La modernització de la gestió pública a Espanya


El Club de Direcció Pública d'ESADE Associació i l'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) van organitzar, el dia 7 de novembre, una jornada de reflexió sobre les darreres reformes legislatives plantejades per a la gestió pública a Espanya.
La modernització de la gestió pública a Espanya


 

Amb el títol "La modernització de la gestió pública a Espanya: Estatut bàsic de l¿empleat públic i Llei d¿agències públiques", l¿acte va comptar amb la presència de Francisco Velázquez, secretari general per a l¿Administració Pública del Ministeri d¿Administracions Públiques. La presentació de la jornada va ser a càrrec de Francisco Longo, director de l¿IDGP, i Joan Colom, president del Club de Direcció Pública d¿ESADE Associació.

 

El secretari general per a l¿Administració Pública va destacar la complexitat de l¿entramat públic, a causa de la diversitat d¿organismes que el formen, cadascun amb estatuts propis i règims jurídics específics, en què qualsevol tràmit es fa complex. Segons Velázquez, "això impedeix la prestació de serveis als ciutadans en condicions d¿excel·lència".

 

El secretari general va posar l¿èmfasi en la modernització, col·laboració i integració de les diverses administracions públiques (central, autonòmiques i locals). Així mateix, va assenyalar que l¿objectiu primordial és establir una legislació bàsica que serveixi de marc per a tots els nivells. Després de la intervenció de Francisco Velázquez, va tenir lloc la primera taula de debat, que va tractar del nou Estatut bàsic de l¿empleat públic. Hi van participar Olga Mella, directora general de Funció Pública del Ministeri d¿Administracions Públiques; Miguel Sánchez Morón, president de la Comissió per a l¿estudi i la preparació d¿aquest estatut; Ramón García Bragado, secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya, i Alberto Palomar, magistrat i professor de Dret Administratiu de la Universidad Carlos III de Madrid.

 

Els ponents van destacar la necessitat d¿elaborar una regulació bàsica per al conjunt de l¿ocupació pública, tenint-ne en compte la realitat de la descentralització, com també la diversitat de característiques (es tracta d¿idees plantejades per Sánchez Morón com a eixos de l¿Informe de la Comissió sobre l¿Estatut bàsic de l¿empleat públic).

 

Segons Mella, els punts clau de la reforma estatutària són, entre altres, la professionalitat i la imparcialitat de l¿òrgan de selecció, i també la correspondència dels requisits exigits i les proves dutes a terme per a les funcions atribuïdes.

 

García Bragado va plantejar el tema de la falta de formació dels funcionaris quant a control de l¿externalització de serveis (una pràctica que avui dia duen a terme totes les administracions públiques).

 

 

 

La segona taula rodona va comptar amb la participació de Luciano Parejo, rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo i president de la Comissió per a l¿estudi i la preparació de l¿Avantprojecte de llei d¿agències públiques; Carles Ramió, vicerector de Programació, Docència i Avaluació de la Universitat Pompeu Fabra i vocal de la Comissió d¿aquest avantprojecte de llei, i Narcís Mir, director general d¿Innovació i Organització de l¿Administració de la Generalitat de Catalunya.

 

Parejo va assenyalar que la legislació vigent ha encertat la identificació dels objectius (adequació als requeriments de la Comunitat Europea i introducció d¿una nova cultura administrativa de la gestió pública), tot i que no ha arribat a assolir-los. Així mateix, va concretar que la Comissió per al projecte de llei s¿ha plantejat de fer-hi canvis, però no com a reforma legal profunda, sinó amb prudència.

 

En aquest sentit, Ramió va apuntar que, malgrat que la Llei d¿agències públiques és en tràmit, ja es poden observar almenys dos canvis en l¿Administració general: la superació d¿allò que anomena "complex marsupial" de moltes agències i organismes autònoms davant el paternalisme del Govern central i el fet que la Llei d¿agències públiques actuï com a catalitzador perquè molts organismes es redefineixin i es plantegin de nou el seu futur i els seus objectius.

 

Finalment, Narcís Mir va enumerar els elements constitutius del model d¿agències públiques: la necessitat d¿un producte (output) identificable i homogeni i d¿una autonomia forta per a l¿agència, la separació de les responsabilitats polítiques i de gestió i la introducció d¿un sistema eficaç de planificació i control de resultats.

 

 

 

Compartir aquesta notícia

És obligatori estar registrat per comentar.

Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.

Fes clic aquí per accedir.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.