Tanmateix, sovint s’atribueix a Henry Ford el mèrit d’haver establert la jornada de 8 hores i la setmana laboral de 40 hores sense reduir els salaris, l’any 1926.[5] Si Ford va fer aquest pas, no fou per motius de seguretat o de productivitat, o per la pressió de les negociacions laborals, sinó perquè creia que el negoci –especialment el de la indústria automobilística– depenia de la demanda dels consumidors. I la demanda de consum d’automòbils augmentaria enormement si els treballadors disposessin de prou temps lliure per gaudir de la llibertat de viatjar que ofereix un automòbil.

Arran del brot de la pandèmia de la COVID-19 als Estats Units, diverses directrius del Govern que exigien confinar-se en un lloc segur han instat les empreses públiques i privades i també els centres educatius a facilitar als treballadors i als estudiants la possibilitat de treballar i estudiar a distància. Molts de nosaltres hem vist com augmentaven les reunions, les classes i les transaccions, i ens hem cansat d’estar llargues estones davant dels nostres ordinadors, portàtils i mòbils, amb les mascotes bordant i els nens corrent, rient i saltant davant nostre, mentre les nostres parelles ens anaven repetint que no parléssim tan alt o que baixéssim el volum. Alguns treballem més de 5 dies i 40 hores a la setmana; altres, més o menys el mateix, i d’altres dediquen ara menys temps a treballar que quan es desplaçaven físicament al centre de treball.

El que sí que és cert per a gairebé tots els qui estem “fent zoom” per treballar és que esmercem menys temps per anar a treballar… un temps que perdíem majoritàriament transitant per uns carrers plens de gom a gom, a l’autobús, al metro o al tren. Així doncs, ara no tan sols hem frenat l’expansió del virus, sinó que hem deixat d’enviar tones de diòxid de carboni a l’atmosfera, i disposem de més temps per a la família. Si no fos pel virus, els nostres nivells d’estrès serien més baixos i la nostra productivitat, probablement més alta. A mesura que comencem a reactivar l’economia, per què no dedicar aquest temps, fins a la distribució massiva d’una vacuna testada, a modernitzar les nostres pautes de treball i, de passada, beneficiar el planeta, la nostra economia i a nosaltres mateixos?

Realment, té sentit per a tantes persones treballar de 9 del matí a 5 de la tarda, de dilluns a divendres (o 50 o 60 hores setmanals que, encara que no estiguin estipulades, sovint són les esperades/exigides)? Farem servir el procés federal de desconfinament en tres fases per establir una “nova normalitat”. Mantindrem, de moment, l’estàndard de les 40 hores setmanals, però el reorganitzarem en benefici de tots els stakeholders. A principi del segle xx, la setmana laboral es va reduir de 6 a 5 dies, fins i tot abans que les jornades de 8 hores i les setmanes laborals de 40 hores es convertissin en l’estàndard.[6]

A partir d’ara, convertim en norma la setmana laboral de quatre dies, 10 hores al dia, i escalonem les plantilles en quatre grups, de 7.00 a 17.00 h, de 8.00 a 18.00 h, de 9.00 a 19.00 h i de 10.00 a 20.00 h. I deixem de pensar en els caps de setmana de dissabte i diumenge. Tothom ha de tenir tres dies de festa, però hi ha d’haver prou flexibilitat per satisfer les necessitats dels treballadors, dels empresaris i dels clients. En un món en què esperem que tots els béns i els serveis estiguin disponibles les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, interessa a tothom tenir una jornada laboral flexible de quatre dies.

Per als qui ho puguin fer, fixem un dia a la setmana de treball a distància. En aquest cas, els 10 desplaçaments setmanals quedarien reduïts a 6 i, per als qui no treballin en remot, a 8. Si això es combina amb uns horaris escalonats d’inici de la jornada, els llocs de treball podran ser coberts durant més hores i els mateixos dies o més, es podran reduir les congestions de trànsit als carrers i la quantitat de CO₂ alliberat a l’atmosfera es reduirà significativament.

Aquest nou horari laboral ajudarà les famílies amb responsabilitats de cura dels fills. Així mateix, hem de reformular el dia, la setmana i l’any escolar, de manera que les famílies puguin estar més temps juntes al llarg de l’any, utilitzant la tecnologia (un portàtil per a cada infant) i procurant coordinar millor l’horari laboral i l’escolar. I això també ajudarà l’economia, com va predir Henry Ford fa un segle –més temps lliure fa augmentar la despesa en consum.

La nova primera ministra finlandesa s’ha mostrat partidària d’una setmana laboral més curta en un país que l’any 1996 ja va permetre que la majoria dels empleats avancessin o retardessin la jornada laboral fins a tres hores respecte a la norma típica empresarial.[7] Suècia ha assajat una jornada laboral de sis hores. Diversos polítics del Regne Unit i de Rússia han donat suport a la jornada laboral de quatre dies, i empreses com Shake Shack dels Estats Units i Perpetual Guardian de Nova Zelanda l’han assajat amb bastant èxit.[8]

Als darrers dies, hem vist com alguns autors suggerien utilitzar aquesta crisi per fer el que no seria possible en el marc del debat polític normal entre partits. Es pot aconseguir una nova setmana laboral de quatre dies, més productiva i respectuosa amb la vida familiar, sense necessitat de destinar-hi bilions de dòlars, a més d’uns quants anys d’implementació o de debats partidistes. Provem de reactivar la nostra economia amb una setmana laboral de quatre dies per a tothom!

William B. Eimicke és professor de Pràctica i director del Picker Center for Executive Education de la School of International and Public Affairs de la Universitat de Columbia. Es va retirar del FDNY com a comissionat adjunt de Planificació Estratègica i Gestió de l’Acompliment, i fou “tsar” d’Habitatge de l’Estat de Nova York amb el governador Mario M. Cuomo. És també coautor de Management Fundamentals (2020) i de Social Value Investing (2018), tots dos publicats per Columbia

[1] Claeys, G. (ed.) (1991): A New View of Society and Other Writings. Nova York: Penguin Books.

[2] University Libraries: “The Eight Hour Day”. University of Maryland. Disponible a: http://www.lib.umd.edu/unions/labor/eight-hour-day

[3] Ohio History Central: “United Mine Workers of America”. Disponible a: https://ohiohistorycentral.org/w/United_Mine_Workers_of_America

[4] US House of Representatives Office of the Historian: “President Woodrow Wilson Addresses a Joint Session of Congress to Avert a National Railroad Strike”. Disponible a: https://history.house.gov/Historical-Highlights/1901-1950/President-Woodrow-Wilson-s-Joint-Session-message-appealing-for-the-avoidance-of-a-national-railroad-strike/

[5] Snow, Richard (2013): I Invented the Modern Age: The Rise of Henry Ford. Nova York: Scribner.

[6] Sopher, Philip (2014): “Where the Five-Day Workweek Came From”. The Atlantic, 21 d’agost. Disponible a: https://www.theatlantic.com/business/archive/2014/08/where-the-five-day-workweek-came-from/378870/

[7] Kelly, Jack (2020): “Finland Prime Minister’s Aspirational Goal of a Six-Hour, Four-Day Workweek: Will It Ever Happen?” Forbes, 8 de gener. Disponible a: https://www.forbes.com/sites/jackkelly/2020/01/08/finlands-prime-ministers-aspirational-goal-of-a-six-hour-four-day-workweek-will-this-ever-happen/amp/

[8] Eadicicco, Lisa (2019): “Companies from Microsoft to Shake Shack have experimented with a shorter, 4-day workweek — and most of the time, it’s had incredible results”. Business Insider, 10 de novembre. Disponible a: https://www.businessinsider.com/microsoft-shake-shack-4-day-work-week-productivity-life-balance-2019-11?amp