Fonaments de l’estudi

Durant les últimes dècades diversos estudis sobre les xarxes han demostrat que hi ha una correlació lineal entre les característiques i el rendiment de les xarxes, i s’han centrat en la influència de les estructures de les xarxes sobre el seu rendiment. Tanmateix, aquests estudis no han intentat combinar les estructures de les xarxes amb altres característiques que poden explicar-ne el rendiment. L’estructura de la xarxa és una de les variables explicatives utilitzades per explicar-ne el rendiment, però el seu efecte pot ser petit o incert (Provan i Milward 1995; Schneider et al., 2003). Per tant, no pot ignorar-se la consideració d’altres característiques de les xarxes per explicar-ne el rendiment.

Característiques de les xarxes

S’analitzen quatre característiques de les xarxes. En primer lloc, s’analitzen les característiques estructurals/posicionals, que tenen a veure amb “qui parla amb qui”, “qui interactua amb qui” o “de quina manera la configuració dels models influeix sobre les accions”. Les xarxes són estructures mixtes que impliquen múltiples organitzacions o parts d’aquestes i en les quals una unitat no és simplement la subordinada formal de les altres sinó que té una disposició jeràrquica superior.

En segon lloc, s’analitzen les característiques del contingut interaccional, que tenen a veure amb quins continguts o relacions estan connectats a través d’una xarxa. El contingut està concebut per captar els significats que la gent vincula a determinades relacions (Mitchell 1969) i la qualitat d’aquestes relacions (Ostgaard i Birley 1994). Recentment, Berry et al. (2004) han posat l’èmfasi en els continguts, en “el context integrat i les expectatives institucionalitzades” de les xarxes que els acadèmics no han pres en consideració en l’explicació del “rol”. Aquests autors afirmen que “una relació de rol determinada (el contingut de la xarxa) pot estar relacionada amb l’autoritat, la influència, la informació, el matrimoni, el parentiu, l’intercanvi econòmic o una multitud d’altres significats contextuals, i no pot haver-hi cap rol sense una definició contextual d’aquest tipus” (Berry et al., 2004:530).

En tercer lloc, s’analitzen les característiques del procés cognitiu, que tenen a veure amb la manera en què els participants en la xarxa comparteixen les seves idees i n’aprenen les normes i les regles. S’emfasitza així el flux d’informació i de coneixement dins d’una xarxa. Si bé les xarxes comencen de manera molt semblant, tendeixen a aprendre coses diferents que afecten a si els diversos mecanismes d’aprenentatge col·lideixen i evolucionen, i a quan ho fan. Aprendre inclou la detecció i la correcció dels errors, la discrepància entre les regles i la pràctica real de la xarxa (Argyris i Schon, 1978).

I, finalment, s’analitzen les característiques estratègico-directives, que poden estimular la col·laboració i la cooperació que encoratja els participants en la xarxa a desenvolupar perspectives comunes per assolir un millor rendiment. Els acadèmics perceben les xarxes com una estratègia per resoldre conflictes o problemes que no se solucionen fàcilment a través d’una simple organització (per exemple, Agranoff i McGuire, 2001).

Metodologia i mesuraments de les dades

Per dur a terme aquest estudi es van analitzar 136 xarxes de programes de desenvolupament d’una força de treball. Aquestes xarxes inclouen ocupadors i proveïdors de serveis que participen en serveis de desenvolupament d’una força de treball (això és, formació i consultoria, o promoció i contractació laborals). Pel que fa als mesuraments dels resultats de les xarxes, aquest estudi utilitza dades mensuals de rendiment i indicadors de satisfacció del client. Per mesurar l’estructura de la xarxa s’utilitzen els conceptes de multiplexitat, densitat i centralització. Per al capital social de la xarxa es mesuren la confiança i la legitimitat. Per reflectir la detecció i la correcció d’errors i l’adaptació de nous canvis o normes es mesura l’aprenentatge de la xarxa. Per mesurar la gestió de la xarxa s’utilitzen l’estabilitat del programa i els canvis organitzatius. Per testar les relacions existents entre les característiques i el rendiment de la xarxa s’utilitzen anàlisis de regressió per mínims quadrats ordinaris i anàlisis de xarxa social.

Troballes i les seves implicacions

En primer lloc, els resultats de l’anàlisi de dades revelen que la multiplexitat de l’estructura de la xarxa està positivament associada amb el rendiment de la xarxa (ß=.105, p<.10). Aquest resultat abona que si els ocupadors han rebut uns serveis de desenvolupament de la força de treball que han estat prestats per diversos proveïdors de serveis, la xarxa és més susceptible de produir un millor rendiment. Les relacions múltiples i diverses entre els ocupadors i els proveïdors de serveis són susceptibles de crear unes relacions més sòlides i de propiciar més fàcilment l’intercanvi de beneficis dels serveis de desenvolupament de la força de treball.

En segon lloc, una de les troballes interessants és que hi ha una correlació negativa entre la centralització del proveïdor de serveis i el rendiment de la xarxa (ß= -.253, p<.001). Aquest resultat és diferent del de l’estudi de Provan i Milward (1995) en què van trobar que les xarxes comunitàries de salut mental més centralitzades conduïen a l’efectivitat de la xarxa. Per què aquest estudi produeix uns resultats diferents? En primer lloc, les xarxes objecte d’estudi són de naturalesa diferent. El servei comunitari de salut mental de Provan i Milward (1995) pot caracteritzar-se com un àmbit de servei molt específic en el sentit que la xarxa està formada per proveïdors de serveis especials i per organitzacions no lucratives que presten serveis de salut mental (i no serveis generals), per directors de cas ben formats o qualificats i per les famílies dels pacients. Aquestes xarxes contenen barreres (és a dir, personal o agències especials qualificats, programes especials de formació) per accedir-hi. En altres paraules, potser als proveïdors de serveis generals o a les organitzacions no lucratives els resultarà difícil participar en la xarxa de salut mental comunitària. En resum, hi ha algunes barreres d’accés dels proveïdors de serveis generals o d’altres organitzacions a la xarxa de salut mental comunitària. En canvi, en el cas de la xarxa de desenvolupament de la força de treball no sembla que hi hagi barreres d’entrada per als proveïdors de serveis generals o altres organitzacions, perquè els serveis de desenvolupament de la força de treball inclouen diversitat de serveis, com ara la formació o l’assessorament laboral, el transport, els serveis sanitaris o l’educació. Això significa que als proveïdors de serveis o a altres organitzacions o individus els resulta molt més fàcil entrar a la xarxa de desenvolupament de la força de treball. Per tant, és més probable que la diversitat de canals de proveïdors de serveis o de participants en la xarxa amb un poder relativament igual es tradueixi en una xarxa eficient i desitjable.

En tercer lloc, i tal com molts esperaven, el capital social de la xarxa té una correlació positiva amb el rendiment de la xarxa. Aquesta troballa suggereix que si en una xarxa de desenvolupament de la força de treball es dóna un nivell superior de confiança i de legitimitat entre els proveïdors de serveis, la xarxa tindrà un rendiment superior. En la pràctica, una xarxa amb nivells superiors de confiança i de legitimitat pot fer disminuir la probabilitat d’oportunisme i reduir la necessitat de dur a terme costosos processos de control (Nahapiet i Ghoshal 1999). Per consegüent, la xarxa pot reduir els costos de les transaccions (Putnam 1993). A més, una xarxa amb majors nivells de legitimitat pot difondre les normes o els valors compartits de la xarxa entre els seus participants. La xarxa pot crear congruència entre els valors o normes de la xarxa associats a les activitats dels seus participants individuals.

En quart lloc, aquest estudi revela que l’aprenentatge en xarxa té una correlació positiva amb el rendiment de la xarxa. L’aprenentatge compartit, per mitjà de la transmissió i l’intercanvi d’idees, de serveis i de missatges, és un component fonamental de les xarxes. Els canvis en les xarxes poden precipitar-se a causa de canvis reals o previstos de manera adaptativa. Per tant, el rendiment de la xarxa pot veure’s incrementat per un procés d’aprenentatge adaptatiu (per exemple, Carley 1998, 2002). Finalment, els resultats abonen l’existència d’una correlació positiva entre l’estabilitat de la xarxa i el seu rendiment. Aquesta troballa és coherent amb altres estudis (O’Toole i Meier, 2001; Milward i Provan, 2000). 

Aquest estudi proporciona les implicacions teòriques i pràctiques següents. Per explicar els determinants del rendiment d’una xarxa caldria tenir un coneixement més detallat de les seves característiques. L’estructura de la xarxa és una de les variables que n’expliquen el rendiment, però caldria reexaminar-ne l’efecte comprovant altres característiques de la xarxa, a fi d’aconseguir una descripció i una explicació més exhaustives. Si bé els resultats i les troballes d’aquest estudi són en certa manera de naturalesa exploratòria, esperem que la informació produïda i les implicacions de l’estudi puguin resultar d’utilitat als directors de desenvolupament de la força de treball, als responsables d’elaborar polítiques i als acadèmics a l’hora de dissenyar estratègies i plans més exhaustius que permetin millorar la prestació de serveis.

Referències

Agranoff, Robert i Michael McGuire

2001. ‘Big Questions in Public Network Management Research’. Journal of Public Administration Research and Theory 11(3): pàg. 295-326.

Argyris, C. i D. Schon

1978. Organizational Learning: A Theory of Action Perspective. Addison-Wesley.

Berry, Frances, Ralph Brower, Sang Ok Choi, W. Gao, H. Jang, M. Kwon i J. Word

2004. ‘Three Traditions of Network Research: What the Public Management Research Agenda Can Learn from Other Research Communities’. Public Administration Review 64(5): pàg. 539-552.

Carley, Kathleen M.

1998. ‘Organizational Adaptation’. Annals of Operations Research 75: pàg. 25-47.

Carley, Kathleen M.

2002. ‘Inhibiting Adaptation’. A: Proceeding of the 2002 Command and Control Research and Technology Symposium. Monterey, CA. Recerca basada en evidències.

Milward, H. B. i K. G. Provan

1998. ‘Principles for Controlling Agents: The Political Economy of Network Structure’. Journal of Public Administration Research and Theory 8: pàg. 203-221.

Mitchell, J. C.

1974. ‘Social Networks’. Annual Review of Anthropology 3: pàg. 279–299.

Nahapiet, J. i S. Ghoshal

1998. ‘Social Capital, Intellectual Capital and the Organizational Advantage’. Academy of Management Review 23: pàg. 242-266.

Ostgaard, A. i S. Birley

1994. ‘Personal Networks and Firm Competitive Strategy: A Strategic or Coincidental Match?’ Journal of Business Venturing 9(4): pàg. 281–305.

O’Tooler, Laurence J. i Kenneth J. Meier

1999. ‘Modeling the impact of public management: Implications of structural context’. Journal of Public Administration Research and Theory 9(4): pàg. 505-526.

Provan, K. G. i H. B. Milward

1995. ‘A Premliminary Theory of Interorganizational Network Effectiveness: A Comparative Study of Four Community Mental Health Systems’. Administrative Science Quarterly 40(1): pàg. 1-33.

Putnam, Robert

1993. Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton University Press.

Schneider, Mark, John Scholz, Mark Lubell, Denisa Mindruta i Matthew Edwardsen

2003. ‘Building Consensual Institutions: Networks and the National Estuary Program’. American Journal of Political Science 47(1): pàg. 142-157.

Simmel, Georg.

1917. ‘Individual and Society’. A: The Sociology of Georg Simmel. Traducció de K. H. Wolf. Nova York: Free Press.