I és lògic: el treball intel·lectual propi de la direcció no convida a aquesta mena de lectura. La direcció es fonamenta en la comunicació oral. A més, cal tenir en compte que els directius sempre disposen de poc temps.

Per tant, si un assaig com aquest arriba a les mans d'un directiu, la primera sàvia pregunta que es farà és si val la pena fer l'esforç de llegir-lo, si compensarà dedicar-hi algunes hores.

Aquest pròleg té diverses finalitats:

• La primera és donar motius per llegir aquest assaig, que no és senzill ni s'ha escrit per distreure o entretenir, sinó amb la finalitat que sigui realment útil per als directius, els acadèmics i la societat en general. Però, sobretot, per als directius que volen i necessiten acomplir millor la seva funció. És convenient un bon pròleg per obrir la gana de degustar l'obra que ve a continuació. Aquesta és la meva intenció, perquè el menú que el professor Mintzberg ens presenta té una qualitat excepcional.

• El pròleg també vol oferir algunes claus de lectura al lector en llengua castellana perquè en pugui extreure el màxim partit. També tinc aquesta intenció.

• Finalment, és bo ser crític amb l'obra i indicar-ne les limitacions. Ho intentaré fer.

D'altra banda, aquest llibre no necessita cap pròleg interpretatiu, a diferència de la poesia de Rilke o de l'obra històrica de Flavi Josep, per exemple. És un llibre autocontingut, que guia l'autor des de la primera pàgina.

Per què val la pena llegir aquest llibre

Comencem donant alguns motius per llegir-lo.

Millorar en la labor directiva és tan necessari com difícil. No hi ha receptes, malgrat que es continuïn venent en forma de llibres i programes de consultoria i en centres formatius. Aprendre a dirigir i a millorar en la direcció requereix un procés constant de reflexió sobre la pròpia pràctica i, si és possible, cal fer-lo amb una bona guia (un bon marc de referència, un bon model o una bona teoria, si en disposem). Aquest llibre ofereix aquesta possibilitat. El lector té a les seves mans probablement la reflexió més completa i més ben fonamentada que existeix avui sobre la direcció.

A més, és molt probable que el temps que esmerci llegint aquest llibre li serveixi per a molts anys. A la velocitat a què avança el coneixement en aquesta matèria (que és lenta), possiblement no en trobarà cap suport millor durant dècades. Un exemple: la primera obra de Mintzberg sobre la funció directiva és de principi dels anys setanta (fou el resultat de la seva tesi doctoral al MIT, que havia defensat el 1967). Més de quaranta anys després, continua essent un referent. No és difícil augurar, doncs, que aquesta obra tindrà un destí semblant: si teniu més de 30 anys, és possible que us serveixi per a la resta de la vida professional. Per tant, endavant!: heu pres una bona decisió, encara que us requerirà algun esforç per rendibilitzar-la.

Com he dit abans, millorar en la funció de dirigir demana reflexionar sobre la pròpia labor directiva. A tots, en la nostra vida quotidiana, ens influeixen unes conviccions (uns models conceptuals, uns 'mapes mentals', unes concepcions, unes opinions que, si bé no determinen el nostre comportament, sí que el modelen i l'influeixen de manera substancial. Per millorar la nostra activitat diària, ja sigui com a pares o mares, com a tennistes o com a directius, cal que aquestes conviccions esdevinguin conscients, perquè aquesta consciència ens permetrà actuar sobre els models i sobre les conviccions, millorar-los i així millorar la nostra activitat. En aquest sentit, el treball de Mintzberg ofereix una descripció de la labor directiva que facilita aquesta presa de consciència. Reflexiona sobre les característiques pròpies del treball directiu (amb alguna reflexió nova respecte de la seva obra anterior, encara que amb poques novetats) i sistematitza les funcions i els rols directius (amb una ampliació dels rols que, sens dubte, ara ordena millor), la qual cosa ens permet fer conscient el que és implícit i, en conseqüència, actuar sobre el nostre treball directiu per tal de millorar-lo.

Aquest llibre té unes característiques pròpies (evidentment, no exclusives) respecte de la majoria de llibres que es presenten en l'àmbit del management. És un llibre molt treballat i molt meditat: és el resultat de molts anys d'observació i de reflexió sobre la funció directiva; d'una actualització constant per tal d'identificar-hi noves aportacions d'interès; de moltes converses amb directius i acadèmics, i de molts mesos d'elaboració i d'escriptura. És un llibre molt acurat, al qual sobren poques paraules.

Combina bé la teoria amb la pràctica. Hi ha teoria, però teoria per a l'acció, teoria propera a la realitat. Pretén ajudar el directiu a acomplir millor la seva funció. Fins i tot li proposa exercicis i reflexions pràctiques (pàg. 211). Però aquesta orientació de tenir un impacte positiu en els directius no li resta rigor acadèmic, sinó que es tracta d'un dels llibres amb més base científica i molt fonamentat en el millor empirisme.

Per a una persona que s'atansi per primera vegada a aquests temes, té la virtut de recollir el saber acumulat fins ara. En altres paraules, llegir aquest llibre estalvia moltes altres lectures i, sobretot, la mediocritat que tant abunda en la literatura sobre el management. Així mateix, aporta novetats al lector avesat: els dilemes (misteris) de la gestió ('conundrums') i l'aproximació contingent a la direcció. Sense ser una novetat absoluta, aquesta obra fa un avenç clar en aquests dos temes.

És un llibre valent. No és la primera vegada que Mintzberg s'encara amb 'el saber establert'. De fet, ja és costum que aquest veterà professor canadenc (del Mont-real del Quebec) faci de profeta en el seu àmbit del saber. Mintzberg s'oposa a moltes de les presumptes 'veritats indiscutibles' de la gestió. I ho fa, evidentment, amb fonament. És capaç d'anar a contracorrent de tota una 'indústria' (les escoles de negocis i, específicament, els seus MBA, reiterant que la formació que ofereixen potser val per formar analistes i experts en gestió, però no per formar directius). També posa al seu lloc moltes veritats predicades per experts, gurus i consultors. Per tot plegat, és probable que no sigui un llibre benvingut per l'establishment. No serà gaire aplaudit per aquest col·lectiu, que canvia poc, per bé que predica el canvi. Aquest relatiu immobilisme explica, en part, per què, malgrat tot el que hem viscut en aquesta crisi tan dura (en què hem vorejat l'abisme d'una recessió molt profunda i la paralització de l'economia), tan poques coses han canviat en el món de la gestió i es continuen mantenint algunes pràctiques realment pernicioses. A la pàg. 219 i següents, exposa una sèrie de suggeriments, a vegades rupturistes, en els àmbits de la selecció, l'avaluació i el desenvolupament dels directius, com ara incorporar en els processos de selecció de directius la informació que aportin els seus antics subordinats (sic). Un altre exemple és la seva oposició frontal a la retribució per 'bonus anuals'.

Sobre l'autor

En qualsevol pròleg, és preceptiu dir algunes paraules sobre l'autor. Per presentar-lo, i atès que el seu currículum és ben conegut, em centraré en allò que va més enllà del seu 'full de serveis'. Henry Mintzberg és, sobretot, un gran professor i un millor investigador en direcció d'organitzacions (empreses o ONL). És considerat per molts un dels deu millors acadèmics de la història del management, al costat de noms tan il·lustres com el premi Nobel Herbert A. Simon, encara que molt menys conegut pel gran públic que els gurus de moda.

Com a científic social, posseeix dues qualitats excepcionals: el rigor i l'honestedat científica. Té un gran bagatge de coneixements acumulats de la seva pròpia activitat investigadora i d'una lectura crítica del saber existent. És un bon coneixedor de qualsevol bona recerca / publicació sobre els temes que estudia. A això hi ajuda el fet que sigui un dels grans referents actuals, de manera que 'no ha d'anar a buscar el nou coneixement sinó que, com un parallamps, li ve tota la novetat'. Recordo que a casa seva tenia unes caixes enormes, amb els centenars d'escrits que cada mes li arribaven d'arreu del món i que acumulava de manera molt desordenada, fins que arribés el moment de poder filtrar (molt) i sistematitzar el nou coneixement rebut. I aquest capcitat de posar ordre és una altra de les seves grans qualitats: és un gran escrutador i un sistematitzador excepcional. En aquesta obra, ha seleccionat 350 referències, després d'haver tingut davant seu milers de treballs acadèmics. Només n'ha seleccionat aquells que aporten més coneixement i que estan fonamentats en una metodologia científica sòlida. Així, el lector pot tenir la seguretat que el que s'hi afirma són opinions fonamentades, no opinions enginyoses o grandiloqüents que impressionen, però amb poc o cap fonament i que poden induir a error. Reprenent els símils culinaris, podríem dir que els ingredients dels diversos plats (capítols) són de qualitat contrastada. A això cal afegir-hi, com ja hem dit, la seva capacitat excepcional per ordenar i sistematitzar, que permet treure profit d'estudis empírics desestructurats i sense una visió global.

Finalment, cal subratllar la seva qualitat de gran metodòleg i la seva capacitat excepcional d'observar i interpretar el que observa. Sòcrates deia que les persones intel·ligents distingeixen allí on els altres no hi veiem la diferència: Mintzberg observa i distingeix on la majoria només hi veiem el que resulta aparent.

D'altra banda, un dels trets que crec que cal subratllar és el seu compromís social. Per Mintzberg, encara que gairebé mai no ho digui explícitament, l'important és aportar coneixement útil al directiu, perquè vol millorar les organitzacions, a fi que aquestes facin més digna la vida de les persones. La seva sensibilitat social i política (reflectida als seus articles a la premsa diària i en alguns 'pamflets'), i el seu compromís personal per millorar 'l'estat de les coses', són constants i coherents. És probable que el seu origen jueu li hagi permès conèixer el dolor de tantes persones i hagi conreat, al llarg dels anys, aquesta sensibilitat humana que aflora en tants passatges de la Bíblia.

Malgrat la seva rebel·lia i la seva no-adscripció a cap escola, és un acadèmic molt reconegut. Compta més d'una quinzena de reconeixements com a professor honoris causa (entre ells, el que li va atorgar ESADE-URL) i nombroses distincions, entre les quals destaquen diversos premis al millor article de l'any a la Harvard Business Review (HBR-McKinsey Award). Avui dia, continua fent classes i dictant conferències a les universitats més prestigioses del món, sense abandonar la seva llar acadèmica: la McGill University.

Les limitacions de l'obra de Mintzberg sobre la direcció

Aquesta obra, però, també té les seves limitacions. Gairebé totes elles són conseqüència d'un enfocament eminentment organitzatiu, que el porta a aprofundir poc en la persona del directiu, els seus valors, les seves sensibilitats, les seves conviccions - Així, per exemple, els components psicològics i axiològics, si bé són presents al llarg de tota l'obra, no hi són centrals sinó adjacents i, per tant, no hi són tractats amb la profunditat que esperaríem en un 'manual de referència'. Alguna vegada, he tingut ocasió de tractar d'aquesta limitació amb l'autor. La seva resposta ha estat reconèixer que l'enfocament li ve de la teoria de l'organització, que aquesta és la seva peculiaritat i que accepta aquestes limitacions, que d'altres ja sabran superar i completar.

També hi estan treballades insuficientment les demandes que el directiu rep. No se'n parla en el model (pàg. 48), per bé que la teoria dels rols i la descripció de la labor directiva recullin aquest aspecte. No arriba a caracteritzar les demandes que es fan sobre el directiu, malgrat reconèixer-ne la seva importància (a la pàg. 130, Mintzberg arriba a afirmar que 'el que fas com a directiu està determinat bàsicament per [les demandes] que has d'afrontar com a tal') i l'enorme transcendència que tenen en la direcció (cf. la cita de Rose Mary Stewart que fa el mateix Mintzberg a la pàg. 34). Gran part de la valoració dels llocs directius es basa en l'anàlisi d'aquestes demandes. En definitiva: es troba a faltar una anàlisi més profunda de les demandes que li arriben al directiu.

Una de les grans aportacions de Mintzberg a la teoria de l'organització són els seus avenços en l'enfocament contingent: el disseny organitzatiu és contextual i depèn d'un gran nombre de variables que ell ha ajudat a sistematitzar. No existeix una organització òptima o ideal, sinó que depèn d'aquestes variables (denominades variables de contingència). En la funció directiva, és igualment vàlid un raonament paral·lel: no hi ha una direcció òptima, unes best practices que calgui imitar. Més aviat a l'inrevés: la direcció és tan contextual que cal estar atents a les variables clau de contingència, per poder-hi encaixar el tipus de funció directiva necessària. En aquesta obstinació, Mintzberg fa grans avenços: distingeix les peculiaritats pròpies de la direcció d'organitzacions, com per exemple els grans hospitals o els centres de recerca, i ajuda a diferenciar-les de l'activitat directiva en altres contextos, com ara un projecte empresarial de nova creació o la direcció d'un departament d'una multinacional.

Tanmateix, un cop traçats els grans 'models de direcció', manca més investigació i suport empíric per poder aprofundir en aquests models directius. La mostra és molt limitada i, per a determinades variables, clarament insuficient, com passa amb el cas de la 'cultura de país'. A més, els estudis de suport són escassos.

Finalment, i encara que sigui sorprenent en Mintzberg, el lector ha de fer un esforç per distingir, d'entre les afirmacions normatives que fa, les que tenen fonament científic de les que són una síntesi personal de l'autor. Pràcticament al llarg de tot el llibre, les afirmacions i les opinions de Mintzberg tenen el suport d'estudis empírics seriosos, propis o d'altres. Però, en la recopilació final (últim capítol), la seva opinió ja és resultat de la seva pròpia síntesi, sens dubte de gran valor pels seus coneixements i la seva experiència, però sense la força acadèmica dels capítols anteriors. No seran pocs els qui, per exemple, titllaran de naïf la seva descripció de les relacions desitjables amb els proveïdors i amb els col·laboradors (pàg. 215).

Arribats al final del pròleg, vull reiterar la utilitat d'aquesta obra per als directius. No és una obra de lectura ràpida i senzilla: requereix analitzar amb profunditat cada capítol. Però, com he dit, és una bona inversió per a la vida directiva, a curt, mitjà i llarg termini. Si el llibre es llegeix detingudament i amb profunditat, el lector tindrà més criteri i serà més expert en la seva matèria (dirigir). Aconseguirà millorar la capacitat directiva i, a més, s'haurà estalviat molts llibres, cursos, cursets, opinions d'experts i 'gurus' de la direcció. I això, encara que sigui secundari, no és poca cosa!

Mintzberg, H. (2013): Gestionando. ESADE Fondo, Ediciones de Belloch.

Per a més informació:

<http://www.amazon.es/Gestionando-Henry-Mintzberg/dp/8493616222/ref=sr_1_1/280-1671218-7127029?ie=UTF8&qid=1396434550&sr=8-1&keywords=gestionando>