Ben aplicada, l’avaluació pot contribuir a augmentar:

• La racionalitat i la coherència en la presa de decisions.  
• L’eficiència i l’eficàcia en l’ús dels recursos.
• L’aprenentatge i la capacitat d’adaptació, per mitjà de la innovació.
• La transparència i la participació efectiva dels ciutadans en les institucions. 

   

Encara que les seves virtuts potencials són evidents, fins ara l’avaluació com a disciplina científica i com a capacitat tècnica només s’ha desenvolupat plenament en un nombre molt reduït de països. A Espanya i a Catalunya, durant massa temps s’ha confós l’avaluació amb el control, i s’ha restringit el concepte de control a garantir l’absència de pràctiques explícites de corrupció.

Afortunadament, cada vegada hi ha més consciència de la necessitat que les institucions siguin avaluades també en la seva capacitat de generar valor públic. I no tan sols el sector públic en sentit estricte, sinó també el conjunt d’agents del segon sector i del tercer, empreses i entitats sense finalitat de lucre que, d’una manera o d’una altra, col·laboren en la producció de serveis públics. Així, l’avaluació s’està convertint en una exigència per a l’aprovació de programes i ajuts públics.

Les administracions han anat reaccionant a aquesta demanda i han iniciat el camí cap a la institucionalització de l’avaluació. L’any 2006, el Govern espanyol va crear l’Agència Estatal d’Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis (AEVAL), com a instrument per implantar progressivament l’avaluació en tots els àmbits de l’Administració, des del reconeixement de la pluralitat d’actors ja implicats en aquesta matèria. També a escala autonòmica i local s’han creat, de forma dispersa però ja significativa, departaments per a l’avaluació de polítiques. Així mateix, són remarcables els àmbits sectorials en què l’avaluació ja està plenament establerta, com l’educatiu (informes PISA, AQU), el sanitari (rànquing d’hospitals) o el de la cooperació internacional, i s’ha convertit en un element clau –a vegades controvertit- en el debat públic sobre aquestes polítiques.

Podem considerar, doncs, que està emergint a Espanya un sistema públic d’avaluació prometedor i carregat de futur, però que encara li falta articulació i compromís polític. Hi ha, encara, grans espais “lliures d’avaluació”, com també grans dificultats per avaluar les polítiques públiques de nova generació: costa molt identificar-ne els objectius, i encara més quantificar-los.

Paral·lelament al mosaic institucional, també és divers i plural l’escenari pel que fa a les universitats, els centres de recerca i les empreses de consultoria que es dediquen a la creació de coneixement sobre l’avaluació. Hi ha, doncs, un gran potencial per avançar, però per fer-ho cal aprofundir l’intercanvi d’experiències, per contrastar mètodes i resultats, i així anar configurant una base conceptual compartida. S’estan duent a terme moltes iniciatives de gran interès, però la difusió dels treballs ha estat escassa, cosa que ha dificultat, en gran mesura, la incorporació dels aprenentatges.

Des de la seva creació, la Societat Espanyola d’Avaluació (SEE) ha treballat amb l’objectiu de constituir i consolidar una “comunitat d’avaluadors”. La VI Conferència de la SEE, prevista per als dies 6, 7 i 8 de maig de 2009 a Barcelona, és organitza amb el suport d’administracions públiques i universitats i es concep com un punt de trobada de representants institucionals, investigadors i professionals de l’avaluació, per a la presentació i el debat sobre els treballs més recents -articles, casos pràctics...- d’avaluació de les polítiques públiques. Amb això també es pretén crear xarxa i avançar en l’arquitectura institucional de l’avaluació.

Les conferències de la SEE sempre han apostat per un tema central, i la de Barcelona estarà dedicada en bona mesura a l’avaluació de les polítiques i els serveis públics locals. Hi ha un motiu institucional en aquesta elecció: l’any 2009 se celebra el 30è aniversari de l’elecció dels primers ajuntaments democràtics.

Tanmateix, l’elecció no respon únicament als avatars del calendari. Deixem enrere una etapa excepcional en què, gràcies a una confluència de factors, els governs locals han tingut l’oportunitat d’expandir l’oferta d’equipaments i de serveis públics fins a nivells que haurien resultat impensables anys enrere, i també d’intentar noves iniciatives, amb més o menys encert, en les polítiques socials, en la gestió urbanística, en les pràctiques participatives, etc. En aquests anys, els ajuntaments han guanyat en pes polític i capacitat institucional i, al seu torn, han afrontat noves necessitats i han assumit més compromisos, en forma de programes i serveis, respecte de la ciutadania. Ara, amb el canvi de cicle econòmic, sembla indubtable que ens trobem també davant del final d’un model basat en el creixement i l’expansió en tots els àmbits.

En tot cas, la congelació actual dels projectes i els pressuposts no hauria de comportar una minva en la capacitat dels governs locals per incidir, de manera positiva i significativa, en la cohesió social i en la qualitat de vida de la ciutadania. Perquè, en un context de fragilitat econòmica i social creixent, les demandes expressades als ajuntaments com a institucions més properes als problemes no disminueixen, ben al contrari. La necessitat actual és, doncs, dotar-se de més capacitat política per discriminar entre el que és urgent, el que és necessari i el que és accessori, i d’una capacitat més gran de gestió per millorar l’eficiència i l’eficàcia del sector públic local.

En aquest context, ens sembla particularment rellevant que es puguin aportar pistes, pautes i exemples sobre com millorar les polítiques públiques locals per mitjà de l’avaluació. Per tot això, la conferència de la SEE proposarà a experts i professionals de l’àmbit local que presentin les seves experiències i les seves pràctiques significatives, amb la voluntat que aquestes es puguin estendre progressivament al conjunt del país.

Per a més informació, visiteu: www.conferenciaevaluacion.com és president del Comitè Científic de la VI Conferència d’Avaluació de Polítiques Públiques i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.