El professor italià internacionalment reconegut Giandomenico Majone ha proporcionat, amb el títol “L’auge de l’estat regulador a Europa”, una resposta succinta a aquesta qüestió: “La privatització i la desregulació han creat les condicions per a aquest auge de l’estat regulador (1997), que ve a substituir l’estat dirigista del passat”. I, cosa més important, prossegueix la seva explicació afirmant que “la confiança en la regulació –més que la titularitat pública, la planificació i l’administració centralitzada– és el que caracteritza els mètodes de l’estat regulador”. Aquest concepte està relacionat amb les reformes administratives de les estructures governamentals dels països escandinaus. Aquests estats del benestar històricament s’han basat, en essència, en la titularitat pública, la planificació i l’administració centralitzada, i els cinc països de la regió han estat governats políticament sota la direcció estable d’uns governs socialdemòcrates. El nou ordre de l’estat regulador ha generat, d’alguna manera, un desordre en l’estat del benestar.

Les arrels econòmiques de l’auge de la governança reguladora a la Unió Europea són clarament evidents. Després de la gran crisi internacional provocada per l’estagflació cap a la meitat dels anys setanta, els estats occidentals i escandinaus es van esforçar per reconstruir les seves economies i augmentar l’eficiència de les institucions del sector públic, i així es van poder adaptar a les pressions de la competència global. A més, els estats membres de la UE cada vegada estaven més vinculats per uns sistemes reguladors i uns acords internacionals que incloïen obligacions mútuament beneficioses per a totes les parts. L’economia de lliure mercat i la globalització exigien innovacions reguladores. Aquestes innovacions institucionals i unes reconstruccions revolucionàries van ser els avenços més importants que van conduir a l’actual ordre de l’estat regulador europeu i escandinau.

Una anàlisi específica del seu impacte als països escandinaus proporciona molts coneixements nous. S’analitza aquí l’auge i el concepte d’estat regulador a Europa i les seves repercussions en la governança de l’estat del benestar de les democràcies escandinaves. Aquest tipus d’anàlisi usualment es vehicula a través d’estudis comparatius de diferents estructures de govern, en aquest cas a Escandinàvia i a la UE. En aquest cas, s’analitza la transformació de l’ordre estatal nacional per efecte de la regulació. L’estudi conclou que aquesta transició es va produir en reemplaçar el govern pel predomini de la governança democràtica no parlamentària. L’estat del benestar universal, malgrat la prevalença dels contribuents, que costegen una gran quantitat de diners, es veu minat per les intervencions reguladores. El concepte d’estat del benestar es considera de sentit comú per als ciutadans i compta amb el suport del govern. No obstant això, aquest suport és condicional i depèn dels valors del mercat, com els resultats, i ja no es basa exclusivament en la producció de béns per al benestar col·lectiu de tots. L’estat del benestar s’ha convertit en un estat regulador i l’ordre democràtic s’ha vist soscavat negativament.

També estudiem els principis generals i analitzem especialment el clàssic principi democràtic bàsic del poble sobirà que tria els seus representants i decideix la seva legislació. Les lleis s’apliquen a la societat per l’autoritat executiva, el Govern i el seu aparell administratiu. A més, els òrgans judicials (els tribunals de justícia) interpreten les lleis i en supervisen el compliment. El control parlamentari de la presa de decisions en els estats unitaris, com són els països escandinaus, és un control polític. La cort o tribunal suprem és l’autoritat judicial i té confiada aquesta tasca en els estats federals com Alemanya o els Estats Units. Aquest òrgan és responsable d’impedir a les autoritats legislatives que adoptin decisions que vulnerin la Constitució, la qual limita l’autoritat tant del poder judicial com de l’executiu. L’ordre democràtic postnacional i la seva estructura de govern es posen de manifest en la direcció per objectius i per reglaments, com succeeix a la UE, que es tradueix en un dèficit democràtic. 

El nostre estudi analitza amb més profunditat aquesta qüestió, fent el seguiment dels processos d’adopció política que hi ha al darrere dels reptes democràtics i de governança. Resulta interessant l’anàlisi de la translació dels models socials europeus com a variable de fons. Els models de govern nacional i de governança que trobem als països europeus i en les seves tradicions històriques es caracteritzen encara –especialment a les regions escandinava i continental– per unes economies socials en què els ciutadans contribueixen a l’estat del benestar. La prestació d’actius de benestar a la Gran Bretanya anglosaxona es basa en la responsabilitat econòmica privada. Les tradicions administratives escandinava i continental posen l’accent principalment a equilibrar l’assoliment d’uns objectius merament econòmics amb altres objectius, com el benestar, l’ocupació, la cohesió social, el lleure i la sostenibilitat mediambiental.

Existeixen algunes contradiccions. Aquest estudi revela que sobre aquest tema no tan sols es plantegen dilemes, sinó també alguns trilemes, com a seguidors de les tradicions administratives europees. Això s’observa en donar explicacions basades en fets històrics. El terme trilema acompleix un paper central i es refereix als processos “de contagi” a l’hora de conformar la presa de decisions a la Unió Europea i a Escandinàvia. Aquests processos comporten un increment de la dependència mútua entre el nombre creixent d’actors que intervenen en el món actual, cada vegada més fragmentat. En el context que es descriu breument en aquest estudi, s’observa que les contrapartides relacionades amb la igualtat, la plena ocupació i la despesa pública són els objectius dels estats del benestar europeus. Tanmateix, aquests objectius són incommensurables. Les polítiques poden assolir dos d’aquests objectius, però no els tres. Aquest és el “trilema”.

L’ordre de l’estat regulador genera conflictes a diversos nivells. Aquests conflictes s’aborden en aquest estudi i estan relacionats amb l’economia política i amb els reptes democràtics. Les raons que motiven aquests conflictes són innombrables. Una raó òbvia és, naturalment, que els països escandinaus han basat el seu model d’estat del benestar universal en els principis econòmics keynesians a favor de l’estat. Aquests principis s’han anat erosionant des dels anys vuitanta a causa de la forta influència del neoliberalisme anglosaxó i de la tradició administrativa, com mostra aquest estudi. Els països escandinaus són, d’alguna manera, una mena d’aspiradora. Encara no disposen d’una alternativa econòmica bàsica a la teoria i a la política econòmica neoclàssica antiestatalista, i la seva ideologia es tradueix en l’aberrant neoliberalisme escandinau actual.

Al final, l’estudi ofereix un exemple de gir regulador en una àrea concreta de la política econòmica: la reforma comptable que s’ha implementat a Noruega. És interessant perquè aborda les reformes comptables referint-se a l’antikeynesianisme, és a dir, fent que les institucions del sector públic funcionin com un negoci, tal com revela l’estudi. Els comptes de negocis es basen en l’efecte de la rendibilitat dels ingressos i les despeses. L’efecte de la rendibilitat es refereix a la rendibilitat en forma d’ingressos (ingressos reportats) i a la rendibilitat en forma de despeses (inversions). 

Noralv Veggeland és professor de Política Pública de la Inland Norway University of Applied Sciences de Lillehammer (Noruega). És exdirector del Nordisk institut for regionalpolitisk forskning (NordREFO) de Copenhaguen. Ha estat professor visitant en dues ocasions de la Massachusetts State University d’Amherst (els Estats Units) i de l’Institut Universitari Europeu (EUI) de Florència (Itàlia). Ha estat membre del Consell de Recerca de Noruega.

Aquestes són algunes de les seves darreres publicacions: 

Paths of Public Innovation in the Global Age: Lessons from Scandinavia. Cheltenham, Regne Unit; Northampton, MA, Estats Units: Edward Elgar Publishing, 2007.

Taming the Regulatory State: Politics and Ethics. Cheltenham, Regne Unit; Northampton, MA, Estats Units: Edward Elgar Publishing, 2009. 

Essays on Regulatory Governance. Nova York: Nova Science Publishers, 2013. 

Regulatory Governance. Publicat online com a llibre de text/manual acadèmic. Copenhaguen: Bookboon.com, 2015.

Political Economic Realities of Today’s Capitalism. Copenhaguen: Bookboon online: http://bookboon.com/en/political-economic-realities-of-todays-capitalism-ebook, 10 d’octubre de 2017.

The Current Nordic Welfare State Model. (ed.) Nova York: Nova Science Publishers, 2016.

Administrative Strategies of Our Time. (ed.) Nova York: Nova Science Publishers, 2017.

Democratic Governance in Scandinavia: Developments and Challenges for the Regulatory State. Springer, 2019.