Seguint la premissa bàsica que el VP està relacionat amb la cocreació i la participació activa, el valor d'un servei exercit depèn de la valoració humana, com a actes autònoms dels individus. Des d’aquesta perspectiva, el VP té una doble naturalesa: conté els aspectes del valor (és a dir, material, objectiu) i dels valors (és a dir, mental, subjectiu). Valorar quelcom implica preferències, emocions, motivacions i altres constructes psicològics que descriuen l'element avaluador de la percepció i el comportament humà. En línia amb el nostre interès sobre les experiències psicològiques del VP, Meynhardt (2009, 212) se centra en la creació de valor com un impacte en els valors de les persones i les percepcions: 

"El valor públic és el valor per al públic. El valor per al públic és el resultat de les avaluacions sobre com les necessitats bàsiques dels individus, els grups i la societat en conjunt estan influïts per les relacions que involucren el públic. El valor públic és, doncs, també el valor de l'opinió pública, és a dir, 'extret' de l'experiència del públic... Qualsevol impacte en l'experiència compartida sobre la qualitat de la relació entre l'individu i la societat pot ser descrit com la creació de valor públic." 

Des d'aquesta perspectiva, el VP es crea si hi ha algun efecte sobre les creences i les actituds cap a alguna cosa en l'àmbit públic (per exemple, la comunitat, l'estat o fins i tot la nació). 

La creació de VP implica la conformació d'experiències en les relacions entre els individus, d'una banda, i les entitats públiques i els seus serveis, de l'altra. La font de valor rau en la relació, com el lloc on emergeix el valor com a resultat de la interacció. El VP és elevat quan les persones senten que poden aprofitar el valor d'aquestes interaccions. 

La valoració individual del VP requereix d'un marc intern de referència, amb relació a un mecanisme psicològic fonamental: les necessitats satisfetes poden donar lloc a sensacions agradables, emocions positives i benestar. Les necessitats insatisfetes poden comportar ira, malestar, frustració o ansietat. S'assumeix que les persones valoren (conscientment o inconscientment) allò que fa que se sentin satisfetes, i no els agrada allò que els fa sentir-se insatisfetes. No obstant això, el VP té un abast limitat, és un dels diversos recursos potencials (per exemple, la naturalesa, la vida familiar i la vida espiritual) del qual les persones obtenen valor i desenvolupen el seu potencial humà. 

Fonamentar el valor públic en les percepcions  

Les persones valoren el que els genera un sentiment positiu. En sintetitzar les teories existents sobre motivació humana, Epstein argumenta que l'espectre de conceptes proposats es remunta a quatre necessitats bàsiques que dirigeixen el comportament a un nivell molt fonamental. Són considerades com a forces motrius en tota la seva complexitat, "teories implícites de la realitat".(Epstein 1993; 2003). En aquest context, Meynhardt (2009) va traduir aquestes quatre necessitats en valors: 

• 1. La necessitat d'una autoestima positiva i un elevat sentiment d'autoestima són vistos com a valors fonamentalment morals. La dimensió moral i ètica del VP es refereix a la valoració de si una persona se sent tractada de manera justa, igualitària i raonada.
   
• 2. La necessitat que les relacions positives se centrin en la pertinença de l'individu com a ésser social i la necessitat d'identitat social. Se centra en la pertinença al grup, l'estat i el poder. Aquesta dimensió es refereix principalment als valors politicosocials, com la cohesió i la solidaritat.
   
• 3. La necessitat de maximitzar el plaer i evitar el dolor és fonamental, una motivació subjacent a l'experiència positiva. Es refereix als valors hedonistes i estètics, una dimensió que pot incloure una àmplia gamma de VP, com la seguretat personal i l'experiència d'espais públics com a èxits culturals.
   
• 4. La necessitat de control i de coherència del sistema conceptual es tradueix en més valors instrumentals utilitaris bàsics, com la funcionalitat o el valor d'ús. Des d'una perspectiva del VP, aquesta dimensió de valor es refereix a una funció "tècnica" del servei públic, és a dir, si efectivament resol un problema.

La percepció de la “cosa pública"  

En el nostre enfocament, la dimensió pública és considerada una instància específica de "l'altre generalitzat"−en aquest cas, una representació cognitiva en desenvolupament de la "societat" o d’"el públic''. Des d'una dimensió pública, se suposa que la perspectiva ajuda a l'individu a anticipar el que s'espera en una societat determinada i, al mateix temps, a especular sobre el que se’n pot esperar. El punt és el mecanisme de formació d'una mena de Gestalt d'un corrent d'experiències aïllades. 

La creació de VP es pot considerar com un impacte en aquestes abstraccions o imatges de la societat. Les persones extreuen valor d’aquesta interacció amb l’altre generalitzat. Per exemple, una identificació positiva amb la pròpia nacionalitat o comunitat implica fer una avaluació de les necessitats personals i una proposta de valor d’aquesta entitat social més àmplia. Si aquesta comparació porta a una percepció positiva, l’individu en pot experimentar un VP afegit. Per exemple, si les persones se senten segures al seu barri, o perceben que ningú no en quedarà al marge, això n’augmentarà el benestar. 

L’anàlisi empírica

En aquesta etapa de recerca exploratòria, vam decidir centrar-nos en una única institució. Per tal d’augmentar-ne la variància, vam cercar una institució que afecta gairebé tots els àmbits de la societat (variància de les circumscripcions). Hem seleccionat l’agència alemanya d’ocupació, la Bundesagentur für Arbeit (BA). La BA es va erigir en el quart pilar del sistema de seguretat social d’Alemanya, juntament amb l’assegurança mèdica, l’assegurança de vellesa i l’assegurança d’accidents. Amb un màxim de 113.000 empleats l’any 2011, la BA és el proveïdor més gran de serveis d’ocupació d’Europa. 

L’estudi va consistir en una enquesta (n = 522), que es va realitzar en diverses regions. Els resultats que n’hem obtingut indiquen una estructura factorial de tres parts i un factor de segon ordre, cosa que indica un concepte ampli d’acompliment a través dels diversos sectors. Els interpretem de la manera següent:

• Factor 1. Acompliment institucional. Aquest factor conté elements que sovint s’associen amb el servei i la implementació, i que en general inclouen l’eficiència amb què una institució acompleix les seves tasques principals. Reflecteix si l’organització es considera competent en allò que fa. És el que anomenem acompliment del factor institucional. 
   
• Factor 2. Obligació moral. Aquest factor es compon d’elements relacionats principalment amb qüestions d’igualtat d’oportunitats per a aquells que tenen algun(s) tipus de desavantatge(s) i minusvalidesa(es) en el mercat laboral. L’atenció se centra en l’eliminació de barreres per característiques personals, com el gènere, la raça o les discapacitats. Des de la nostra perspectiva, basada en les necessitats, es tracta d’una qüestió bàsicament eticomoral, ja que té com a objectiu compensar les condicions injustes i poc equitatives. Fa referència explícitament a les necessitats bàsiques d’autoestima.
   
• Factor 3. Estabilitat política. Es compon de temes com la pau social, la cohesió social, i evitar les grans diferències entre grups. Des de la perspectiva de les necessitats bàsiques, el factor 3 es refereix a les relacions positives entre grups i pertinença. La diferenciació d’un punt de vista polític i moral, com ho indiquen les nostres dades, sembla plausible; el que és políticament desitjable i moralment acceptable no convergeixen necessàriament.

El factor de segon ordre mostra que hi ha una base comuna clara entre els diferents factors. D’una banda, empíricament, els factors no són totalment independents. Tanmateix, ens referim a un terreny comú entre els factors a nivell de variables latents. L’estructura de les diferents dimensions de continguts es pot interpretar de forma significativa: cada dimensió explica millor la variància de les variables manifestes associades. Tanmateix, en un nivell conceptual superior, aquestes variables latents (factors) estan relacionades entre si per formar una construcció encara més abstracta: un factor de segon ordre. 

Contribució a la pràctica

Si bé els líders d’opinió enquestats consideren que la BA té una dimensió d’eficiència, també veuen que fa una contribució a la societat, és a dir, una organització pública té una obligació moral, a més d’una funció política. Això configura un perfil de treball encara més difícil per als gestors públics: equilibrar l’eficiència –restriccions pressupostàries i mesures d’acompliment− i alhora generar una contribució més gran a la societat. Com que els administradors de la BA són responsables dels tres factors de VP, han de respondre per tots ells. 

Arribem ara a la proposta següent per millorar la pràctica: la informació quantitativa sobre la percepció de creació de VP és necessària per alinear els models destinats al sector públic, basats ​​en els resultats i les mesures internes de control. Només la informació periòdica sobre les percepcions de les persones amb relació al VP pot garantir una resposta a les expectatives locals. Aquest grau de reacció pot requerir equilibris entre l’administració i la política, però no hi ha pràcticament cap alternativa sostenible en un entorn que canvia ràpidament.

Tots els esforços per promoure la nova VP han de tenir en compte les expectatives de les circumscripcions, és a dir, el que la gent realment valora. Això no vol dir necessàriament que s’hagin de deixar de compartir les mesures d’acompliment intern com a base, però exigeix també una àmplia reconsideració de les mesures intangibles. Un enfocament de direcció diferenciat que comprengui les tres dimensions de valor públic a què ens hem referit podria ser una forma interessant de corregir els plantejaments unilaterals. 

També ens hem de qüestionar si una orientació predominant cap als resultats amb un impuls directiu (per exemple, la direcció per objectius) és apropiada per a les dimensions morals, ètiques i politicosocials. En lloc seu, conjecturem que el compliment del mandat polític amb motivació i amb una ètica de creació de VP és sovint el millor que es pot esperar dels funcionaris públics. Atès que els valors no es poden implementar directament, sinó que sorgeixen en les relacions, la seva creació requereix una acció creativa i innovadora. Això planteja una governança permanent i un repte de lideratge.

Basat en: Meynhardt, Timo; Bartholomes, Steffen (2011), “(De)Composing Public Value: In Search of Basic Dimensions and Common Ground”, International Public Management Journal, 14:3, 284-308.