El dilema de l’acció col·lectiva o dilema social és un aspecte central en els estudis de governança pública i social, i també per a moltes ciències socials, com la ciència política i de l’administració pública, l’economia, la sociologia, la gestió empresarial i la gestió mediambiental. S’han proposat diverses metàfores i models per descriure aquest dilema, com ara la tragèdia dels comuns, els dilemes del presoner, el problema de l’oportunista i les externalitats. També s’han aplicat diferents models per resoldre aquest dilema, com l’autoritat central o el model del Leviatan, que considera que el control governamental i les mesures de força han de ser el mètode principal per resoldre el dilema; el model de privatització, que sosté que la privatització és una via essencial per combatre els dilemes, i el model d’autogovern comunitari, que assenyala que els membres d’una comunitat poden resoldre els dilemes a través de l’autogovern, en determinades condicions. Tanmateix, aquests tres models tenen la mateixa deficiència: negligeixen les funcions cognitives, d’informació i de participació dels experts i els entesos en la resolució del dilema. Així doncs, deixant a part aquests tres models clàssics, ben coneguts, la nostra recerca (Yang, L., Knowledge-Driven Governance: The Role of Experts and Scholars in Combating Desertification and Other Dilemmas of Collective Action. Springer, 2019) estudia la “governança guiada pel coneixement” o “governança basada en els experts i els entesos” com un model alternatiu per resoldre el dilema de l’acció col·lectiva o dilema social. Els experts i els entesos es defineixen com aquelles persones que tenen avantatges comparatius en coneixement i en informació respecte d’altres actors socials (com ara els pastors o els governs) i són els professors, els investigadors, els experts, els tècnics, les elits intel·lectuals i els stakeholders que han adquirit coneixement.

Combinant una sèrie d’anàlisis teòriques de jocs i un estudi empíric, aquest treball dóna resposta a dues preguntes de recerca: 1) Acompleixen els experts i els entesos un paper important en la resolució dels dilemes d’acció col·lectiva? 2) En cas afirmatiu, quins factors influeixen en la participació dels experts i els entesos en la resolució dels dilemes d’acció col·lectiva? Una sèrie d’anàlisis de jocs examinen teòricament de quina manera la governança basada en els experts i els entesos pot ajudar als participants en el joc a assolir un equilibri estable canviant l’estructura d’incentius i a resoldre el seu dilema d’acció col·lectiva en un sistema tripartit (pastor, govern i expert) social-ecològic, en determinades situacions. Les anàlisis teòriques de jocs també mostren que els resultats positius dels experts i els entesos es poden obtenir bàsicament a través de la seva participació com a proveïdors d’informació, agents governamentals, emprenedors experts i entesos, i mers participants del joc. A més, l’anàlisi d’aquest joc en què intervenen tres parts es pot ampliar a cinc, incloent-hi les empreses i el cinquè sector, integrat per clans, grups religiosos i diverses ONG.

Seguint una estructura institucional de producte (product-institutional framework o PIA), que no és només un mapa de ruta per analitzar teòricament la governança basada en els experts i els entesos al llarg de tot l’estudi, sinó també una eina per orientar la recollida de dades i la seva anàlisi, també fem un estudi de camp en dues fases per seguir examinant la validesa de les conclusions de les anàlisis teòriques de jocs. A causa de l’escalfament global, el canvi climàtic i diverses activitats humanes, la desertificació (la degradació de la terra en regions àrides, semiàrides i subhumides seques) s’està convertint en un dels reptes mediambientals més importants del nostre temps. Milions de dòlars i nombrosos esforços humans s’han destinat a combatre la desertificació, però encara no s’han trobat solucions satisfactòries per al seu control. Així doncs, a la primera fase, es va fer un estudi de camp que incloïa enquestes a una mostra aleatòria (amb 1.974 respostes vàlides), entrevistes (78 persones entrevistades), observacions i anàlisis de documents de set províncies del nord-oest de la Xina per tal de determinar la importància i el paper de la participació dels experts i els entesos en el control de la desertificació entre 1949 i 2008. A la segona fase, la recerca va investigar 43 casos per provar si es poden generalitzar les conclusions obtingudes de les set províncies del nord-oest de la Xina. Es van estudiar 23 casos globals més (8 de la Xina i 15 d’altres països, com Austràlia, Israel, Pakistan, Espanya, Turkmenistan, els Estats Units, Xile, l’Índia, Iran, l’Iraq, Nigèria, Tunísia i Uzbekistan) sobre el control de la desertificació per tal de provar si existia una relació causal en les variacions de cobertura, escales i contextos culturals, i un total de 20 casos (17 de la Xina i 3 de l’Índia, Corea del Sud i Sri Lanka) per provar si existia una relació causal en les variacions registrades en altres àmbits, com la irrigació i el desenvolupament rural.

L’estudi empíric va concloure que els experts i els entesos efectivament acompleixen un paper important quan s’enfronten a dilemes d’acció col·lectiva i que la governança guiada pel coneixement és realment un model alternatiu per resoldre dilemes d’acció col·lectiva o dilemes socials. L’estudi empíric també assenyalava que els rols més importants dels experts i entesos eren, per ordre d’importància, els dels subministradors d’informació per als governs o els agricultors, els emprenedors aprenents de grangers, els qui cercaven el seu propi interès i els agents del govern en matèria de governança mediambiental. A més, l’estudi identifica set normes de funcionament (o principis de disseny) per a una governança guiada pel coneixement reeixida i conclou que, com més estrictament s’observen aquestes normes, més èxit assoleix aquest model de governança. Els set principis de disseny són: (1) la participació sostinguda dels experts i els entesos sobre el terreny; (2) una estructura federal, amb uns fins organitzatius, estratificats i concrets; (3) una gestió democràtica i col·laborativa amb un mecanisme apropiat de premis i sancions; (4) l’emprenedoria constant dels experts i dels entesos locals; (5) l’obtenció dels beneficis esperats; (6) un mètode d’ampliació dels experiments (primer es fan experiments en petites àrees experimentals i progressivament s’estenen a d’altres àrees més extenses, en obtenir-ne més experiències), i (7) un suport extern fiable (financer, tècnic, institucional i espiritual). El primer principi conté, al seu torn, sis subprincipis. És a dir, per satisfer el primer principi, els experts i els entesos han de satisfer també els subprincipis següents: (1) una identitat social relativament independent i un estatus social alt; (2) molt d’entusiasme i competència en la participació dels experts i dels entesos; (3) coneixements suficients, operatius (know-how) i que s’entenguin fàcilment; (4) un alt capital social; (5) una gran responsabilitat social i esperit pràctic; (6) respectar els altres actors socials i el coneixement local.

Finalment, aquest estudi analitza l’acompliment institucional dels casos d’èxit i mig reeixits, i com una disposició institucional pot resultar més resilient, sostenible i robusta, després d’analitzar els tres nivells (individual, organitzatiu i constitucional) del canvi institucional guiat pel coneixement. A més, l’estudi demostra que, a banda de la societat guiada intel·lectualment i de la societat guiada per les preferències/la volició que havia observat Lindblom, és possible una societat guiada pel coneixement en la qual aquest coneixement o l’intel·lecte acompleix el rol més important. Si el model d’una societat guiada intel·lectualment proposa una clara visió pròspera, optimista o confiada de l’home, que utilitza la seva intel·ligència en l’organització social, i el model d’una societat guiada per les preferències/la volició ens dona una visió més pessimista o escèptica de la seva capacitat, el model d’una societat guiada pel coneixement opta per una visió a mig camí. Seguint el model de Lindblom per analitzar el rol del coneixement en l’organització social, la recerca busca cinc regles de funcionament per a unes disposicions institucionals robustes, basades en les aportacions dels experts i els entesos, o disposicions institucionals guiades pel coneixement: (1) la producció de coneixement dispers i especialitzat, (2) la possessió d’un coneixement dispers i asimètric, (3) les volicions o els consensos guiats pel coneixement o l’intel·lecte com a tests de coneixement, (4) la satisfacció de les diverses i heterogènies necessitats individuals i (5) els múltiples mètodes d’aplicació del coneixement.

En conclusió, aquest treball no només explora un nou model alternatiu per abordar el tema central de les accions mediambientals i d’altres accions col·lectives, i ens il·lustra amb un nou instrument per superar el dilema de l’acció col·lectiva o dilema social i per resoldre nombrosos problemes de governança, sinó que també ens proporciona una sèrie d’instruccions concretes per explicar l’èxit de la governança basada en els experts i els entesos o governança guiada pel coneixement, promoure la participació dels experts i els entesos en diverses accions col·lectives, transformar una participació fallida o amb poc èxit en una participació més reeixida, dissenyar noves institucions per a la participació dels experts i els entesos en els dilemes mediambientals o en d’altres dilemes d’acció col·lectiva, i construir així una societat més resilient, sostenible, robusta i sana.

Lihua Yang és professor de l’Escola de Govern i investigador de l’Institut de Governança de l’Estat de la Universitat de Pequín, i professor (a temps parcial) de l’Escola d’Administració Pública de la Beihang University.

Referències

Yang, L. (2019): Knowledge-Driven Governance: The Role of Experts and Scholars in Combating Desertification and Other Dilemmas of Collective Action. Singapur: Springer. Vid. https://link.springer.com/book/10.1007/978-981-13-2910-4