En els nostres dies, les fórmules autosuficients de creació de valor públic des d’una única instància organitzativa, encara que es mantenen, perden terreny davant de les necessitats creixents d’actuacions combinades on organitzacions diferents, públiques i privades; participen, sota modalitats molt diverses, en l’atenció de les demandes, els interessos i les expectatives socials. En realitat, en aquests escenaris, els directius públics deixen de ser només els caps visibles d’una estructura o conjunt de recursos que els han estat assignats formalment, per constituïr-se –de vegades sense ser-ne plenament conscients– en peces dels complexos sistemes de governança mitjançant els quals les societats actuals intenten satisfer les necessitats col·lectives.  

El repte principal dels governs i les organitzacions del sector públic és exercir amb eficàcia i eficiència el paper d’alt contingut relacional que els nous escenaris de governança exigeixen. Les qüestions que aquesta articulació planteja no són només d’eficàcia o de capacitat, sinó que incumbeixen també a béns i valors distints: fer-ho en un marc de transparència, equitat, imparcialitat i rendició de comptes, i mantenir un alt grau d’autoexigència ètica. El debat sobre la bona governança afecta, en definitiva, elements de qualitat de la democràcia. Aquest acompliment és l’únic capaç de garantir el dret dels ciutadans a una bona administració, que ha passat a formar part dels drets col·lectius propis de les democràcies avançades.

Els directius públics s’enfronten, doncs, a escenaris de dificultat creixent. Si en èpoques anteriors l’atribució d’autoritat formal era suficient per assegurar la coordinació dels operadors ubicats sota una jerarquia comuna, avui aquesta garantia ha desaparegut en molts casos. Per això, el lideratge que la gestió pública contemporània exigeix és, cada vegada més, un lideratge distribuït i relacional, contingent, quotidià i modest. En aquests contextos, la gestió pública és l’escenari de dilemes, alguns dels quals apareixen transversalment al llarg dels capítols del llibre.

Sobre totes aquestes qüestions, el llibre ofereix punts de vista produïts des d’enfocaments i perspectives diferents. Tots tenen, com a denominador comú, el propòsit d’ajudar els directius públics a entendre millor els escenaris complexos de la governança en les societats contemporànies. És un propòsit emprès des de la perspectiva de la gestió pública, en la seva caracterització més àmplia i ambiciosa.

ÍNDEX

I.       INTRODUCCIÓ. ELS DIRECTIUS PÚBLICS DAVANT DELS REPTES DE LA GOBERNANÇA CONTEMPORÀNIA, FRANCISCO LONGO

II.      L’ESTAT RELACIONAL I LA TRANSFORMACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES,  XAVIER MENDOZA i ALFRED VERNIS

III.    VISIÓ GENERAL DEL SECTOR PÚBLIC A EUROPA: VOLUM, COMPETITIVITAT I GOVERN DE QUALITAT, HANS MARTENS

IV.     ELS DILEMES DEL DISSENY ORGANITZATIU A LA GESTIÓ PÚBLICA, KOLDO ECHEBARRIA

V.      LA GESTIÓ PER A RESULTATS A LES ORGANITZACIONS PÚBLIQUES, ALBERT SIERRA

VI.     LA GESTIÓ INTERORGANIZATIVA I ELS PARTENARIATS PUBLICOPRIVATS, TAMYKO YSA XAVIER PADRÓS I ÁNGEL SAZ-CARRANZA

VII.    INNOVACIÓ TECNOLÒGICA I ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA, ENRIC COLET

VIII.  LIDERAR A L’ÀMBIT PÚBLIC, CARLOS LOSADA

IX.     DIRECCIÓ PÚBLICA I GESTIÓ DEL COMPROMÍS DELS PROFESSIONALS, MANEL PEIRÓ

X.      LA GESTIÓ PÚBLICA COM A DISCURS DE VALORS, FRANCISCO LONGO

XI.     CONCLUSIONS, FRANCISCO LONGO

BIBLIOGRAFIA