Drucker va néixer el 19 de novembre de 1909 a Viena (Àustria) i va viure els transcendentals canvis associats al fet de viure a Europa, a Anglaterra i als Estats Units en el segle xx.

Un cop va haver finalitzat els estudis secundaris, l¿any 1927, Drucker es va traslladar de Viena a Hamburg, on va iniciar estudis de Dret. La seva formació jurídica va continuar a la Universitat de Frankfurt, on es va llicenciar en Dret. Va treballar breument com a redactor financer, i posteriorment, l¿any 1933, es va traslladar a Londres, on va treballar com a analista de garanties per a una empresa d¿assegurances i com a economista per a un petit banc internacional.

Drucker va emigrar amb la seva esposa als Estats Units, i al cap d¿un any, el 1938, el van seguir els seus pares. Drucker va treballar com a corresponsal per a diverses publicacions financeres britàniques abans d¿ocupar càrrecs acadèmics universitaris. A la dècada de 1970 es va traslladar a la costa oest dels Estats Units, on va ser Clarke Professor de Ciència Social a la Claremont Graduate School de Claremont (Califòrnia) fins a la seva mort, l¿any 2005. (Drucker, 1979, 1991).

Principals treballs de Drucker

Per a Drucker escriure era la base de tot el que feia. El seu primer llibre, The End of Economic Man (Drucker, 1939), publicat en anglès, versava sobre els orígens econòmics del feixisme. Posteriorment, abans que els Estats Units entressin a la Segona Guerra Mundial, va publicar The Future of Industrial Man (Drucker, 1942), en què plantejava un món posterior a la guerra i en presentava la seva visió social.

La seva obra seminal, The Concept of the Corporation (Drucker, 1946), se centrava en la naturalesa de la política i de l¿economia que ell creia que dominarien la societat en el futur. Aquesta obra va convertir clarament Drucker en un autor de primer ordre sobre qüestions de direcció d¿empreses, i Drucker el va escriure després d¿haver examinat les pràctiques directives de General Motors, per encàrrec de l¿empresa.

Durant les dues dècades següents Drucker va escriure cinc llibres que han tingut un gran impacte sobre el pensament en matèria de direcció d¿empreses; el primer va ser The Practice of Management (Drucker, 1954), i l¿últim Management: Tasks, Responsibilities, Practices (Drucker, 1973).

Els seus nombrosos llibres s¿han traduït a més de trenta llengües.

Principals aportacions de Drucker

En el centre dels treballs de Drucker hi havia la visió que una gran empresa era més que una simple entitat econòmica. ¿Fins i tot més important que l¿economia són les relacions psicològiques, humanes i de poder que es determinen més en el lloc de treball que no pas fora d¿aquest. Es tracta de relacions entre el treball, el grup de treball, les tasques, el cap immediat i la direcció de l¿empresa¿ (Drucker, 1976, pàg. 134-135). En això Drucker diferia d¿altres destacats autors com ara F. W. Taylor i Henry Ford (Wood i Wood, 2002a, 2002b).

Per a Drucker, els líders d¿empresa tenien un objectiu moral i una responsabilitat social que anaven molt més enllà d¿obtenir beneficis a curt termini (Gazell 2000a, pàg. 3).

A Drucker li interessaven especialment les interrelacions existents entre l¿obligació de retre comptes, l¿¿ànima¿ de la institució i la responsabilitat (Bowman i Wittner 2000, pàg. 26). El centre d¿interès de l¿activitat empresarial era el directiu. En aprofitar els recursos i posteriorment crear productes, ¿el directiu és l¿element dinàmic que insufla vida a tota empresa. Sense el seu lideratge, els ¿recursos de producció¿ no deixen de ser recursos i no es converteixen mai en producció¿ (Drucker, 1954, pàg. 3).

Drucker i la gestió pública

Drucker es va plantejar la gestió governamental i en el sector sense ànim de lucre en un ampli ventall d¿articles i llibres (Drucker 1954, 1969b; 1973; 1980, 1989; 1989; 1990). Dahlin (2000), en un complet repàs de les idees de Drucker al llarg de cinc dècades, va assenyalar els principals temes abordats per Drucker, que són bàsicament la grandària i el poder excessius, els mals resultats i l¿obligació de retre comptes del govern.

Malgrat aquestes valoracions i les fortes crítiques de la grandària i el poder del govern, Dahlin va afirmar que ¿Drucker continua sostenint que calen governs forts¿ (Dahlin 2000, pàg. 84). Resseguint l¿evolució de les opinions de Drucker, va demostrar que en la dècada de 1950 l¿obra de Drucker posava l¿èmfasi en el rol dels governs per determinar el bé comú, però que cap a finals de la dècada de 1980 feia una crida a les organitzacions perquè assumissin la responsabilitat del bé comú (Dahlin 2000).

Gazell (2000b) sostenia que els historiadors de la direcció d¿empreses poden haver passat per alt l¿apreciació de Drucker sobre ¿les dificultats inherents a gestionar les organitzacions del sector públic d¿una manera efectiva¿ (pàg. 50). Garafolo (2000) també va valorar les idees de Drucker sobre les responsabilitats i la gestió governamentals, i va assenyalar:

¿Una de les característiques més sorprenents dels escrits de Drucker sobre el govern és la manca de cap documentació de les seves afirmacions i conclusions¿ (pàg. 100)

Garafolo (2000) va fer una sòlida crítica dels arguments de Drucker. Pel que fa a la privatització, Garafolo va afirmar que Drucker no té en compte les opinions d¿altres investigadors i que no considera si la privatització ¿equival a saltar-se principis democràtics com ara l¿obligació de retre comptes¿ (pàg. 103). Garafolo concloïa afirmant que Drucker no té cap estratègia per millorar els resultats del govern, però que sí que proporciona un ¿estímul als estudiosos i als professionals de la gestió pública perquè revisin les seves suposicions i aspiracions¿¿ (pàg. 109).

Aquest estímul continua viu després de la seva mort, i cal esperar que el volum editat de valoracions crítiques resultarà útil als estudiosos interessats en Peter Drucker.

[1] Fins a la seva mort, l¿any passat, Peter Ferdinand Drucker va veure el volum d¿avaluacions critiques que hem editat amb la bibliografia anotada preparada per la nostra col·lega la Dra. Roberta Cowan. Drucker va estar complagut amb el volum, com ho estem tots els qui tenim la sort de ser-ne els beneficiaris. Aquest breu article és una versió editada de la introducció al volum Critical Assessments in Business and Management Peter Drucker, Routledge 2005.

Referències

BookRags Biography on Peter Drucker ([sense data]). Bookrags. Extret d¿Internet: http://www.bookrags.com/biography/peter-drucker/ 25 d¿octubre del 2004.

Bowman, J. S. i Wittner, D. L. (2000) ¿The unfashionable Drucker: ethical and quality chic¿, Journal of Management History, 6, 1: 13-29.

Dahlin, D. C. (2000) ¿The federal government and public management: the Druckerian approach¿, Journal of Management History, 6, 2: 77-93.

Drucker, P. F. (1939) The End of the Economic Man, Nova York: John Day Co.

--- (1942) The Future of Industrial Man, Nova York: John Day Co.

--- (1946) The Concept of the Corporation, Nova York: John Day Co.

--- (1954) The Practice of Management, Nova York: Harper.

--- (1959) The Landmarks of Tomorrow, Nova York: Harper.

--- (1964) Managing for Results: Economic Tasks and Risk-Taking Decisions, Nova York: Harper & Row.

--- (1967) The Effective Executive, Nova York: Harper & Row.

--- (1969a) Age of Discontinuity: Guidelines to Our Changing Society, Nova York: Harper & Row.

--- (1969b) ¿The sickness of government¿, Nation¿s Business, 57, 3: 52-55, [56+ pàgines].

--- (1973) Management: Tasks, Responsibilities, Practices, Nova York: Harper & Row.

--- (1973) ¿Managing the public service institution¿, The Public Interest, 33: 43-60.

--- (1976) The Unseen Revolution: How Pension Fund Socialism Came to America, Nova York: Harper & Row.

--- (1979, 1991) Adventures of a Bystander, Nova York: Harper & Row.

--- (1980) ¿The deadly sins in public administration¿, Public Administration Review, 40, 2: 103-106.

--- (1985) Innovation and Entrepreneurship: Practice and Principles, Nova York: Harper Collins.

--- (1986) The Frontiers of Management: Where Tomorrow's Decisions are Being Shaped Today, Nova York: Harpers & Row.

--- (1989) The New Realities: in Government and Politics; in Economics and Business; in Society and World Views, Nova York: Harper Collins.

--- (1989) ¿What business can learn from nonprofits¿, Harvard Business Review, 67, 4: 88-93.

--- (1990) Managing the Non-profit Organization: Principles and Practices, Nova York: Harper Collins.

Garofalo, C. (2000) ¿Can elephants fly? Drucker and governmental reform¿, Journal of Management History, 6, 2: 94-110.

Gazell, J.A. (2000a) ¿Special issue symposium on the contributions of Peter Drucker to management part one¿, Journal of Management History, 6, 1: 7 pàg.

--- (2000b) ¿Drucker on effective public management¿, Journal of Management History, 6, 1: 48-62.

Wood, J. C. i Wood, M. C. (eds.) (2002a) F. W. Taylor, Londres: Routledge.

--- (eds.) (2002b) Henry Ford, Londres: Routledge.