Dos corrents de recerca han analitzat la reputació burocràtica: el primer ha examinat el paper de la reputació com un recurs polític que dóna autonomia i poder (Carpenter, 2001, 2010; Roberts, 2006), mentre que el segon ha estudiat com influeixen les amenaces a la reputació en les decisions de l’agència i en culpabilitzen les estratègies elusives (Maor, Gilad i Bloom, 2012; Gilad, Maor i Ben-Nun Bloom, 2013; Maor i Sulitzeanu-Kenan, 2013, 2016). Tots dos enfocaments comparteixen la idea que la reputació d’una agència es basa en les percepcions dels diversos components de la seva audiència, entre ells els mitjans, els stakeholders de l’agència i, principalment, els ciutadans. La recerca prèvia sobre la reputació burocràtica ha adoptat bàsicament enfocaments qualitatius, com les dades d’arxius, les entrevistes i les anàlisis dels continguts de la cobertura mediàtica (Maor, 2016). Aquests enfocaments metodològics proporcionen molta informació, sobretot per entendre la reputació burocràtica a nivell macro. Tanmateix, la recerca sobre aquesta matèria es podria beneficiar d’una mesura estandarditzada de la reputació burocràtica a nivell micro per part dels ciutadans i dels stakeholders. Amb aquesta finalitat, vam emprendre el projecte de desenvolupar i verificar una nova escala de diversos ítems, que es pogués utilitzar en les enquestes i en d’altres estudis a nivell micro.

Processos de desenvolupament de l’escala

Per desenvolupar l’escala, que és una mesura que capta diferents constructes utilitzant diversos ítems, vam seguir el procediment estàndard de desenvolupament d’escales (Devillis, 2003), que constava de cinc fases: 1) conceptualització; 2) generació d’ítems; 3) revisió experta dels ítems; 4) anàlisi de la fiabilitat i de la validesa utilitzant l’anàlisi factorial, i 5) verificació de la validesa del constructe utilitzant diverses variables de criteri. A continuació, descrivim breument cadascuna d’aquestes fases: 

1. Conceptualització. Primer vam conceptualitzar la reputació burocràtica basant-nos, en gran part, en l’obra de Carpenter (2010), que ha identificat quatre àmbits de contingut de la reputació: 1) l’acompliment, 2) els valors, 3) el procediment i la 4) competència tècnica. Nosaltres hi vam afegir un cinquè àmbit, que representava l’actitud general respecte de l’organització, basant-nos parcialment en unes recerques relacionades sobre la reputació de les empreses (Fombrun, Gardberg i Sever, 2000; Schwaiger, 2004; Walsh i Beatty, 2007). 

2. Generació d’ítems. A continuació, vam generar un pool inicial d’ítems del tipus “d’acord-en desacord” a partir de la revisió de la literatura existent sobre reputació, que incloïa diversos mesuraments preexistents de la reputació de les organitzacions amb finalitat de lucre i no lucratives. Tanmateix, com que molts d’aquests ítems no eren aplicables al cas del govern, vam dissenyar la nostra pròpia sèrie extensa d’ítems del tipus “d’acord-en desacord”, basant-nos en els treballs dels entesos en reputació burocràtica. D’aquesta manera, vam generar un pool inicial de 46 ítems en representació dels cinc àmbits de contingut. 

3. Revisió experta dels ítems. El nostre pool inicial d’ítems fou revisat i perfeccionat per experts independents que havien publicat articles sobre la reputació burocràtica en revistes arbitrades. Vam enviar una enquesta online a una dotzena d’experts, que van presentar els nostres 46 ítems i van sol·licitar feedback i suggeriments per a cada ítem. A partir de les valoracions i de les observacions d’aquests experts, vam reduir el nostre pool inicial a 30 ítems millorats, sis per a cadascun dels cinc àmbits de contingut. 

4. Anàlisi factorial per verificar-ne la fiabilitat i la validesa. A continuació, vam administrar una enquesta online als ciutadans per tal d’obtenir-ne dades reals i així poder ajustar i avaluar la nostra escala. Agafant una mostra online de 348 adults d’arreu dels Estats Units, els vam preguntar que indiquessin el seu grau d’acord amb els 30 ítems, després de distribuir aleatòriament l’agència a què es referien els ítems, que tant podia ser la FAD (Administració d’Aliments i Medicaments), com la NASA o l’IRS (Internal Revenue Service). En vam fer una anàlisi factorial exploratòria per tal d’avaluar la correlació entre els 30 ítems, vam seleccionar un ítem de cada àmbit per a una escala reduïda de 5 ítems (i un segon ítem per a una escala de 10 ítems) i després en vam fer l’anàlisi factorial confirmatòria per tal de verificar de nou l’escala.

5. Validesa del constructe. Finalment, vam analitzar fins a quin punt la nostra escala guardava una correlació positiva i significativa amb la voluntat de la gent que l’agència pogués gaudir de més autonomia, disposés un més pressupost i gaudís de més poder –tot plegat com a conseqüència de la reputació, segons assenyalava la teoria. Va resultar que la nostra escala guardava una forta relació positiva amb les tres variables. També vam trobar les correlacions positives que esperàvem de la nostra escala amb les valoracions de preferències i amb l’acompliment percebut. Finalment, l’escala no estava gens correlacionada, o n’estava molt poc, amb la ideologia política, l’edat i els ingressos, la qual cosa venia a confirmar-ne la validesa discriminant. 

Utilitat de l’Escala de Reputació Burocràtica (BRS)

Creiem que aquesta Escala de Reputació Burocràtica (BRS) serà útil per als investigadors que estiguin interessats a fer enquestes o experiments amb enquestes en què es necessiti una mesura estandarditzada de la reputació burocràtica. L’escala es pot adaptar fàcilment als estudis de diversos tipus d’agències tant de l’administració nacional como estatal i local, i d’organitzacions internacionals. A més, creiem que la nostra escala es podria utilitzar per mesurar també les opinions sobre la reputació d’altres audiències, com els responsables polítics, els directius públics, els advocats, els nous mitjans i d’altres stakeholders. La reputació burocràtica és un concepte important que reflecteix les avaluacions, els senyals i les impressions de les organitzacions públiques, vistos per diverses audiències. Creiem que les nostres escales poden enriquir la literatura de ciències polítiques i de l’administració pública proporcionant un instrument per analitzar millor les qüestions relacionades amb la rendició de comptes i la governança, en una societat cada vegada més diversa de ciutadans i d’altres stakeholders. 

Danbee Lee és doctoranda de la School of Public Affairs and Administration de la Universitat Rutgers de Newark. Gregg G. Van Ryzin és professor ordinari de la School of Public Affairs and Administration de la Universitat Rutgers, on també és director del Programa de Doctorat i codirector del Center for Experimental and Behavioral Public Administration (CEBPA). És editor fundador (junt amb Sebastian Jilke i Ken Meier) del Journal of Behavioral Public Administration.