Sense voler generalitzar, el cas de les humanitats sovint es planteja defensivament, ja sigui argüint-ne el valor intrínsec o ben defensant-les en termes econòmics. I sovint són el tema és plantejat pels professors d'humanitats només per a ells mateixos.

L'Oxford Research Centre in the Humanities va voler desplaçar el punt del debat organitzant una sèrie de seminaris que portaven per títol Humanities and the Public Good, que van reunir professors d'humanitats, científics, responsables polítics i activistes per tal d'analitzar com les humanitats poden aportar valor a la societat.

Vam constatar que, reunint destacats pensadors de diferents disciplines i figures que no pertanyien a l'acadèmia, els paràmetres del debat canviaven, i la qüestió del valor de les humanitats en sortia reforçada.

Per què invertir en les humanitats?

El debat inaugural de la sèrie, In Everyone's Interests: What it Means to Invest in the Humanities -En interès de tothom: què vol dir invertir en les humanitats-, es va centrar en el tema que ha catalitzat el debat recent sobre quin valor aporta finançar les humanitats.

Va obrir el debat el Dr. Earl Lewis, president de l'Andrew W. Mellon Foundation, un dels organismes de finançament de les humanitats més importants del món. Va començar preguntant per què hauríem d'invertir en les humanitats quan tots els titulars dels diaris diuen que la nostra època és la de les cèl·lules mare i que 'la llista de necessitats humanes que requereixen el nostre suport és infinita'. La resposta, segons ell, consisteix 'a entendre i a expressar no defensivament el paper de les humanitats en l'educació dels ciutadans per a un món complex i interconnectat'.

Els altres panelistes del debat van fer justament això: en van presentar arguments des de perspectives disciplinàries diferents. El professor Hermione Lee va assenyalar que, per bé que 'és perfectament raonable parlar de la 'utilitat' de les humanitats, tampoc no hem de renunciar a dir que el valor de les humanitats és entendre el passat i així ajudar a entendre el món canviant i fragmentat en què vivim'. Charlotte Higgins, redactora en cap d'art de The Guardian, va afegir que 'ningú no ha trobat encara una forma que permeti mesurar, de forma efectiva, l'impacte que tenen les arts' i, per tant, estan 'condemnades al fracàs' pels sistemes de finançament que prioritzen l'impacte i els resultats. I va reclamar que les humanitats 'es desprenguin del sistema de valors de les ciències, perquè siguin lliures d'acomplir la seva labor'.

El professor Marcus du Sautoy, un dels matemàtics més eminents del Regne Unit, va esmentar els beneficis que comporta departir amb els experts en humanitats per tal d'aprendre sobre narratives i trobar formes diferents de parlar de la ciència. 'La ciència no consisteix solament a descobrir, sinó també a comunicar', va afirmar i, 'si no s'inverteix en humanitats, la ciència se'n ressentirà'. Més tard, es va estudiar la relació entre les humanitats i les ciències en un seminari titulat 'Dues cultures o una empresa compartida?: la ciència i les humanitats'.

Les humanitats en l'àmbit global: un context comparat i connectat

Fins ara, els debats sobre el valor de la humanitats s'han enfocat sovint des de la perspectiva occidental, malgrat que els treballs més interessants en aquest tema s'estan desenvolupant a Àfrica i Àsia. Ens hem volgut assegurar que ja no es tracta simplement d'un debat occidental. Per això, el congrés titulat Activist Humanities in the World -Les humanitats activistes al món- va aplegar 30 destacats activistes, acadèmics i artistes de tots els continents per tal d'analitzar el paper actiu de les humanitats en un context comparatiu i connectat. El congrés fou organitzat conjuntament per l'Escola d'Estudis Orientals i Asiàtics (SOAS), la Universitat de Delhi, la Universitat de Virgínia (UVA) i la Universitat de Nanjing, amb el suport del British Council i de l'Ertegun House.

Durant els debats interactius del panel, els experts van demostrar que les seves recerques sobre les humanitats no les fan en abstracte, desmentint la imatge usual de l'estudiós tancat en una biblioteca, envoltat de llibres. Per exemple, el professor Lai Olurode (comissionat nacional del principal organisme de gestió electoral de Nigèria) ha estudiat el paper dels acadèmics a Àfrica i va conclòs que 'a la majoria dels països africans, les elits acadèmiques consideren que tenen el paper de mantenir els valors socials i es veuen com els portaveus i els aliats dels més oprimits de la societat'.

El professor Olurode ha treballat en temes de desigualtat social, sociologia política i gènere, i ha fet molts estudis per al programa de Desenvolupament de les Nacions Unides. Com a comissionat nacional de principal organisme de gestió electoral de Nigèria (la Comissió Electoral Nacional Independent), les seves recerques sobre sociologia política han estat molt útils amb vista a la fidelitat electoral i la seguretat en les eleccions. Aquest és només un exemple d'un acadèmic que està aplicant les metodologies i les visions de les humanitats a qüestions polítiques i socials contemporànies.

Observar les humanitats a escala global fa canviar la narrativa; les humanitats ja no estan en una època de declivi, sinó que poden acomplir un paper fonamental per combatre l'opressió.

De quina manera les humanitats poden contribuir al govern de les institucions públiques?

En un seminari sobre les humanitats i la universitat moderna -Humanities and the Modern University-, la professora Teresa Morgan va dirigir un panel sobre què poden ensenyar les humanitats a la universitat moderna i a d'altres institucions. La professora Morgan va assenyalar que 'una de les característiques més distintives de les humanitats és el seu pluralisme' i que 'més enllà de tot el pluralisme que vulguem hi ha la poderosa intuïció que la veritat, la justícia i fins la bondat són categories amb sentit'. Ha estudiat que reclamar la veritat ens obliga a debatre amb els altres i a cercar el consens, i ha observat que els estudiants d'humanitats adopten punts de vista sobre els seus temes d'interès, una cosa molt necessària però que també té els seus riscos, ja que implica fer una elecció que tindrà unes conseqüències decisives. Aquest és, segons ella, 'el millor model que tenim per al pensament ètic col·lectiu a les institucions i a la societat, i sobre elles. Si volem pensar com a institucions o com a grups socials, hem de tenir unes opinions assenyades i positives, i estar disposats a debatre amb els altres si són correctes o no'.

La professora Morgan va parlar d'una segona característica de les humanitats, que també es pot utilitzar per als mètodes de presa de decisions col·lectives. Segons ella, les disciplines de les humanitats ens mostren 'una gran diversitat de mons i de formes de veure les coses', i això 'ens obre la imaginació a les múltiples possibilitats que ens ofereix el món en què vivim'. Això ens ajuda, sosté Morgan, a pensar creativament en el nostre futur i en com podem ser com a institucions.

Aquestes formes de pensar que ens ofereixen les humanitats poden tenir un impacte significatiu en la governança de les institucions i de les organitzacions no lucratives. És essencial que les organitzacions sàpiguen adaptar-se i reaccionar davant de l'entorn canviant en què es troben i operen. D'entre les organitzacions no lucratives, s'hi inclouen no tan sols els museus i les biblioteques, sinó també els hospitals i les entitats benèfiques, i la seva supervivència i sobretot la seva rellevància per a la societat són el que ens humanitza. Possiblement, aquestes institucions són els llocs des d'on es difon i es comunica la recerca al gran públic. Mesurar l''èxit' d'una organització no lucrativa pot ser difícil. Sovint es recullen les dades quantificables, per exemple, les llistes d'espera dels hospitals. Però la capacitat d'observar i de qualificar les experiències i d'incidir sobre els pacients en general oferiria una perspectiva més àmplia de l''èxit' d'un hospital. Tenir una estructura de governança i unes polítiques que garanteixin que això no tan sols és possible, sinó també recomanable, de forma interdisciplinària, és la garantia que l'organització no lucrativa es beneficiarà de la recerca multidisciplinària i dels nous enfocaments que se'n derivin. La debat sobre l'enfocament multidisciplinari dins les organitzacions no lucratives segueix en curs i incorpora la consideració de la rellevància de l'enfocament, però també dels resultats. Junt amb el debat i la justificació de la importància de les humanitats, hi ha també la constatació que les humanitats ja formen part naturalment d'aquest entorn, i que la governança i les polítiques han d'incorporar un enfocament humanístic. 

El futur de les humanitats

Ens va sorprendre l'interès que va suscitar el debat sobre Humanities and the Public Good, tant a la Universitat d'Oxford com entre el gran públic. Al debat inaugural, hi van assistir més de 450 persones (amb una cua de persones que esperaven que algú renunciés a la seva invitació), que van omplir de gom a gom l'aula més gran d'Oxford. Entre els assistents, hi havia representants del govern local, d'organitzacions ciutadanes i artístiques, i també un grup de més de 100 estudiants d'entre 17 i 18 anys de tot el Regne Unit.

El debat ha continuat després a través dels canals online i s'ha estès arreu del planeta, arribant a països com Noruega, els Estats Units i Austràlia, cosa que ens ha permès establir col·laboracions amb centres d'humanitats a escala internacional.

Això ha mostrat el desig de fer un debat seriós i interdisciplinari sobre com les humanitats poden contribuir a concebre el canvi social, la governança i el bé públic. La quantitat sorprenent de persones i d'organitzacions que s'han interessat en aquests temes ens fa confiar que el futur de les humanitats està garantit. Tanmateix, encara queda molt camí per fer - el finançament de les humanitats encara està amenaçat - i, fins i tot en el cas que el finançament estigui assegurat, ens hauríem de continuar preguntant quin és el valor de les humanitats. El seu valor no s'hauria de donar per descomptat, sinó posar-se a prova contínuament i, amb sort, justificar-se constantment.

Victoria McGuinness és la directora executiva de TORCH | The Oxford Research Centre in the Humanities de la Universitat d'Oxford. Hannah Penny és la directora d'Actes i Comunicacions de TORCH | The Oxford Research Centre in the Humanities de la Universitat d'Oxford.