The Benefits of PSM: An Oasis or a Mirage? [“Els beneficis de la PSM: un oasi o un miratge?”] Publicat com a preimpressió

Sahar Awan (ESADE), Germà Bel (Universitat de Barcelona) i Marc Esteve (University College de Londres i ESADE)

Resum: 

L’interès acadèmic per la motivació en el servei públic (public service motivation, PSM) ha generat un gran nombre de recerques que n’expliquen els beneficis per a les organitzacions del sector públic, com ara una satisfacció laboral més gran dels empleats, un millor acompliment individual, una intenció més decidida de quedar-se a l’organització, un compromís més gran amb l’organització i un comportament de ciutadania organitzativa. Tanmateix, una anàlisi més atenta de la literatura revela unes dades empíriques mixta sobre cadascun d’aquests impactes de la PSM. Aquest estudi intenta il·lustrar aquests factors contextuals i les decisions relacionades amb el seu mesurament que adopten els investigadors en els seus estudis, i veure si part de la variació que s’observa en els resultats és atribuïble a aquells factors. Amb aquesta finalitat, fem una metaanàlisi de cadascun d’aquells cinc impactes de la PSM. Analitzant un total de 162 estimacions, observem que destaquen dos tipus de factors en els estudis actuals i analitzem si reforcen o afebleixen un determinat impacte de PSM individual o organitzatiu. En primer lloc, avaluem l’impacte de les decisions relacionades amb el mesurament que han adoptat els investigadors i, en segon lloc, analitzem els factors contextuals que poden explicar algunes de les variacions observades en els resultats dels estudis. Trobem proves de l’existència d’un efecte real de la PSM en els resultats negatius, el compromís organitzacional i la ciutadania organitzativa. També trobem que les variables contextuals, l’origen legal i la corrupció del país, junt amb les variables relacionades amb el mesurament, afecten cadascuna de les cinc relacions d’una manera única. Si bé podem afirmar que existeix una relació entre la PSM i els resultats beneficiosos en el context de l’organització, aquests beneficis apareixen concentrats o diluïts en funció del nivell de corrupció i dels orígens legals del país. Trobem que el paper de la PSM a l’hora de millorar la satisfacció laboral de les persones empleades en el sector públic és fins i tot més gran als països corruptes, respecte als països que presenten menys casos de corrupció. També hem vist que els nivells més baixos de percepció de la corrupció reforcen l’impacte de la PSM en l’acompliment individual i el compromís organitzacional. A més, les nostres conclusions també indiquen que els països amb tradicions jurídiques basades en el dret civil obtenen més beneficis de la PSM, en forma d’un major acompliment individual, menys casos de burnout i menys intencions de rotació, que els països amb tradicions jurídiques basades en el common law. En general, la contribució d’aquesta recerca a literatura existent és que explica si la variació dels resultats de les recerques actuals és artefactual i conseqüència d’unes decisions de mesurament, o bé un efecte de l’entorn en què es va fer l’estudi.

The Political Dimension of Network Leadership: A Review and Research Agenda 

[“La dimensió política del lideratge a la xarxa: revisió i agenda de recerca”]

Ángel Saz-Carranza (ESADE) i Sonia Ospina (NYU)

Resum: 

Si bé els estudis sobre gestió han reconegut la dimensió política de l’acció social, la literatura sobre gestió de la xarxa en general i els estudis que se centren en el lideratge a la xarxa han tendit a restar importància a aquesta dimensió. De manera inesperada, en un projecte anterior (Saz-Carranza i Ospina, 2018), vam trobar que les pràctiques reeixides de lideratge a la xarxa tenen una naturalesa molt “política”. Això no és coherent amb la premissa del lideratge col·lectiu segons la qual el lideratge a la xarxa implica, per la seva pròpia naturalesa, una comunicació explícita i transparent i una presa de decisions més participativa amb els membres del col·lectiu. Observem que el lideratge a la xarxa sembla que també s’aprofita de les incongruències en els objectius de la xarxa i dels seus membres, fomenta la negociació dels objectius i els pagaments extra, i es fonamenta en el control de l’execució. En aquest paper, proposem una agenda de recerca basada en una revisió de la literatura sobre si, quan i per què els comportaments polítics són necessaris i porten un avantatge col·laboratiu. Els estudis anteriors sobre lideratge en general es referien al poder i al comportament polític de forma negativa. La ressenya de Muller-Seitz (2012) sobre el lideratge a la xarxa no fa esment del poder ni de la política. L’estructura dels règims de governança col·laborativa d’Emerson et al. (2014) es refereix al context polític en què opera un règim, però omet la dinàmica política interna de la governança col·laborativa. L’aportació bàsica sobre el poder d’aquestes lectures és que el líder col·laboratiu o l’agent pot, com a màxim, utilitzar l’avantatge de tenir el poder tan sols per reequilibrar les diferències de poder (Emerson et al., 2015; Imperial et al., 2016; Purdy, 2012). Potser el treball de Huxham i Vangen (2005) destaca perquè al·ludeix a l’ús del poder i de la dinàmica política per fer avançar la governança col·laborativa; és el que anomenen el “bandolerisme col·laboratiu”. Conclouen que “legitimar un cert grau d’activitat política manipuladora a través del concepte de bandolerisme col·laboratiu també pot ser útil en aquest sentit [p. ex., apoderar directius col·laboratius] (p. 41).” La noció de comportament polític en un context en xarxa està en línia amb el treball innovador de Cyert i March (1963) sobre l’empresa com una coalició política. Tanmateix, hi ha també diferències importants, atesa la naturalesa de la forma en xarxa. Aquestes conclusions sorprenents no ajuden a perfeccionar les noves teories del lideratge a la xarxa. Reconsiderar el plantejament polític de Cyert i March sembla més en sintonia amb els estudis recents sobre lideratge col·lectiu que indiquen que aquest lideratge s’hauria de tractar com un espai de lideratge ambigu (Chreim, 2015) que no es pot estudiar al marge de la dinàmica jeràrquica en els entorns complexos.

Application of Natural Language Processing to Determine User Satisfaction in Public Services [“Aplicar el processament del llenguatge natural per determinar la satisfacció dels usuaris amb els serveis públics”]

Radoslaw Kowalski (University College de Londres), Marc Esteve (University College de Londres i ESADE) i Slava Mikhaylov (Universitat d’Essex)

Resum:

Els estudis sobre la satisfacció dels usuaris han augmentat substancialment als darrers anys. No obstant això, la seva importància relativa i les relacions entre els diferents factors determinants de la satisfacció es desconeixen. A més, els estudis quantitatius realitzats fins ara tendeixen a demostrar la importància dels factors predeterminats que es considera que hi influeixen, però no inclouen mitjans escalables per identificar altres causes de la satisfacció dels usuaris. Mentrestant, el desenvolupament de la tecnologia digital ha possibilitat nous mètodes per captar el feedback dels usuaris, per exemple a través de fòrums online en què aquests poden comentar lliurement les seves experiències. Es necessiten nous instruments per analitzar els grans volums d’informació que s’obté amb aquest feedback. Es proposa l’ús de models temàtics com una solució factible per agregar les opinions obertes dels usuaris que es poden desplegar fàcilment en el sector públic. Aquest enfocament metodològic innovador s’aplica al cas d’unes valoracions del servei d’unes clíniques d’atenció primària finançades amb fons públics a Anglaterra. Les conclusions de l’anàlisi de més de 200.000 valoracions d’uns 7.700 centres d’atenció primària indiquen que la qualitat de les interaccions amb el personal i les exigències burocràtiques són els factors clau que marquen la satisfacció dels usuaris a Anglaterra. A més, la satisfacció dels pacients es veu molt influïda per la qualitat dels procediments burocràtics i de les instal·lacions, dues àrees temàtiques que no són tingudes en compte en les enquestes més recents als pacients.

Sobre la PMRC

La Public Management Research Conference (PMRC) és la trobada més important del món d’experts en gestió pública. Està patrocinada per la Public Management Research Association (PMRA), que també publica el Journal of Public Administration Research and Theory (JPART), una de les revistes més importants en la matèria, i Perspectives on Public Management and Governance (PPMG), publicació llançada l’any 2017. La pròxima edició de la PMRC tindrà lloc a la University of North Carolina a Chapel Hill, la primera universitat pública del país i una de les cinc universitats públiques més destacades als rànquings dels Estats Units.

Més informació a: https://pmrc.unc.edu/