“No hem de tenir por de res, tret de la pròpia por.” 
Franklin Delano Roosevelt Programes d’intercanvi de xeringues per reduir el VIH i la sida.   

“Yes we can!”  Barack Obama 
Grameen Bank i el creixement del microcrèdit. 

Aquestes cites són exemples de com el lideratge públic pot assolir els seus objectius mitjançant la identificació de les percepcions dels problemes, les solucions i les persones. La dotació de sentit (sensegiving) –determinar quina comprensió tenen les persones de si mateixes, de la seva feina i de les altres persones que hi participen– és fonamental per al lideratge organitzatiu (Gioia i Chittipedi, 1991; Bryman, 1993). Hem desenvolupat el concepte de canvi cognitiu –un canvi en la manera amb la qual la comunitat d’una organització entén un element important de la feina– amb el resultat desitjat del procés de dotació de sentit.   

La nostra investigació ha estudiat de quina manera les organitzacions sense finalitat de lucre dedicades al canvi social i empresarial van realitzar canvis cognitius amb relació al problema que volien abordar i a la principal comunitat a la qual servien. Les organitzacions promouen aquests canvis cognitius estructurant situacions –determinant de manera intencionada les interpretacions de les persones. Les seves estratègies d’estructuració es poden aplicar al lideratge del sector públic, atès que unes estratègies semblants poden mobilitzar el recolzament a una iniciativa de govern o ajudar les comunitats a unir-se per implementar una solució.  

Hem entrevistat 173 membres de 20 organitzacions de canvi social, basades en la comunitat, escollides per la Fundació Ford, perquè els seus dirigents o equips directius eren exemplars a l’hora de lluitar contra els principals problemes socials amb unes solucions efectives i sistèmiques. Aquestes organitzacions van intentar realitzar una extensa gama de canvis cognitius, mitjançant diverses estratègies d’estructuració, que són les que es resumeixen a la taula següent. També proporcionem exemples d’alguns d’aquests canvis i algunes d’aquestes estratègies.  

Canvis cognitius relacionats amb diversos problemes i les seves estratègies d’estructuració 

 

Estructuració del problema.  Algunes organitzacions intenten que la gent se centri en la causa principal d’un problema, en comptes d’allò que veuen com a simples símptomes. Justice Now utilitza la defensa legal per gestionar els problemes als quals s’enfronten les dones a les presons de Califòrnia, com ara l’atenció mèdica deficient i els abusos sexuals. També intenta, però, canviar la percepció de les comunitats pel que fa a les causes principals d’aquests problemes: les presons en si són el problema. Per canviar aquestes percepcions, les organitzacions sovint necessiten que es deslegitimin les institucions existents.  

Hi ha altres organitzacions que busquen els canvis cognitius incrementant la importància o ampliant la manera amb què la seva comunitat principal estructura les preocupacions, per tal que “es projectin” cap a un grup més gran de membres de la comunitat. La New York Immigration Coalition (NYIC) agrupa organitzacions d’immigrants d’un nodrit ventall de comunitats ètniques i les encoratja a centrar-se en polítiques d’immigrants, que els afecten a tots, no només en política d’immigració, que afecta cada grup d’una manera diferent. “Molts grups que pertanyen als moviments per als drets dels immigrants només se centren en polítiques d’immigració, visats i legislació... La [New York Immigration] Coalition intenta afrontar..., els problemes..., una vegada les persones han arribat aquí: educació, trobar una casa, accedir als serveis socials...” La NYIC argumenta que aquests problemes són una extensió natural de les preocupacions prèvies i, per tant, legitimades.

Estructurar la solució. Les organitzacions canvien pensant en solucions, sovint, havent d’aclarir que la solució –independentment que sigui radical o moderada– és, simplement, una nova manera d’assolir l’objectiu o la missió prèvia de l’electorat.  

AIDS Housing of Washington (AHW) intenta implementar un canvi controvertit pel que fa a com conceben la provisió de serveis als addictes amb sida la resta d’organitzacions per als sense sostre i les organitzacions per a l’habitatge social (housing organizations). En comptes de requerir que estiguessin sobris, van crear una residència per a pacients de sida sense sostre fent servir un model de reducció dels prejudicis que permet consumir drogues o alcohol als residents mentre segueixin un “codi de comportament i..., [siguin] bons ciutadans.” Segons paraules seves, el seu”modest objectiu és revolucionar la manera de pensar de la gent sobre el tractament del consum de drogues.” Això no obstant, ensenyen aquest enfocament revolucionari com una simple manera nova d’afrontar l’objectiu establert de donar suport a les persones amb sida.

Canvis cognitius relacionats amb la comunitat i les seves estratègies d’estructuració                    

 

Com es veu la comunitat a si mateixa. Moltes de les organitzacions que hem estudiat intenten afectar la visió que té la comunitat principal –el grup que l’organització serveix o organitza– de si mateixa. Habitualment, encoratgen els membres de la comunitat a veure’s com a poderosos i capaços, com a agents actius en lloc de destinataris passius. La CASA de Maryland descriu la seva comunitat d’immigrants hispanoamericans amb pocs recursos com a “generadors d’història” i “coautors de justícia”, per ajudar-los a canviar, de rebre, simplement, serveis, a sol·licitar els seus drets canviant la concepció que tenen d’ells mateixos.   

Aquestes organitzacions també promouen noves identitats, més àmplies, que encoratgen els seus membres a fixar-se en els interessos que comparteixen. Tal com va reconèixer un membre de la NYIC, “és com si estiguéssim en ghettos separats en les nostres nacionalitats pròpies... Quan vaig començar a involucrar-me més amb la Coalition, em vaig adonar que potser em sentia més propera a la resta d’immigrants que als hispanoamericans... Perquè abans de considerar-me llatina, em considerava immigrant... Cal que primer defensem els nostres interessos com a immigrants...” Redefinir-se a un mateix com a immigrant, més que no tan sols un membre d’un grup ètnic, et vincula a un grup més gran i, per tant, més poderós. 

Com veu una part de la comunitat a l’altra. Aquesta mena de canvi varia segons les organitzacions. Un enfocament és encoratjar un subgrup d’un grup de la comunitat principal per tal que deixi de deshumanitzar un altre subgrup. El Cornerstone Theater, que es dedica a crear vincles d’unió entre les divisions de raça, ètnia, classe i preferència sexual, crea produccions de comunitat que reuneixen subcultures diferents i, sovint, oposades. Una d’aquestes produccions va reunir lladres i policies. Després de l’espectacle, els membres de l’elenc van destacar: “Les persones estan trencant les barreres... I sovint, això té relació amb qui són i com s’han vist transformades per aquest procés.”  

Com veuen els altres a la comunitat. Moltes organitzacions treballen per canviar el punt de vista del públic general sobre la seva comunitat, i l’insta a veure els seus membres com a persones amb poder i, per tant, a les quals s’ha de respectar, encara que siguin pobres i sense dret de vot. Una manera per aconseguir-ho és insistir en el fet que els membres de la comunitat són experts en política, no només com a víctimes de polítiques problemàtiques. Quan els membres de Community Voices Heard, una organització de dones que viuen de l’assistència pública, parlen a la premsa o als funcionaris, els “expliquen la seva història”, però d’una manera que va dirigida a canviar la política, no tan sols a narrar els seus problemes.

En altres casos, les organitzacions treballen per convèncer el públic que els seus membres es mereixen viure en millors condicions. El New Road Community Development Group, una organització sense finalitat de lucre d’una comunitat afroamericana amb pocs recursos, que lluita per aconseguir una casa I habitatges de més qualitat, es va sentir decebuda en adonar-se que s’estereotipava la seva comunitat com a destinataris d’assistència social “ganduls”, quan “tothom té feina”. Van preparar una pancarta amb el lema “invertir on [els seus membres] estan treballant” i la van penjar a un arbre, per tal de captar l’atenció dels mitjans de comunicació. La pancarta senyalava que els seus membres tenien feina i, per tant, eren bons ciutadans, mereixedors d’un habitatge digne.      

Altres organitzacions reivindiquen que els seus membres es mereixen millores, perquè són víctimes de maltractaments o d’abusos. Justice Now té un punt de vista diferent després que nou dones d’una presó de Califòrnia morissin en vuit setmanes. A la cobertura dels mitjans de comunicació “es va parlar dels estàndards dels drets humans internacionals i l’equiparació de les condicions relatives a la mort per tortura”. Justice Now va abordar la qüestió com nou preses, víctimes de tortures i d’abusos dels drets humans, i, per tant, mereixedors d’un millor tracte, malgrat haver estat empresonades per haver comès un crim.    

En resum, aquestes organitzacions sense finalitat de lucre exemplars han estat, sovint, molt estratègiques a l’hora d’afrontar els problemes, les solucions i les persones a qui oferien servei. Això suggereix que les organitzacions públiques també podrien ser més decidides a l’hora d’estructurar els processos. Els líders de les organitzacions podrien voler parlar explícitament dels canvis que s’intenta implementar, tant si encaixen com si es contraposen els uns amb els altres, i de quina manera s’ajusten als objectius i a la missió de l’organització. La promoció de canvis cognitius és la clau del lideratge públic.   

Bibliografia  

Bryman, A. (1993). Charismatic Leadership in Business Organizations:  Some Neglected Issues. Leadership Quarterly, 4: 289-304.  

Gioia, D.A.; Chittipeddi, K. (1991).  Sensemaking and Sensegiving in Strategic Change Initiation.  Strategic Management Journal, 12: 433-448.