Al mateix temps, però, la societat civil esguarda de prop el debat públic. Una llarga col·lecció de clixés caracteritzen aquest retorn del discurs de la societat civil: responsabilitat social, ciutadania, gran societat, activació, participació i horitzontalització - per esmentar-ne només alguns. Una creença ferma en la societat civil com a solució, com una alternativa més eficaç a l'estat del benestar i a les disposicions del mercat, està nodrint el debat actual sobre com resoldre els problemes socials més urgents.

Tanmateix, aquí es planteja, és clar, una paradoxa. Si la societat civil efectivament està en declivi, com pot ser la resposta als problemes del nostre temps? Com podrà afrontar qüestions tan complexes com l'atur, la vulnerabilitat social o la desintegració social? La resposta és tan simple com desconcertant: la societat civil s'ha de revifar, revitalitzar i reinventar. Els estats han començat a fomentar la participació ciutadana, la coproducció i l'autoorganització, implicant organitzacions de la societat civil en la prestació dels serveis públics, fomentant el compromís civil i la bona conducta amb campanyes publicitàries. Això situa els estats i la societat civil en un nou tipus de relació que alguns veuen amb recel.

En conseqüència, les autoritats públiques cada vegada es mostren més inclinades a definir les relacions socials i les responsabilitats com quelcom que es pot fabricar i/o gestionar. Es tracta d'un fet nou? La por davant l'afebliment o la transformació de les relacions socials i la pèrdua de valors ja són l'essència d'obres escrites fa 2.500 anys i probablement són temes tan vells com la humanitat. Tampoc no és estrany que els governs d'arreu del món intentin regular la vida social i apartar la societat del que és vist com una degeneració moral. En aquest sentit, ens trobem davant d'una nova fase d'un procés continu.

Tanmateix, hi ha dos aspectes en què s'ha assolit un caràcter històricament diferent, si no únic. En primer lloc, com ja hem assenyalat, el rol del govern ha canviat essencialment. Llevat d'algunes excepcions, rarament ha estat tan poderós com avui. En segon lloc, aspira no tan sols a cooptar o a integrar, sinó també a recrear la societat civil. Per dir-ho d'una manera provocadora, la governança pública dels moderns estats del benestar cerca ara nous mètodes per reinventar (o revitalitzar) l''element social'. Entre les seves ambicions, s'hi inclou una reconstrucció a gran escala de les comunitats locals, la societat civil i la ciutadania, atorgant responsabilitats públiques als ciutadans i a les organitzacions del tercer sector. Simultàniament, les relacions amb els ciutadans, les comunitats i les organitzacions del tercer sector es configuren seguint els models de la gestió pública.

Naturalment, aquesta restauració presenta moltes complicacions. Per començar, el govern no és quelcom separat de la societat, sinó que en forma part, encara que només sigui perquè els seus mecanismes de control es basen, en part, en les relacions socials, que s'estan 'dissolent'. L'estat sòlid, que intervé en la societat amb unes tecnologies socials potents, ja no existeix. Els instruments de govern basats en l'autoritat, la jerarquia i la burocràcia cada vegada són menys efectius o estan menys legitimats. Així doncs, hem presenciat com apareixien noves formes de governança pública, orientades a recuperar unes bases sòlides per a la intervenció i la direcció pública.

Una segona complicació és que no queda clar com unes relacions bastides inherentment de baix a dalt es poden construir amb l'ajuda de dalt a baix. La cerca de la societat civil des de dalt pot portar a allò que Trommel ha descrit com el 'govern voraç' ('greedy governance', 2009), que pretén fabricar una esfera civil amb les seves intervencions públiques. Això pot destruir fàcilment justament el que intenta promoure: una societat civil viva, capaç d'autogestionar-se. Les comunitats recreades poden ser incapaces d'existir sense el suport del govern.

Una complicació afegida és que les noves iniciatives socials potser no estan alineades amb els valors del govern. Un exemple ben conegut és la tensió entre igualtat i exclusió. Si les noves xarxes de la societat civil estan massa tancades en si mateixes, es poden assemblar a les 'comunitats tancades' ('gated communities'), que estan renyides amb els valors públics d'accés obert i igualtat. També es poden produir altres qüestions relacionades amb l'anomenat 'fracàs voluntari': la falta de recursos; un radi d'acció massa estret, que se centri en qüestions concretes o en grups específics i n'ignori d'altres; la manca de mecanismes de rendició de comptes que porti a centrar-se en uns interessos particulars i descuidar altres necessitats socials més importants, i la falta de professionalitat. De fet, si la interferència del govern per prevenir aquestes dinàmiques és massa forta, aquestes iniciatives probablement mai no arribaran a cristal·litzar. Des del punt de vista polític, la societat civil pot perdre la seva veu crítica, de la qual es podria beneficiar un govern intel·ligent.

Un altre problema és que, com ja s'ha dit, coexisteixen diferents paradigmes de govern. La nova direcció pública també involucra la societat civil, però amb un plantejament més limitat a l'acompliment i a la gestió. El risc és que el govern (i la societat) comencin a donar una importància excessiva als indicadors de gestió a l'hora de jutjar les organitzacions de la societat civil, o que les organitzacions de la societat civil es vegin forçades a competir amb les organitzacions comercials. En darrera instància, això pot provocar una desviació de la missió i un desplaçament de l'objectiu final (per exemple, de l''atenció' a la 'gestió').

Per tal d'examinar les relacions entre el govern i la societat civil, hem d'anar més enllà de la simple distinció entre 'adversaris versus integrats' que encara conforma gran part de la literatura. Els efectes dels intents per recrear o reconfigurar la societat civil depenen de les interfícies entre l'arquitectura institucional de la societat moderna (amb una posició dominant de les institucions de govern o quasigovern) i la dinàmica emergent de la moderna societat en xarxa (una societat civil diversa i heterogènia, amb unes relacions híbrides amb el govern, com a resultat dels paradigmes de gestió pública que han anat canviant amb el temps).

La pregunta és a on ens durà tot això. En el cas pitjor, la societat civil es veurà oprimida entre un estat que aspira a reconfigurar les organitzacions tradicionals que han perdut inspiració i estabilitat, i una nova societat civil emergent en forma de 'comunitats tancades' que es desenvolupen fora de l'esfera pública. Naturalment, es pot donar una solució 'a mig camí', un nou regne social entre l'estat i el ciutadà, que s'haurà d'analitzar detingudament amb la lupa d'un procés reflexiu de fabricació d'una nova civilitat.

Aquests temes i alguns casos pràctics es tracten al llibre Manufactured Civil Society: Principles, Practices and Effects, que publicarà Palgrave enguany dins la col·lecció 'Governance and Public Management'.

Referències

Salamon, L. M. (1995): Partners in Public Service: Government-Nonprofit Relations in the Modern Welfare State. Baltimore i Londres: Johns Hopkins University Press.

Trommel, W. A. (2009): Gulzig Bestuur. Lliçó inaugural. La Haia: Boom/Lemma.