Tot cercant millorar l'eficiència i l'eficàcia, la innovació pública és objecte d'una atenció creixent en les discussions sobre les reformes governamentals. Com a conseqüència dels 'ressons positius' associats a aquest concepte (Albury, 2005), la innovació és percebuda sovint com una solució integral als complexos reptes polítics, socials i econòmics que afronta el sector públic (Pollitt i Hupe, 2011). Un nombre creixent d'estudis empírics en l'àmbit acadèmic tenien, doncs, com a objectius identificar, classificar i analitzar els antecedents de diferents tipus d'innovació, però també les conseqüències de la innovació sobre l'acompliment de l'adopció de la innovació. Les innovacions en gestió i governança han estat els temes més destacats de la recerca empírica, i les classificacions en innovacions de servei, auxiliars, de comercialització, de procés organitzatiu i tecnològiques (Walker, 2006; Walker, 2008; Walker et al., 2011; Nelson i Svara, 2011) indiquen clarament una relació estreta amb l'agenda de la nova gestió pública. En analitzar els factors que influeixen en l'adopció real d'innovacions, la recerca s'ha centrat principalment en factores ambientals, organitzatius, demogràfics i individuals (Walker, 2008). Tanmateix, els resultats no són concloents amb relació a l'impacte dels factors individuals sobre el caràcter de la innovació o l'adopció de la innovació en general, i fins i tot són poques les anàlisis que tenen en compte conceptes que transcendeixen les dades demogràfiques (Greenhalgh et al., 2005). L'impacte dels valors, els trets o els aspectes conductuals sobre l'adopció de la innovació rarament s'ha investigat (Moon i deLeon, 2001; Damanpour i Schneider, 2008), cosa que indica un buit evident en la recerca sobre innovació pública. En general, aquest campo encara és dominat per estudis que s'han dut a terme en un context angloamericà, i els gestors públics de l'àmbit dels governs locals han estat l'objecte principal de la recerca fins ara (Damanpour i Schneider, 2006; Walker, 2006). Els investigadors han reconegut aquesta necessitat urgent de noves percepcions d'altres països amb diferents condicions legals i estructurals (Walker, 2008; Damanpour i Schneider, 2009), però fins ara només molt pocs grans estudis empírics a gran escala ha respost a aquesta crida de la verificació de manera general (Walker et al., 2011; Hansen, 2011). En conseqüència, pretenem millorar el coneixement en aquest campo realitzant les aportacions següents: des del punt de vista descriptiu, però també explicatiu, volem subratllar l'statu quo de l'adopció de diferents tipus d'innovació a les administracions locals austríaques. Per aquest motiu, introduïm un nou context de país en què les visions generals descriptives exhaustives i les anàlisis empíriques són bastant poc freqüents. En general, els governs locals són de dimensió petita o mitjana i sovint s'enfronten al repte de la implementació voluntària i no assistida de reformes de la gestió pública. A més, a partir de supòsits teòrics i dels resultats d'estudis anteriors, analitzem l'impacte de diferents factors individuals sobre l'adopció de la innovació.

Les dades per a l'estudi es van obtenir d'una enquesta online enviada per correu electrònic a escala nacional a alcaldes i funcionaris d'alt nivell de governs locals de localitats de menys de 25.000 habitants (cosa que representa el 99 % dels governs locals d'Àustria). Els dos grups d'enquestats són descrits com a persones que tenen un paper fonamental en la promoció d'innovacions per raó de la seva posició en la primera línia de l'organització (Damanpour i Schneider, 2006). Si bé el caràcter innovador dels individus amb més responsabilitats a les seves organitzacions ha estat qüestionat pels treballs publicats (Borins, 2002), els líders d'organitzacions han estat els principals enquestats en l'estudi sobre l'adopció de la innovació (Hage i Dewar, 1973; Damanpour i Schneider, 2006). Els primers estudis consideraven els polítics com la primera font d'innovació (Polsby, 1984), però s'ha descobert que els gestors públics més experimentats acompleixen un paper decisiu a l'hora de donar suport al procés d'adopció per raó de la seva funció de recomanació (Korosec i Berman, 2006; Cristofoli et al., 2011; Hansen, 2011). En el context austríac, però, és important tenir en compte que els alcaldes no tan sols acompleixen funcions polítiques, sinó que estan investits amb competències administratives gairebé totals en diverses tasques. Per tant, la seva influència en la innovació en administracions locals petites i mitjanes pot ser important. Perquè sigui comparable i ofereixi una possible resposta a la pregunta sobre l'impacte del context nacional, fem servir ítems semblants als que s'han utilitzat en estudis anteriors per mesurar l'adopció de la innovació. A més, apliquem diferents tipus d'innovació com a variables dependents, perquè s'argumenta que diferents sèries de factors afecten diferents tipus d'innovació (Walker, 2008). Hi incloem variables ambientals i organitzacionals per fer possible una anàlisi més informada de l'impacte dels factors individuals, ja que aquests es consideren decisius en els estudis publicats sobre gestió pública (Damanpour, 1987; Camison-Zornoza et al., 2004; Walker, 2008). A banda de les dades purament demogràfiques, el nostre estudi també incorpora diferents actituds individuals i conceptes relacionals amb els sistemes de creences ¿encaix persona-lloc de treball, actituds a favor de la reinvenció i la motivació per al servei públic¿, ja que s'han assenyalat especialment les actituds dels gestors públics respecte a la innovació com un factor poc estudiat (Damanpour i Schneider, 2006). També fem un pas més i analitzem aspectes conductuals com l'ús d'informació sobre l'acompliment i el comportament de cerca d'informació, i provem la influència que tenen sobre l'adopció de la innovació. Pel que sabem, alguns d'aquests aspectes mai no havien estat objecte de cap investigació.

Els resultats descriptius mostren la gran importància que tenen les innovacions tecnològiques en l'agenda de reformes dels governs locals austríacs, mentre que les estratègies de subcontractació de serveis al sector privat i d'externalització a d'altres ens governamentals no sembla que hagin estat prioritàries els darrers cinc o deu anys. Els resultats de l'anàlisi de regressió mostren que no es poden donar respostes coherents relatives als factors mediambientals i organitzacionals incorporats. Ni la salut financera ni la pressió percebuda pels organismes de supervisió tenen incidència important en l'adopció de la innovació. Curiosament, la pressió percebuda de la ciutadania és un factor impulsor important per als alts funcionaris, però dificulta l'adopció de la innovació per part dels alcaldes. És indicat el paper de mediador d'alguns factors organitzacionals i ambientals, perquè redueix l'impacte dels factors individuals. En general, el grau d'adopció de la innovació és més alt en les administracions locals més grans, amb una cultura organitzativa en desenvolupament i que s'enfronten a un entorn competitiu. Els alcaldes presenten índexs d'adopció lleugerament més alts en tots els tipus d'innovació, però l'ordre de classificació és el mateix en els dos grups. Els factors demogràfics mostren pautes diferents i no són rellevants per als alcaldes, mentre que un nivell més elevat de formació fomenta que els alts funcionaris adoptin la innovació. Les actituds a favor de la reinvenció i l'encaix persona-lloc de treball tenen molta més incidència en l'adopció de la innovació per part dels alcaldes i els gestors públics. S'ha demostrat que aquestes actituds i conceptes del sistema de creences son importants a l'hora d'adoptar la innovació pública. Per contra, la motivació per al servei públic no té una influència significativa en l'adopció de la innovació, la qual cosa és interessant en la mesura que s'ha inclòs per primera vegada en aquest camp de recerca. Els primers resultats amb relació als dos factors conductuals mostren un impacte positiu important en l'adopció de la innovació. D'aquesta manera, la cerca d'informació, com també l'ús d'informació relativa a l'acompliment sembla que reflecteixen una predisposició individual a adoptar innovacions en el govern local. Com que aquest és un aspecte totalment nou entre els factors per a l'adopció de la innovació pública, els resultats detallats s'exposaran en un article redactat a l'efecte, que es publicarà pròximament. Es demana un nivell d'anàlisi més gran amb relació a la influència de diversos factors individuals sobre l'adopció de diferents tipus d'innovació, ja que les conclusions esmentades fan referència a la innovació total. Això també és cert per a les relacions complementàries entre tipus d'innovació (Walker, 2008), on es poden observar diferents patrons, i per al tema dels conjunts de factors que caracteritzen un alt o un baix grau d'adopció de la innovació per part dels governs locals (Walker et al., 2011). A més, si bé en el marc conceptual hem inclòs menys factors que alguns estudis comparables, les nostres anàlisis estadístiques presenten un disseny sòlid i ofereixen noves implicacions, i plantegen noves preguntes per a recerques futures.

Referències

Albury, D. (2005). 'Fostering Innovation in Public Services'. Public Money & Management, 25(1): 51-56.

Borins, S. (2002). 'Leadership and Innovation in the Public Sector'. Leadership & Organization Development Journal, 23(8): 467-476.

Camisón-Zornoza, C.; Lapiedra-Alcamí, R.; Segarra-Ciprés, M.; Navarro-Boronat, M. (2004). 'A Meta-Analysis of Innovation and Organizational Size'. Organization Studies, 25(3): 331-361.

Cristofoli, D.; Nasi, G.; Turrini, A.; Valotti, G. (2011). 'Civil Service Reforms in Italy: The Importance of External Endorsement and Administrative Leadership'. Governance, 24(2): 261-283.

Damanpour, F. (1987). 'The Adoption of Technological, Administrative, and Ancillary Innovations: Impact of Organizational Factors'. Journal of Management, 13(4): 675-688.

Damanpour, F.; Schneider, M. (2006). 'Phases of the Adoption of Innovation in Organizations: Effects of Environment, Organization and Top Managers'. British Journal of Management, 17(3): 215-236.

Damanpour, F.; Schneider, M. (2008). 'Characteristics of Innovation and Innovation Adoption in Public Organizations: Assessing the Role of Managers'. Journal of Public Administration Research & Theory, 19(3): 495-522.

Greenhalgh, T.; Robert, G.; MacFarlane, F. et al. (2004). 'Diffusion of Innovations in Service Organizations: Systematic Review and Recommendations'. The Milbank Quarterly, 82(4): 581-629.

Hage, J.; Dewar, R. (1973). 'Elite Values versus Organizational Structure in Predicting Innovation'. Administrative Science Quarterly, 18(3): 279-290.

Hansen, M. B. (2011). 'Antecedents of Organizational Innovation: The Diffusion of New Public Management into Danish Local Government'. Public Administration, 89(2): 285-306.

Korosec, R. L.; Berman, E. M. (2006). 'Municipal Support for Social Entrepreneurship'. Public Administration Review, 66(3): 448-462.

Moon, M. J.; deLeon, P. (2001). 'Municipal Reinvention: Managerial Values and Diffusion among Municipalities'. Journal of Public Administration Research and Theory, 11(3): 327-351.

Nelson, K. L.; Svara, J. H. (2011). 'Form of Government Still Matters: Fostering Innovation in US Municipal Governments'. The American Review of Public Administration, 42(3): 257-281.

Pollitt, C.; Hupe, P. (2011). 'Talking about Government'. Public Management Review, 13(5): 641-658.

Polsby, N. W. (1984). Political Innovation in America. New Haven: Yale University Press.

Walker, R. M. (2008). 'An empirical evaluation of innovation types and organizational characteristics: Towards a configuration framework'. Journal of Public Administration Research and Theory, 18(4): 591-615.

Walker, R. M. (2006). 'Innovation Type and Diffusion: An empirical analysis of local government'. Public Administration, 84(2): 311-335.

Walker, R. M.; Avellaneda, C. N.; Berry, F. S. (2011). 'Exploring the Diffusion of Innovation among High and Low Innovative Localities'. Public Management Review, 13(1): 95-125.

*Saliterer, I.; Korac, S. (2012). 'Drivers of Local Government Innovation ¿ Do Individual Factors Really Matter?' Journal for Public and Nonprofit Services. (En premsa.)