És impossible ponderar la importància de la digitalització, de les dades i de tecnologia per a la societat. Les oportunitats que creen i les qüestions que plantegen arriben arreu de la nostra vida diària: a la manera com consumim el lleure, com seguim els esdeveniments mundials, com mantenim el contacte amb els familiars i amics o com controlem la nostra salut. Cap àrea no s’escapa de les expectatives que les dades han suscitat, però tampoc a l’alarma distòpica que poden generar.

Al sector públic, aquests avanços poden transformar la tramitació ordinària dels documents o dels procediments de sol·licitud i aplanar el camí per a la innovació més avançada, accelerant els diagnòstics mèdics, automatitzant el transport públic o detectant en temps real les amenaces criminals. Això pot aportar un valor tangible als ciutadans i tenir efectes positius en la confiança pública. Tanmateix, els governs han d’avançar en aquest àmbit en sintonia amb les expectatives dels ciutadans i, alhora, abordar les pressions pressupostàries i els nous reptes polítics que planteja. No aconseguir adaptar-se a aquest entorn canviant pot acabar perjudicant la confiança pública.

La confiança és bàsica. És fonamental per a la legitimitat i per a la sostenibilitat dels sistemes polítics, i és també un factor molt valuós que contribueix al benestar dels ciutadans.

Molts països de l’OCDE van patir una pèrdua de confiança en les institucions públiques arran de la crisi financera global, o davant l’aparent incapacitat dels governs per respondre als desastres naturals o per enfrontar-se a la corrupció, a l’evasió fiscal i a altres senyals que palesen un respecte escàs a l’Estat de dret. Aquesta situació ara està millorant, atès que el grau de confiança entre els ciutadans de l’OCDE ha recuperat els nivells d’abans de la crisi i ja és del 45%, enfront del 37% al 2013.

Hem d’anar més enllà del govern electrònic: el govern digital

L’adopció de plantejaments del govern digital pot mantenir aquesta tendència. Millorar l’accés a la capacitat de resposta i la qualitat dels serveis públics i redissenyar les maneres de resoldre antics problemes pot satisfer les expectatives suscitades i, per tant, reforçar la confiança pública. Un document de treball recent del nostre equip de Govern Digital i Dades Obertes sostenia que els plantejaments del govern digital milloren el benestar dels ciutadans i ajuden el govern a ser més responsiu, protector i fiable.

La distinció entre ‘govern digital’ i ‘govern electrònic’ és al centre d’una nova manera de concebre el disseny, la prestació i l’accessibilitat de les polítiques i els serveis públics. El govern electrònic adoptava un enfocament centrat en la tecnologia amb vista a l’eficiència i a la transparència, que sovint acabava desplaçant la burocràcia d’un canal a un altre. El govern digital, en canvi, consisteix a utilitzar la tecnologia i les dades per redissenyar els serveis i els processos de formes que satisfacin millor les necessitats dels usuaris. Aquests intents han d’anar acompanyats de l’establiment d’unes idees de disseny digital que transformin els comportaments de l’organització per tal de fomentar una mentalitat oberta i orientada a l’usuari. Així doncs, en aquest cas la tecnologia és un mitjà facilitador, que s’entrellaça en l’activitat constant del govern, més que el motor de la transformació.

Fer realitat el “sector públic basat en dades”

Han passat més de 10 anys des que un grup de defensors del govern obert es van reunir per desenvolupar els primers principis per a les dades del govern obert (OGD). Des de llavors, s’han fet passos importants en defensa de les OGD, que han donat com a resultat la publicació de conjunts de dades que fomenten la innovació en el sector privat i ofereixen oportunitats a l’economia en general, alhora que incrementen la rendició de comptes del govern. Aquestes idees d’obertura, transparència i compromís complementen clarament els postulats del govern digital i són especialment importants per crear confiança. L’edició de 2019 de l’Índex de Dades Obertes, Útils i Reutilitzables (OURdata) de l’OCDE mostra que els països continuen fent accions per consolidar els resultats de les OGD.

També hi ha indicis que alguns països estan encarant el repte intern de convertir el seu sector públic en un “sector basat en dades”. El reconeixement continuat que compartir dades pot ajudar els governs a atendre millor les necessitats dels ciutadans ha fet que els registres de dades bàsiques ofereixin les fonaments tècnics per a un sector públic més eficient i integrat.

Tanmateix, no som encara a l’era del govern basat en dades.

Per fer que aquesta aspiració esdevingui una realitat, el govern ha d’anar més enllà dels aspectes tècnics i centrar-se en tres reptes:

1. Com liderar i regular l’ús de les dades?
2. Com generar valor a partir de l’ús de les dades?
3. Com guanyar-se la confiança del públic amb l’ús de les dades, i no posar-la en risc?

L’informe recent de l’OCDE The Path to Becoming a Data-Driven Public Sector introdueix un marc per ajudar les múltiples organitzacions del sector públic i els governs a aconseguir-ho, centrant-se en tres àrees d’atenció.

Àrea d’atenció 1: Implementar uns marcs de govern de dades sòlids i coherents, que promoguin unes polítiques de dades cohesionades, unes responsabilitats clares, unes infraestructures i uns estàndards de dades escalables com a mecanisme per eliminar els obstacles a gestionar, compartir i reutilitzar les dades dins i entre els diversos sectors públics i governs.

La governança de les dades requereix un enfocament intergovernamental, coherent i holístic, que abasti els nivells estratègic, tàctic i operatiu, per tal de crear les condicions per fer realitat la promesa d’un sector públic realment basat en dades.

Estratègicament, significa assegurar el lideratge i la visió necessaris per garantir una direcció i un propòsit per a la interacció basada en dades a tot el sector públic. Això implica donar suport al desenvolupament d’estratègies i polítiques de dades interdisciplinàries que reconeguin tant les dades obertes com les tancades, amb plans d’execució orientats a l’acció. La rendició de comptes pot situar-se en determinats rols individuals, com el director de dades d’àmbit nacional, o adoptar un enfocament compartit i col·laboratiu, com un Grup de Treball de Dades Oficials.

Tàcticament, s’estableixen dues prioritats. Primera, desenvolupar-ne les capacitats d’execució: reflexionar detingudament sobre com es gestiona i es coordina l’agenda a tot el sector públic; identificar equips i rols amb responsabilitats sobre les dades a dins de les organitzacions, i satisfer les necessitats de formació i les competències relacionades amb les dades. Segona, introduir-ne o revisar-ne les reglamentacions necessàries, com ara les normes, les directrius i els estàndards relacionats amb les dades.

Operativament, requereix actuar per tal d’assegurar-se que les arquitectures de dades reflecteixen els estàndards, la interoperabilitat i la semàntica relacionada amb la generació, la recollida, l’emmagatzematge i el processament de les dades. Igualment important és la infraestructura de les dades, per tal de facilitar-ne la publicació, la compartició i la reutilització, en forma de catàlegs i fonts de dades fiables, i assegurar-ne accés, ja sigui a través d’API o d’acords per a l’intercanvi de dades.

Àrea d’atenció 2: Aplicar dades a la tasca actual del govern per tal d’anticipar, planificar, dur a terme i fer el seguiment de les polítiques i dels serveis públics, i de l’acompliment en general.

Una bona governança de dades crea les condicions per començar a utilitzar activament les dades amb vista a crear valor públic, o a incrementar-lo, al voltant de tres àmbits d’activitat:

1. Anticipació i planificació: facilitar el disseny de les polítiques, planificar les intervencions, anticipar possibles canvis i preveure les necessitats.
2. Prestació: informar i millorar l’execució de la política, la capacitat de resposta del govern i la provisió de serveis públics.
3. Avaluació i seguiment: mesurar l’impacte, auditar les decisions i fer el seguiment de l’acompliment.

Aquests àmbits d’activitat no estan aïllats els uns dels altres. Entendre de quina manera les dades poden configurar la planificació futura, la prestació actual i l’avaluació retrospectiva en qualsevol punt del cicle de vida de disseny, prestació i execució contribuirà a un plantejament iteratiu i de millora contínua amb vista a l’efectivitat del govern.

Àrea d’atenció 3: Situar els drets sobre les dades, el seu caràcter confidencial i el seu ús just al centre de les polítiques basades en dades per tal de garantir que l’ús de les dades crea confiança pública i no la posa en risc.

Establir una bona governança de dades i utilitzar-les de manera efectiva proporcionarà uns serveis de més qualitat, més inclusius i responsius davant les necessitats del públic i, en conseqüència, reforcin la confiança pública en el govern. Aquest resultat no és casual: és més fàcil perdre la confiança en el govern que crear-la, i la confiança és especialment sensible a la manera com els governs gestionen les dades dels ciutadans i són capaços de satisfer les seves necessitats.

Per tant, els governs haurien d’adoptar algunes mesures pràctiques per mitigar aquests riscos, com ara:

• definir, publicar i consagrar uns codis ètics que guiïn el comportament dels servidors públics i dels proveïdors comercials
• desenvolupar uns marcs reguladors que protegeixin la privacitat dels ciutadans
• dissenyar experiències d’usuari de com els ciutadans entenen i manifesten el seu consentiment a l’ús de les seves dades
• ser transparents sobre com s’utilitzen les dades dels ciutadans
• desenvolupar formes que permetin als ciutadans mantenir el control sobre les seves dades i donar o revocar el consentiment sobre el seu ús
• adoptar criteris per a la seguretat de les dades i els serveis públics que mitiguin el risc i alhora permetin la transformació del sector públic

Com podem reconèixer un sector públic basat en dades?

Un govern que apliqui un model basat en dades ha de demostrar un avanç clar en cinc àrees:

• Les dades haurien de ser reconegudes i gestionades com un actiu estratègic clau, amb un valor definit i mesurant l’impacte del seu ús.
• S’haurien de fer esforços constants i dinàmics per eliminar qualsevol obstacle a gestionar, compartir i reutilitzar dades per part de tots els actors i entre ells. Això desbloquejaria el seu ús intern i reforçaria encara més la comunitat de Dades de Govern Obert.
• L’ús de les dades transformaria el disseny, la prestació i el seguiment de les polítiques i els serveis públics.
• Els esforços per publicar dades en obert serien valorats igual que els intents de fomentar-ne l’ús dins de les organitzacions del sector públic i entre elles.
• Els drets digitals dels ciutadans amb relació a les seves dades es considerarien comportaments ètics, de transparència respecte al seu ús i de protecció de la privacitat i la seguretat.

Podem ajudar-te?

L’OCDE fa costat als governs que es replantegen el seu rol i l’abast de la seva activitat i cerquen noves maneres de treballar davant la transformació digital. Ajudem els països a reconèixer la importància d’incorporar les noves tecnologies i tendències en les agendes de reforma del sector públic, de manera que el procés de disseny de les polítiques permeti noves formes d’interacció entre l’Estat i els seus ciutadans i empreses.

Si t’agradaria descobrir el valor de les dades al teu país o a la teva organització, ens encantaria escoltar les teves idees.

Marcos Bonturi és director de Governança Pública de l’OCDE. Barbara Ubaldi és responsable de Govern Digital i Dades Obertes de l’OCDE i professora titular de Govern Digital de SciencesPo. Benjamin Welby és analista polític de la Unitat de Govern Digital de la Direcció de Governança Pública de l’OCDE.