L’argument que es presenta en aquest article és que el coneixement filosòfic pot ajudar a comprendre més profundament alguns aspectes bàsics de la governança pública, del sistema administratiu públic i dels serveis públics. Introduir el coneixement filosòfic a l’Administració pública, lluny d’entendre’s com una retirada en una torre d’ivori, té un significat pràctic molt important.

Vegem l’exemple de la legitimació d’una disposició de governança pública. La legitimació de la governança pública és un tema essencial en una època en què les certeses trontollen i la legitimació és, per als ciutadans, un factor crucial per possibilitar una ‘bona’ governança pública. Aquest tema s’aborda des de la perspectiva de les ciències socials, seguint dues línies de recerca molt importants: el nivell de confiança que tenen els ciutadans en les disposicions de governança pública i la satisfacció dels usuaris dels serveis públics. Tanmateix, aquestes dues línies de recerca poden no ser suficients totes soles, si no s’adopta una perspectiva més àmplia. És important analitzar els factors que motiven la confiança i la satisfacció dels ciutadans-usuaris, a un nivell més bàsic, atès que la “satisfacció de les expectatives” no és sinònim de “benestar” i “plenitud” en la pròpia vida. Un problema crucial és fins a quin punt la “satisfacció” no es pot associar al “benestar”, entès en aquest sentit més profund, és a dir, allò que els antics filòsofs grecs anomenaven eudaimonia (“viure una vida plena”) –un concepte que significa molt més que la mera satisfacció. La raó última de la legitimació d’una disposició de governança pública és si el govern públic pot facilitar que tots i cadascun dels membres de la comunitat política millorin el seu benestar: aquest és, essencialment, el conegut argument del bé comú, que ja fou desenvolupat pel filòsof grec Plató. Poden proposar-se arguments filosòfics alternatius per justificar, en última instància, una disposició de governança pública, com la teoria del contracte social originada en el pensament de Rousseau, o la teoria de la justícia social proposada, des d’un compromís tenaç i indestructible, per John Rawls: l’argument que vull defensar en el breu espai d’aquest article no és tant destriar quina postura filosòfica és preferible, sinó convèncer el lector que la qüestió preliminar i més essencial és que qualsevol discussió rellevant sobre la legitimació de la governança pública només es pot donar quan les ciències socials es casen amb la comprensió filosòfica, és a dir, quan la visió filosòfica es pren en consideració.

Tanmateix, el problema és que, lamentablement, sembla que no abunda el recurs sistemàtic al coneixement filosòfic en la literatura científica i professional existent en matèria de governança pública, Administració pública i gestió pública. En un treball més extens, intento facilitar al lector interessat un estudi introductori pretesament àgil sobre com introduir el pensament filosòfic en l’estudi i la pràctica de l’Administració pública (Ongaro, E., 2017, Philosophy and Public Administration: An Introduction. Cheltenham i Northampton: Elgar). D’aquesta manera, espero haver fet la meva humil contribució a bastir un pont necessari entre les ciències socials i la filosofia en i per a l’Administració pública i la governança pública.

En aquest llibre, s’aborden una gran varietat de temes: ontològics, de filosofia política i epistemològics. S’hi examinen les possibles contribucions a l’Administració pública d’algunes filosofies, com el pensament kantià i neokantià, l’existencialisme (especialment referit a la figura de l’‘administrador públic existencialista’), l’estructuralisme, la fenomenologia, el marxisme i la filosofia de Gramsci, l’historicisme, la neoescolàstica i el tomisme, entre altres. Es desenvolupa la qüestió de la legitimació del govern públic (apuntada al paràgraf anterior) i s’estudia quin és l’argument implícit per a la legitimació contingut en les doctrines modernes (o que ho han estat) per a la reforma del sector públic, com la nova gestió pública, la nova governança pública, l’Estat neoweberià i d’altres. Aquestes “ideologies” reformistes s’han difós arreu del planeta i han reconfigurat, més o menys, el sector públic de molts països; tanmateix, s’ha fet poca atenció a la lògica justificativa en què es fonamenten aquestes idees: en aquest sentit, hauria estat beneficiós aplicar el pensament filosòfic d’una manera més sistemàtica.

També s’utilitzen les obres de referència de tres autors –la pintura Il Buon Governo (“El bon govern”) d’Ambrogio Lorenzetti (1290-1348), l’assaig polític El príncep de Niccolò Machiavelli (1469-1527) i la Utopia de Thomas More (1478-1535), un llibre que obre camins i inaugura un nou gènere– com a punts de partida per tractar de tres temes de la màxima importància per a l’Administració pública: el rol de les virtuts (tant dels governants com dels ciutadans) en la governança pública, el significat del realisme (sobre el poder, sobre la naturalesa humana) en política i en l’Administració pública, i la importància i el potencial del pensament utòpic per a l’Administració pública.

La reflexió sobre el concepte d’“utopia” i el pensament utòpic destaca la rellevància del pensament teleològic per a l’Administració pública: pensar en uns objectius ambiciosos que s’han d’assolir i no tan sols en les causes de la situació actual. També suscita reflexions sobre els conceptes de models, paradigmes i tipus ideals (aquest darrer, introduït de forma excel·lent per Max Weber per tal d’oferir una descripció conceptual de la burocràcia). Sembla que als darrers anys el focus d’atenció s’ha desplaçat cap a la cerca de les “bones pràctiques”, aquelles que funcionen, possiblement en detriment de la reflexió sobre conceptes com el de model (models alternatius de governança pública), o sobre quins són (si n’hi ha) els paradigmes de l’Administració pública al llarg de la història (per exemple, l’Administració pública occidental i l’Administració pública confuciana representen dos paradigmes diferents –però s’ha prestat poca atenció al seu significat per a l’Administració pública contemporània). I, com s’ha dit, els tipus ideals són un “art desaparegut”, que pot resultar extremament actual, si volem reinventar noves formes d’Administració pública per al segle XXI. I pot trobar-se un sentit més profund pel que fa a la direcció d’aquest viatge mitjançant el pensament utòpic: pensant en realitats alternatives que representin possibles futurs alternatius, però també en referències que es puguin confrontar críticament amb la situació actual –naturalment, sempre que es redescobreixi el pensament utòpic d’acord amb l’esperit crític previst per More en la seva obra original, i procurant evitar de caure en les urpes de les distòpies.

En definitiva, el pensament filosòfic pot proporcionar als gestors públics i als estudiosos de l’Administració pública millors instruments per encarar els reptes del segle XXI. Introduir la filosofia a l’Administració pública (o, més ben dit, restituir la filosofia a l’Administració pública, com van fer originàriament estudiosos com Weber o Waldo) pot desfermar i facilitar noves vies de recerca. I el pensament filosòfic pot ser una contribució molt valuosa no tan sols per a la recerca sobre l’Administració pública, sinó també per obrir-se a nous possibles operadors en el sector públic: el coneixement filosòfic pot i ha de ser una part integrant de la formació dels experts en Administració pública, tant en els programes de grau com en els màsters en Administració Pública (MPA) o en els programes de formació directiva per a administradors públics i gerents.

Edoardo Ongaro és professor de Direcció Pública de The Open University i president del Grup Europeu d’Administració Pública (EGPA). També és editor de Public Policy and Administration (ara també a Thomson ISI) i director de la col·lecció Policy, Administrative and Institutional Change d’Edward Elgar.

Referències

Ongaro, Edoardo (2017): Philosophy and Public Administration: An Introduction. Cheltenham i Northampton: Elgar. (Se n’estan preparant les traduccions al castellà, al francès i a l’italià, que es publicaran previsiblement aquest 2019 o a principis de 2020).