Bèlgica és un estat federal format per comunitats i regions, cadascuna de les quals té el seu propi govern, el seu parlament i la seva administració. Una d'aquestes regions és Flandes. Segons el Parlament flamenc, el Govern flamenc ha d'aprimar la seva estructura (principalment del 2009 ençà). S'han de reduir les plantilles en un 6 % i s'han d'estalviar 60 milions d'euros en despeses de personal en els exercicis fiscals de 2012 a 2014. Aquests objectius s'han d'assolir mitjançant l'amortització natural dels llocs (no renovant els contractes, no substituint el personal que es jubila, etc.) i amb retallades generalitzades. Aquest mètode s'ha anomenat, en algunes ocasions, 'del tallador de formatge' (p. ex. , Pollitt, 2010). [1] Les retallades generalitzades inclouen mesures que busquen igualar les quantitats o els percentatges entre totes les organitzacions o programes, mentre que les retallades específiques signifiquen que determinades institucions i sectors han de suportar més mesures d'austeritat que d'altres o, fins i tot, han de desaparèixer. D'aquí es pot deduir que Flandes, comparada amb altres regions i països europeus, pertany al grup de regions/països que estan aplicant unes mesures d'austeritat més aviat moderades.

Per veure quines mesures estan implementant les organitzacions davant d'aquestes exigències de reduir les plantilles, vam elaborar una enquesta. Entre gener i abril de 2013, vam demanar a alts funcionaris (directors generals d'agències i de departaments) que responguessin l'enquesta COBRA. Els fèiem dues preguntes sobre les mesures que les organitzacions estan aplicant i els seus efectes. Primer, els preguntàvem: En quina mesura la vostra organització ha aplicat les mesures següents els darrers cinc anys com a resposta a la crisi financera i a les mesures d'austeritat? El barem de resposta tenia sis categories, que anaven des de 'Gens' (1) fins a 'Molt ' (5). El diagrama de barres següent reflecteix les puntuacions que els funcionaris van donar en relació amb les accions que van adoptar en les seves organitzacions. El caràcter x̅ és la mitjana i SD és la desviació estàndard. La desviació estàndard és una mesura que s'utilitza per mostrar la distribució de les puntuacions. Una puntuació alta indica que les respostes difereixen molt entre si.

Mesures adoptades com a resposta als objectius de reducció de les plantilles

És important observar que les puntuacions mitjanes dels diversos ítems són 'Fins a cert punt' o més baixes, la qual cosa vol dir que les mesures adoptades són, de mitjana, 'moderades' i s'implementen d'una forma limitada. La puntuació més alta correspon a l'Acomiadament del personal contractat (mitjana: 3,61, SD: 0,85). La congelació de la contractació (mitjana: 3,25, SD: 1,28), la reducció dels salaris (mitjana: 3,11, SD: 0,74) i la seva congelació (mitjana: 3, SD: 0,79) són també mesures que s'han implementat segons els alts funcionaris. D'altres mesures s'apliquen només de forma limitada en el Govern flamenc, o no s'hi apliquen. Les puntuacions més baixes corresponen als ítems Automatitzar les tasques i Integrar les funcions de suport a la gestió dins l'organització.

Observem algunes diferències significatives entre organitzacions de diferents mides. Les organitzacions petites i mitjanes (0-150 FTE) presenten uns percentatges més baixos en Increment dels impostos i les taxes per serveis als ciutadans que les organitzacions més grans (151-500 FTE). Les organitzacions petites/mitjanes també presenten uns índexs més baixos en Integració de les funcions de suport a la gestió dins l'organització que les grans organitzacions. Aquesta darrera conclusió no sorprèn; es tracta d'un projecte polític clau del Govern flamenc: s'intenta que les petites organitzacions no organitzin funcions de suport a la gestió pel seu compte. També pot resultar més barat i més eficient per a les petites organitzacions recórrer a un centre de suport a la gestió centralitzat que organitzar elles mateixes el suport a la gestió. No hi observem diferències significatives entre les respostes dels servidors públics de diferents tipus d'organitzacions (departaments, agències ministerials, agències de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, agències de dret privat amb personalitat jurídica pròpia).

Una segona pregunta de l'enquesta feia referència a l'efecte de les mesures d'austeritat: Els darrers cinc anys, com a resultat de la crisi econòmica i de les retallades pressupostàries... En concret, es demanava als alts funcionaris que indiquessin quin dels efectes enumerats de les mesures d'austeritat havien observat (s'il·lustren al diagrama de barres següent). El barem de resposta contenia cinc categories, que anaven des de 'Gens' (1) fins a 'Molt ' (5). Els efectes més destacats es troben en el nivell central, segons els alts funcionaris. Assenyalen que el poder del Ministeri de Finances ha augmentat (mitjana: 3,36, SD: 1,03) i observen més col·laboració entre organitzacions (mitjana: 3,11, SD: 0,89). També observen que la informació sobre l'acompliment ha adquirit més importància (mitjana: 2,98, SD: 0,88). És sorprenent que tots els efectes sobre el nivell organitzatiu obtinguin una puntuació més baixa que els efectes sobre el nivell col·lectiu/central. Diversos tests mostren que la valoració d'organitzacions de diferents tipus (departaments, agències ministerials, agències de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, agències de dret privat amb personalitat jurídica pròpia) i dimensions no difereixen molt en aquest sentit. Les puntuacions mitjanes són ​​'Fins a cert punt' o més baixes, la qual cosa vol dir que, de mitjana, les mesures d'austeritat no són percebudes com a greus. Tanmateix, la desviació estàndard a vegades és molt alta, cosa que indica que diversos alts funcionaris de determinats departaments i agències avaluen l'impacte amb puntuacions bastant més altes o més baixes que la mitjana.

Efectes de la crisi i les mesures

Quines lliçons n'hem après?

Flandes és una regió del clúster de països/regions de l'Europa continental on la crisi ha tingut una incidència relativament moderada, de manera que no s'han hagut d'adoptar excessives mesures d'austeritat a l'Administració pública (en comparació de Grècia, Espanya i Itàlia). Els efectes de les mesures d'austeritat es concentren bàsicament en el nivell central. Aquest efecte també l'ha detectat un altre projecte de recerca internacional semblant el COCOPS (Kickert, Randma-Liiv, & Savi, 2013). En temps de crisi, es pot observar que el procés de presa de decisions és relativament ràpid i centralitzat. A Flandes, però també en altres països i regions d'Europa, els enquestats assenyalen que el poder del Ministeri de Finances (o del ministre responsable de les finances) ha augmentat, que hi ha una col·laboració més gran entre organitzacions i que la informació sobre l'acompliment ha esdevingut més important. En definitiva, veiem que els efectes de la crisi a Flandes són limitats, però certament ofereixen l'oportunitat de repensar l'estructura i el funcionament de l'Administració.