Quins són els perquès més significatius que justifiquen aquest canvi?

1)      Perquè l’ajuntament no ho ha de fer tot: ha de liderar, repartir joc, impulsar, vetllar amb els altres agents (iniciativa social, iniciativa mercantil i altres administracions) que operen en el territori. Aquells ajuntaments que sàpiguen impulsar correctament una bona gestió relacional amb el seu entorn, una bona governança democràtica –bàsicament amb els altres serveis locals i amb la ciutadania– per respondre adequadament a les necessitats i a les expectatives d’aquesta, marcaran la diferència. La resolució d’uns problemes cada vegada més complexos i més difícils de resoldre des dels recursos i les estructures de gestió de què disposen els governs locals requereix la implicació de la ciutadania i dels altres serveis locals.

2)      Perquè la gran diversitat d’especialitzacions (superior a la de l’empresa multinacional més complexa) que tenim a les nostres administracions locals evidencia la necessitat de treballar per un coneixement que sigui capaç de situar tota la informació en el seu context, dins el conjunt on aquesta s’inscriu. Les organitzacions que siguin capaces de reunir la informació adequada en el moment adequat, de pensar de forma crítica amb relació a aquesta informació i de prendre les decisions adequades des d’una visió holística seran les que marcaran la diferència i seran capaces d’impulsar processos de canvi profunds.

3)      Perquè és una necessitat adaptar-se als canvis socials i polítics que s’han produït als darrers trenta anys al nostre país. Els governs democràtics locals es troben amb dificultats cada vegada més grans per a poder reaccionar de manera eficient i eficaç en un entorn més i més complex, incert i dinàmic, i la legitimitat democràtica de les institucions públiques es va deteriorant davant d’una ciutadania cada vegada més reflexiva i crítica, amb nous valors, que no poden ser satisfets sota el paraigua de l’administració tradicional. Les organitzacions públiques locals han de coevolucionar amb la societat que les envolta per poder-hi donar respostes eficaces i eficients.

En aquest sentit, els governs locals afronten temes centrals i determinants en les condicions de vida dels ciutadans. Les nostres ciutats són molt diferents avui que fa trenta anys: diversitat ètnica i cultural, estructures familiars més restringides i fràgils, itineraris individuals en què l’esperança de vida s’allarga de forma totalment extraordinària, dificultats més grans per accedir a treballs estables i coherents amb la formació adquirida, més dones que mai en el mercat de treball i pocs canvis en la distribució de les tasques de la llar entre els seus membres. Tot això, juntament amb noves pautes en l’ús dels espais públics pel que fa a l’augment de freqüentació i a la diversificació dels usuaris, fenòmens que generen competitivitat i conflictes que no s’havien donat mai amb tanta intensitat.

A tots aquests fenòmens nous, hi hem d’afegir encara la continuïtat d’alguns problemes anteriors, com ara la pobresa i els vells processos d’exclusió social. Les desigualtats es diversifiquen i, en conseqüència, es fan més presents les inequitats en educació, que cada dia ens passen una nova factura, i creix sense parar el nombre de persones que no tenen l’autonomia necessària i, per tant, que són dependents. Al costat d’això, les ciutats s’han de continuar ocupant de les infraestructures i els serveis, de la seguretat, de l’ordenació del territori i de la defensa del patrimoni ambiental i cultural, entre d’altres moltes tasques, i tot això amb un finançament encara molt feble, tenint en compte les prestacions que els ajuntaments donen als ciutadans.

4)      Perquè els propers quatre anys tenim una agenda de govern local complexa i exigent, en què cal pensar específicament en les persones de la ciutat i en el seu cicle vital, que han de ser l’eix orientador de les polítiques públiques locals per tal d’oferir respostes específiques en cada un dels moments vivencials. Cada moment vital té les seves necessitats educatives, de salut, urbanístiques, de seguretat, de treball, d’habitatge o de lleure. Cada moment vital presenta riscos que s’haurien d’anticipar i, si fos possible, mitigar. Per tant, les polítiques públiques s’han d’organitzar a partir d’una concepció diferent de la tradicional.

5)      Perquè l’entrada en vigor de noves lleis (Llei de promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència a Catalunya, Llei de serveis socials de Catalunya, Llei d’igualtat de gènere, Llei d’habitatge, Llei de la infància, Llei del mecenatge, Llei per combatre la violència masclista...), les noves competències que els ajuntaments hauran d’assumir com a fruit d’aquestes lleis i tot el desenvolupament que preveu el nou Estatut de Catalunya ens plantegen un nou escenari municipal com feia molt temps que no es donava en el nostre país. En poc temps haurem d’assumir competències molt importants per a la vida quotidiana dels nostres ciutadans, i això s’ha de fer d’una forma ordenada i coherent.

6)      Perquè necessitem plantejaments i persones que siguin capaços d’assumir la complexitat com una realitat permanent de les organitzacions i del seu entorn. Sabem que les realitats i els sistemes complexos requereixen un esforç superior a les realitats i els sistemes senzills, però també sabem que els processos i els resultats poden ser substancialment millors. Necessitem un lideratge polític i directiu adaptable als sistemes complexos, que generi potents equips polítics i tècnics, i aquest lideratge ha d’estar emmarcat en un sistema holístic.

7)      Perquè l’aparició de noves demandes socials o polítiques que no formen part de la missió o de les competències d’una sola part de l’estructura orgànica sectorial de l’Administració ens porta a la necessitat de tenir una visió integral i integrada en aquelles actuacions dirigides a determinats segments de la població considerats prioritaris, des del punt de vista de l’acció pública.

8)      Perquè l’Administració pública, especialment els ajuntaments, té una limitació financera, la qual cosa implica necessàriament transformar les formes de funcionar de l’Administració, per tal d’augmentar la productivitat en la creació de bé comú de valor públic.

9)      Perquè necessitem impulsar un clima de treball que faci de catalitzador de tot un seguit d’energies entre els treballadors de l’organització municipal, els polítics, els ciutadans, les entitats, les empreses, les altres administracions, etc. Això només és possible si treballem els intangibles, desenvolupant un sistema potent de valors organitzatius (estil de gestió) respectuós intel·lectualment, professionalment i emocionalment amb els de dins i els de fora de l’organització.

Aquestes són algunes de les raons que ens han de portar a fer canvis profunds en el funcionament de les nostres administracions locals. No tenim gaire temps, però encara hi estem a temps. A partir de la meva experiència a l’Administració local i de la reflexió fruit d’aquesta experiència, considero que només des d’una visió holística de l’organització municipal, de la resta de serveis locals (iniciativa social, iniciativa mercantil i altres administracions que operen a la ciutat o a la vila) i de l’entorn ciutadà podem canviar amb coherència l’Administració local. Sense un plantejament integral, l’afebliment d’una percepció global condueix a l’afebliment del sentit de responsabilitat, ja que cadascú tendeix a ser només responsable de les seves feines especialitzades, com també a l’afebliment de la solidaritat, ja que arriba un moment en què difícilment es percep el lligam orgànic amb les altres parts de l’organització, amb la ciutat i amb els seus ciutadans.