Les humanitats en els estudis de lideratge

Al meu article titulat “The Two Cultures: The Place of Humanities Research in Leadership Studies” [“Les dues cultures: el lloc que ocupa la recerca en humanitats en els estudis sobre lideratge”] (Ciulla, 2019), comparo i confronto la recerca en humanitats i en ciències socials en els estudis sobre lideratge. El meu argument és que no podem entendre totalment els líders i el lideratge sense la saviesa que ens proporcionen les humanitats. L’article es basa en el llibre de Jerome Kagan (2009): The Three Cultures: Natural Sciences, Social Sciences, and the Humanities in the Twenty-first Century [“Les tres cultures: ciències naturals, ciències socials i humanitats al segle xxi”]. Kagan mostra que, malgrat les diferències, la recerca en ciència, en ciències socials i en humanitats té tres elements en comú:

1. Un conjunt de premisses inqüestionables que creen preferències per unes preguntes concretes i també per unes respostes concretes.
2. Una sèrie preferida d’instruments analítics per obtenir proves.
3. Un conjunt preferit de conceptes que formen part del nucli de les explicacions (p. 3).

I, si bé la metodologia de la ciència, la de les ciències socials i la de les humanitats són diferents, les tres s’interessen per estudiar els fenòmens de manera sistemàtica. A més, les ciències socials i les humanitats estudien les mateixes coses –la naturalesa humana i les interaccions de les persones a la societat.

Alguns filòsofs han assenyalat que les ciències ofereixen explicacions, mentre que les humanitats faciliten la comprensió (Von Wright, 1971). No obstant això, no podem comprendre sense una explicació, i viceversa. L’enfocament empíric quantitatiu de la recerca sobre lideratge es fonamenta en el mètode científic, és a dir, si apliquem el mètode correcte, n’obtenim unes conclusions sòlides. La recerca en humanitats depèn de la interpretació crítica o d’intentar entendre què signifiquen o què impliquen les coses. Comparada amb el mètode científic, la recerca en humanitats sembla més desordenada, perquè és subjectiva i té una càrrega de valors. Tanmateix, els estudis quantitatius sobre lideratge mai no són totalment objectius ni estan exempts de valoracions, com tampoc les seves conclusions.

Gran part de la literatura sobre lideratge publicada a les revistes de management són estudis basats en enquestes a diverses organitzacions. Els resultats d’aquests estudis solen ser molt limitats, malgrat les abundants cites dels seus autors a d’altres estudis relacionats. Aquests articles sovint utilitzen les cites en substitució dels arguments i les anàlisis. A vegades, les referències no són més que una rastellera de noms, perquè és evident que els autors no s’han llegit els articles. Un aspecte en què la recerca en humanitats és superior a la recerca empírica és en l’enfocament als textos i la seva interpretació. Els estudiants d’humanitats han de llegir detingudament les seves fonts i elaborar arguments per tal d’explicar el que hi han descobert. En una època en què la informació és tan abundant, la seva anàlisi crítica resulta tan necessària com la pròpia informació. Si bé les conclusions d’un estudi històric potser no semblen tan precises com les d’un estudi empíric científic, sovint són més generalitzables i poden motivar preguntes de recerca interessants i útils. Al cap i a la fi, la recerca en lideratge hauria de proporcionar informació útil per als líders i per al desenvolupament del lideratge.

Així doncs, per què les humanitats són essencials per comprendre el lideratge? La resposta és senzilla: el lideratge suposa un tipus específic de relació humana i moral que sol implicar compartir o perseguir uns objectius comuns. La literatura, l’art i la història amplien la nostra percepció sobre els valors i les interaccions socials. A més, ens ajuden a comprendre els factors contextuals que incideixen en la manera de respondre davant de situacions anàlogues. En definitiva, les humanitats ens proporcionen un ampli conjunt de narratives sobre la naturalesa humana i sobre el comportament humà.

Extraient la informació que ens proporcionen la filosofia, la història, la religió, la literatura i les arts sobre el lideratge, podem utilitzar les dades obtingudes per desenvolupar hipòtesis comprovables científicament sobre el lideratge. Combinar els coneixements de les humanitats amb l’anàlisi científica aportaria riquesa i profunditat a la recerca sobre lideratge, tan escasses en la literatura actual. Aquesta combinació de diferents enfocaments disciplinaris només es pot produir si, com assenyala Snow, formem els investigadors en humanitats i en ciències socials. La majoria dels estudis de doctorat formen els estudiants perquè siguin especialistes en matèries molt concretes, de manera que la cosa pot no ser fàcil. Una altra opció viable podria ser la col·laboració entre especialistes en humanitats i en ciències socials.

Les humanitats en la formació directiva i el lideratge

Per bé que l’objectiu del meu article és fomentar la recerca en humanitats en els estudis sobre lideratge, els arguments que hi exposo tenen implicacions també per a la docència i per a la recerca a les escoles de negocis. Les escoles de negocis no acostumen a oferir assignatures d’història, filosofia, art o literatura –llevat d’alguna assignatura optativa o d’ètica empresarial. Al cap i a la fi, el pla d’estudis ha de ser pràctic i compacte, perquè els seus graduats siguin competitius en l’actual mercat laboral i de MBA. Moltes escoles de negocis afirmen que la seva missió és formar líders empresarials. Però això no ho podríem deduir del que ensenyen i valoren. Sovint, les escoles de negocis i els estudiants posen més l’accent en les assignatures quantitatives que en les anomenades “soft”, com ara management. I, tanmateix, el lideratge no és qüestió de números. A diferència de les funcions quantitatives de finances i comptabilitat, mai no podrem substituir un líder per un robot o amb intel·ligència artificial.

El lideratge ètic i efectiu requereix l’habilitat de tenir una visió de conjunt, saber interpretar la informació, entendre les persones, avaluar el context i considerar els valors que informen la humanitat que compartim. La història ajuda a desenvolupar la perspectiva, i la literatura i l’art, les habilitats interpretatives. La filosofia, la religió i les arts ens introdueixen en debats sobre els valors morals, les emocions i les aspiracions humanes. Les humanitats estimulen la imaginació i proporcionen una base intel·lectual perquè els líders puguin desenvolupar unes visions atractives de les seves organitzacions o de la societat. Les humanitats ajuden a desplegar les capacitats que necessiten els líders empresarials per enfrontar-se a la pandèmia actual. La seva conducta per tal de sostenir el negoci i procurar la salut i el benestar dels seus empleats dependrà, en darrera instància, de com contemplin les seves pròpies accions en el context de la humanitat que compartim.

Joanne B. Ciulla és professora d’Ètica del Lideratge i directora de l’Institute for Ethical Leadership de la Rutgers Business School, Newark, NJ, Estats Units.

Referències

Ciulla, J. B. (2019): “The Two Cultures: The Place of Humanities Research in Leadership Studies”. Leadership, 15(4): 422-434.

Kagan J. (2009): The Three Cultures: Natural Sciences, Social Sciences, and the Humanities in the Twenty-first Century. Nova York: Cambridge University Press.

Von Wright, G. H. (1971): Explanation and Understanding. Ithaca, NY: Cornell University Press.