reformes organitzatives per millorar l'acompliment també incideix en el rol que acompleix la motivació pel servei públic. La motivació pel servei públic usualment es considera un actiu. Tanmateix, en el context de determinades reformes organitzatives, la motivació pel servei públic pot resultar un obstacle, més que un actiu. Basant-se en una enquesta realitzada a proveïdors de serveis en un hospital públic danès fusionat, Mads Leth Jakobsen, Anne Mette Kjedlsen i Thomas Pallesen van concloure que els empleats més motivats per oferir un servei públic es mostren més tolerants davant d'una reforma orientada al servei que davant d'una reforma motivada per l'austeritat, la qual pot entrar en conflicte amb els valors del servei públic.

El context de les decisions també influeix en la presa de decisions dels gestors públics. A través d'un original estudi experimental fet amb destacats alcaldes hondurenys, Claudia N. Avellaneda analitza com el context de la presa de decisions ¿vehiculada a través de la rellevància dels temes, les interrelacions dels actors, el compromís creïble i l'entorn polític¿ afecta les decisions dels alcaldes a l'hora de delegar la despesa municipal. S'evidencia que els alcaldes prefereixen no delegar les decisions de despesa. Però, si les han de delegar, prefereixen fer-ho a les associacions de municipis locals, abans que a les nacionals. A més, el context polític local (competitivitat i conflicte ideològic) afecta realment la delegació dels alcaldes.

El context polític dels municipis brasilers influeix en l'augment dels ingressos municipals a través de les subvencions. Segons l'estudi de Ricardo Gomes i Claudia N. Avellaneda, els municipis presidits per alcaldes reelegits tendeixen a obtenir menys subvencions estatals i federals. A més del context polític, les característiques demogràfiques dels alcaldes també influeixen en l'increment dels ingressos. Mentre els municipis gestionats per alcaldes més joves tendeixen a obtenir més subvencions federals, els municipis dirigits per alcaldes d'esquerres aconsegueixen més beques de l'Estat.

Les conclusions que es desprenen d'aquests set estudis subratllen la importància de tenir en compte el context. Per això, Rutherford, O'Toole i Meier recomanen comparar les conclusions obtingudes en un context amb les obtingudes en un altre escenari. A mesura que proliferen els estudis comparats en el camp de la gestió pública, la seva recomanació esdevé més rellevant. Dels set estudis empírics, Rutherford, O'Toole i Meier n'extreuen set lliçons: la gestió incideix directament en l'acompliment; el context és més variat del que diu la teoria; el context pot tenir efectes directes; el context pot incardinar-se dins d'un context; el context converteix algunes variables en constants; el nivell de desenvolupament és un aspecte addicional del context ambiental, i el context interacciona amb les variables de gestió.

El nostre llibre és tan sols un primer intent per posar a prova el marc contextual. S'ha de desenvolupar encara molta més recerca per determinar quan i com el context introdueix variacions en aquestes conclusions, relacionant la gestió amb els productes i amb els resultats de les organitzacions. Les 26 hipòtesis contextuals que aquest llibre presenta haurien de contribuir a estudiar més a fons el context, ara que més acadèmics intenten generalitzar-lo en el temps i en l'espai.

Kenneth J. Meier és professor distingit i titular de la Càtedra Charles H. Gregory en Arts Liberals de la Universitat de Texas A&M, editor en cap del Journal of Public Administration Research and Theory i membre de la National Academy of Public Administration. Amanda Rutherford és professora adjunta de la School of Public & Environmental Affairs de la Universitat d'Indiana. Claudia N. Avellaneda és professora titular de la School of Public & Environmental Affairs i presidenta del Professorat de Governança i Management de la Universitat d'Indiana.

Referències

Meier, Kenneth J.: Rutherford, Amanda; Avellaneda, Claudia N. (2017): Comparative Public Management: Why National, Environmental, and Organizational Context Matters. Washington, DC: Georgetown University Press.