L¿objectiu d¿aquest article és descriure l¿abast en què s¿utilitzen els sistemes de pressupostació per acompliment en una selecció de països de l¿Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) (Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Suècia, els Països Baixos i el Regne Unit). Hem desenvolupat classificacions de sistemes pressupostaris orientats als resultats observant els factors impulsors de les reformes pressupostàries i el contingut d¿aquestes reformes.

Figura 1: Factors impulsors i contingut de la reforma de la pressupostació per acompliment

La figura 1 dóna una visió general dels tipus de reformes en la pressupostació per acompliment que s¿apliquen als sis països que hem examinat. A l¿eix d¿abscisses mostrem el contingut de les reformes de la pressupostació per acompliment. El gràfic de l¿esquerra mostra l¿estructura del document del pressupost, que evoluciona des d¿un programa de pressupost cap a un pressupost estructurat segons el rendiment i segons els resultats. El gràfic de la dreta il·lustra l¿evolució del mètode d¿imputació: d¿un pressupost basat en el diner en efectiu i les obligacions (cash & commitments) a un pressupost basat en la meritació.

L¿eix d¿ordenades mostra els factors impulsors de la reforma pressupostària. En aquest punt, trobem una diferència entre les reformes impulsades per pressions internes per a la rendició de comptes dins la branca executiva i les pressions per millorar la rendició de comptes a l¿òrgan legislatiu. L¿eix d¿abscisses il·lustra el contingut de la reforma pressupostària i, més específicament, les iniciatives que tenen a veure amb els formats dels pressupostos. Trobem dues tendències importants en el canvi de format dels pressupostos públics: a) una evolució cap a la pressupostació per rendiment y resultats i b) una tendència cap a la pressupostació per meritació.

Els formats pressupostaris més avançats són els projectes de llei basats en la meritació que estan estructurats segons els resultats. Aquest és el cas d¿Austràlia i del Regne Unit. Els Països Baixos han fet un pas cap al pressupost basat en els resultats, tot i que el mètode d¿imputació es basa encara en el diner en efectiu i les obligacions, tret de les agències executives. El govern suec ha presentat la informació sobre els resultats en els documents del pressupost, però encara no ha fet cap pas cap a pressupost per meritació. Es podria optar deliberadament per fer assignacions per rendiment (output) i no per resultats (outcomes), i explicar la relació entre el rendiment i els resultats en documents suplementaris, com per exemple, a Nova Zelanda, on s¿aplica un pressupost per rendiment basat en la meritació. Altres països han decidit de no fer assignacions per rendiment i resultats, sinó utilitzar la informació relativa al rendiment i als resultats només per informar sobre el procés de presa de decisions pressupostàries. Llavors, la informació sobre el rendiment i els resultats s¿inclou a la part no oficial del pressupost (nota explicativa) o en plans d¿actuació separats. El mètode d¿imputació continua basat en el diner en efectiu i les obligacions. Aquest format de pressupost és el que es fa servir al Canadà.

L¿eix d¿ordenades mostra els factors impulsors de la reforma pressupostària. Nosaltres classifiquem els sistemes pressupostaris per les causes i els objectius de la iniciativa de canvi. Les reformes pressupostàries orientades als resultats estenen la funció tradicional d¿autorització i control financer del pressupost amb una funció de planificació i de gestió. Últimament, a la necessitat de més eficiència i efectivitat se li ha afegit la necessitat de rendir compte dels resultats. D¿una banda, les reformes recents han estat impulsades per la necessitat d¿incrementar la rendició de comptes (accountability) interna dins la branca executiva, entre els ministeris i les agències (Suècia, Nova Zelanda, Austràlia), i entre els ministeris i les oficines centrals de pressupostos (Regne Unit). D¿altra banda, hi ha una necessitat d¿incrementar la rendició de comptes externa al poder legislatiu (Austràlia, Canadà i els Països Baixos).

Aparentment, les reformes que són degudes a la pressió en favor de una més gran rendició de comptes són de més gran abast que les iniciatives de canvi causades per una necessitat d¿una més gran rendició comptes externa. La introducció de la pressupostació per meritació basada en els resultats sembla que és deguda principalment a pressions internes, com també és el cas de la pressupostació per meritació basada en el rendiment. Els canvis pressupostaris realitats per motius externs sembla que se centrin en la informació sobre el rendiment i resultats en la documentació pressupostària, més que a canviar l¿estructura pressupostària a favor d¿un pressupost per rendiment o per resultats basat en la meritació.

Després d¿haver classificat les reformes pressupostàries, hem estudiat l¿aplicació de les iniciatives de canvi per determinar els factors d¿èxit. Hi ha quatre condicions principals perquè una reforma de la pressupostació per acompliment tingui èxit: a) alinear el marc fiscal amb la reforma pressupostària orientada als resultats; b) crear un interès legislatiu per l¿acompliment; c) proporcionar informació dels resultats d¿alta qualitat, i d) establir el lideratge i l¿autoritat de l¿oficina central de pressupostos.

Val la pena afrontar el repte, tenint en compte els resultats que s¿obtenen de la pressupostació per acompliment? Pel que es veu, hi ha molt poca constància que s¿utilitzi informació sobre l¿acompliment en el procés polític de presa de decisions pressupostàries o en la funció supervisora de l¿òrgan legislatiu. Sembla que l¿impacte més important de la reforma pressupostària orientada als resultats es dóna en la gestió interna dels departaments i les agències. La informació de l¿acompliment s¿utilitza per assignar recursos i establir les prioritats. Encara s¿han de fer alguns passos perquè els gestors s¿acostumin a administrar des de l¿òptica de la meritació. És per això que s¿hauria d¿instruir els gestors en el nou sistema i, sobretot, han de tenir els incentius suficients per poder utilitzar la informació relativa al rendiment, als resultat i als costos en el procés de presa de decisions. Els sistemes de comptabilitat de costos s¿ha de desenvolupar molt més. Pel que fa a la supervisió legislativa, no es disposa de dades que demostrin que tots els membres del parlament estiguin utilitzant de manera extensiva i sistemàtica la informació sobre el rendiment, els resultats i els costos.

Els resultats d¿aquest estudi s¿han publicat a Sterck, M. & Scheers, B. (2006). ¿Trends in performance budgeting in six OECD countries¿. Public Performance & Management Review, vol. 30, núm. 1, setembre de 2006, p. 47-72.