Així mateix, la Unió Europea (UE) ha reconegut la importància de l’estil cooperatiu i negociador per a la innovació. Amb referència a l’estratègia de Lisboa (O’Sullivan, 2005; Veggeland, 2007), la UE actualment dóna molta importància al mètode obert de coordinació (MAC). Els darrers set o vuit anys, el MAC s’ha convertit en la nova forma horitzontal i participativa de desenvolupar, de forma innovadora, les polítiques de la UE cada vegada en més àrees, en substitució de l’antic mètode comunitari, que generava un sistema molt més inflexible i conflictiu (Hayward i Menon, ed., 2003).

Models socials i tradicions

“Els elevats impostos i les fortes ‘xarxes de seguretat’ s’oposen a una economia de mercat pròspera?” Aquesta és la pregunta que es formula Jeffrey D. Sachs a l’edició de Scientific American de novembre de 2006. Esmenta l’economista Friedrich August von Hayek, partidari del lliure mercat, el qual els anys quaranta va assenyalar que un govern centrat en l’estat i una tributació elevada eren el “camí cap a l’esclavitud”, una amenaça a la llibertat i al comportament innovador, i conclou que: “Von Hayek anava errat. En les democràcies fortes i vitals, un estat del benestar generós, amb un alt novell de seguretat social i de protecció de l’ocupació, no és un camí cap a l’esclavitud sinó cap a la justícia, la igualtat econòmica i la competitivitat internacional (Sachs, 2006). La referència a aquesta conclusió és el cas dels moderns estats del benestar nòrdics.

Malgrat això, el meu plantejament és que els moderns estats nòrdics no s’han desenvolupat aïlladament, és a dir, que el seu desenvolupament no és una prolongació unidimensional ni dependent del model tradicional de l’Estat del benestar escandinau (Kuhnle, 2000). Les idees administratives bàsiques i els principis organitzatius procedents d’altres models socials i tradicions administratives (Knill, 2001) han traspassat les fronteres i s’han incorporat al model escandinau originari. En el context europeu, l’atenció majoritària dels experts, a escala econòmica i política, s’ha centrat en la noció de “flexeguretat” (flexicurity) (que al·ludeix a la flexibilitat del mercat laboral, combinada amb la seguretat social) i la política que s’hi orienta (Jensen i Neergaard Larsen, 2005). Aquesta política constitueix una innovació en el sector públic, i s’ha imposat per mitjà de processos que han travessat les fronteres i han generat una combinació de la política tradicional del benestar universal dels països nòrdics amb noves estratègies reguladores (Veggeland, 2006; Pollitt i Boeckaerd, 2004: 182-202). La veritat és que la idea de l’estat del benestar sobre la seguretat social i la protecció de l’ocupació ha mantingut la seva importància essencial malgrat el fort impacte de les idees liberals anglosaxones (Veggeland, 2007).

Mercat laboral flexible

Els països escandinaus tenen una llarga història compartida i han experimentat desenvolupaments socials i econòmics similars. La característica més comuna dels seus sistemes és un estat del benestar molt desenvolupat, caracteritzat per l’universalisme, que significa que tots els ciutadans tenen dret als mateixos beneficis socials bàsics i a la protecció del lloc de treball, una elevada despesa social, alts impostos i un sector públic molt ampli. Amb això han aconseguit un alt índex de flexibilitat del mercat de treball i estan molt prop d’assolir a l’objectiu de Lisboa, d’un índex general del 70%.

Si bé no han inventat l’estratègia de Lisboa, els països membres escandinaus de la UE s’hi senten molt còmodes –especialment amb el seu triple enfocament inicial en la reforma econòmica, l’ocupació i la inclusió social, en una economia basada en el coneixement i amb un govern regulador. La similitud entre les prioritats de Lisboa i les accions precedents i actuals dels països nòrdics ha fet que alguns autors es preguntessin si l’agenda de reformes de Lisboa no va ser només un intent ambiciós per part d’aquests països de deixar una empremta del seu model de flexeguretat en el model social i econòmic d’Europa (Janssen, 2005). Probablement, això és així. Les reformes de Lisboa representaven un model tipus anglosaxó divisiu, que funcionava de forma molt diferent del model escandinau pel que fa al treball i a la política social. El concepte escandinau de benestar universal, combinat amb les polítiques de relacions laborals, es caracteritza per una sèrie d’accions encaminades a millorar les habilitats dels aturats; fomenta que aquests es mantinguin actius, que busquin nous treballs i que es formin al llarg tota la vida, etc., i ajuda a generar flexeguretat (Ferrera i Envoltis, 2000; Europe’s World, 2005).

L’avantatge de la flexeguretat

Al meu llibre Lessons from Scandinavia, tracto la qüestió següent: De quina manera la tradició escandinava centrada en l’estat, l’actual “model nòrdic” en el marc de les regulacions de la UE, fa possible l’existència d’un mercat de treball flexible, baixos índexs d’atur, poques desigualtats, una alta productivitat laboral, amb una despesa pública elevada (Veggeland, 2007). Des d’una perspectiva neoliberal, la combinació d’aquestes realitats socials seria impossible, ateses les poques prioritats que té el sector privat en els països nòrdics i l’alt grau de protecció laboral (Veggeland, 2004).

Naturalment, no hi ha un únic factor que expliqui aquest fet. Els estudis arriben a la conclusió interessant que, a més de l’activa política del mercat de treball nòrdica (ALMP), la clau és la “seguretat social universal” (Pierson, ed., 2001; Iversen, 2005). En el sistema de benestar universal escandinau, la seguretat social dels treballadors/la població activa no depèn principalment de l’assegurança privada o de l’empresa. La seva seguretat social ha de ser, i així és, per estímuls institucionals que depenen de la trajectòria i es basen en acords de benestar públic amb cobertura universal i vàlids en qualsevol lloc de treball. Per tant, l’acord bàsic de seguretat social facilita a tots els treballadors la mobilitat i el canvi de lloc de treball, i ofereix l’oportunitat de trobar un lloc de treball nou i més adequat, que s’ajusti millor a les seves competències. El sistema de seguretat social universal, l’assegurança social, les tarifes i l’accés als beneficis del benestar i la seguretat social són idèntics, independentment del lloc geogràfic i del treballador, ja que són universals.

D’aquesta manera, es demostra que l’alta productivitat, els ingressos i la igualtat social es poden combinar positivament, i que les ALMP poden garantir que les persones perdin el mínim temps possible fora dels seus treballs. A més, confirma que la formació i l’aprenentatge al llarg de tota la vida, com també el desenvolupament de les habilitats dels treballadors, són factors clau per tal de disposar d’una població activa competitiva i dinàmica, i que la flexibilitat el mercat laboral i la seguretat social universal no són contradiccions sinó condicions prèvies.

Bibliografia

EPC Working Paper (2005): “The Nordic model: A recipe for European success?” EPC Working Paper, 20.

Europe’s World: The Only Europe-wide Policy Journal. Tardor.

Ferrera, M.; Rhodes, M. (ed.) (2000): Recasting European Welfare States. Londres: Frank Cass.

Hayward, J.; Menon, A. (ed.) (2003): Governing Europe. Oxford: Oxford University Press.

Iversen, T. (2005): Capitalism. Democracy and Welfare. Cambridge: Cambridge University Press.

Janssen, D. (2005): “Retreat or relaunch: choices for the Lisbon agenda”. Europe’s World: The Only Europe-wide Policy Journal. Tardor, p. 56-66.

Jensen, H.; Neergaard Larsen, J. (2005): “The Nordic labour markets and the concept of flexicurity”. EPC Working Paper, 20: 56-66.

Knill, Chris (2001): The Europeanization of the National Administrations. Cambridge: Cambridge University Press.

Kuhnle, S. (2000): “The Scandinavian Welfare State in the 1999s: Challenged but Viable”. A: Ferrera, M.; Rhodes, M. (ed.) Op. cit, p. 209-228.

O’Sullivan, D. (2005): “Prize pupil or prodigy? The Nordic model and the Lisbon reform agenda”. EPC Working Paper, 20, p. 32-37.

Pierson, P. (ed.) (2001): The New Politics of the Welfare State. Oxford: Oxford University Press.

Pollitt, Ch.; Bouckaert, G. (2004): Public Management Reform. A Comparative Analysis. Oxford: Oxford University Press.

Røvik, K. A. (2007): Trender og translasjoner. Ideer som former det 21. århundrets organisasjon. Oslo: Universitetsforlaget.

Sachs, J. D. (2006): “Welfare states, beyond Ideology”. Scientific American, novembre, p. 20.

Veggeland, N. (2004): The Competitive Society. How democratic and effective? Kristiansand: Norwegian Academic Press.

Veggeland, N. (2006): “Public Sector Innovation in Regulatory Regimes: On Scandinavian path-dependence·. Paper presentat a la Colombia University, Nova York. Lillehammer: Lillehammer University College, Centre for Public Policy Innovation.

Veggeland, N. (2007): Paths of Public Innovation in the Global Age: Lessons from Scandinavia. Cheltenham, Regne Unit; Northampton, MA, EUA: Edward Elgar.