Des de 2007, l'OCDE ha revisat, entre d'altres, els governs d'Irlanda, Finlàndia, Estònia, Grècia, França, Eslovènia i Polònia i, més recentment, també el de Colòmbia. És evident que el context llatinoamericà afronta problemàtiques distintes. Tanmateix, el marc de l'Estat estratègic pot ser útil per a aquells governs de la regió que volen modernitzar l'estat amb la finalitat d'enfortir les institucions, millorar la prestació dels serveis públics i incrementar la confiança dels ciutadans.

Definició d'Estat estratègic

L'Estat estratègic es fonamenta en un govern net i obert, que disposa d'unes institucions robustes, i segueix uns processos inclusius i efectius. L'OCDE assenyala cinc components fonamentals per a un EE:

1. Visió estratègica. Les perspectives i les opinions d'una gran varietat d'actors, més enllà del nucli del govern, són essencials per ajudar a dissenyar i actualitzar les estratègies per tal d'assolir els objectius previstos per al futur.

2. Integritat i transparència. El procés de disseny i implementació de les polítiques públiques incideix en el nivell de confiança envers les institucions i implica que els actors implicats han de complir determinats principis i estàndards de comportament. Es pot recórrer a la participació ciutadana, a l'accés a la informació i al govern obert perquè el procés d'elaboració de les polítiques sigui més ben informat.

3. Institucions i xarxes organitzacionals. Els governs no són estructures monolítiques. Inclouen xarxes d'agències, ministeris, entitats d'àmbit nacional i subnacional, institucions que van més enllà de l'executiu i que escapen del domini de l'estat (com la societat civil), entre molts altres actors. La fortalesa institucional és fonamental perquè les estratègies i les polítiques s'implementin de forma efectiva.

4. Sistemes i processos. En són alguns exemples els processos d'elaboració del pressupost, de gestió dels recursos humans i d'auditoria, com també les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquests instruments serveixen per entrellaçar les institucions públiques i perquè els estats estratègics es coordinin i s'alineïn; formulin estratègies rellevants i integrades, i fomentin una millor implementació.

5. Resultats i impactes. Una governança efectiva es reflecteix en uns resultats i en uns impactes tangibles i quantificables.

La importància d'un estat estratègic per implementar amb èxit les reformes

Les reformes van més enllà de la promulgació de lleis i suposen un procés de disseny, presentació i implementació que és bàsic per al seu sosteniment. L'etapa d'implementació és determinant per a l'èxit de les polítiques públiques impulsades. Per tant, l'avaluació continuada pot ajudar a dissenyar bones pràctiques i a corregir desviacions per tal d'assegurar la sostenibilitat dels canvis i garantir-ne resultats a llarg termini.

L'EE és essencial en aquest procés i respon a la pregunta sobre com aconseguir que les polítiques públiques es tradueixin en fets concrets. L'EE permet desenvolupar capacitats per afrontar contextos polítics complexos i incerts. També ajuda a aplicar estratègies i polítiques de manera efectiva, en posar l'accent en el lideratge i en la capacitat de gestió des del centre, en la integritat i en la transparència, en la importància de les xarxes i les institucions (tant de dins com de fora del govern), en la inversió en el capital humà a l'Administració pública i en la necessitat de vehicular iniciatives ciutadanes i de l'àmbit subnacional. Les agendes de modernització de l'estat en alguns països de l'Amèrica Llatina il·lustren aquest fet. Els assoliments i els esforços dels governs de la regió són exemples que poden ajudar tant els països membres de l'OCDE com els qui no en són, en la seva manera de procedir.

L'Estat estratègic a l'Amèrica Llatina

Els principis del govern obert (transparència, participació ciutadana, rendició de comptes, integritat, tecnologia i innovació) són essencials perquè els països aconsegueixin elaborar i sostenir un estat eficient, efectiu i modern, al servei dels seus ciutadans. Aquests elements han adquirit més rellevància en les agendes dels governs d'arreu del món, i també als països de l'Amèrica Llatina que han dedicat esforços per assolir aquestes fites.

La revisió de la governança pública a Colòmbia ha revelat el canvi profund que ha experimentat els darrers vint anys. L'estudi mostra l'existència d'un fort sistema de planificació plurianual, adreçat a fomentar el desenvolupament i la reducció de les disparitats. Així mateix, l'ús d'informació basada en l'acompliment està molt per damunt de la mitjana de l'Amèrica Llatina, i també s'ha modernitzat el procés nacional d'elaboració del pressupost.

Per la seva banda, Costa Rica està fent esforços per trencar paradigmes i canviar les estructures, per tal que la gestió pública pugui respondre a les necessitats reals dels ciutadans, en un escenari de recursos limitats. L'estratègia de 'modernització de l'Estat', plasmada en el Plan Nacional de Desarrollo 2011-2014, assenyala la importància de millorar els serveis públics; augmentar la integritat pública, la transparència, la rendició de comptes i la participació ciutadana, i administrar els recursos públics amb més eficàcia.

Al Perú, el govern va iniciar un procés de reforma per aconseguir una gestió pública orientada a resultats que repercuteixi en el benestar dels ciutadans. Amb aquest objectiu, l'any 2013 es va aprovar la Política Nacional de Modernización de la Gestión Pública i un pla d'implementació que defineix les fites que s'han d'assolir en aquesta matèria. Aquest instrument constitueix un 'full de ruta', i inclou un sistema d'incentius i el mesurament de l'acompliment del govern.

La revisió que ha fet l'OCDE de la gestió dels recursos humans al Brasil ha revelat la importància de consensuar uns nous valors i que les eines de gestió poden acomplir un paper fonamental en aquest sentit. L'OCDE va assessorar el país en polítiques concretes i en accions de gestió orientades a avançar en les polítiques de foment de la integritat i de prevenció de la corrupció. La revisió de la situació a Mèxic ha mostrat que les reformes administratives han de seguir una direcció estratègica i basar-se en un enfocament integral de govern, que permeti la coordinació i la comunicació entre institucions governamentals. A Xile, els indicadors relacionats amb les condicions polítiques i econòmiques mostren que el país ha arribat a la mitjana dels països de l'OCDE, i fins i tot l'ha superada.

Aquest grup de països llatinoamericans reflecteix les accions que s'han impulsat per enfortir els components que defineixen l'EE. Per això, aquests països han percebut la necessitat d'assolir un govern obert, d'enfortir les institucions públiques i de donar veu als ciutadans per tal de recobrar-ne la confiança i fer que hi prevalgui l'estat de dret. Aquestes fites es manifesten en els compromisos que cadascun d'ells ha adquirit en l'Aliança de Govern Obert.

L'Aliança de Govern Obert: els compromisos adquirits a l'Amèrica Llatina

Els governs de l'Amèrica Llatina estan canalitzant les seves polítiques per introduir processos encaminats a la rendició de comptes, la transparència, l'eficiència i l'eficàcia. Aquests són els pilars del govern obert i també els principis fonamentals de l'Aliança de Govern Obert (AGA). Actualment, 15 països de la regió integren l'AGA i 11 d'aquests estan executant les iniciatives incloses en els seus plans d'acció (Brasil, Xile, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana i Uruguai). D'aquests, el 46 % estan vinculats per compromisos en matèria d'integritat pública i el 27%, a millorar els serveis públics. Així mateix, els cinc temes recurrents dels diversos plans d'acció són el govern en línia, la participació ciutadana, les dades obertes, l'accés a la informació i la governança subnacional.

Diferents estudis han observat una relació positiva entre el creixement econòmic i la força de l'Estat de dret (definit per un sistema judicial independent i eficient), la qualitat de les institucions i altres mesures de governança i qualitat institucional. Davant la recent crisi econòmica, molts ciutadans de països de l'OCDE o no han perdut la confiança en els seus governs i en la capacitat d'aquests per donar resposta a les seves necessitats i demandes. Tant el Brasil, com Xile i Mèxic presenten nivells de confiança inferiors a la mitjana dels països de l'OCDE, i els indicadors sobre les limitacions al govern situen els països llatinoamericans en posicions molt baixes. Tanmateix, pel que fa a aquest últim aspecte, fins i tot dins l'OCDE es poden trobar diferències molt marcades. Per tant, cal destacar tots els esforços realitzats a la regió per enfortir les institucions i millorar la vida dels seus ciutadans.

Conclusió

La bona governança es basa a millorar la confiança en el govern i en les seves institucions, i la qualitat de la prestació dels serveis públics. Per mitjà de polítiques públiques reeixides, els governs poden enfortir les seves capacitats, millorar la prestació dels serveis públics essencials i assegurar que el sector públic contribueix efectivament al creixement econòmic i al benestar. L'Estat estratègic proporciona instruments per assolir aquestes fites. Els esforços realitzats a l'Amèrica Llatina en aquest camp, amb la modernització de l'estat i la seva alineació amb els principis d'un govern obert, són un exemple del qual poden aprendre altres països.

Martin Forst és director de la Divisió de Governabilitat i Associacions de la Direcció de Governança Pública i Desenvolupament Territorial de l'OCDE. María Paula Gutiérrez és ajudant de recerca de la Divisió de Governabilitat i Associacions de la Direcció de Governança Pública i Desenvolupament Territorial de l'OCDE

Bibliografia

OCDE (2010a), Making Reform Happen: Lessons from OECD Countries, OECD Publishing.

OCDE (2010b), OECD Reviews of Human Resource Management in Government: Brazil 2010: Federal Government, OECD Publishing.

OCDE (2011a), Hacia una gestión pública más efectiva y dinámica en México, OECD Publishing.

OCDE (2011b), Maintaining Momentum: OECD Perspectives on Policy Challenges in Chile, OECD Publishing.

OCDE (2013a), Government at a Glance 2013, OECD Publishing.

OCDE (2013b), Colombia: Implementing Good Governance, OECD Public Governance Reviews, OECD Publishing.

OCDE (2013c), 'Strategic Insights from the Public Governance Reviews: Update', Public Governance Committee, 25-26 d'abril de 2013.

Open Government Partnership (2013a), Latin America and the Open Government Partnership. <http://visual.ly/latin-america-and-open-government-partnership > [Data de consulta: 10.02.2014].

Open Government Partnership (2013b), Latin American Countries' OGP Action Plans. <http://www.opengovpartnership.org/blog/blog-editor/2013/01/10/latin-american-countries%E2%80%99-ogp-action-plans >. [Data de consulta: 10.02.2014].

Perkins, D. H.; Radelet, S.; Lindauer, D. L. (2006), Economics of Development, W. W. Norton.

*Aquest document de treball de l'OCDE no representa l'opinió oficial de l'OCDE o dels seus països membres. Les opinions expressades i els arguments emprats són les dels autors. Els comentaris sobre aquest article es poden enviar a la Direcció de Governança i Desenvolupament Territorial de l'OCDE, 2 rue André-Pascal, 75775 París Cedex 16, França.