És difícil arribar a un consens pel que fa al contingut d'un instrument com és la Carta Iberoamericana de la Funció Pública. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va encomanar la feina de la seva redacció al Centro Latinoamericano de Administración para el Desarrollo (CLAD). Totes dues institucions van treballar en unes quantes reunions prèvies, en què van participar representants dels governs de tots els països de la regió, per tal d'analitzar el contingut preliminar presentat pel professor Francisco Longo, d'ESADE, a qui se li va encomanar aquesta tasca vital.

Durant el procés d'elaboració, i tenint molt clar quin havia de ser el propòsit de la Carta de la Funció Pública, es van combinar els interessos de tres sectors: 

§          L'interès de l'Estat com a ocupador, que exigeix lleialtat i compromís al funcionari públic i eficiència en l'execució de les polítiques traçades.

§          El clam del funcionari públic, que demana neutralitat política i condicions d'igualtat en l'ocupació, i també gaudir d'estabilitat i de possibilitats de promoció d'acord amb els mèrits i la professionalització de la funció pública, sobre la base dels elements esmentats.

§          L'exigència del ciutadà que es prestin serveis de qualitat i que aquests serveis se sotmetin a un procés constant de revisió, per tal d'adaptar-los al també constant canvi de les condicions.

§          L'exigència del ciutadà que els processos administratius s'emmarquin en alts estàndards ètics, particularment la integritat, la rendició de comptes i la transparència en la conducció del servei públic. 

La Carta va ser presentada durant la V Conferència de Ministres d'Administració Pública i Reforma de l'Estat, que va tenir lloc a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) el juny del 2003, on es van dur a terme interessants i profunds debats que van culminar amb l'aprovació de la Carta. 

La Carta Iberoamericana de la Funció Pública combina de manera harmònica els interessos de tots els sectors d'una societat democràtica. Per això va ser transmesa als caps d'Estat i de Govern durant la XIII Cimera Iberoamericana, que va tenir lloc també a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) el novembre del 2003: 

¿La XIII Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern expressa compromís especial per avançar en la professionalització de la funció pública i dóna suport als principis i les orientacions de la Carta Iberoamericana de la Funció Pública.¿

D'altra banda, durant la 58a Assemblea General de l'ONU, el secretari general va presentar i va distribuir la Carta Iberoamericana amb el símbol A/58/193, cosa que la converteix en document oficial de l'ONU.

Va ser difícil superar aquesta etapa i aconseguir el consens, no tan sols dels països iberoamericans, sinó també de la comunitat internacional, durant la 58a Assemblea General de l'ONU. Tanmateix, l'etapa més difícil comença ara, amb el desenvolupament i la institucionalització del procés en què s'han d'implementar els seus principis. Per a això, l'ONU ha ofert tot el seu suport per al disseny i la implementació de les estratègies nacionals i regionals que els països membres acordin. L'acció de l'Estat per mitjà d'una funció pública eficient, moderna i professional és, sens dubte, el mirall que reflectirà la imatge de les nostres democràcies i l'instrument directe per elevar la qualitat de vida del ciutadà.