Administracions públiques d'arreu del món han incorporat les xarxes socials digitals com a eines per millorar la relació amb la ciutadania i potenciar el govern obert. En efecte, aquestes tecnologies socials ofereixen la possibilitat de la comunicació bidireccional i podrien contribuir a crear unes administracions públiques més horitzontals, permeables i perceptives. En el cas espanyol, se n'observa una difusió molt elevada als tres nivells de l'Administració. Tanmateix, la realitat, contrastada amb dades, ens mostra que encara que da molt camí per fer si es volen assolir les grans expectatives que aquestes eines han generat.

La ràpida evolució de les xarxes socials digitals (XSD) durant l'última dècada i la seva difusió entre la ciutadania a Espanya han estat un fenomen que no ha passat desapercebut per a les institucions públiques. Les expectatives creades sobre aquestes tecnologies són degudes a la gran capacitat que ofereixen de cercar informació i recursos de coneixement; entrar en contacte amb altres actors; publicar, intercanviar i crear opinions, experiències i coneixements, i marcar, valorar i filtrar informació de manera col·laborativa amb vista a compartir-la. En altres paraules, aplicades cap enfora, les XSD poden ajudar a potenciar i a millorar la relació de l'Administració amb la ciutadania i, cap endins, poden facilitar la transformació de les burocràcies tradicionals en estructures més horitzontals.

Quan parlem de XSD, ens referim a diferents eines web 2.0, entre les quals hi ha les de microblogging, com Twitter; les que permeten compartir fitxers multimèdia, com YouTube o Flickr; els mashups i les aplicacions de dades obertes, com datos.gob.es; el crowdsourcing, com Mechanical Turk; eines de missatgeria a través de dispositius mòbils, com WhatsApp o Line, o de col·laboració, com WikiGovernment als Estats Units; xarxes socials generalistes, com Facebook i Tuenti, i professionals, com NovaGob, Govloop o LinkedIn, entre d'altres. Des de fa anys, les dades indiquen una presència massiva de la ciutadania a les XSD. En el cas espanyol, se suposa que el 80 % dels usuaris d'internet són presents a les XSD, sobretot a WhatsApp, amb 23 milions d'usuaris; Facebook, amb 18 milions, i Tuenti, amb 15 milions. Aquestes dades evidencien l'atractiu que pot tenir per a l'Administració pública ser present en aquestes plataformes, que compten amb una massa crítica tan gran.

En aquest article breu, es presenten algunes dades extretes d'una recerca doctoral en curs sobre l'ús de les XSD a les administracions públiques espanyoles. En primer lloc, es fa una aproximació al desenvolupament de les xarxes socials digitals a escala autonòmica. En segon lloc, s'aporten algunes dades sobre els ajuntaments de més de 50.000 habitants. En tercer lloc, es presenta una experiència interessant de col·laboració entre els professionals del sector públic. Finalment, s'ofereixen algunes conclusions provisionals.

En primer lloc, doncs, ens tractem de l'àmbit autonòmic. De l'anàlisi de les dades obtingudes, es desprèn que els 17 governs autonòmics aposten per utilitzar XSD externes a l'Administració, enfront de la possibilitat de fer-ne desenvolupaments propis. Concretament, són presents prioritàriament a Facebook i a Twitter (el 100 %) i, en menor grau, a YouTube o a Flickr. Entre els motius per ser presents en aquestes XSD enfront de la possibilitat de desenvolupar les seves pròpies, cal esmentar el seu alt nivell de difusió social i la seva gratuïtat.

Per tant, les dades mostren un alto grau de difusió, però també un compromís amb el desenvolupament de les XSD. En efecte, s'ha comprovat que, malgrat que moltes administracions no tenen plans estratègics, la majoria tenen previst elaborar-los a curt o a mitjà termini. D'altra banda, s'ha observat que la majoria dels governs autonòmics desenvolupen la gestió de les XSD a través dels seus departaments de comunicació, llevat d'uns pocs casos concrets, en què s'han creat unitats directives específiques de govern obert. D'aquestes dades, es desprèn que l'estratègia s'orienta prioritàriament a potenciar la dimensió informativa de les XSD. Tot això es reforça amb la presència, encara limitada, de guies d'ús de les xarxes socials a les administracions públiques que han estat objecte d'estudi. Aquestes guies serveixen d'indicador del grau d'implantació de les xarxes socials, en la mesura que suposen una normalització d'aquest tipus d'activitat. Es mostren algunes dades que ajuden a comprendre l'estadi de desenvolupament de les XSD a les comunitats autònomes. Se'n pot obtenir informació més detallada en un capítol del llibre E-Government Success around the World: Cases, Empirical Studies, and Practical Recommendations.

En segon lloc, ens ocupem d'analitzar les dades recollides sobre els ajuntaments de més de 50.000 habitants. Aquestes institucions públiques han adoptat, la majoria, les XSD. Les dades mostren que prop del 85 % dels ajuntaments hi tenen perfils institucionals, que són els que han estat objecte d'estudi. Hi ha un percentatge addicional d'ajuntaments que no tenen cap compte institucional, però hi són presents per mitjà de perfils creats per algun departament especialitzat, principalment els de participació, turisme, cultura o joventut.

Les primeres dades mostren que els ajuntaments, igual que les autonomies, es troben en una etapa encara incipient de desenvolupament. Els responsables de la gestió de les XSD assenyalen que els seves motivacions per fer servir aquestes tecnologies són incrementar la participació, la transparència i la informació. Tanmateix, no hi ha dades que demostrin que ho estiguin aconseguint, entre d'altres motius per manca d'una orientació estratègica adequada. Així mateix, el 50 % dels ajuntaments afirmen que no en reben cap formació específica i el 46 %, que no tenen sistemes d'avaluació de les XSD.

Pel que fa a les principals estratègies que s'han seguit, cal assenyalar que, igual com les comunitats autònomes, la immensa majoria dels ajuntaments han optat per implantar les XSD a través dels departaments de comunicació i informàtica, si bé s'observa l'aparició dels primers departaments de govern obert, que previsiblement aniran guanyant terreny els propers anys. Finalment, cal dir que, seguint l'estratègia de les comunitats autònomes, els ajuntaments han optat massivament per utilitzar XSD externes a la pròpia Administració, principalment Facebook i Twitter.

En tercer lloc, es presenta una experiència de col·laboració professional en el sector públic: el cas de NovaGob, la xarxa social de l'Administració pública. Un dels aspectes que s'han analitzat menys en aquest camp d'estudi és, sens dubte, el paper de les tecnologies socials a l'hora de facilitar la col·laboració entre els professionals del sector públic. La creació de comunitats virtuals de professionals públics ofereix l'oportunitat de compartir i intercanviar coneixements i bones pràctiques. Les XSD permeten connectar els innovadors públics entre ells, superant així les barreres tradicionals de jerarquia, espai i temps.

Existeixen diversos casos interessants de XSD professionals orientades a l'Administració pública. En aquest article, volem presentar concretament el projecte que hem impulsat des de la Universidad Autónoma de Madrid. Al cap de pocs mesos de posar-se en funcionament, NovaGob s'ha convertit en la comunitat virtual més important del seu gènere en l'àmbit llatinoamericà. Aquesta plataforma 2.0 permet compartir i intercanviar les millors pràctiques i aprendre'n, de manera que ofereix una oportunitat per innovar en el sector públic mitjançant el treball col·laboratiu dels seus professionals. Actualment, la comunitat té prop de 100 grups creats sobre temes especialitzats, 800 debats oberts i 90 pàgines wiki que han estat elaborades col·laborativament, cosa que li augura un futur prometedor.

A tall de conclusió, l'objecte d'aquest article breu ha estat oferir una anàlisi exploratòria sobre l'ús de les XSD en les administracions públiques espanyoles. S'han ofert algunes dades sobre les comunitats autònomes i sobre els ajuntaments de més de 50.000 habitants. També s'ha presentat una experiència que suposa una oportunitat per generar coneixement a partir de la creació d'una comunitat virtual d'empleats públics. Les dades s'han extret d'una recerca doctoral en curs que pretén il·lustrar un camp d'estudi mancat d'anàlisis empíriques profundes.

Estem en condicions d'afirmar que les XSD han revolucionat les formes de procedir a l'Administració pública? Clarament, no. Encara és aviat per afirmar-ho, perquè les dades empíriques recollides a Espanya i en estudis similars a escala internacional, si bé coincideixen a assenyalar l'alt grau d'adopció de les XSD per part de les administracions públiques, també indiquen que els manca una estratègia adequada i que s'orienten principalment a la informació unidireccional. És a dir, ens trobem en un estadi de desenvolupament inicial, ja que encara no s'estan aprofitant les funcionalitats interactives d'aquestes tecnologies, ni en la relació amb els ciutadans ni per intensificar la col·laboració dels seus empleats.

Malgrat això, hi ha algunes raons que expliquen per què les XSD han vingut per quedar-se a les administracions públiques: (1) la utilitat pública -vénen a cobrir un buit que pot ajudar a gestionar millor la cosa pública; (2) la madures tecnològica ¿són tecnologies provades, madures i ja adoptades per la ciutadania; (3) la demanda social -hi ha una demanda creixent de la societat per atansar les institucions als ciutadans i dels empleats públics per relacionar-se entre si; (4) la comunicació eficaç -utilitzades a través dels dispositius mòbils, permeten arribar fins on es troba la ciutadania en temps real, de manera personalitzada, constant i permanent, i (5) el lideratge públic -les administracions públiques han d'estar presents a l'entorn virtual; si no, el seu espai serà ocupat per altres actors.

Els resultats que s'han presentat en aquest article breu són parcials i s'han de completar amb nous estudis que analitzin aquest fenomen a escala internacional, i també de manera sectorial. Mentrestant, si el tema ha interessat, invito el lector a aprofundir-lo llegint el llibre Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto, que ha editat l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Francisco Rojas Martín és investigador del Departament de Ciència Política i Relacions Internacionals de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) i cofundador de NovaGob, la xarxa social de l'Administració pública <www.novagob.org>, @ffranrojas