En l'article de l'any 2002, formulava tres observacions finals pel que fa a la situació actual, les perspectives de futur i les dificultats de la recerca sobre la reforma policial a la Xina. Amb el pas del temps i amb l'increment dels coneixements sobre aquest àmbit, aquests temes mereixen una segona anàlisi.

Pel que fa a la situació de la reforma policial en aquell moment (2000) vaig dir: 

«El sistema de seguretat pública xinès està canviant de manera fonamental. S'està patint un procés de regeneració. L'impuls de la reforma ha vingut tant de dins com de fora de l'organització. Les forces del canvi han estat tant econòmiques com socials, malgrat que les consideracions polítiques sempre hi han tingut un paper. La direcció de la reforma va cap a la racionalització, la institucionalització i la legalització dels serveis policials.»

Pel que fa a les perspectives futures de la reforma de la policia, plantejo les preguntes següents:

És menys clar què depara el futur per a la reforma policial a la Xina? En aquest sentit hi ha dues qüestions que preocupen especialment: la durabilitat dels canvis passats i la direcció de la futura reforma. Per exemple, perdurarà en el temps el procés de la reforma de la policia? Com de ràpid, com de profund i com d'ample serà el procés de reforma? En quina direcció i de quina manera avançarà el procés de reforma a curt i a llarg termini? I el que és més important: tindrà el sistema de seguretat pública «característiques xineses»?

En relació amb aquest problema de recerca, vaig formular l'observació següent:

«En aquest primer intent d'investigar la reforma de la policia a la Xina ens trobem que: sabem més sobre els objectius establerts i els fins propugnats que de les prioritats no articulades i l'agenda oculta; sabem més sobre els compromisos públics que sobre les ambicions personals; sabem més sobre el que el Partit i el govern central volien que sobre el que els funcionaris professionals i els administradors locals volien; sabem més pel que fa a les declaracions oficials que sobre l'entesa comuna; sabem més sobre la teoria, la política, les lleis i els reglaments que sobre la realitat social, les pràctiques del carrer i les idiosincràsies individuals i, per acabar, no menys important, sabem més sobre la conformitat comunicada i els èxits observats que sobre els desafiaments ocults i els fracassos no revelats. En resum, sabem més pel que fa als aspectes formals i oficials de la reforma, a costa de les versions importants —per a l'objectiu d'anàlisi— extraoficials i informals dels canvis que hi hagut. Una opinió informada i equilibrada sobre la perspectiva futura del procés actual de reforma haurà d'esperar fins que hi hagi informació més objectiva i enquestes realitzades correctament, a més d'una perspectiva intel·ligent i una anàlisi d'estudiosos experimentats.»

En aquest breu article de revisió, tornaré a passar per les tres observacions anteriors amb relació a (A) «l'estat de la situació», (B) «el futur» i (C) la recerca de la reforma policial a la Xina, tenint en compte els resultats de la recerca actual publicats en la meva obra Reform Book (‘Llibre de la reforma’).

A: Estat de la situació

Moltes coses que es van dir sobre l'estat de la reforma policial a la dècada de 1990 encara són vàlides avui dia; és a dir, la policia xinesa ha canviat en els «aspectes fonamentals» i es troba en procés de «regeneració». «La direcció de la reforma ha anat cap a una racionalització, una institucionalització i una legalització més gran dels serveis policials.»

Reform Book és una ampliació i elaboració del tema d'estudi de l'any 2002, però amb un enfocament i una aproximació diferents.

L'estudi del 2002 és una visió general de la reforma policial a la Xina. En l'estudi, s'informava del que es coneix de la reforma policial a la Xina de manera sistemàtica; és a dir, descrivia la missió, els valors, l'estructura i l'estat del poder, l'organització i processos, i els lideratges.

Reform Book es basa en l'estudi del 2002. El seu objectiu és posar les bases necessàries per al desenvolupament saludable d'una recerca i un àmbit discursiu sobre la policia xinesa i desacreditar els mites mitjançant la proposta de mètode, oferint una perspectiva, plantejant problemes i subministrant dades.

En primer lloc, Reform Book es dedica a revelar les poques coses que sabem sobre la policia xinesa, en la teoria i, sobretot, a la pràctica («Taking Stock», capítol 3). Per exemple:

Sabem molt poques coses pel que fa a la relació teòrica i empírica, necessària o contingent, entre l'evolució politicoideològica xinesa, la transició lideratge-personalitat i el canvi socioeconòmic davant l'estratègia del Ministeri de Seguretat Pública (MSP), les tàctiques policials de les Oficines de Seguretat Pública (OSP) i el comportament dels funcionaris de primera fila. Per exemple, com impacta el canvi de la ideologia política del comunisme revolucionari (Mao) al socialisme amb característiques xineses (Deng) en la direcció de la reforma policial? («Research agenda and issues (1995 - 2010)», capítol 3) Com arriben a afectar les successives generacions de canvi de lideratge polític i policial al treball de la policia? («Leadership footprints», capítol 1).

Sabem molt poques coses pel que fa al manteniment de l'ordre amb característiques xineses («Conceptualizing policing with Chinese Characteristics», capítol 5). En quin sentit és similar i en quina mesura és únic en comparació amb altres organismes policials asiàtics, com la policia de Hong Kong?

Sabem molt poques coses en relació amb què «pensa» i «sent» el poble xinès sobre la seva policia (per exemple, sobre la corrupció, capítol 5). En l'estudi de l'actuació policial, és important entendre què «pensa» i «creu» la gent, malgrat que aquest últim concepte és més important que l'anterior. En termes teòrics, és més transcendental conèixer la policia des de la perspectiva de la gent de baix que a través de les declaracions de l'Estat, des de dalt.

Sabem molt poques coses sobre com els membres de la policia veuen la reforma de l'organització «de baix a dalt» (police on O/ T, capítol 3, «32 Classical Police Sayings», capítol 6). Quin és el paper dels funcionaris de primera fila de les OSP en la formulació de l'estratègia de l'MSP? Quin és l'impacte de la reforma de la policia sobre els funcionaris de la policia («Impact of police reform», capítol 1)?

En segon lloc, sobre la base de Policing in China: History and Reform (capítol 1), proposo canviar la forma d'investigar i, a la vegada, entendre com es manté l'ordre a la Xina d'una manera determinada. En concret, argument que en l'etapa actual [4] del desenvolupament de l'estudi sobre la policia xinesa, hem d'adoptar un enfocament més culturalantropològic [5], més que una aproximació científica mitjançant enquesta a l'estudi de l'acció policial a la Xina. Això significa investigar la història, la cultura i les condicions socials xineses, el que els xinesos anomenaven guo qing (literalment, «les circumstàncies nacionals») amb l'objectiu de proporcionar el context [6] i, el que encara és més important, donar un sentit al que està passant. [7]

Finalment, en l'estudi de la policia xinesa és millor adoptar un enfocament de dins cap a fora i de baix cap a dalt. Els projectes de recerca haurien d'estar impulsats per la perspectiva indígena (qing-li-fa, capítol 1) i traduir-se en dades empíriques.[8] Els investigadors haurien de tenir una orientació bicultural, si no tenen qualificació; per exemple, coneixement de la llengua i emersió cultural.[9] La recerca s'hauria d'orientar més a la recopilació de dades que al desenvolupament de teories, més a la descripció que a l'avaluació, més a l'anàlisi que al proselitisme i més a la comprensió que a la crítica.

El que s'ha aconseguit en la reforma de la policia a finals de la primera dècada del 2000 en relació amb la dècada de finals de la dècada de 1990 és, potser, el següent:

En primer lloc, el descobriment d'una ideologia secular de reforma policial. Al llarg dels anys hi ha un canvi gradual però característic des de la ideologia política de la doctrina reformista «de les dues mans» de Deng (desenvolupament davant d'estabilitat) a l'aproximació de «perspectiva de desenvolupament científic» de Hu, harmònica i humanista («The “fourth generation” leadership: background, vision and mission», capítol 1). Això fa que la reforma de la policia passi de mode reactiu al proactiu.

En segon lloc, l'adopció en l'acció policial de la política basada en proves, inspirada en la filosofia de Marx del materialisme científic dialèctic, de la teoria de l'aprenentatge mitjançant l'acció «en la pràctica» de Mao, i el pensament de «buscar la veritat en els fets» de Deng. Això va posar la formulació de polítiques de reforma policial sobre una base racional, basada en els fets i susceptible de discussió objectiva, accessible a l'anàlisi de la lògica i capaç d'avaluar empíricament, lluny de la camisa de força ideològica, i analitzar polítiques («MPS decided that the year of 2002: Change of work style year, investigation year», capítol 5).

En tercer lloc, la consolidació del pla de reforma de la policia, que uneix la ideologia política amb l'estratègia de reforma policial i les mesures operatives dels serveix policials sota l'«Enfortiment del que està relacionat amb decisions i millora del treball de seguretat pública» (18 de novembre de 2003). La ideologia de la policia s'ha de conciliar ara amb els problemes arrelats i les qüestions emergents, de manera sistemàtica, global i coherent.

En quart lloc, amb l'estudi científic i mitjançant prova i error, els dirigents del Partit i de l'MSP s'estan convertint en reformadors experimentats amb la confiança i l'experiència necessàries per estar a l'altura. La reforma de la policia xinesa està entrant en una nova fase; és a dir, d'apagar focs a dur a terme el canvi de pla.

En cinquè lloc, els reformadors policials han de conciliar les «contradiccions» estructurals que afecten el procés de reforma, sense un final a la vista, per exemple, la proliferació d'incidents de masses. («Mass Rebellion Against Police Authority», capítol 4).

En sisè lloc, el mèrit més important de la reforma policial és fer realitat la policia segons l'imperi de la llei (yifazhi jing). Des de 1990, l'atenció se centra en l'aplicació estricta de la llei de la policia. L'aplicació efectiva de la supervisió jurídica de la policia va començar amb l'educació del poble i dels funcionaris pel que fa a la importància de la llei; és a dir, amb la creació d'una cultura jurídica.

Finalment, en termes de rendició de comptes, la novetat més important és el descobriment de la supervisió de l'opinió pública a través d'Internet. El 4 de desembre de 2009, en una revisió de finals d'any dels esdeveniments més notables relacionats amb els mitjans de comunicació, la supervisió de l'opinió pública d'Internet es va convertir en una de les històries més importants en relació amb els mitjans. Per molta gent a la Xina, la supervisió de l'opinió pública d'Internet és la democràcia en acció.

Internet ofereix a la societat perjudicada, econòmicament oprimida i tractada de manera legalment injusta, «control públic» dels funcionaris i «justícia virtual» pels ciutadans de la xarxa.

B: Futur

Pel que fa al futur de la reforma judicial, hi ha dues qüestions:

Des del punt de vista ideològic, l'acció policial amb característiques xineses segueix sense tenir una articulació clara i definitiva. Això és el que falta per ser un projecte de reforma de la policia inacabat però en curs. Si alguna vegada es materialitza, la policia amb característiques xineses és probable que sigui definida «de baix a dalt» més que «de dalt a baix», i que faciliti el «dalt» el lideratge necessari i estableixin el «baix» els paràmetres bàsics. A més, per comprendre de manera significativa l'acció policial amb característiques xineses és necessari contextualitzar-la en un medi espaciotemporal específic. Dit això, en consonància amb la filosofia del govern del Partit Comunista Xinès (PCX) i de la teoria dels serveis policials segons el mètode de la línia de masses, es preveu que sota la designació àmplia de policia amb característiques xineses hi hagi moltes formes de policia amb característiques xineses (regió per regió, per exemple, la costanera respecte de la d'interior; ciutat per ciutat, és a dir, Xangai respecte de Pequín o Shenzhen, per exemple), que desafiarien el tractament unificat dels responsables polítics i garantirien diferents estratègies de recerca dels estudiosos del món acadèmic.

Des d'una perspectiva filosòfica, pot coexistir una acció policial revolucionària amb la policia professional? Ara és clar que els lideratges xinesos, especialment durant l'època de Hu-Wen, estan intentant reinventar la policia mitjançant l'adopció d'un paradigma burocràctic, legal i professional (la policia «professional»), sense reconciliar-lo de manera explícita amb el model revolucionari. Hi ha tres supòsits que donen suport a aquest matrimoni de conveniència entre l'ideal «revolucionari» i la «policia professional»: (1) La direcció del partit considera la policia «professional» com un instrument de l'Estat al servei dels objectius revolucionaris, sense conflictes inherents, com en el cas de l'eliminació decidida de Falun Gong i la construcció de la pau negociada en el dels «incidents de masses». (2) Amb el Partit Xinès al poder, ni la «burocràcia» ni la «llei» ni la «professió» no poden estar per damunt del Partit ni de les masses, com a institucions autònomes, amb valors i cultural arrelats. D'aquesta manera, un funcionari «professional» és, abans que res, un quadre «revolucionari». Per exemple, un funcionari «professional» és el qui és sensible, responsable, just, competent, ben educat per al benefici del poble, tal com ho va ser Lei Feng. (3) En la mesura que l'acció policial «revolucionària» és una estratègia i un estil i l'acció policial «professional» és un principi d'organització, no hi ha cap conflicte entre les dues. Per exemple, pot dur a terme l'operació Yanda la policia professional en el marc de la reforma legislativa?

C: Recerca

De totes les àrees de la reforma policial, la recerca sobre la policia xinesa i les publicacions que se'n deriven han aportat la majoria de les millores (capítol 3). Si fem una ullada a les revistes de la policia d'àmbit nacional i provincial veurem un augment de la producció i una millora de la qualitat dels estudis policials. Descobrim que, ja des del 1992, l'MSP ha estat recopilant dades sobre la por de la població a la delinqüència. Al llarg dels anys, els instituts de recerca del govern xinès (CASS), els think-tanks policials (Quart Institut de Recerca de l'MSP), les escoles de policia (PSU), els experts policials (Wang Danwei) i les unitats acadèmiques (Wuhan - Facultat de Dret: Centre per a la Protecció dels Drets dels Ciutadans Desfavorits) han dut a terme estudis empírics amb base teòrica sobre diversos aspectes de l'actuació policial a la Xina, des de la detenció perllongada (capítol 6) a l'opinió pública sobre la tortura. En essència, no hi ha escassetat de sèries de dades i els descobriments empírics permeten realitzar una avaluació preliminar de la reforma policial a la Xina. Per a un investigador sobre temes policials vinculat a la Xina, el que queda per fer ara és aportar una nova anàlisi d'aquestes dades («A case study of ED in a mid-China province», capítol 6) contextualitzat amb estudis de cas («A case study of ED: The Cheung Tse-keung case», capítol 6).

Conclusió

M'agradaria cloure aquest assaig amb una revisió del llibre de David Bayley:
«Amb la poca comprensió habitual pel que fa als materials xinesos, KC Wong descriu minuciosament els esforços de reforma de la policia xinesa en l'última dècada i explora amb coratge els temes sensibles de la política i el deseiximent. Escrit de manera captivadora i personal, és un llibre fonamental per a qualsevol persona interessada en la gestió del compliment de la llei i el manteniment de l'ordre públic a la Xina moderna.» [10]

[1] Police Reform in China (N.Y.: CRC Taylor and Francis, 2011) («Reform Book»).

[2] «Policing in the People's Republic of China. The Road to Reform in the 1990s», Br J Criminol 42 (2): 281-316 (2002).

[3] Policing in China: History and Reform (N.Y.: Peter Lange, 2009).

[4] Per entendre l'acció policial a la Xina, necessitem tant la recerca qualitativa com la quantitativa. Però en l'estat inicial de creació d'una disciplina d'estudi sobre la policia xinesa, és més important aportar un estudi més particularitzat (mitjançant l'estudi de cas) i contextualitzat (en el marc històric i cultural), suficient per a les preguntes generals de recerca i per ajudar a interpretar les dades de l'estudi. Vegeu els capítols 2 i 3 a Policing in China: History and Reform (Peter Lang, 2009).

[5] Llewellyn y E. A. Hoebel, The Cheyenne Way: Conflict and Case Law in Primitive Jurisprudence (Norman, OK: University of Oklahoma Press, 1941).

[6] Philip C. C. Huang, «Theory and the Study of Modern Chinese History: Four Traps and a Question», Modern China, 24.2: 182 – 208 (abril 1998).

[7] «Cultural Cognition Project Study Examines Why “Scientific Consensus” Fails to Create Public Consensus», Yale Law School, 13 de setembre, 2010.

[8] Kam C. Wong, «Studying China Policing: Some Personal Reflections», International Journal of Sociology of Law Vol. 35(3): 1 – 20 (2007).

[9] Philip C. C. Huang, «Biculturality in Modern China and in Chinese Studies», Modern China, 26.1: 3 – 31 (gener 2000).

[10] David H. Bayley, professor emèrit distingit, Escola de Justícia Penal de la Universitat Estatal de Nova York a Albany (12 de gener de 2011).