La forma específica amb què qualsevol organització, pública o privada, ret comptes a la societat és el producte d¿una lògica social d¿adquisició de poder, per a uns, i de limitació de poder, per a uns altres.

La idea i la demanda d¿accountability han canviat al llarg de la història i són característiques de contextos culturals diferents. Tanmateix, sempre han reflectit la qüestió de la representació: Qui té dret a participar de quines decisions organitzatives, tant a escala estatal com de l¿empresa privada o de l¿organització social?

La societat civil és un espai polític en què diversos grups i associacions debaten interessos, aspiracions i visions del món que comparteixen. Es tracta de l¿esfera pública, composta per múltiples formes d¿organització social. És l¿espai de diversitat i defensa cultural per excel·lència, que manifesta el continu aprenentatge d¿una societat en el maneig de les ¿tensions de diferència¿ que la componen.

L¿univers d¿¿organització¿ de la societat civil és tan ric i divers que cal precaució a l¿hora de parlar de rendició de comptes de la societat civil. Aquest ha de ser, abans que res, un exercici de teoria política que aprecia les subtileses del poder i el control, les particularitats de les lluites emancipadores i les repercussions de tot plegat en la qualitat democràtica.

El cas de les organitzacions no governamentals (ONG) i, més específicament, de les orientades al desenvolupament, que reben diners de donants públics o privats i executen programes socials, són una manifestació particular de la societat civil.

Les ONG són, de fet, ¿facilitadores¿ de desenvolupament social. En molts aspectes, actuen com a mediadores entre els actors poderosos (donants) i els actors desapoderats (sovint anomenats beneficiaris) i el flux de recursos entre uns i altres. La transparència de gestió és, sens dubte, un dels principis clau per al funcionament de les organitzacions.

No obstant això, la transparència, per si mateixa, no ofereix una solució a l¿asimetria de poder i la influència que tenen els diversos actors en una ONG ¿tots amb interessos legítims en el desenvolupament de l¿organització¿, ni a la manera com les seves agendes afecten les diverses formes que tenen els mecanismes de rendició de comptes dins a les organitzacions.

Per exemple, el poder que exerceixen institucions donants sobre les ONG de desenvolupament i la seva necessitat de quantificar resultats i impactes a curt termini comporten la imposició de lògiques lineals dels processos de desenvolupament. Normalment, aquestes es tradueixen en eines concretes
¿com ara el marc lògic i el report per resultats¿ que no permeten flexibilitat, no afavoreixen l¿aprenentatge a partir dels errors i no s¿adeqüen als processos complexos, incerts, inesperats i no lineals en què es manifesta la transformació social.

La imposició d¿aquestes eines contribueix a sobrecarregar les organitzacions de tasques burocràtiques, no té en compte el desenvolupament de mecanismes d¿accountability per a beneficiaris i no reflecteix els veritables aprenentatges que duu a terme l¿organització pel que fa a la seva tasca de diàleg amb les parts més afectades.

Diferents mecanismes de rendició de comptes ofereixen diferents oportunitats de participació i d¿influència. El procés de rendició de comptes reflecteix un desafiament de representació política: Qui té dret a participar de quines decisions organitzatives i com s¿exerceix aquest dret?

Contràriament, la reflexió crítica d¿una ONG pel que fa al seu propòsit, a la manera de definir la seva estratègia i d¿avaluar-ne i mesurar-ne els resultats, si es fa en concert amb les parts més afectades de l¿organització, sol contribuir a desencadenar processos més amplis d¿aprenentatge social, més enllà de la mateixa organització.

El procés d¿accountability requereix de les ONG una responsabilitat especial: la capacitat de mitjançar, com també de contrapesar i transformar en aprenentatge les diverses veus, demandes i expectatives dels actors que, amb diferents graus de poder i influència, sol·liciten la rendició de comptes de l¿organització.

Privilegiar un enfocament d¿aprenentatge implica, en primer lloc, la comprensió profunda del mapa de relacions de poder en què se situa una organització i de la manera com això encoratja o inhibeix el procés més ampli d¿apoderament social que les ONG han de facilitar. En segon lloc, la rendició de comptes ha d¿introduir la idea de responsabilitat. Els afectats més directament de l¿organització han de participar en l¿estratègia i la definició de com es mesuren i comuniquen els resultats i els impactes.

Per a això, cal centrar-se en les possibilitats reals de participació de persones en situació de pobresa, com també en l¿alineament i la transparència dels processos de gestió, monitoratge i avaluació de l¿organització. Finalment, cal articular models nous d¿informe a donants que transcendeixin la visió positivista del desenvolupament i tinguin en compte els processos d¿aprenentatge d¿una organització pel que fa als aspectes essencials per al seu treball.

Des d¿aquesta perspectiva, la rendició de comptes d¿una organització possibilita iteracions d¿aprenentatge social més àmplies. La rendició de comptes com a aprenentatge té molt potencial per enriquir tots els que participen col·lectivament del procés de transformació social.

Alejandro Litovsky és Senior Advisor del projecte ¿Keystone: Accountability for Social Change¿, que desenvolupa AccountAbility a Londres (Regne Unit).

Fundada l¿any 1995, AccountAbility és una institució sense finalitat de lucre líder a escala internacional que aplega membres i partners dels àmbits dels negocis, la societat civil i el sector públic d¿arreu del món.

http://www.accountability.org.uk/