Una part de la responsabilitat de la frustració amb la teoria i de la seva aparent irrellevància per als professionals s’ha d’atribuir, en primer lloc, als qui desenvolupen les teories de l’administració pública. Des de la desaparició del "model burocràtic" a mitjan segle xx, la disciplina de l’administració pública s’ha dividit en moltes branques diferents, amb economistes, politòlegs, sociòlegs i teòrics de la gestió que desenvolupen teories alternatives per explicar el funcionament dels òrgans de l’administració de l’Estat. En el mateix article en què suggereix que la teoria de l’administració pública va a la deriva i que ja no és rellevant per als professionals, Weber proposa que les teories de la "complexitat" poden ser la clau per revitalitzar la disciplina i ajudar a donar més coherència a la teoria a través dels múltiples punts de vista que s’han aplicat als problemes dels administradors públics. Diversos estudiosos comparteixen aquesta opinió i, entre ells, els analistes de l’administració pública (Boston, 2000; Blackman, 2001; Chapman, 2002; Teisman i Klijn, 2008) i la complexitat de l’organització (Anderson, 1999; Stacey i Griffin, 2006; Dennard et al., 2008). Hi ha molts articles i ponències que analitzen l’aplicació potencial de la teoria (o de els teories) de la complexitat a l’administració i les polítiques públiques. Dues compilacions recents sobre el tema (Stacey i Griffin, 2006; Dennard et al., 2008) en faciliten exemples, models i propostes teòriques molt diversos, i s’han publicat diverses edicions especials de revistes que analitzen aquest mateix espai (vegeu Public Administration Quarterly 2005, vol. 29: 3; Public Management Review 2008, vol. 10: 3).

En una sèrie d’articles, M.L. Rhodes i els seus col·legues (Rhodes i MacKechnie, 2003; Rhodes i Murray, 2007; Rhodes, 2008; Muir i Rhodes, 2009) desenvolupen el cas per aplicar una branca concreta de la teoria de la complexitat, la teoria dels sistemes adaptatius complexos (SAC), a l’administració pública i als sistemes de serveis públics en particular. La perspectiva dels sistemes inclosos a la teoria dels SAC, i els esforços per modelar i entendre aquests sistemes sembla que oferien un marc de treball intel·lectual amb el qual observar i procurar comprendre, des d’un punt de vista nou, el funcionament dels sistemes de gestió pública. La complexitat d’aquests sistemes és acceptada generalment. La multiplicitat, la intensitat i la no-linealitat de les interaccions sembla que s’ajusten, o almenys així s’intueix, amb els trets específics dels SAC, com també amb les seves característiques d’adaptació. Atès que els resultats rarament es poden predir totalment en l’àmbit de la gestió pública, si bé poden servir bé a la seva finalitat, conceptes com l’autoorganització i l’ordre emergent sembla caracteritzacions raonables. El potencial inherent a la teoria de la complexitat per encarar els reptes polítics i de gestió que afronten els professionals, com també per integrar les diferents línies teòriques de l’administració en un marc coherent, és el que va inspirar la recerca que ha donat lloc a aquest llibre.

Tanmateix, hi ha pocs programes de recerca que es proposin, de manera explícita, determinar els mèrits d’aquest enfocament relativament nou per interrogar, comprendre i explicar exemples empírics d’administració i gestió públiques, amb l’objectiu d’identificar els patrons que sorgeixen a partir de la naturalesa complexa de les tasques i relacions inherents a aquests fenòmens organitzatius (o que són específics de l’organització) i desenvolupar hipòtesis per a la teoria i la pràctica.

Aquest és, precisament, el propòsit del programa de recerca en què ha participat un equip d’investigadors d’Irlanda del Nord i de la República d’Irlanda. Els autors apliquen un marc de treball SAC a una sèrie d’estudis de cas sobre la gestió del sector públic a Irlanda per tal de generar nous coneixements sobre els temes, processos i participants en àmbits de serveis públics. Es van seleccionar acuradament els estudis de cas per poder analitzar un conjunt de casos similars, com també per posar en relleu com les diverses circumstàncies, les polítiques específiques o les eleccions pràctiques podien influir en el comportament dels participants i en els resultats del sistema. La regeneració urbana i el desenvolupament de sistemes d’informació en entorns d’atenció sanitària van ser els dos reptes de la gestió pública escollits per a aquest estudi, atesos l’ampli interès que aquestes activitats generen, els diferents nivells d’organització i la gamma de participants implicats, els objectius diferenciats entre les dues àrees i la multiplicitat de casos que es podien examinar. A més, es van seleccionar els casos d’entre les dues jurisdiccions governamentals irlandeses, la República d’Irlanda al sud i la regió britànica d’Irlanda del Nord, fet que va proporcionar dades sobre diferències polítiques i històriques subtils, que van resultar útils per identificar com influeixen els diferents contextos socials i polítics en la conducta i en els resultats dels participants. El llibre que n’ha derivat és el fruit de la recerca d’aquests dos àmbits d’activitat independents que es va dur a terme a Irlanda entre gener de 2004 i juny de 2007. Els objectius originals de la recerca eren contribuir a la comprensió dels factors que fan possible una presa de decisions més eficaç en l’àmbit dels serveis públics i aplicar una “òptica” de complexitat a l’anàlisi dels casos de servei públic amb vista a assolir el primer objectiu.

Inicialment, els investigadors van deixar oberta la qüestió relativa a la selecció entre els diferents marcs de treball del grau de complexitat que s’havia d’aplicar a les dades del cas, però a mesura que la recerca avançava va resultar evident que en un marc SAC hi havia lloc per a les dades i que aquest marc també facilitava l’anàlisi i la discussió de temes amb els professionals, els dissenyadors de les polítiques i els acadèmics. L’informe de recerca (publicat amb el títol Public Management and Complexity Theory com a part de la sèrie “Critical Studies in Public Management”, de l’editorial Routledge) exposa els detalls del “Marc de treball per a sistemes adaptatius complexos” emprat en la recerca. A partir de l’anàlisi, van sorgir diversos temes essencials: la preocupació per l’impacte dels límits dins dels casos i el llegat permanent de la comunitat, la identitat i el lloc; la importància dels processos de participació dels grups d’interès; el paper i l’efecte del sector privat, i les tensions inherents entre el “nucli essencial” reactor de la formulació de polítiques i els resultats de la “implantació” d’aquestes polítiques. Al final, vam arribar a la conclusió que els SAC no ajuden gaire a comprendre com es prenen les decisions en projectes de serveis públics i que hi ha patrons, tant en les característiques com en la dinàmica d’aquests projectes, que no es poden observar des de l’enfocament dels sistemes adaptatius complexos.

Bibliografia

Rhodes, M.L.; Murphy, J.; Muir, J.; Murray, J. A. (2010): Public Management and Complexity Theory, Routledge, Londres