Ponència presentada al 21è Congrés de la International Research Society for Public Management, Budapest, 19-21 d'abril de 2017:

Cap a un nou principi de subsidiarietat: la influència de la UE en les reformes del sector públic i de l'administració pública a Espanya

Per Diego Badell-Sánchez, investigador del Centre de Governança Pública d'ESADE (ESADEgov), i Tamyko Ysa, vicedegana de Recerca d'ESADE i professora de l'ESADEgov

Resum

Des de l'any 2010, s'observen intervencions directes de les institucions comunitàries en l'àmbit de les reformes del sector públic i de l'administració pública. El nostre propòsit és cobrir algunes llacunes contribuint a la recerca ja existent mitjançant l'estudi del cas espanyol entre els anys 2010 i 2015. Per això, al nostre paper definim la Unió Europea com un joc interactiu de tres nivells. En primer lloc, és un joc entre els estats membres, la UE i el sistema internacional, en què la UE (l'agent) i el sistema internacional (l'estructura) són interdependents i interaccionen permanentment. En segon lloc, la UE (l'estructura) interacciona amb els estats membres (els agents). I, en tercer lloc, els estats membres (els agents) interaccionen amb el sistema internacional (l'estructura). Pel que fa a les reformes del sector públic i de l'administració pública espanyols, s'han vist condicionades els darrers anys per quatre fets importants: (1) el procés de descentralització; (2) la implementació de l'estat del benestar; (3) la integració de la Unió Europea i (4) la crisi econòmica actual. En aquest paper, estudiem els efectes dels fets 3 i 4. Per tal d'avaluar-los, tractem de respondre les preguntes de recerca següents: Com han afectat tant la UE com l'FMI en la presa de decisions del govern central espanyol en matèria de consolidació fiscal? I de quina manera les decisions pressupostàries han incidit en les reformes del sector públic? L'estudi empíric es basa en una àmplia anàlisi de la documentació del Ministeri d'Economia i Finances, la Comissió Europea i l'FMI, les actes de les sessions parlamentàries i les transcripcions de les reunions dels seus comitès. A més, hem realitzat entrevistes semiestructurades amb profunditat a funcionaris del Ministeri d'Economia, del BCE, de l'FMI i de la Comissió Europea. En aquest espai de temps, la UE ha comptat amb els elements següents per persuadir Espanya d'introduir reformes a l'administració i al sector públic: (1) Mesures d'ajust utilitzant diversos mecanismes de pressió, entre ells els procediments formals. Això es fonamenta en la coordinació de les polítiques segons el Pacte d'Estabilitat i Creixement (SGP), i en el procediment de dèficit excessiu (EDP), que s'ha intensificat durant el semestre europeu. (2) La condicionalitat. Hem distingit dos tipus de condicionalitat política: la condicionalitat política explícita, exemplificada en el memoràndum d'entesa (MoU), i la condicionalitat política implícita, que s'ha evidenciat durant la crisi del deute sobirà. (3) La diplomàcia de passadís, que generalment s'associa amb les negociacions informals que fan tant la UE com els estats membres més poderosos per convèncer els responsables polítics que introdueixin les reformes que la UE proposa per tal d'abordar els reptes i els problemes més importants. I (4) els agents federadors externs: la pressió externa que fan les superpotències, com ara els Estats Units, per fomentar la integració europea impulsant i donant suport al projecte europeu davant d'esdeveniments crítics. Tanmateix, per raó de l'estatus espanyol, considerat un estat estructural de la UE, es va considerar que Espanya presentava l'estructura més eficient i efectiva per implementar determinades mesures d'estabilització macroeconòmica, com la reducció del dèficit fiscal i del deute públic. En altres paraules, es va reforçar el poder del govern central, cosa que ha portat a una recentralització encoberta del país.

Ponències presentades a la Public Management Research Conference, 8-10 de juny de 2017, Washington DC:

Més que meres paraules? El rol del text a l'hora de preparar una lògica institucional en la gestió pública

Per Ben Ngoye, doctorand en Ciències de la Gestió de l'ESADEgov; Vicenta Sierra, professora d'ESADE, Tamyko Ysa, vicedegana de Recerca i professora de l'ESADEgov, i Sahar Awan, doctoranda en Ciències de la Gestió de l'ESADEgov

Resum

La narrativa de les lògiques institucionals es nodreix de la seva influència cognitiva, normativa i reguladora en les organitzacions i els actors individuals. El que no queda clar és com les copsen els actors organitzacionals per tal que tinguin els efectes pretesos. Hem realitzat un estudi de disseny experimental per determinar si les lògiques institucionals es poden activar de forma no conscient. Les conclusions que hem obtingut indiquen que la captació de les lògiques institucionals, com a marcs de referència, es pot desencadenar automàticament i de forma no conscient per la mera presència de senyals textuals. A més, el text que desencadena una lògica determinada és diferent del que en desencadena una altra. També observem interessants evidències de patrons concrets de coexistència i el caràcter residual que adquireix una lògica mentre n'hi ha una altra que domina durant un temps. Les conseqüències d'aquestes conclusions i la nova metodologia de recerca utilitzada també són objecte de discussió.

Com incrementar la conducta prosocial: una il·lusió vana o una possibilitat real?

Per Sahar Awan, doctoranda en Ciències de la Gestió de l'ESADEgov; Tamyko Ysa, vicedegana de Recerca i professora de l'ESADEgov; Marc Esteve, professor del University College London i professor visitant de l'ESADEgov, i Arjen van Witteloostuijn, professor de la Universitat de Tilburg

Resum

La motivació en la funció pública (public service motivation, PSM) influeix positivament en la conducta prosocial dels individus. Tanmateix, aquesta relació depèn de determinats factors de situació i individuals. Aquest article pretén descobrir l'impacte que té la major visibilitat de les accions en la relació entre la PSM i la conducta prosocial observable. S'analitzen les conseqüències d'aquesta visibilitat més gran de les accions per a les accions prosocials dels individus, a través de la rellevància dels temes que són objecte de desig social. Hem observat que el desig dels individus de gestionar les seves impressions i d'autoenganyar-se per semblar millors interacciona amb una part de la dimensió afectiva de la PSM induint una modificació de la conducta. Ateses les limitacions que afronten els gestors públics pel que fa als instruments d'incentivació que tenen a l'abast, aquestes conclusions els ofereixen una possibilitat d'augmentar la conducta prosocial dels seus empleats amb una lleu modificació del seu entorn laboral.

'Mirallet, mirallet, quina és la més bonica de totes?' Una metaregressió de l'acompliment públic respecte del privat per als serveis d'assistència sanitària

Per Germà Bel, professor de la Universitat de Barcelona, i Marc Esteve, professor del University College London i professor visitant de l'ESADEgov

Resum

La qüestió de si l'acompliment a les organitzacions privades pot superar el de les públiques en la prestació dels serveis públics ha estat un tema d'interès principal els darrers anys. Tanmateix, l'evidència empírica no avala sistemàticament la hipòtesi que les organitzacions privades rendeixen millor prestant serveis públics. Per entendre millor les diferències en l'acompliment de les organitzacions públiques i les privades, hem fet una anàlisi de metaregressió de tots els estudis economètrics relacionats amb la titularitat i l'acompliment dels hospitals. Hem analitzat 50 estimacions extretes de més de 15 estudis sanitaris utilitzant com a variable dependent l'acompliment de l'hospital públic enfront del privat. La nostra anàlisi dóna una explicació dels factors que marquen les diferències en els resultats que presenta la literatura empírica. Des d'aquesta perspectiva, mostrem que la divergència de resultats pel que fa a l'acompliment és deguda a factors com ara el país, l'any, l'ús de dades de panell en la realització de l'estudi, i també depèn de si l'acompliment s'ha mesurat examinant els costos financers o si l'estudi també analitzava els hospitals sense ànim de lucre, d'entre altres aspectes. L'estudi conclou amb una sèrie de recomanacions per ajudar a millorar la nostra comprensió de com la tria del sector incideix en l'acompliment del servei públic.