Lideratge per al canvi social
El lideratge sorgeix en la mesura que un grup de persones intenta canviar alguna cosa i construeix col·lectivament les condicions per a fer-ho.
El passat 21 de setembre de 2004, Sònia Ospina dictà una conferència amb el mateix títol que aquest article, Lideratge per al canvi social, en el marc de l¿acte de lliurament de diplomes de la cinquena edició del curs Funció Gerencial a les Organitzacions No Governamentals (FGONG).
La recerca
La Fundació Ford va crear el Programa Lideratge per al Canvi Social com una intervenció per a donar suport als líders que treballen en comunitats i per a fer més visible aquesta mena de lideratge als EUA.
El programa atorga vint premis l¿any a individus o grups que demostrin èxits sostinguts en el temps.
Els líders guardonats participen en un programa de dos anys, que inclou quatre reunions generals en què es comparteixen experiències, i són convidats a participar en projectes de recerca en acció basats en temes particulars d¿interès per a la feina.
§ El programa té un component de recerca el mandat del qual és aprendre lliçons i crear coneixement sobre el lideratge, a partir de les pràctiques de lideratge per al canvi social, per a ampliar els models mentals sobre el lideratge.
La recerca no busca fiscalitzar el premi. Això correspon a un altre component, d¿avaluació, en el qual nosaltres no participem.
Què investiguem?
En la nostra recerca fem una distinció entre la lent conceptual que utilitzem per a determinar l¿objecte del nostre estudi i allò en què enfoquem la nostra atenció, el focus de la recerca.
Què entenem per lideratge? (objecte d¿estudi)
§ Primer, quelcom que és diferent del líder. L¿objecte és el lideratge i no els líders.
§ Segon, el lideratge és un procés que pertany al sistema social en el qual es dóna, no una característica que pertany als individus que hi ha al sistema.
Aquesta perspectiva correspon a una nova tendència en la teoria que està sorgint en els nuclis més innovadors del pensament sobre lideratge.
Més que ser responsabilitat exclusiva d¿un líder formal com a individu, el lideratge es manifesta com a capacitat d¿un grup per a produir resultats, a partir dels processos de creació de sentit (meaning-making) en què participa el grup, quan els membres afronten els reptes per a avançar una agenda.
El nostre marc teòric presenta una visió constructivista: el lideratge sorgeix en la mesura que un grup de persones intenta canviar alguna cosa i construeix col·lectivament les condicions per a fer-ho.
Una de les implicacions d¿aquesta perspectiva sobre el lideratge és que aquest no pertany només als directius, al gerent o al director executiu d¿una organització, o als quadres intermedis d¿aquesta. Els líders visibles són les persones per mitjà de les quals s¿expressen els acords col·lectius que són propietat del sistema. Hi ha líders formals, adjudicats per mitjà de posicions estructurals, i n¿hi ha d¿altres d¿informals.
El lideratge pot sorgir a molts llocs de l¿organització, no solament al capdamunt. El líder és algú que genera ¿valor¿ (value) per al grup mitjançant la seva decisió d¿exercir protagonisme per a avançar l¿agenda del grup. Aquesta decisió el converteix en líder sempre que aquest protagonisme manifesti els acords implícits que els membres del grup han generat quan busquen la direcció que prendran per a avançar l¿agenda, quan es comprometen a avançar en aquesta direcció i quan adapten la seva manera de veure el món ¿els models mentals¿ als reptes que van trobant en aquest camí.
El lideratge és precisament la creació de significat per a l¿acció en el context en què un grup vol moure una agenda. El líder no és sinó la part visible d¿un procés més gran (com en la imatge de l¿iceberg submergit i la punta que se¿n veu).
Si volem estudiar un procés de creació de significats per a l¿acció, aleshores hem de comprendre aquest procés des de l¿experiència dels qui hi participen, o sigui, els membres del grup. El focus d¿estudi és l¿agenda de treball que el grup tracta de realitzar, no els líders visibles que són part del procés.
La lent i l¿enfocament ens ajuden a determinar el com de la recerca, o sigui, com abordem l¿objecte d¿estudi i amb quins mètodes el capturem.
Si estudiem un procés dinàmic de construcció de significats per a l¿acció, i donem prioritat a l¿experiència d¿aquesta construcció, enfocant-nos en l¿agenda de treball que s¿està empenyent, aleshores la recerca no es pot fer fora, com una cosa objectiva i llunyana als participants en aquests processos. Una manera d¿abordar l¿estudi d¿aquests processos és convidant els qui han estat identificats com a líders a investigar amb nosaltres la seva experiència de lideratge.
Es van utilitzar diferents metodologies i es van obtenir diverses conclusions (vegeu la presentació adjunta). Encara som a la meitat del camí; per tant, això que presento aquí és molt preliminar i incomplet, però potser el producte més important n¿és que la recerca ha generat un procés de reflexió i aprenentatge per als participants. Els testimonis suggereixen que els ha permès obrir un espai de reflexió que abans no tenien, que la participació en les activitats de recerca els ha fet recordar la raó de ser de la seva feina i fins i tot estratègies que tenien oblidades i que els ha ofert un espai per a compartir els reptes d¿una feina que per si mateixa és dura i difícil de suportar.
Més informació a: http://www.wagner.nyu.edu/leadership/
Sonia Ospina és codirectora del Centre Lideratge en Acció de la Robert F. Wagner Graduate School of Public Service de la New York University.
_________________________
El passat 21 de setembre de 2004, Sònia Ospina dictà una conferència amb el mateix títol que aquest article, Lideratge per al canvi social, en el marc de l¿acte de lliurament de diplomes de la cinquena edició del curs Funció Gerencial a les Organitzacions No Governamentals (FGONG).
Aquest curs sadreça a persones que actualment ocupen càrrecs de responsabilitat directiva en ONG i té lobjectiu de satisfer les seves necessitats de formació en gestió i direcció.
El programa FGONG és organitzat per ESADE i la Fundació ¿la Caixa¿ a Barcelona i a Madrid (en anys alterns), i el dirigeix lAlfred Vernis, professor de l¿Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP).
La propera edició (6a) es farà a Madrid de loctubre de 2004 al maig de 2005. Per a més informació: http://www.funciongerencial.org
_________________________
L¿IDGP ha considerat oportú dur a terme una avaluació integral de les quatre edicions del programa Funció Gerencial a les ONGD (FGONG) que s¿han organitzat a Barcelona i Madrid entre el 1999 i el 2003. En aquestes edicions, hi han participat uns 110 professionals -principalment directius- d¿ONGD de tot Espanya. El Govern Basc ha col·laborat en el finançament de l¿estudi -mitjançant la concessió d¿una beca postdoctoral-, que s¿ha fet entre el 2003 i el 2004.
El caràcter integral d¿aquesta avaluació rau principalment en dues característiques: l¿avaluació s¿ha estès a l¿aplicació i l¿impacte de la formació impartida sobre el lloc de treball, i la metodologia emprada ha combinat les tècniques qualitatives -per mitjà de dos focus group en què han participat entre sis i vuit exalumnes- amb les quantitatives, que s¿han plasmat en l¿execució d¿una enquesta anònima amb 48 preguntes tancades i set ítems identificatius.
Els resultats mostren que una part important de la formació impartida en el programa és aplicada posteriorment a les ONG: el 37 % dels participants creu que aplica entre el 40 i el 60 %, el 31 % entre el 60 i el 80 %, i el 9 % més del 80 %. La majoria d¿ONG estan interessades que sigui així, encara que no poques pateixen d¿una falta de cultura de gestió.
Un bon nombre de participants ha vist modificat el contingut del seu lloc de treball com a conseqüència del programa, i el nivell de responsabilitat o la varietat i complexitat de les seves funcions han augmentat. El més freqüent és que també se sentin més satisfets amb les tasques que duen a terme i que desenvolupin habilitats com ara el treball en equip o altres de vinculades amb l¿àmbit més pròpiament directiu.
El prestigi d¿ESADE és un factor que desperta l¿interès per matricular-se en el programa. A més, les ONG col·laboren normalment en el finançament de les despeses dels participants.
Malgrat que hi ha algunes diferències significatives entre les diverses àrees del programa, totes són valorades positivament: el 70 % està totalment o molt d¿acord que els coneixements adquirits en el programa l¿ha fet sentir-se satisfet i el 26 % afirma estar més aviat d¿acord amb aquesta afirmació. Així, la qualificació general és mitjana-alta. També són ben valorats l¿horari del programa, el material didàctic i el professorat.
D¿altra banda, no podem oblidar que un valor afegit del programa consisteix en la seva capacitat per convertir-se en un lloc d¿intercanvi d¿experiències i aprenentatge mutu entre els participants: el 81 % està totalment o molt d¿acord que ha après amb les aportacions dels companys.
Borja Vivanco és doctor en Economia i becari postdoctoral d¿ESADE.
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.