Populars, però difícils de gestionar

Imaginem l'escena següent: Diverses organitzacions no lucratives es reuneixen i decideixen col·laborar per influir conjuntament en les polítiques educatives de la ciutat. Totes coincideixen que les polítiques actuals no protegeixen prou els drets dels immigrants. Així, en alguns centres escolars no s'ofereix prou suport als infants acabats d'arribar; en d'altres hi ha poca oferta de cursos de segona llengua, a més de l'anglès, i no s'imparteixen bé; les zones més densament poblades de la ciutat i en les quals viuen primeres i segones generacions d'immigrants tenen menys centres educatius (i menys qualificats); i els infants indocumentats, per la seva situació, solen xocar amb barreres administratives a l'hora de sol·licitar ajudes escolars. En la segona reunió, els directors de cada una d'aquestes organitzacions analitzen com poden actuar junts i comencen a gestar una estratègia de sensibilització (advocacy) conjunta. El director d'una organització que atén bàsicament sinoamericans de primera i segona generació proposa fer un seguit de reunions amb l'alcalde de la ciutat i el regidor d'Educació. Per a la representant d'una altra organització, aquesta estratègia legitimaria tot un conjunt de situacions injustes ¿la seva organització treballa bàsicament amb immigrants llatinoamericans indocumentats¿ i proposa convocar una manifestació per pressionar l'alcalde. El director d'estratègies de sensibilització d'una altra organització, els membres de la qual són principalment mexicans, opina que és fonamental exigir una educació bilingüe, a la qual cosa el dirigent d'un sindicat respon que aquesta reivindicació seria contraproduent i que en aquests moments no és una prioritat. Les discrepàncies sorgides entre les diferents organitzacions no lucratives refreden l'entusiasme inicial i el projecte de col·laboració finalment s'estronca.

La situació fictícia que acabem de veure no deixa de ser una mera simplificació, però hauria de servir d'exemple per il·lustrar les dificultats que comporta aconseguir que diferents organitzacions arribin a treballar conjuntament. De fet, tothom sap que la gestió de xarxes orientades a objectius constitueix una tasca intrínsecament difícil i una opció gens senzilla (Human i Provan, 2000). Els experts en aliances comercials calculen que més del cinquanta per cent d'aquestes aliances fracassen (Kelly, Schaan i Jonacas, 2002; Park i Ungson, 2001). No hi ha dades sobre els índexs d'èxit registrats en el cas de xarxes públiques o no lucratives, però Huxham i Vangen (2000c) han determinat que les aliances sucumbeixen moltes vegades al que ells han anomenat inèrcia col·laborativa. En general, resulta difícil gestionar les xarxes per la seva complexitat (Park i Ungson, 2001) i pel fet que les col·laboracions són dinàmiques i ambigües (Huxham i Vangen, 2000a). Aquest llibre sosté que les xarxes orientades a objectius són difícils de gestionar perquè impliquen una tensió inherent entre la diversitat i la unitat dels seus membres.

En el context de les xarxes organitzatives, unitat significa que tots els membres de la xarxa coincideixen, sense cap divergència. Per la seva banda, diversitat significa que hi ha variabilitat en trets d'ordre estructural i institucional entre els membres de la xarxa, no solament diferències en demografies i cultures organitzacionals, sinó també pel que fa a factors comparables en els camps i les poblacions de les organitzacions (per exemple, pressupost, mida o objectius). Dirigir una xarxa comporta la necessitat d'abordar simultàniament la unitat i la diversitat, generant una tensió que resulta paradoxal: en escenaris fragmentats com són les xarxes, les possibilitats d'aconseguir un avantatge de la col·laboració depenen de la capacitat que tingui cada soci per aportar recursos al grup. Tanmateix, aquesta diversitat tan necessària és una funció de la diferència organitzativa que revela l'existència de conflictes en la col·laboració (Bingham i O'Leary, 2008; Huxham i Beech, 2003). Aquesta tensió és el fil conductor del llibre.

En general, el coneixement actual sobre les xarxes apunta d'una manera implícita cap al concepte de tensió (la dualitat d'objectius i/o processos contradictoris coexistents) i indica que la gestió de les tensions té conseqüències sobre l'èxit de la xarxa. De manera més explícita, estudis anteriors han determinat el que podria ser molt bé la tensió central existent en les xarxes: la tensió paradoxal entre unitat i diversitat (Ospina i Saz-Carranza, 2010). Sorprèn l'escassa atenció dedicada a aquesta tensió si es compara amb la tensió integració/diferenciació, avui normal i pròpia d'organitzacions individuals (Lawrence i Lorsch, 1967).

Aquesta tensió ofereix als gerents moltes possibilitats per comprendre la naturalesa de les xarxes ¿i als estudiosos per elaborar teories i generar coneixement en el camp dels estudis de l'organització. El llibre conté alguns conceptes de gran utilitat per als professionals, conceptes que, lluny d'obviar els aspectes més complexos del tema, serveixen de marc rector per abordar aquests aspectes.

La gestió de xarxes orientades a objectius

Cada vegada es recorre més a les xarxes interorganitzatives orientades a objectius com a mecanisme d'organització enfront de problemes complexos, especialment en el sector públic i en el no lucratiu. Amb tot, gestionar aquestes xarxes és una labor àrdua. El llibre mostra com es gestionen les xarxes que funcionen d'una manera satisfactòria.

Més concretament, aquest llibre se centra en les xarxes organitzatives orientades a objectius i no en les xarxes socials (o fortuïtes) integrades per persones que interconnecten d'una manera casual. Una xarxa interorganitzativa és una relació cooperativa de llarg recorregut entre organitzacions en la qual cada entitat manté el control sobre els seus propis recursos, però decideix juntament amb les altres tot el que es refereix a l'ús col·lectiu d'aquests recursos (Brass, Galaskiewicz, Greve i Tsai, 2004). Aquests acords de caràcter cooperatiu reben igualment les denominacions de partenariats, aliances estratègiques, relacions interorganitzatives, coalicions, acords cooperatius o convenis col·laboratius (Provan, Fish i Sydow, 2007).

Aquest llibre se centra específicament en les xarxes orientades a objectius, les quals representen 'grups de tres o més organitzacions legalment autònomes que treballen en col·laboració per aconseguir, a més dels propis objectius, un objectiu comú a totes' (Provan i Kenis, 2008) ¿i per això es denominen 'orientades a objectius'. Així, per exemple, West Network, que analitzem al llibre, fou creada per diverses organitzacions no lucratives de caràcter progressista per coordinar accions de sensibilització destinades a contrarestar un seguit de propostes electorals contràries a la immigració que s'havien de difondre entre els votants d'un estat de la costa oest.

Anàlisi de dificultats: com es poden unificar diferents organitzacions

La gestió en contexts col·laboratius exigeix abordar les paradoxes que emanen de la mateixa complexitat del context (Provan i Kenis, 2008). Les dificultats derivades de la gestió de les xarxes són degudes a les tensions inherents a les mateixes xarxes, en particular la necessitat simultània d'estar unides i mantenir la seva diversitat. En el cas de les xarxes analitzades en aquest llibre, cada una necessita generar unitat entre els seus membres quant a objectius, estratègia i implementació d'accions de sensibilització i, alhora, ha de preservar, celebrar i consolidar la diversitat existent entre aquests mateixos membres (sobre afers diversos, tàctiques, cultura, dimensions, etc.), que en essència és la que aporta els recursos necessaris a la xarxa.

Malgrat que tots els membres de les xarxes analitzades en aquest llibre són organitzacions no lucratives que atenen immigrants o bé es dediquen a una tasca de sensibilització sobre la seva situació, el cas és que són notables les diferències que hi ha entre elles. Així, per exemple, una organització pot disposar d'un pressupost d'aproximadament 10.000 dòlars, atendre 300 membres i tenir una plantilla formada per voluntaris, mentre que una altra pot disposar d'un pressupost de 3,5 milions de dòlars, atendre 4.900 treballadors immigrants a l'any i ocupar professionals assalariats.

El llibre analitza la gestió de les xarxes posant l'accent en la tensió unitat/diversitat de quatre xarxes interorganitzatives de sensibilització pertanyents al sector de la immigració als Estats Units. Més concretament, centra la seva anàlisi en com aquestes xarxes gestionen els objectius i/o processos que resulten contradictoris. La finalitat d'aquestes xarxes és portar a cap accions col·lectives d'àmbit interorganitzatiu destinades a potenciar els drets dels immigrants. D'altra banda, totes les xarxes tenen caràcter oficial, disposen d'una organització administrativa central (Network Administrative Organization, o NAO) i desenvolupen activitats conjuntes en matèria de sensibilització.

Un marc de gestió per a les xarxes orientades a objectius

Mitjançant l'anàlisi de la tensió unitat/diversitat i la comprensió de la manera com es gestionen ambdós pols, proposem un marc de gestió de xarxes 'total'. Aquest marc il·lustra com gestionen els responsables de la NAO les xarxes en conjunt abordant d'una manera reflexiva la tensió inherent i paradoxal entre unitat i diversitat, que constitueix el nucli de la col·laboració en el si de les xarxes. En particular, aquest llibre descriu la tasca que porten a cap els gerents per fer front a la tensió d'una manera satisfactòria alhora que intenten crear les condicions necessàries perquè els membres participin de l'acció col·lectiva. Aquestes contribucions subratllen la importància de la tensió unitat/diversitat a l'hora de gestionar xarxes i dóna llum sobre la manera com s'aborda aquesta tensió en l'àmbit de la xarxa.

Per comparació a les organitzacions individuals, les xarxes totals presenten graus més alts de fragmentació, incertesa i ambigüitat, però també, alhora, una interdependència entre els seus membres (Koppenjan i Klijn, 2004). A més, les tècniques i els instruments de gestió col·laborativa i de gestió ego-xarxa (ego-network) i xarxa social no tenen per què aplicar-se necessàriament a la gestió de xarxes 'totals'. Tot el que ja se sap de la gestió d'ego-xarxes i gestió en entorns de xarxes (management in networks) és rellevant per a la finalitat d'aquest llibre, però no podem esperar que la transposició a les xarxes totals sigui directa i automàtica. En aquesta obra s'analitzen com a punt de partida els coneixements i les contribucions actuals pel que fa a la gestió col·laborativa, però sense oblidar les diferències intrínseques quant a prioritats (gestió de xarxes orientades a objectius) i adoptant una actitud oberta a observacions inductives basades en les nostres dades. Els resultats obtinguts generen un marc basat en un conjunt d'activitats que els responsables de la xarxa haurien de promoure per aconseguir que aquesta seguís endavant i complís la seva missió.

En la figura 1.4 es mostra una versió simplificada d'aquest marc de gestió. En essència, la NAO genera unitat entre els diferents membres de la xarxa mitjançant quatre activitats ¿que en part ja han estat documentades en la literatura sobre gestió en entorns de xarxes (Agranoff i McGuire, 2003; Huxham i Vangen, 2005; Kickert i Koppenjan, 1997). La unitat dins de la diversitat augmenta el poder general de la xarxa i li permet desenvolupar la seva tasca de sensibilització entre els actors externs i interaccionar amb ells per promoure la seva missió.

Figura 1.4. Marc de gestió de xarxes simplificat

[Diferents membres de la xarxa] [Activitats pròpies de la gestió] [Abordar la paradoxa: unitat i diversitat] [Poder de la xarxa]

Partint exclusivament d'un conjunt d'activitats identificades prèviament i afegint-hi conceptes relacionats amb el poder i la gestió, aquest llibre exposa amb tot luxe de detalls com la NAO gestiona amb èxit la seva xarxa.

Nou llibre d'Ángel Saz-Carranza: Uniting Diverse Organizations: Managing goal-oriented advocacy networks  

Routledge Studies in Business Organizations and Networks

Les xarxes estan formades per organitzacions. Sovint, una unitat central o una 'organització administrativa de xarxa' (Network Administrative Organisation, NAO) gestiona tota una xarxa d'organitzacions que col·laboren per assolir un objectiu global a nivell de la xarxa. Les xarxes orientades a objectius són les que s'uneixen per aconseguir un objectiu comú, a més dels objectius individuals específics de cada organització. Aquest llibre se centra en la gestió de les xarxes dirigides a objectius. 

Tot i que en el sector públic i el sector sense ànim de lucre s'han popularitzat les xarxes interorganitzacionals formalitzades dirigides a un objectiu, ja que molts dels problemes socials requereixen una acció concertada, no hi ha publicacions sobre la gestió de les xarxes dirigides a objectius. En aquest llibre, el seu autor, Ángel Saz-Carranza, examina quatre xarxes que difereixen en grandària, abast i situació geogràfica. Ofereix, així mateix, un marc nou i innovador centrat en les tensions internes entre unitat i diversitat inherents a les xarxes, realitzant un paral·lelisme entre la tensió entre diferenciació i integració de la teoria de l'organització, que no havia estat prèviament aplicada a les xarxes interorganitzacionals.

Ressenyes 

'En aquest llibre, Ángel Saz-Carranza planteja un debat estimulant i perspicaç de la governança de quatre xarxes d'organitzacions en el sector de la immigració als Estats Units. El llibre és molt llegible i planteja un debat equilibrat i ben documentat dels reptes que són inherents a la forma de la xarxa, i de com una governança efectiva pot superar aquests problemes'. Keith G. Provan, PhD de la University of Arizona (EUA). 

'L'estudi de Saz-Carranza de quatre xarxes d'organitzacions ofereix relats interessants en primera persona i anàlisis subtils en tercera persona d'un determinant crític i poc conegut fins ara de l'eficàcia de la xarxa: el treball intencional que transforma la xarxa d'un conjunt d'organitzacions en una institució diversa i unificada. El llibre combina magistralment la precisió i el rigor d'un treball acadèmic amb la sensibilitat d'un professional que ajuda a traduir les troballes en implicacions útils de gestió per a la governança d'aquest tipus de xarxa.' Sonia M. Ospina, New York University (EUA). 

Més informació a <http://www.routledgementalhealth.com/books/details/9780415899024/>