Reformar el sector públic: com podem marcar la diferència?


Reformar el sector públic: com podem marcar la diferència? Avui en dia encara hi ha molts països que continuen lluitant per aconseguir els canvis bàsics necessaris per respondre als efectes inesperats de les iniciatives de modernització. Aquestes paradoxes semblen una característica de les reformes del sector públic, en què sovint observem la 'indiferència per l'avaluació acurada de les conseqüències de l'acció... en particular, en els àmbits de les fortes creences i les experiències ambigües'.1
Reformar el sector públic: com podem marcar la diferència?


Cal modernitzar el sector públic i centrar-se en la importància del 'valor públic', especialment en èpoques de crisi. I, per fer-ho, hem d'analitzar l'estat actual de la reforma governamental. Després de gairebé tres dècades de reformes, el paper del sector públic ha canviat significativament. Les expectatives de l'acció de govern no han disminuït, sinó que, de fet, han augmentat, alhora que la naturalesa dels problemes de política pública que afronten els governs encara està experimentant canvis profunds.

Per tant, hi ha una necessitat creixent d'entendre la dinàmica del sector públic en general. La modernització dels governs requereix comprendre la naturalesa i la dinàmica de les administracions públiques en conjunt i com funcionen dins de la societat global. El títol del nostre llibre, Reforming the
Public Sector: How to Achieve Better Transparency, Service, and Leadership [La reforma del sector públic: com aconseguir més transparència, servei i lideratge] (The Brookings Institution i SSPA, 2012),2 exposa el desafiament a què s'enfronta el sector públic.

 

Els reptes de la reforma del sector públic

La reforma de la gestió pública ha esdevingut una prioritat en l'agenda política dels governs dels principals països industrialitzats des dels anys vuitanta. Avui dia, la reforma de l'administració pública es pot considerar una política pública estable i autònoma, i l'objecte d'un corrent d'estudi definit.

Diversos estudis empírics han demostrat els efectes, esperats o no, de la reforma de la gestió pública. En molts casos, els canvis en les regulacions, les estructures i els processos no han produït els resultats que se n'esperava.3 En alguns casos, les reformes han comportat unes conseqüències imprevistes que han tingut un impacte negatiu en el manteniment dels valors fonamentals expressats pels governs i el sector públic.

Sovint, les administracions públiques han importat eines i idees de reforma del sector privat o d'altres governs (per exemple, pagaments vinculats a l'acompliment), tot i que han fracassat a l'hora de tenir present el context nacional o de considerar les limitacions i les debilitats d'aquestes eines.4

L'objectiu del nostre volum és contribuir a aquest creixent cos bibliogràfic, tot destacant els temes principals en els processos de reforma en curs, i ajudar a desenvolupar suggeriments per als responsables de prendre decisions públiques relacionades amb les reformes del sector públic oferint una visió global dels principals desafiaments que afronten els governs avui dia.

El supòsit bàsic, que també ha desencadenat les reformes recents a l'Administració pública a Itàlia, és que les millores en l'acompliment del sector públic es fonamenten en els pilars següents: mesurar l'acompliment, utilitzant les eines i les metodologies adequades; fomentar la transparència de l'acompliment del sector públic, i augmentar l'acompliment mitjançant el lideratge i la motivació.

El punt de partida més factible per a un debat sobre la reforma del sector públic és l'ajustament dels sistemes utilitzats per fer-ne el mesurament i l'avaluació.

Les causes d'un baix acompliment són, sovint, poc clares ¿o es perceben com a poc clares¿perquè els avaluadors no tenim prou informació bàsica per dur a terme una avaluació detallada. En aquesta situació, és inevitable que la qualitat real de l'acompliment es filtri entre les percepcions subjectives de la ciutadania, els polítics i els gestors.

El procés actual de reforma que la majoria dels governs estan duent a terme demostra que les reformes de la gestió pública encara constitueixen una prioritat i representen una oportunitat important per repensar la manera de fer efectius els canvis i de gestionar les reformes.

 

La prioritat de les reformes del sector públic

En el llibre s'analitzen algunes de les àrees més rellevants de la modernització en el sector públic dels països europeus: quatre aspectes importants que estan convergint i que obliguen els administradors, els investigadors i els experts en polítiques del sector públic a intensificar i a ampliar l'agenda de reformes del sector públic.

1. Millorar la transparència. Es considera que la millora de la transparència és un valor molt preuat, sovint analitzat pels acadèmics i posat en relleu pels professionals. Generalment, se'n discuteix l'ús com a eina per augmentar la rendició de comptes dels governs, com a principi desitjat per reduir la corrupció a l'Administració pública i com a mitjà per exercir pressió en l'acompliment del govern.

2. Augmentar la motivació dels funcionaris públics. Això es pot fer centrant-se en la importància dels factors motivacionals dels empleats públics, incloent-hi no tan sols els incentius materials i els esforços burocràtics per controlar les accions, sinó també la necessitat de millorar l'acompliment mitjançant la gestió dels valors que motiven els empleats públics. La revisió de les polítiques i dels sistemes de motivació dels recursos humans constitueix un dels àmbits de la reforma social en curs.

3. Millorar el lideratge. Ha sorgit la necessitat d'enfortir el lideratge i millorar la responsabilitat de gestió per tal de crear una cohort de funcionaris qualificats i capaços de garantir la coherència, la coordinació i la continuïtat en el sector públic. De les reformes relacionades amb el lideratge, en destaquen diversos conceptes, com ara la definició de les competències clau dels futurs líders i el desenvolupament dels departaments de recursos humans per contractar líders públics.

4. Mesurar l'acompliment. L'ús eficaç de la informació sobre l'acompliment continua sent un dels temes més debatuts en el sector públic actualment. Organitzacions del sector públic d'arreu del món s'enfronten a una pressió sense precedents per tal de millorar la qualitat dels seus serveis i, alhora, reduir-ne els costos. La importància d'enfortir els sistemes utilitzats per mesurar i avaluar l'acompliment ha augmentat clarament en els darrers anys.

Esperem que aquest volum:

  • Faciliti una millor comprensió i debat dels principis que sostenen les reformes del sector públic en curs.

  • Proporcioni comprensió científica a la comunitat professional sobre els aspectes principals que es posen en joc en els processos de reformes.

  • Situeu l'enfocament de la reforma de l'administració pública en un context internacional més ampli.

  • Identifiqui el full de ruta per a la gestió pública.

 


Giovanni Tria és president de la Scuola Superiore della Pubblica Amministrazione i professor ordinari d'Economia a la Università degli Studi di Roma Tor Vergata. Giovanni Valotti és degà de la Undergraduate School de la Università Bocconi i professor ordinari de
Public Management a la Università Bocconi.

Referències


1. Hood; Peters. 'Middle Aging of New Public Management', 3. March, James G.; Olsen, Johan P. Rediscovering Institutions: The organizational basis of politics. Nova York: Free Press/Macmillan, 1989.

2. Tria, G.; Valotti, G. (ed.) Reforming the Public Sector: How to Achieve Better Transparency, Service, and Leadership. Washington: The Brookings Institution Press, 2012.

3. Valotti, G.; Turrini, A.; Cristofoli, D. Da burocrati a manager: Una riforma a metà. Primo rapporto sulla dirigenza pubblica italiana [De buròcrata a directiu: primer llibre blanc sobre gestió pública a Itàlia]. OCAP (Osservatorio sul cambiamento delle amministrazioni pubbliche). Llibre blanco núm. 1-2/2007. Milà: Egea, 2007.

4. Perry, J. L.; Engbers, Trent A.; Jun, S. Y. 'Back to the Future? Performance-Related Pay, Empirical Research, and the Perils of Persistence'. Public Administration Review, 69 (gener-febrer de 2009): 39-51.

 

Compartir aquesta notícia

És obligatori estar registrat per comentar.

Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.

Fes clic aquí per accedir.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.