1. La reforma territorial

Aquesta reforma pretén apropar les decisions i la gestió als problemes i a les persones, articulant un sistema coherent d¿administracions públiques basat en el principi de subsidiarietat.

D¿una banda, cal que la pròpia Generalitat es desconcentri, transferint personal, recursos i capacitats de decisió a les delegacions del Govern i a les direccions territorials dels departaments. D¿altra, cal una devolució de les polítiques i els serveis al territori, traspassant al món local ¿de forma no necessàriament simètrica¿ un conjunt de competències plenes i totes les competències d¿execució, llevat d¿excepcions justificades. Això obliga a introduir en la futura organització territorial elements de racionalització i d¿enfortiment de les estructures que, alhora que respectin el mapa municipal actual, garanteixin un sistema institucional eficaç i sostenible.

2. La reforma del Govern

Aquest àmbit de reforma pretén fer del Govern una màquina política eficaç, amb iniciatives com:

§  Reduir el nombre de consellers a un nucli reduït i cohesionat de ¿superconsellers¿ amb visió sobre una àrea integrada d¿actuació. Una estructura compacta podria tenir vuit consellers,[2] organitzats en tres àrees: institucional, de desenvolupament i social.

§  Assignar una vegueria a cada conseller, i combinar així la visió sectorial amb la visió territorial.

§  Crear viceconsellers com a responsables polítics delegats de subàrees d¿actuació (i així desapareixeria la figura del secretari sectorial).

§  Enfortir el centre del Govern (l¿oficina del president, la Presidència, el secretari del Govern...) amb la constitució d¿un nucli sòlid d¿estratègia política, de coordinació de polítiques i d¿avaluació.

§  Descarregar el Consell Tècnic i el Govern de decisions administratives i de funció pública.

Distingir entre conselleries i departaments

Inicialment, es definirien 35 o 40 departaments, a cadascun dels quals s¿assignaria un conjunt indivisible de competències i serveis entorn d¿un eix de política pública. El president assignaria diversos departaments a cada conseller. Les conselleries serien petits nuclis de suport al conseller, amb funcions d¿estratègia i avaluació. Els departaments, encapçalats per un secretari general, mantindrien estructures similars a les actuals. Aquest model milloraria l¿estabilitat de l¿Administració, facilitaria la distinció de responsabilitats i obriria els departaments a influències positives d¿altres nuclis de direcció política.

3. La reforma dels departaments

Aquesta reforma pretén millorar la organització i el funcionament dels departaments i enfortir les seves capacitats per al disseny de polítiques.

Distingir entre funcions polítiques i executives

Enfortir les capacitats per al disseny i l¿avaluació de les polítiques

Als departaments, les capacitats per pensar són escasses. Cal reforçar els nuclis estratègics dels departaments per desenvolupar funcions d¿estratègia i formulació de polítiques, de planificació, de suport a la presa de decisions, d¿avaluació, de benchmarking i de recerca, de coordinació intradepartamental i interdepartamental...

Reduir la dedicació dels departaments a la gestió operativa

Els serveis centrals dels departaments no són instruments adequats per a la gestió dels serveis. Els serveis finalistes i els centres de prestació els han de gestionar els ens locals, els serveis territorials, les empreses públiques o òrgans de gestió ad hoc, entitats no lucratives o empreses contractistes.

4. La reforma dels serveis públics

Aquesta reforma pretén impulsar la innovació en els serveis als ciutadans a fi de millorar-ne la qualitat, amb propostes entorn de dos eixos:

Apostar per la qualitat

Cal crear les condicions adequades perquè es multipliquin les iniciatives d¿innovació i qualitat en els serveis públics. Per això, caldria impulsar mecanismes com ara: cartes de serveis, certificacions ISO, benchmarking, models d¿excel·lència (EFQM, CAF o EVAM), premis i incentius a la innovació o sistemes de suggeriments dels empleats. Així mateix, caldria donar veu als ciutadans mitjançant un sistema integrat d¿atenció de queixes i suggeriments, de consells d¿usuaris i de mecanismes d¿avaluació periòdica de la qualitat dels serveis. Finalment, caldria garantir, en alguns casos, la lliure elecció de proveïdor.

Donar autonomia als centres de prestació de serveis públics i aproximar el seu control al territori

Cal responsabilitzar les escoles, els museus, els CAP, les presons o els centres de menors donant-los àmplies capacitats per a la gestió dels seus recursos humans, econòmics i materials. Complementàriament, cal atorgar als ens locals capacitats de control sobre els equipaments que operen en el seu territori.

5. La reforma de l¿ocupació pública i de la gestió de les persones

Els elements principals d¿aquest darrer eix de reforma són:

Crear l¿Alta Direcció Pública de Catalunya [3]

Aquesta iniciativa pretén impulsar la professionalització dels llocs directius de les administracions catalanes. Seria un sistema per proveir de directius qualificats, procedents de la funció pública o amb experiència de gestió en altres àmbits, aquells llocs de direcció que la Generalitat i les administracions que s¿adherissin voluntàriament al sistema decidissin cobrir per aquesta via.

Enfortir el col·lectiu de directius públics i millorar-ne la capacitació i integració

Cal millorar l¿acollida dels nous alts càrrecs i directius, assegurar la seva capacitació continuada i establir mecanismes de transmissió de valors i missatges corporatius. Una acció emblemàtica seria realitzar una convenció anual de tots els directius de la Generalitat.

Transformar l¿Escola d¿Administració Pública en l¿Escola de Govern de Catalunya

Aquesta nova Escola hauria de fonamentar-se en tres premisses: dedicació exclusiva o quasi exclusiva a directius i comandaments, abast interadministratiu i col·laboració amb les universitats i les escoles de gestió. A més de productes formatius, l¿Escola oferiria serveis de management development i esdevindria així un centre de suport al lideratge.

Crear els servidors públics de Catalunya, [4], per tal de connectar i donar identitat als empleats públics

Elaborar la Llei del servei públic de Catalunya, com a llei marc de l¿ocupació pública, per tal d¿assentar les bases d¿un sistema català integrat de funció pública que faciliti la gestió de polítiques intergovernamentals, generi sinergies entre administracions i faciliti la mobilitat del personal. La creació del Servei Públic de Catalunya pot obrir oportunitats per millorar la reputació de la funció pública i enfortir la cultura corporativa.

Millorar les capacitats de reclutament, selecció i adscripció

Cal construir per a l¿Administració una ¿marca¿ de qualitat en el mercat de treball, capaç de competir i atreure perfils adequats. També cal professionalitzar el reclutament i la selecció, amb la creació d¿una agència pública de selecció i mobilitat al servei de totes les administracions.

Replantejar la jornada i flexibilitzar els horaris de treball

Per què no acceptar ¿les 35 hores¿ reals a canvi de l¿europeïtzació dels horaris de treball? D¿altra banda, caldria crear llocs a temps parcial i explorar fórmules de teletreball.

Fer de l¿Administració ¿un lloc excel·lent per treballar¿

Cal establir un nou ¿contracte psicològic¿ amb els empleats, basat en la confiança, el reconeixement i el prestigi. Models com el de Great Place to Work[5] ens poden oferir informacions valuoses, mitjançant un estudi sobre el clima laboral i una anàlisi de les nostres pràctiques laborals. També ens poden proporcionar bones pràctiques de referència i a través d¿aquestes descobrir com empreses amb pitjors salaris i condicions laborals aconsegueixen empleats compromesos i motivats.

Reconstruir les relacions laborals sobre noves bases

Fins ara hem construït un model de confrontació. Direcció i sindicats s¿han vist i s¿han tractat com a enemics. La direcció ha caigut en dos errors: ha estat reactiva, deixant que fossin els sindicats els qui fessin els plantejaments, i ha estat dura amb els sindicats però tova amb els problemes. Ara cal limitar el rol i la influència dels sindicats a les funcions de defensa dels treballadors i cal construir confiança, tractant-los amb respecte, proporcionant-los tota la informació i invertint en la capacitació dels quadres sindicals.