Com a part del VII Projecte marc de coordinació per a la cohesió del sector públic en el futur (COCOPS), s'ha realitzat una recerca per conèixer les percepcions de diversos grups de professionals -directius del sector públic, assessors i responsables sindicals- i acadèmics sobre les tendències actuals de la reforma del sector públic i el futur de l'Administració pública, en termes pràctics i acadèmics. La crisi financera ha portat les dues parts a fer un examen de consciència (d'altra banda molt necessari) fins al punt que avui és més rellevant que mai la recerca que busca superar la divisió entre l'àmbit acadèmic i el professional. En aquest breu article, es presenten algunes dades de diverses entrevistes i enquestes relacionades amb el COCOPS, per intentar mostrar en què difereixen els punts de vista acadèmic i professional i en què poden coincidir.

Es va demanar als assessors i els representants sindicals del sector públic de deu països europeus (Alemanya, Bèlgica, Espanya, Estònia, França, Hongria, Itàlia, Noruega, els Països Baixos i el Regne Unit) que indiquessin les tendències principals que havien configurat la reforma del sector públic els darrers cinc anys, i diguessin quines tendències, segons ells, marcarien el futur de l'Administració pública. En una enquesta adreçada a acadèmics de totes les administracions públiques europees, se'ls formulaven les mateixes preguntes, mentre que en una altra enquesta a alts executius del sector públic de 20 països europeus se'ls preguntava sobre les tendències en l'Administració pública dels darrers cinc anys, en els contextos específics de cada país.

  Figura 1: Principals tendències del sector públic dels darrers cinc anys

Com es pot veure en aquesta taula, hi ha un acord general sobre les principals tendències que han configurat el sector públic els darrers cinc anys, amb unes opinions bastant coincidents entre els directius del sector públic, els assessors i representants sindicals i els acadèmics. Tanmateix, els directius del sector públic veuen amb més força que una tendència fonamental és millorar la qualitat del servei, mentre que els assessors, els representants sindicals i els acadèmics consideren que la transparència i l'obertura han de ser la tendència més important de la reforma. Des d'una òptica més negativa, tots els grups opinen que la confiança ciutadana en el govern ha experimentat el descens més significatiu els darrers cinc anys. La principal diferència d'opinió s'observa pel que fa a la participació ciutadana. Mentre que els directius del sector públic diuen que ha disminuït els darrers cinc anys, els acadèmics consideren que ha augmentat.

També hi ha un significatiu acord sobre què ha motivat aquestes tendències. Tant els directius com els acadèmics consideren que les reformes: 1) han consistit fonamentalment a reduir costos (i no a millorar el servei); 2) han estat de dalt a baix (i no de baix a dalt); 3) no han involucrat el públic; 4) han estat degudes a la crisi i a incidents (no han estat planificades), i 5) han estat protestades pels sindicats. Tanmateix, s'han observat algunes diferències menors sobre com els dos grups han qualificat els principals impulsors de la reforma. Els directius del sector públic veuen amb més força que les reformes han estat de dalt a baix, dirigides pels polítics i protestades pels sindicats, mentre que els acadèmics consideren que han estat bastant més importants les retallades de costos i les reformes forçades per la crisi.

Aquestes percepcions de les reformes que s'han produït els darrers cinc anys també han influït en la manera com els diferents grups perceben el futur de l'Administració pública i la reforma del sector públic. Els acadèmics i els professionals creuen que les reformes del sector públic a Europa seguiran venint marcades per factors externs i per grans tendències - la crisi econòmica, la demografia, qüestions polítiques o d'altre tipus-, i també per factors organitzatius i de gestió propis del sector públic. Si bé els dos grups tenen visions diferents sobre les tendències que configuraran l'Administració pública i la reforma del sector públic els propers cinc anys, hi ha un cert acord que aquestes tendències seran, en gran part, la continuació dels moviments actuals de reforma del sector públic.

Gran part de l'atenció dels professionals se centra en la innovació en la prestació del servei. Observen alguns moviments que a favor de privatitzar més la contractació pública com a forma de prestació dels serveis i, alhora, destaquen un increment de la centralització i del desenvolupament de la cooperació i la col·laboració entre els diferents actors en la realització de les polítiques. Una altra font d'innovació en la prestació del servei -la digitalització- és vista pels professionals i, en menor grau, pels acadèmics com una tendència creixent molt relacionada amb la transparència, l'obertura i, en menor mesura, la millora de la qualitat del servei.

Les mesures relacionades amb l'eficiència i el rendiment són una altra orientació que tant els acadèmics com els professionals esperen que adoptin les tendències de reforma en el futur, però hi ha una certa confusió sobre quin lloc ocuparan aquestes mesures dins el context més ampli de la reforma del sector públic. Si bé els acadèmics prediuen que es farà més atenció a les tendències més específiques del mesurament i la gestió de l'acompliment, els representants sindicals i els assessors preveuen un conjunt més ampli de reformes, que inclouran algunes altres facetes de les idees de la nova gestió pública. Tanmateix, per bé que els acadèmics preveuen que es farà més atenció a la gestió de l'acompliment, prediuen que disminuirà el paquet ampli de reformes a l'estil de la NGP. L'orientació constant a millorar l'eficiència no és molt ben vista pels enquestats, ja que tant els professionals (principalment, els assessors i els representants sindicals) com els acadèmics creuen que es continuaran implementant solucions a curt termini sense tenir en compte el seu impacte a més llarg termini.

            Figura 2

Potser no és cap sorpresa que hi hagi menys acord sobre què oferirà el futur i que mereixi molta atenció la continuació d'algunes tendències que ja s'estan desenvolupant, com les mesures relacionades amb l'austeritat. Hi ha hagut bastant desacord entre els acadèmics als quals s'ha demanat que indiquin les tendències que consideren que s'incrementaran o disminuiran els propers cinc anys. De fet, les tres tendències principals que, segons els acadèmics, tendiran a créixer els propers cinc anys (gestió de l'acompliment, governança de la xarxa i rendició de comptes) ja figuraven a la llista de les deu tendències principals que més probablement disminuirien els propers cinc anys.

Vistes des del context més ampli del projecte COCOPS, aquestes conclusions indiquen que es poden fer algunes millores en la manera com els acadèmics i els professionals duen a terme les seves recerques. Els processos de reforma haurien d'estar relacionats clarament amb els objectius i tenir més en compte els factors externs que poden determinar l'èxit d'aquestes reformes. La recerca més pràctica, en aquests moments, se centra principalment en el mesurament i en la gestió de l'acompliment, en els mecanismes de mercat, en la corporatització i l'agencificació i en la contractació externa, però considerablement menys en els canvis en els productes o en els resultats derivats de la reforma. Les avaluacions ex ante de les reformes millorarien la capacitat d'entendre les possibles conseqüències volgudes i no volgudes, mentre que les avaluacions ex post de la reforma ajudarien a garantir que les reformes futures responen adequadament als objectius fixats pels dissenyadors de les polítiques.

Els acadèmics de l'Administració pública també han de procurar garantir que la disciplina acadèmica de l'Administració pública continuï essent rellevant a la pràctica. Preguntats sobre l'estat d'aquesta disciplina, els acadèmics entrevistats opinen que les tendències més destacades de la disciplina són cercar una més gran comparació internacional, la interdisciplinarietat, l'especialització temàtica i l'anàlisi quantitativa. Per contra, consideren que l'anàlisi qualitativa, la recerca orientada a la pràctica i la recerca sobre la construcció de teories són les tendències menys significatives en la configuració de la disciplina. En comparar el que pensen que hauria de ser la disciplina amb el que pensen que és realment, els acadèmics diuen que s'està convertint en una disciplina més especialitzada temàticament i més centrada en l'anàlisi quantitativa, encara que consideren que això no hauria de ser així. En canvi, hi ha bastant discrepància entre les valoracions de la disciplina com a constructora de teories, que segons els estudiosos ho hauria de fer més. El mateix pot dir-se a propòsit de l'enfocament qualitatiu i de la recerca comparativa a escala internacional.

Figura 3: Comparació entre l'Administració pública 's'està convertint en' i 'hauria ser' (N = 280)

Aquest gràfic assenyala els aspectes de la disciplina que poden millorar o empitjorar en el futur i que ajudaran a determinar-ne la rellevància. La comparació internacional és un aspecte que els acadèmics poden desenvolupar com a forma per millorar la informació comuna i compartir les millors pràctiques per a la reforma, des de diferents enfocaments, i molts veuen que això pot ser beneficiós. Així mateix, la interdisciplinarietat ofereix punts de vista alternatius per comprendre els enigmes de l'Administració pública. Tanmateix, sembla que hi ha el perill de la superespecialització de la recerca acadèmica però, d'altra banda, que els acadèmics descuidin la faceta de construcció de teories que ha de tenir la disciplina, si no es vol separar de la recerca més orientada a la pràctica. Si bé la recerca duta a terme en el marc de COCOPS sobre el futur de l'Administració pública destaca, tant des del punt de vista acadèmic com pràctic, alguns possibles desenvolupaments positius en un futur proper, també assenyala algunes àrees en què caldrà fer un treball addicional si vol continuar essent rellevant des del punt de vista pràctic i, alhora, teòricament i metodològicament rigorosa.

Wieke Blijleven és ajudant de recerca del Departament d'Administració Pública de l'Erasmus Universiteit Rotterdam. Dion Curry és investigador del Departament d'Administració Pública de l'Erasmus Universiteit Rotterdam. Steven Van de Walle és professor d'Administració Pública de l'Erasmus Universiteit Rotterdam, membre de l'Institut de Direcció Pública de la K.U. Leuven i membre sènior del Netherlands Institute of Government (NIG).

Més informació i text íntegre dels informes (incloses les enquestes i entrevistes) a: http://www.cocops.eu