Reptes principals que afronta el sector públic català

La primera sessió de treball es dugué a terme a l’Hospital de Sant Pau, en què es va crear un perfil DAFO del sector públic. D’aquesta anàlisi es va destil·lar una identificació dels reptes principals que afronta el sector públic català, que hem aglutinat en cinc grans desafiaments socials:

• Millorar l’equitat social, consolidant els serveis públics com a pilars del manteniment de l’estat del benestar, garantint l’accés equitatiu i just a tots els ciutadans.
• Gestionar la complexitat en un entorn global, desenvolupant les capacitats per gestionar la complexitat en un context volàtil, incert, complex i ambigu, que permetin donar respostes adaptatives i flexibles als canvis ràpids.
• Afrontar el canvi climàtic, encarant els seus impactes amb respostes coordinades i efectives per mitigar-ne els efectes adversos.
• Impulsar la digitalització del sector públic, tenint en compte que la transformació digital és imprescindible per modernitzar els serveis públics. Això inclou integrar noves tecnologies per millorar l’eficiència, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis públics.
• Actualitzar el model de l’estat del benestar, redefinint i actualitzant els serveis públics essencials per tal que siguin sostenibles i responguin a les necessitats canviants de la societat.

Objectius per al futur de la gestió pública

La segona sessió de treball va començar amb una visita guiada al Port Olímpic, en què es van explicitar les modificacions que s’estaven fent en el marc de la renovació d’aquest espai tan emblemàtic de Barcelona.

A continuació, ja a la Sala Mestral –una de les noves instal·lacions del Port Olímpic–, es van presentar aquests grans desafiaments socials que acabem d’exposar com a síntesi de la primera sessió de treball, i es van identificar els cinc objectius que es consideraven més importants per al futur de la gestió pública:

• El lideratge públic i la col·laboració publicoprivada, comptant amb eines de gestió que potenciïn el lideratge públic i la qualitat de la col·laboració publicoprivada.
• Desenvolupar el talent per atraure’l al sector públic, tenint eines per captar, atraure, retenir i desenvolupar el talent necessari per garantir el lideratge del sector públic.
• Represtigiar el sector públic i la seva aportació de valor social, augmentant la confiança de la ciutadania en les institucions públiques mitjançant la millora de la transparència, la rendició de comptes i la qualitat dels serveis.
• Millorar la governança en entorns complexos, fixant una governança amb consensos a llarg termini que garanteixi l’autonomia de gestió dels serveis públics.
• Garantir la sostenibilitat del sector públic en els àmbits econòmic, social, ambiental i de governança.

Palanques de canvi

Una vegada escollits aquests cinc objectius, es va iniciar un procés d’intercanvi d’opinions, amb el propòsit de definir quines palanques de canvi poden possibilitar aquests objectius. Així va començar un procés intens de debat i de reflexió d’opinions en comú sobre cadascun dels objectius en qüestió. Les conclusions van ser extenses i s’hi van exposar molts punts de vista i opinions diferents, amb matisos interessants, però hi havia algunes idees comunes a tots els grups. Primer de tot, es van identificar tres palanques de canvi transversals:

• Perdre la por d’aprendre de la resta del món. La gestió pública catalana ha de perdre la por i atrevirse a modernitzar-se i a seguir iniciatives que han funcionat a molts països del nostre entorn. Provar iniciatives innovadores té el seu risc, però perdre la por d’implementar canvis pot beneficiar enormement l’eficiència de la prestació dels serveis públics i, per tant, ser encara més útil per a la ciutadania catalana.
• Crear un relat que faci valdre tota la feina que es fa des del sector públic. Aquesta bona feina pública sovint es dona per descomptada i, per aquest motiu, només se’n ressalten els moments dolents. És a dir, és important fer valdre tot el que es fa des del sector públic.
• Posar en valor la col·laboració publicoprivada, ressaltant que en cap cas no es duu a terme com una forma de “reduir costos”, sinó que es fa per poder millorar els serveis públics.

Una vegada vistes les palanques transversals, arribem als punts de consens més específics per a cadascun dels objectius. En primer lloc, quan parlem dels objectius del lideratge públic i la col·laboració publicoprivada, les palanques de canvi han de:

• Fer més propers ambdós sectors i, tot i mantenint-ne les diferències crucials, que es puguin tractar com a homòlegs, incrementant la confiança entre ambdós. Això permetrà un lideratge públic compartit amb sinergies i aprofundir els punts forts de cadascun d’ells.
• Millorar la transparència i la rendició de comptes, tot reformant-ne el marc regulador. Aquesta palanca també ens pot acostar a l’objectiu de
  millorar la governança.

Una altra palanca de canvi similar la trobem quan assolim l’objectiu referit al talent, en què es va identificar que:

• Cal millorar el marc regulador, ja sigui a través de l’estatut del directiu públic de o la Llei de la funció pública, per tal d’aconseguir una millor flexibilitat i adaptabilitat al context en la gestió del talent. Aquesta flexibilitat podria complementar la capacitat d’atracció que té el sector públic gràcies a la seva capacitat transformadora de la societat catalana, que acostuma a ser un factor important d’atracció, per comparació al sector privat. A més, millorant el marc regulador i prioritzant la meritocràcia dels càrrecs tècnics, en comptes dels càrrecs polítics, es podria dotar de més transparència el mecanisme de selecció de personal, cosa que contribuiria alhora a la seva reputació.

Precisament en aquest objectiu de represtigiar el sector públic van consensuar-se dues palanques:

• De la mateixa manera que en les palanques transversals, cal crear un relat fent pedagogia del que s’aconsegueix en el sector públic, valorant especialment els nivells de qualitat i cobertura assolits en els àmbits de la sanitat pública o de l’educació.
• Contextualitzar totes les actuacions que es duen a terme, ja que això permetrà fer més propera a la ciutadania la tasca desenvolupada pel sector públic, de manera que n’entengui la complexitat i en valori els grans impactes i beneficis que aporta la bona feina feta.

Finalment, no podem oblidar-nos d’un dels cinc objectius més importants, que és garantir la sostenibilitat en els àmbits econòmic, ecològic i social. En aquest cas, la palanca més important, similar a d’altres vistes en diferents objectius, és potenciar instruments de governança amb consensos a llarg termini, que permetin al sector públic minimitzar els incentius derivats de dinàmiques electorals, que sovint cerquen resultats immediats, sense fixar-se en horitzons millors a mitjà i a llarg termini. El camí és llarg, però és emocionant i engrescador.

Document: Public Management LAB: Presentació del que s’ha fet i impuls per al que ha de venir